"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 30 de novembre de 2012

CIU: mireu el costat bo de la vida!


Genial esquetx dels polònius, versionant l'original peça dels Monty Python a "La Vida de Bryan" de la crucifixió de Bryan, amb el títol de "mira sempre el costat bo de la vida". Amb l'Artur en el paper del Crist crucificat, acompanyat dels seus seguidors Duran, Oriol Pujol i Andreu Mas-Colell. Acostumo a avorrir bastant les revisions catalanitzades de clàssics musicals, però en aquest cas, els ha quedat prou divertit.

dijous, 29 de novembre de 2012

Candidats a la pilota d'or.

Messi - Iniesta - Cristiano. Qui guanyarà la pilota d'or?

Avui s'han fet públiques les nominacions de la Fifa als millors futbolistes de l'any 2012. Els tres finalistes eren els esperats per la gran majoria dels aficionats a aquest esport: Messi, Cristiano i Iniesta.
 
El més probable, per no dir segurament, el vencedor final tornarà a ser Leo Messi, el millor jugador del planeta i de la gal·làxia en l'actualitat, i que es pot acabar convertint en el millor jugador de tots els temps a poc que les lesions el respectin i si continua amb els registres que ha aconseguit fins a dia d'avui. Als seus 25 anys, Messi ja ha superat la gran majoria dels registres acumulats per altres grans jugadors d'altres èpoques com Maradona, Pelé, Cruyff, Platini o Di Estéfano. L'únic títol que se li resisteix és la copa del món de futbol, tot i que s'ha de reconèixer que la selecció argentina no compta amb una plantilla a l'alçada del crack, com el Brasil de Pelé, la França de Platini, l'Holanda de Cruyff, o fins i tot l'Argentina de Maradona (tot i que la veritat és que el mundial de Mèxic 86 el va guanyar Argentina amb més fortuna que joc).
 
Certament, Messi ha tingut la gran fortuna de coincidir al Barça amb la millor generació de futbolistes blaugranes de tots els temps. Els Xavi, Iniesta, Valdés, Puyol, Piqué, Cesc, Pedro, Busquets... han posat les coses molt més fàcils al crac argentí, però és innegable que tampoc el Barça seria el que és sense la presència del seu jugador franquícia. Què seria el Barça sense Xavi o sense Iniesta? Segur que el joc de l'equip se'n ressentiria. Però que seria el Barça sense Messi? Esperem no haver de respondre aquesta qüestió fins d'aquí a molts anys. Deu com a mínim.
 
Pel que fa a l'altre finalista al trofeu, el portuguès Cristiano, doncs també cal reconèixer les seves virtuts i la seva qualitat. Però encara queda lluny de les prestacions de Messi, i dels seus números. Tot i que es capfiqui any rere any amb batre els registres de l'argentí, mai arribarà al nivell de joc d'aquest. Messi el guanya en gairebé totes les facetes del joc. Potser el portuguès és millor xutador (tot i que falla més que una escopeta de fira), però Messi és millor en tota la resta: driblin, combinació, efectivitat, assistències, definició...

dimecres, 28 de novembre de 2012

El "temazo" del dimecres. Fanfare Ciocarlia - "Born to be wild"


Ahir al vespre vaig tenir l'ocasió de tornar a veure la Fanfare Ciocarlia a Barcelona, a la sala Luz de Gas. Feia uns anys del darrer concert a la sala Apolo (ara en reformes) i hi anava amb moltes ganes i emoció, ja que són actualment una de les meves bandes favorites, per no dir "la" favorita. I no van decebre en absolut. Tot i que em vaig quedar amb la visió reduïda d'un ull al principi del concert, quan em van caure les ulleres al terra i se'm va saltar el vidre dret, això no va ser motiu suficient per espatllar-me la nit, i a voltes amb un ull tancat, a voltes sense ulleres, vaig continuar ballant i xalant amb aquesta tropa de músics gitanos romanesos.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Records d'infància.


