Portem un mes esmorzant, dinant, berenant i sopant eleccions nord-americanes. Afortunamdament, avui dia tenim moltes plataformes televisives més enllà dels canals habituals, i sempre pots refugiar-te en les pel·lícules o en un munt de sèries molt interessants i entretingudes (com ara Narcos, una sèrie sobre narcotraficants que reflexa fidelment les relacions entre política i crim organitzat).
Em sap greu que la televisió pública catalana dediqui tants minuts, diners i esforços, per informar-nos de les eleccions nord-americanes, i en canvi no ens informi del que passa, per exemple, als veïns de la Catalunya nord, o a Armènia, o al Kurdistan. Nord-americanisme per la vena.
De fet, a mi me la sua qui guanyi les eleccions dels EEUU. M'és indiferent ja que sé que la meva vida no canviarà perquè hi hagi un president republicà o un de demòcrata. De fet, em penso que ni la vida dels nord-americans canviarà gaire. Pura façana, i pur màrqueting. No hi ha res més semblant a un president nord-americà republicà que un president nord-americà demòcrata.
