Hem de donar gràcies que de tant en tant, gent intel·ligent amb opinió pública facin escrits com aquest del David Cirici a l'especial Criatures del diari Ara. No podem confondre intel·ligència i resultats acadèmics.
Estimada alumna intel·ligent, i, tanmateix, suspesa:
L’estiu
del suspès té moments lamentables, i no em refereixo només a l’estona
que has de dedicar a preparar els exàmens de setembre. El problema són
aquests pares amics dels teus pares que et pregunten què tal, com ha
anat el curs, i què penses estudiar l’any que ve. El problema són les
bones notes que et passen per la cara alguns companys de piscina, de
platja, de riu o de campament d’estiu. Res: tu, ni cas.
Sàpigues que tens dret a pensar que les matèries que t’ofereixen els
estudis no acaben d’encaixar amb tu. Tens dret a pensar que les classes
són avorrides i que estudiar segons què és absurd. Hi ha gent que es
pensa que, si ets intel·ligent, has de ser per força una bona estudiant.
També es pensen que qui treu excel·lents és que és molt intel·ligent, i
és mentida. I creuen que els intel·ligents han d’estudiar per enginyer o
fer-se especialistes en nanotecnologia o biomedicina. Però és evident
que molta gent intel·ligent fa coses molt importants, i molt útils i ben
fetes, sense estudiar cap carrera. Però no és només això: és que tens
tot el dret del món a ser intel·ligent i voler fer alguna cosa per a la
qual -encara- no es necessiten estudis superiors. Els intel·ligents
també heu de ser fusters, activistes socials, jardiners, poetes,
ballarins, pallassos, mecànics, polítics, entrenadors de futbol,
pintors, esportistes, policies, rescatadors de migrants per la
Mediterrània, cuidadors o cantants. No anar a la universitat no és cap
fracàs. Ho és que hi vagis perquè et pressionen, perquè t’ho exigeixen,
perquè et fan creure que amb una bona carrera t’assegures el futur... i
la felicitat! En aquest món en què pensem molt més del compte en els
diners, la gent tendeix a pensar que els enginyers o els dentistes la
bitllen, però creu-me que no guanyen pas més que els monologuistes de TV
o els creadors de tendències a través de la xarxa.
Però
estimada alumna suspesa, el que no s’hi val és no fer res i no voler
fer res. Vull dir que, si no has trobat encara el que vols fer,
espavila’t. El que no pot ser és suspendre perquè et fa mandra estudiar i
és més divertit jugar amb l’ordinador. Si ets intel·ligent, això no
t’ho pots permetre. Va: aprova’n alguna al setembre, i en seguim
parlant.