El passat diumenge 18 ens va deixar un dels més importants referents de l'animació infantil, el pallasso Miliki, pare del també pallasso, cantant, presentador de televisió, productor, etc. Emilio Aragon. Miliki va formar part del grup de "Los payasos de la tele" que als anys 70s i 80s van entretenir, divertir i educar a molts nens a través del programa "Había una vez un circo" de la (única) televisió espanyola. Aquest grup de pallassos era molt familiar, ja que hi coincidien germans, cosins, tiets...

Jo que em considero un desmemoriat i recordo ben poques coses amb claredat del meu passat, recordo vivament als pallassos de la tele, les seves cançons, els seus noms, i algunes de les seves bromes que m'han quedat gravades nítidament. Encara ara canto les seves cançons amb els nebots o a l'escola, i tothom les coneix o les ha escoltat alguna vegada.

Ah! I per cert, la cançó no deia "la gallina turulETA" sinó "la gallina turulECA"...

dilluns, 26 de novembre de 2012

Eleccions 2012: Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.


En línies generals, podríem dir que les eleccions d'ahir no han modificat gaire el mapa general de l'electorat català. Tot i la important davallada en escons de CIU (-12), cal comprovar que ERC ha pujat (+11) pràcticament en la mateixa proporció d'escons que ha perdut convergència, i els escons que ha perdut SI (-4) han anat a parar a la CUP (+3). La suma dels escons sobiranistes CIU-ERC-CUP (gràcies Artur pel pas endavant, mai t'estarem prou agraïts) dóna un total de 74, majoria parlamentària folgada respecte a la resta de forces que formaran l'arc parlamentari els propers quatre anys: PSC-PP-ICV-C's sumen 61. I de fet, els 13 escons d'ICV no sabem del cert de quin bàndol són, ja que encara no s'han posicionat en l'aspecte nacional (i ja aniria sent hora...).

Cal destacar l'augment notable de la participació (tot i que encara no acabo d'entendre que hi hagi més d'1'5 milions de catalans que no els importi un rave el futur del país) que s'ha situat en un 69'56%. Aquest destacat augment de la participació ha anat contra els interessos de CIU, ja que els nous votants s'han decantat per altres formacions. Els 504.820 nous vots respecte a les eleccions del 2010, més els 90.489 que s'ha deixat CIU, els 56.313 que perd SI i els 51.900 que s'ha deixat el PSC, se'ls han repartit els partits que han pujat, de la següent manera: ERC (+277.119), C's (+168.771), ICV (+128.033), CUP (126.209), PP (+84.131). 

Fer hipòtesis dels transvasaments de vots entre partits és pura fantasia, però m'atreveixo a opinar que CIU ha perdut principalment cap a ERC i el PP, el PSC cap a C's i ICV, i SI cap a CIU, ERC i la CUP en menor mesura. Els nous votants s'han decantat pels partits minoritaris ERC, la CUP, C's, ICV i PP. 

El total de vots a partits "sobiranistes" (CIU-ERC-CUP-SI) és de 1.781.460, mentres que els vots a partits unionistes (PSC-PP-C's) és de 1.269.455. Faltaria saber cap a on es decantarien els 358.857 votants d'ICV en el cas d'un hipotètic referèndum... I dels partits residuals ni diguem. Sembla que la majoria sobiranista comença a ser prou important com per plantejar-se aviat el referèndum d'independència. És probable també que alguns dels actuals votants de CIU votessin contra l'alliberament nacional, tot i que durant la campanya, destacats membres de la formació van afirmar que Catalunya necessitava ser un nou estat d'Europa per avançar, i apostava clarament pel dret a decidir i pel dret a l'autodeterminació (vaja, que sense haver de dir gaire la paraula independència, però independentistes al cap i a la fi. Només calia sentir els crits dels seus acòlits ahir a la nit quan els líders del partit van sortir a donar la cara). 

Així com veig possible que un percentatge indeterminat dels actuals votants de CIU votessin no a la independència en un referèndum (per allò de no molestar ni fer enfadar als veïns), veig molt improbable que els actuals votants dels partits unionistes (PSC-PP-C's) puguin replantejar les seves conviccions nacionals i votar a favor de la independència. Això significa, que el futur del nostre país està a les mans dels votants de CIU, i que caldrà veure com actua a partir d'ara aquesta formació, i si és capaç de convèncer a les seves masses que l'únic camí possible per no fer-nos més mal és el de l'alliberament nacional. Potser caldrà, primerament, que els convergents desfacin aquesta coalició cada cop menys comprensible amb Unió, o directament carregar-se al espanyolista del Duran enviant-lo al senat, o jubilant-lo, millor.

