"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 30 de març de 2015

En record del Pedro Reyes.


El passat dimecres moria a València l'humorista Pedro Reyes. El recordo, bàsicament, per les seves histriòniques aparicions al programa de TVE "No te rías que es peor", produït pels trincos Josep Maria Mainat i Toni Cruz. Aquest programa, en antena entre els anys 90 i 95 del passat segle, va ser tot un fenòmen televisiu, i va coincidir plenament amb la meva etapa d'institut. Segurament em va servir molt més que moltes classes inútils, per treballar la memòria i la dramatització, explicant als col·legues els acudits i les històries que escoltava al programa.

Gràcies pels somriures Pedro.

dissabte, 28 de març de 2015

Primera pedra del museu casteller a Valls.

Foto: Ajuntament de Valls.























Ahir al vespre es va realitzar l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra del museu casteller a Valls. Representants de diverses colles es van aplegar al carrer Espardenyers, on s'ubicarà el museu, i diverses colles van alçar-hi pilars. 

Ara caldrà veure qui seran els encarregats de donar forma i contingut al museu. Tant de bo no es converteixi en el museu casteller de la ZT, si no en el gran museu del fet casteller. I si és així, els Minyons hem de tenir, al meu entendre, un protagonisme destacat: revolució castellera de finals del segle 20; introducció amb normalitat de la dona al món casteller; introducció de millores tècniques i d'assaig; visió romàntica (no ultracompetitiva) dels castells...

divendres, 27 de març de 2015

Desgràcia aèria als Alps.

Restes de l'avió accidentat als Alps francesos.




























El passat dimarts s'estavellava als Alps francesos, prop de la frontera amb Itàlia, un avió Airbus 320 de la companyia alemanya Germanwings amb 150 persones a bord. La majoria alemanys i catalans que feien el trajecte Barcelona-Dusseldorf.

Ahir, després d'hores i hores d'especulacions, interrogatoris buits i dades supèrflues, les autoritats franceses van donar a conèixer la seva principal hipòtesi dels fets desencadenants del luctuós succés. Van responsabilitzar al copilot d'haver decidit estavellar l'avió aprofitant que s'havia quedat sol a la cabina mentre el comandant anava al lavabo... Ens ho creiem?

Ara comencen a aparèixer informacions que descriuen al copilot com un desequilibrat que estava en tractament psiquiàtric, i que havia ocultat la seva malaltia a la companyia, però tots els que el coneixien que surten entrevistats als mitjans no donen crèdit a la notícia. Ens ho podem creure nosaltres? Necessitem creure'ns-ho?

dimecres, 25 de març de 2015

El "temazo" del dimecres. Joan Manel Serrat - "La la la".


Avui fa 47 anys de la prohibició del règim franquista que Joan Manel Serrat cantés la versió catalana del La la la al festival d'Eurovisió, que va acabar cantant la Massiel en la versió castellana, emportant-se el primer lloc.

dimarts, 24 de març de 2015

30 anys de l'"Urruti t'estimo!!"


"Mira que si l'Urruti el parés..."

Avui fa 30 anys d'aquest mític penal aturat per l'aleshores porter blaugrana, Francisco Javier González Urruticoechea, al Valladolid, que va donar la 10a lliga al Barça, entrenat per l'anglès Terry Venables i amb jugadors mítics com Shuster, Carrasco o Alexanco.

En tot cas, el penal va passar a la història, no solament pel fet que de donar el títol de lliga, sinó que també per la manera de radiar-lo del periodista Joaquim Maria Puyal, a través de les ones de Ràdio Barcelona.

dilluns, 23 de març de 2015

Podemos no ha podido. Eleccions a Andalusia.



















Ahir es van celebrar les eleccions autonòmiques a Andalusia, i tot i que m'importa tant qui governa a Andalusia com qui governa al Rosselló, no es pot obviar que aquesta contesa electoral tenia un punt morbós pel fet que donava inici a un període electoral post-crisi molt interessant i incert a la vegada. 