A partir d'ara s'obren unes quantes possibilitats de cara a la formació d'un nou govern, que passen sens dubte pel lideratge de CIU, que ha estat la força més votada amb diferència tot i la davallada. Sembla lògic pensar que CIU aposti per ERC com a soci per avançar cap a l'estat propi, però no està tan clar que aquest tàndem tingui possibilitats reals d'entesa al trobar-se bastant lluny pel que fa a les concepcions socials i econòmiques. Difícil ho tindran tant els uns com els altres per arribar a acords. Esperem que ambdós partits entenguin que el prioritari per molts catalans és poder exercir el dret a decidir què volem ser, tot i que també hauran d'entendre els fins ara governants, que el molts catalans no estan d'acord amb les polítiques de retallades portades a terme els darrers anys.


diumenge, 25 de novembre de 2012

Quo vadis Catalunya.


Avui està en joc, en part, el futur del nostre país. Democràticament, els catalans que ho considerin oportú, podrem anar a triar els representants polítics que hauran de guiar les regnes del país els propers quatre anys. Les cartes estan sobre la taula, i ja no hi ha volta de full. Avui sabrem amb certesa quina proporció de catalans volen exercir el dret a decidir el futur del país, i també tindrem una idea més o menys clara del nombre de catalans que volen la llibertat nacional, i dels que prefereixen que tot continuï igual, és a dir, sent espanyols.

Dic més o menys clara, perquè tot i que ara CIU digui que la seva aspiració és la de ser un nou estat dins la UE, no tinc clar del tot quants dels seus votants ho tenen tan clar (sense anar més lluny, un dels principals líders d'aquesta formació, fa poc deia que "la majoria dels catalans no estan per la independència"). Quina proporció dels votants de CIU votarien sí a la independència en un futur referèndum?

Avui sabrem també què pensen, o senten, alguns milers d'abstencionistes que no han anat a votar en successives comtesses electorals nacionals (per mandra, per desinterès, per convicció o pel que sigui) i que segurament ho faran avui per primer cop, perquè saben que aquestes eleccions són especials, ja que del que surti avui de les urnes pot suposar un gir radical en les nostres vides, o no.

Feia molt de temps que no matinava tant un diumenge, i avui el cervell ha dit prou poc més enllà de les 7 del matí. La veritat és que no vaig anar a dormir gaire tard, però alguna cosa deu tenir a veure amb el fet de saber que en aquestes eleccions ens hi va el futur més que mai. Apa doncs, que hi hagi sort i que guanyi Catalunya, sobretot.

divendres, 23 de novembre de 2012

Digue'm qui et dóna suport i et diré qui ets...


Aquests dies, els partits s'afanyen a trobar suports de diverses personalitats, associacions, i entitats vàries, per tal de guanyar-se les simpaties de l'electorat per mimetisme amb aquests mediàtics personatges. N'hi ha que aconsegueixen rebre el suport d'autèntics cracs mediàtics amb gran credibilitat i tirada, i n'hi ha que no passen del president de l'associació de veïns del barri o de la casa regional de torn, o d'algun pseudointel·lectual de pa sucat amb oli.

He fet un petit recull de suports perquè us feu una idea del tipus de gent que hi ha al darrera de les idees d'un o altre partit:

CUP: Oleguer Presas, Arnaldo Otegui, Sergi López, Cesc Freixas, Quico Pi de la Serra, Eudald Carbonell, Pep Riera...

ERC: Sinn Fein, Gerard Quintana, Joan Reig i Lluís Gavaldà (Els Pets), Lluís Llach, David Miret?, Toni Albà, Màrius Serra...


ICV: Neus Català, Najat El Hachmi, Salomó Torres (Unió de Pagessos), Joan Pascual (director de teatre), Kilian Jornet, Alexis Tsipras (líder de la grega Syriza)...