Ens preguntàvem a casa fins on arribaria Podemos, que volien menjar-se el món i han acabat menjant-se una m...; ens sorprenia Ciudadanos, que tot i ser un partit franquícia amb un sol polític conegut (Albert Ribera) i català(!) han aconseguit uns meritoris resultats; hem flipat amb el PSOE, que després de més de 30 anys al poder, casos de corrupció, i davallada generalitzada arreu, han aconseguit aguantar el tipus i han mantingut el mateix nombre d'escons que en les anteriors eleccions (47); ens hem alegrat que el PP hagi caigut més que ningú, tot i que encara hi ha un bon grapat de gent que els vota!!; i als pobres d'IU, els ha passat factura el seu suport al govern autonòmic del PSOE i l'aparició d'un competidor com Podemos, i han vist reduïda la seva representació a menys de la meitat (5).

En definitiva, que les coses canvien, però no tant com alguns suposaven. Friso per veure que passarà a les municipals d'aquí a un parell de mesos...

dissabte, 21 de març de 2015

Ja ha arribat la primavera!


Música primaveral per començar el cap de setmana i la nova estació! Los Delincuentes i "La primavera trompetera".

divendres, 20 de març de 2015

dijous, 19 de març de 2015

Messi no té preu.

Aquest paio, realment, no té preu...























Ahir vaig tenir l'excepcional oportunitat d'assistir amb els meus nebots al partit de tornada dels vuitens de final de la Champions, al Camp Nou, entre el Barça i el Manchester City. Tot i sortir de Terrassa amb un bon marge de temps, cap a les 19:15, no vam poder entrar a l'estadi fins passats quatre minuts de l'inici... coses del transit, l'aparcament, en definitiva, la gran ciutat.

Pel que fa al futbol, vam gaudir d'un gran espectacle, juntament amb més de 92.000 espectadors, en gran mesura, gràcies a les espectaculars accions d'aquest petit geni argentí anomenat Lionel Messi. Sense paraules. Nova demostració artistic-esportiva del millor jugador d'aquest esport de tots els temps. Va fer tota una classe magistral de túnels, regats, curses amb pilota controlada, passades curtes i passades llargues, desplaçaments sense pilota, xuts de falta, xuts a seques, controls impossibles, etc., etc.

I pensar que n'hi havia que el volien vendre... que us penseu que en veureu un euro? Meeeeeeessiiiiiiiii, Meeessiiiiiii!!!

dimecres, 18 de març de 2015

El "temazo" del dimecres. Europe - "The final countdown".


Avui fa 50 anys que el cosmonauta de la Unió Soviètica Aleksei Leónov va realitzar el primer passeig espacial als comandaments de la nau Vostok 2.

L'any 1986 la banda de heavy sueca Europe publicaven el disc "The final countdown", amb un tema de títol homònim, inspirat en la cançó "Space Oddity" de David Bowie. Aquest tema es va convertir en el més popular i reeixit de la banda, i encara avui és molt habitual sentir-lo als estadis esportius, o en qualsevol festa que acabi a altes hores on hi hagi majors de 30 anys.

dimarts, 17 de març de 2015

100.000 visites!!! Gràaaacies per veniiiiiiiiirrr!!!!

Foto: Camp Nou. (98.787 espectadors. No hi cabem tots...)
























Després de 4 anys i 2 mesos de la posada en marxa d'aquest bloc, avui arribo a les 100.000 visites. Si les primeres 50.000 van arribar al cap de dos anys i mig de l'arrencada (en aquesta entrada ho comentava), les següents 50.000 han trigat un xic més de dos anys i un mes.

M'alegra pensar que hi ha algú interessat en els meus interessos, les meves opinions, les meves recomanacions, o en les meves fílies i fòbies.

100.000 gràcies!

Risto

dilluns, 16 de març de 2015

Comencem una temporada castellera molt il·lusionant.


Ahir a Sabadell, els Minyons de Terrassa vam arrencar oficialment la temporada d'actuacions castelleres. Amb un 4d8, un 3d8, un 7d7 i 2 pd5, vam enllestir la millor primera actuació de la història de la colla, i la més matinera amb castells de 8 pisos (deixant a banda les actuacions a Valls per les Decenals de la Candela 2001 i 2011). És a dir, continuem amb la dinàmica del curs passat, superant registres i amb les millors expectatives. I a més a més, continuem creixent pel que fa al nombre de camises, aspecte indispensable per poder plantejar-nos tots els reptes se'ns posin pel davant. Pilar de 9 amb folre, manilles i kurtits?? Per què no???

 

dissabte, 14 de març de 2015

Carlos González: "Sobre la llibertat"


 
(Article del pediatre Carlos González a l'especial Criatures del diari Ara d'avui dissabte).

A vegades sento alguns pares novells queixar-se: “Aquesta nena només fa el que vol” (o, en forma més aviat tautològica: “Aquesta nena només vol fer el que vol”), per després afegir: “I no ho entenem, perquè sempre li hem donat molta llibertat”. ¿Doncs què es pensaven que faria si li donaven llibertat?

I és que alguns, potser educats en èpoques més autoritàries (“Els meus pares em controlen, no em comprenen, no em deixen fer res”), es van prometre: “Jo, quan tingui fills, els donaré molta llibertat”. Però es van fer, potser inconscientment, una reserva mental: “I ells, a canvi, faran exactament el que jo vulgui”. Doncs no, ho sento, la llibertat consisteix precisament a fer el que vols. El nen a qui donen llibertat no és que pugui, és que està paradoxalment obligat a fer el que vol. I si no vol que ho faci, no li doni tanta llibertat.

Però, esclar, jo sóc tan progre i tan modern que no dono ordres. El meu fill ha de fer exactament el que jo vulgui, però ho ha d’endevinar. I si no és així i fa espontàniament el que vol, amb tota llibertat i sense dir-li res, aleshores és que té un problema de conducta. Res de càstigs, al psicòleg!

En realitat, els pares tenim autoritat sobre els fills. Una autoritat que ve del fet que som més forts, més vells i més savis i, sobretot, del fet que els nostres fills ens estimen amb bogeria i desitgen obeir-nos. Els pares que deixen de donar ordres no són liberals, sinó negligents (i els que sense donar ordres a sobre esperen ser obeïts són ingenus).

La cosa és donar llibertat només quan de veritat en volem donar. Només demanarem “Vols anar a veure als avis?” o “Vols venir a jugar al parc?” si estem disposats a acceptar amb el mateix respecte el sí i el no. No fem preguntes trampa; no fem preguntes només per després renyar, amenaçar o ridiculitzar a qui no respongui com volíem (“Ja està bé, mai no vols venir”, “Sembla que ja no t’estimes els avis”, “És que et passes el dia mirant la tele, hauries de sortir a jugar”, “Doncs tu t’ho perds, que t’hauria comprat un gelat”…). Si considerem que avui cal anar a veure els avis, no farem la pregunta. Però no costa res donar l’ordre amb educació i diplomàcia: “Anem a veure els avis. Què prefereixes, anar-hi ara o quan acabin els dibuixos?”. “Ara anirem a jugar al parc. ¿Vols posar-te la samarreta blava o la groga?”

Donem ordres quan calgui, fem-ho sense fatxenderia innecessària, i recordem que ningú, ni nens ni adults, obeeix totes les ordres, i que tothom fa mala cara i es queixa quan li ordenen fer alguna cosa que el molesta.

divendres, 13 de març de 2015

Algú es recorda del conflicte d'Ucraïna?

Gent fent cua per aconseguir pa al poble de Txornukhine (Foto: Marko Djurika).

dijous, 12 de març de 2015

Si la URSS va permetre la independència de Lituània, per què no ha de permetre Espanya la de Catalunya?





























Ahir es va commemorar el 25è aniversari de la independència de Lituània respecte l'URSS. Un país de poc més de 3'5 milions d'habitants, i el doble de superfície que Catalunya, aconseguia el que uns anys enrere semblava pràcticament impossible. Aquest país bàltic, amb llengua pròpia (lituà), és actualment membre de la Unió Europea, i ha viscut un important desenvolupament en la seva nova etapa de sobirania plena, a banda d'una important regeneració democràtica.

Va, qui serà el següent??

dimecres, 11 de març de 2015

El "temazo" del dimecres. Ovidi Montllor - "La fera ferotge"


(Ahir es van complir 20 anys de la mort del cantautor, actor, poeta... d'Alcoi. Informació extreta de la Viquipèdia).