PSOE: Xavier Sardà, ningú més s'ha atrevit a dir que votaria al PSOE a Catalunya?

PP: tabú nacional.

C's: Els de sempre: Albert Boadella, Arcadi Espada (ningú sap perquè és cèlebre aquest paio).

SI: algú s'enrecorda de SI? Els que li van donar suport fa dos anys han tornat a la casa gran (CIU).

CIU: Patricia Gabantxo, Lloll Bertran, Carles Canut, Joan Carretero, Núria Feliu, Xavier Rubert de Ventós, Vicenç Villatoro...

dimecres, 21 de novembre de 2012

El "temazo" del dimecres. Pastorets Rock - "El bandoler"


Vídeo enregistrat en un concert a les festes del barri barceloní de Sant Andreu del Palomar d'aquest grup de versions lleidatà. La posada en escena de la banda és molt divertida i la seva qualitat musical es destacable, així com la presència del seu cantant i líder, tot un portent.

Aquesta versió és d'un tema original de Lluís Llach composat a París durant el seu exili l'any 1967.

dimarts, 20 de novembre de 2012

David Fernàndez: "Molta gent esgotada ara té esperança"






Entrevista del Carles Capdevila (diari Ara) al cap de llista de la CUP per Barcelona, David Fernàndez:


Estava fent la verema amb els avis a Zamora, li van trucar i li van dir que el seu nom era allà i tenia 24 hores per decidir si volia ser primer a la llista de la CUP al Parlament. Per què tu? "Suposo que per moltes lluites al darrere col·lectives, per la pluralitat que puc representar. I hi ha l'accident literari. Edicions 62 em va encarregar un llibre sobre la CUP, que surt just ara, fet amb el Julià de Jòdar, i devien veure que els havia entès. Però sóc un més en una llista col·lectiva".
CONTRA L'ESPECTACLE
"El meu únic dubte era que la societat de l'espectacle m'espanta i m'agrada la discreció, el treball de formigueta, el dret a la intimitat i a la privacitat". I ara què, si entres? "Ara mateix estic de vacances de la cooperativa on treballo, i potser demanaré una excedència. I no canviaré tant, porto 25 anys de lluita. Tindríem un altaveu més i prou".
SENSE CARES
Els cartells no són la teva cara. "No, la foto som 300 o 400 amb el puny aixecat, a l'assemblea de Molins. L'altre dia a Sabadell en un acte van fer un cartell amb la meva cara gran, i vaig dir: «Nanos, no és això»".
ELS ORÍGENS
"Vaig començar a l'Institut Vila de Gràcia amb l'operació Garzón. Vaig descobrir que hi havia un país que no coneixia, on es maltractava. Vaig començar a militar a l'esquerra al carrer de la Perla amb els col·lectius de Joves Comunistes i supervivents dels camps nazis. I després cap a l'esquerra independentista, a l'Ateneu La Torna, manifestacions contra la guerra, insubmissió. I tercermundisme, lluites socials i urbanes de Barcelona, ocupació, feminisme autònom, ecologisme... I el cooperativisme, i treballar per la democràcia plena sense desigualtat".
UN HOME TRANQUIL
"Sempre he sigut tranquil, el diàleg i l'entesa són possibles. Però també he viscut situacions complexes a la meva vida. Quan va arribar l'Aznar a l'Autònoma, el desallotjament del Princesa, haver d'aguantar quatre o cinc anys de la Julia García-Valdecasas. La confrontació i la repressió al final cristal·litzen en les relacions personals. Amb el temps aprens, i ja en tinc 38".
LA PATRONAL
Qui ha d'estar més preocupat si entreu? "La patronal del país. Les elits empresarials, la burgesia que va donar suport a Franco, La Caixa, els que pensen que el país està en venda. I l'estat espanyol, per descomptat".
SILENCIATS?
"La lògica electoral i informativa afecta el dret a la informació, i per als moviments socials és difícil la presència als mitjans. Fem la campanya que teníem prevista, que és al carrer. Ara hi ha una remor que entrarem, ens feu més cas".
QUÈ VOTARÀS