La fera ferotge és el nom amb el qual es coneix el primer disc del cantautor alcoià Ovidi Montllor. Va ser publicat el 1968, en format EP per la discogràfica Discophon. Hi conté quatre peces, de les quals La fera ferotge és la més reconeguda i la qual va esdevenir un clàssic del seu repertori, raó per la qual ha acabat designant el conjunt de l'àlbum.
Es tracta d'una crítica al franquisme, especialment al sentit d'ordre del règim, i a la passivitat de les classes mitjanes. La fera és la representació metafòrica de la ciutadania de l'època franquista, la qual maldava per recuperar els drets fonamentals d'expressió i manifestació però que era represaliada per fer les forces de l'ordre. Malgrat aquesta crítica clara al règim, la cançó va burlar la censura de l'època.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

dimarts, 10 de març de 2015

Richard Gerver: “El Informe Pisa es lo más dañino de la historia de la educación”



Richard Gerver afirma que a los políticos no les importa el futuro de los alumnos.

Una de las personalidades más influyentes del mundo en el ámbito de la educación, Richard Gerver, considera que “lo más dañino en la historia de la educación” es el Informe Pisa, elaborado por la Organización para la Cooperación y Desarrollo Económico (OCDE) y que evalúa el rendimiento académico en cerca de cien países de los cinco continentes. “Pisa es muy peligroso; nos da datos sobre el desarrollo académico y los gobernantes utilizan mal esos datos y se obsesionan: piensan que la educación es como el fútbol y todos quieren ser el Real Madrid o el Barcelona, cuando ni los niños son máquinas, ni nosotros estamos jugando al fútbol”, advierte. 

Este experto en educación resalta que la propia OCDE ha publicado otro informe en el que se indica que los países “obsesionados” en los exámenes formales, como Pisa, presentan más dificultades para que la gente joven encuentre trabajo, por lo que ha insistido en que “si se pone la atención en Pisa, los niños serán cada vez menos capaces de trabajar en el mundo real”. 

Richard Gerver (Londres, 1969), quien se encuentra en Bilbao para participar en el ciclo de conferencias sobre innovación educativa Eventos Savia, organizado por la editorial SM, apunta que a los políticos no les importa el futuro a largo plazo de los alumnos porque viven “enfocados” a las elecciones que se celebran cada cuatro o cinco años, y por ello definen sistemas educativos a corto plazo. 

Sobre el continuo cambio de leyes educativas en el Estado resaltó que es un hecho “típico y no único” de este país, y ha puesto como ejemplo de buenas prácticas a Finlandia, donde la educación “no está dirigida” por políticos. “En España, al igual que en otros países, hay una gran diferencia entre lo que se hace y lo que se debería hacer cuando se emprende una reforma educativa: se construye sobre ideas e iniciativas que ya existen y esta manera de legislar complica más el sistema, confunde a los profesores, aburre a los niños, los padres no saben qué esperar del colegio y las empresas no encuentran las destrezas necesarias en los futuros trabajadores”, reflexionó. 

El camino adecuado, según apuntó, consiste en definir un nuevo sistema entre todos los agentes implicados, porque resulta “frustrante” que, al final, se prepare a los alumnos “para un mundo que ya no existe”. Así citó como ejemplo los exámenes, que ha definido como “herramientas importantes” para evaluar, pero que se transforman en un “problema” cuando se convierten en un fin en sí mismo, porque la educación “no consiste en preparar a alumnos para aprobar exámenes sino prepararlos para la vida”. 

“Las universidades y el mundo laboral buscan jóvenes que piensen por sí mismos, que puedan romper las reglas y encontrar sus propios patrones, no a jóvenes capaces de hacer cien exámenes”, dijo. 

Lo deberes no tienen sentido. Una tarea ingente de deberes para hacer en casa, en su forma tradicional, tampoco tiene sentido, según Gerver, y únicamente consiguen “aburrir” al alumno y hacer que cada vez se implique menos en su propio aprendizaje. “No he encontrado un solo informe que pruebe que los deberes tienen un impacto significativo en el desarrollo de los niños”, ha precisado, aunque ha añadido que el trabajo en casa puede ser “maravilloso” cuando el alumno quiere saber más de lo aprendido en el colegio porque le “ha capturado el aprendizaje”. 

También aludió al papel de los profesores en el aula y les desafió a “comportarse como profesionales, resolver los problemas sin esperar a que les políticos les den permiso y les digan cómo hacer su trabajo”. Recordó a este colectivo que la educación “no consiste solo en transmitir información al alumno, sino que hay que conseguir que los alumnos sean conscientes de su propio aprendizaje, y para lograrlo no se requiere una legislación política sino destrezas pedagógicas, pasión y creatividad”. 

En este punto se refirió a la introducción de las nuevas tecnologías en el aula y tras recalcar que se trata solo de una herramienta y “no de una respuesta”, mantuvo que la educación necesita de una “alta interacción entre los seres humanos”. “No solo por usar el iPad en clase se crea un sistema educativo; un buen profesor puede enseñar con nada, igual ahora que hace cincuenta años”, indicó.
En relación con el alto índice de abandono escolar en el Estado, Gerver recordó que los expertos dicen que la persona nace con ganas de aprender, por lo que la pregunta sería “¿qué ocurre con ese amor por el aprendizaje?. Normalmente, lo que ha pasado es que ese niño ha estado en su pupitre y ha escuchado una hora tras otra a un profesor hablando; el ser humano no aprende así”. 

Gerver no es un teórico de la educación, según enfatizó él mismo, sino que habla con base en la experiencia y en la evidencia ya que en dos años convirtió un colegio inglés con un índice alto de fracaso escolar en un centro innovador en el que “los alumnos hacían cola para entrar todos los días”.

dilluns, 9 de març de 2015

25 anys de l'atemptat amb explosius als jutjats de Terrassa.


(Notícia publicada a El Periódico del dia 10 de març del 1990).

Tres artefactos explosivos de fabricación casera estallaron, en la madrugada de ayer, en otros tantos juzgados de las poblaciones barcelonesas de Manresa, Terrassa y Badalona, sin que ninguna persona resultara herida, aunque se produjeron considerables daños materiales. Un cuarto explosivo, colocado en el juzgado de distrito del barrio badalonés de Lloreda, fue desactivado por la policía.
 
Aunque los atentados no han sido reivindicados hasta el momento, el gobernador civil de Barcelona, Ferran Cardenal, indicó que las primeras impresiones apuntan a la organización independentista Terra Lliure como responsable de la colocación de las cuatro bombas, ya que la composidón de los artefactos era pólvora prensada introducida en bombonas de camping gas, muy similar a la utilizada en otras acciones por la citada banda armada.
 
La policía sospecha que la colocación de estos cuatro artefactos está relacionada con el inicio de una campaña de Terra Lliure para dar respuesta a las últimas actuaciones judiciales contra miembros de la organización.
 
Las explosiones se han producido una semana antes del juicio en la Audiencia Nacional contra dos activistas de Terra Lliure, Marcellí Canet y Sebastiá Datzira, por un atentado perpetrado en septiembre de 1.987, en el que se produjo la única víctima mortal atribuida hasta ahora a esta organización. Hace dos semanas, la Audiencia Nacional ratificó la prisión provisional de los también presuntos miembros de Terra LIiure Jordi Petit, Guillem Godó y Núría Cadenas, acusados de la colocación de cuatro artefactos expIosivos.
 
La primera de las tres explosiones registradas ayer se produjo sobre las 3.50 horas en Manresa; ante los juzgados situados en la calle Baixada de la Seu, en pleno centro de la ciudad. La bomba destrozó la entrada y el vestíbulo y causó daños en la parte exterior del edificio, aunque no afectó a su estructura. La onda expansiva afectó a todas las viviendas de las calles colindantes, que resultaron con los cristales rotos, según in forma Joan Boix desde Manresa.
 
La segunda explosión tuvo lu gar a las 5.30 horas en los juzgados de Badalona, provocando igualmente destrozos en la puerta y en edificios próximos. El último artefacto explotó en Terrassa sobre las 6.20 horas, también ante la puerta de un juzgado situado en el centro de la ciudad. A consecuencia de la explosión, la puerta de entrada quedó totalmeñte destruida y resultaron afectados coches y edificios cercanos.
 
El Ministerio de Justicia inició ayer un estudio de los daños ocasionados en los juzgados de Manresa, Terrassa y Badalona. Además de evaluar los desperfectos, el Ministerio de Justicia estudiará las medidas oportunas para garantizar la seguridad de los edificios y reparar los destrozos producidos por las explosiones.
 
El Consejo General del Poder Judicial y el Colegio de Abogados de Barcelona condenaron ayer enérgicamente este nuevo acto de violencia contra la Administra ción de la Justicia, mientras que la sección sindical de justicia de la UGT hizo pública su protesta por los deficientes sistemas de seguridad de los organismos judiciales españoles.

diumenge, 8 de març de 2015

Feliç dia, dona!


Minyons, des del 1979, homes i dones, colze amb colze. Pit amb pit. Espatlla amb espatlla. I algunes coses més...

divendres, 6 de març de 2015

Gent valenta.

Concentració a favor de la igualtat d'homes i dones a Kabul, Afganistan.

dijous, 5 de març de 2015

James Fraser: «La ultraprotecció familiar coarta l'educació del fill»


(Entrevista per a El Periodico al pedagog i historiador nord-americà).
El pedagog i historiador James Fraser explicava fa uns dies a Barcelona que al seu país, els Estats Units, el debat sobre com els pares s'han d'implicar en l'educació dels fills és ara mateix un debat no resolt. «Ens estem trobant amb perfils de pares molt dispars, començant per l'ultraprotector i superimplicat de classe mitjana alta, el tipus de progenitor al qual denominem pare-helicòpter, que fins i tot arriba a coartar per excés el desenvolupament del seu fill», explica.
Aquesta tipologia de pares, que s'impliquen tant en les activitats dels seus fills que es converteixen en persones que no deixen d'anar d'un costat a l'altre tot el dia, conviu, a l'altre extrem, «amb famílies, normalment de les classes socials més desafavorides, que abandonen totalment l'educació del menor i deleguen en l'escola tota la seva formació, tant personal com acadèmica», explica Fraser. «Entre altres raons, perquè tampoc l'escola rep gaire bé aquests pares, no els dóna cabuda», afegeix.
Segons la seva opinió, «ni els uns ni els altres ho estan fent bé i per això, entre altres raons, el sistema educatiu nord-americà fa tants anys que està en crisi», afirma el professor de la Universitat de Nova York.
A diferència del sistema finlandès, prossegueix Fraser, on l'escola està construïda sota els criteris d'equitat i igualtat d'oportunitats,«als Estats Units predomina la llibertat, un principi molt arrelat en la mentalitat nord-americana». «Això, que és molt bo, ens fa, a la vegada, competitius i individualistes, perquè la gent pensa: 'Deixa'm fer la meva vida', sense preocupar-se pels altres», constata.
«Les famílies també pensen d'aquesta manera i això em preocupa», subratlla el professor nord-americà, autor de nombrosos estudis sobre docència. «Em preocupa perquè jo mateix procedeixo d'una família que, sense ser pobre, sí que era d'una classe social modesta. El meu pare va ser caixer en un supermercat, però jo vaig tenir l'oportunitat d'anar a la Universitat de Califòrnia. Els nois del meu mateix origen ara ho tenen bastant més difícil».
¿I el famós sistema de beques dels Estats Units, que tantes oportunitats ha donat als joves amb més talent? «Em temo que ja no funciona com abans, quan era realment un sistema d'igualtat, un mecanisme que permetia a moltes famílies canviar amb la seva dinàmica social», reflexiona Fraser, que també va participar com a ponent en la jornada celebrada el 19 de febrer a Barcelona sobre els estudis de Magisteri. «Sens dubte, els que ensenyem als futurs ensenyants hem de treballar millor les seves relacions amb les famílies», manifesta Fraser.

dimecres, 4 de març de 2015

El "temazo" del dimecres. Doctor Prats - "Rockamboleska".


Aquesta nova banda d'ska de Terrassa ho està començant a petar bastant. D'aquí poc ja els podrem veure en directe a la sala Faktoria, i a ben segur que es faran un fart de fer concerts per tot arreu, ja que la festa està garantida i la qualitat musical és més que evident. Us podeu baixar el disc sencer des de la seva web! Vinga, a moure els malucs amb els Doctor Prats!!

dimarts, 3 de març de 2015

Gent del barri.


La sèrie anglesa de la BBC "Eastenders" ha fet 30 anys. Hi vaig estar força enganxat d'adolescent a finals dels 80's, quan la passaven per TV3, i havia arribat a gravar-me en vídeo alguns capítols per tal de no perdrem detall. Començava a familiaritzar-me amb temes poc infantils com la infedilitat, la violència masclista, la drogodependència, l'alcoholisme, l'homosexualitat, les malalties vàries... vaja, una gran escola de la vida la d'"Eastenders".