Serà fàcil representar la CUP? "Pot passar que hi hagi situacions que no sapiguem què votar i ho explicarem. I si ha de quedar posposat a un debat intern, ho farem, perquè la democràcia real és lenta i és cara. T'has d'asseure, has de reflexionar conjuntament. Però jo crec que en termes generals està escrit. La CUP va amb un programa transparent".
QUI US VOTARÀ
D'on us vénen els vots? "De Convergència no, del PP tampoc. Fonamentalment celebro que de l'abstenció, gent que estava esgotada i ara té esperança. La resta, molta gent d'Iniciativa, d'Esquerra, del PSC i algun de Ciutadans".
CULPA DE LA MARE
Els pares et voten? "Sí. Tot i que amb el meu pare hi he tingut sonores discussions. El dia que vaig dir que em feia insubmís, va suposar una aixecada de taula. La culpa és de la meva mare. Per tirar-me llibres del Pablo Freire pel cap, de pedagogia de l'oprimit. Que assumeixi la seva part de responsabilitat".
«Serem androides amb 'tablets'»
"M'aixeco, poso la cafetera, faig un cafè i em fumo un cigarro, són indissociables l'un de l'altre, com l'alliberament nacional i el social. L'entrepà a mig matí, ja a la feina. La dosi de cafeïna diària és d'entre quatre i cinc cafès, i llavors ho compenso amb xicoira. Però la campanya és tan esgotadora que m'adormo encara que faci un cafè a les 11 de la nit. Aquests dies de campanya dormo 5 horetes. Ahir vaig tornar de Berga a les tres, per exemple. Com que sóc abonat a la R3, la línia de tren de Ripoll, on treballo en una cooperativa de finances ètiques, faig molts cops de cap al tren". El pitjor d'aquests dies? "Que no tinc temps de respondre trucades i correus". Ets molt tecnològic? "M'estimo més la vida analògica que la digital. Sóc d'Android, Twitter, SMS, WhatsApp, però tinc contradiccions. Quan veus com treballen a les factories xineses on els fabriquen t'adones de la terrible desigualtat d'un món absurd. La societat de l'entreteniment viu una nova fase d'acumulació, de banalització i desvitalització de la vida quotidiana. Al final serem androides amb tablets ".
BLOC DE CAMPANYA
La paraula: 'alliberament' La paraula que dic més? Alliberament . La dic molt i ho resumeix tot. I també esperança. Repetim molt frau i rescat bancari , repetim bastant Islàndia , perquè és molt interessant el procés que estan tenint.
El guió: sense papers
Vaig sense papers, de memòria. Parlo del país que som, el de la Canadenca, la vaga dels tramvies, i rebobino fins a persones que en pitjors condicions van aguantar i resistir i arribo fins al 8 de maig de 1945 a les portes de Mauthausen quan els nostres supervivents fan la promesa del "mai més enlloc contra ningú" i d'aquelles cendres en surt la Declaració dels Drets Humans.
El programa en un tuit Uns altres Països Catalans són possibles i necessaris des de la unitat popular.
Els mítings: la part femenina
No tinc registre mitinguer, faig reflexions. Hi ha companys que tenen molta força. Jo no crido. L'altre dia em deien que això meu és feminitzar la política. És una tesi des de la tranquil·litat. Tot i així m'estic quedant sense veu.

dilluns, 19 de novembre de 2012

Quo vadis Minyons.

Intent de 3d10fm a la Diada dels Minyons d'ahir.

Ahir els Minyons vam actuar al Raval de Montserrat amb motiu de la nostra XXXIVa Diada de la Colla. Com cada any per aquestes dates, hi havia un bon gruix de camises malva: dels minyons que no fallen mai, dels minyons que apareixen per assaig a partir del mes d'abril, dels minyons que només venen a les grans actuacions, dels minyons que només venen quan es fan castells a casa, o dels que simplement van aparèixer a la Diada després d'uns quants anys sense deixar-se veure. Tots, repeteixo, tots, són benvinguts, sigui quin sigui el seu grau de compromís amb la colla.

Pel que fa als castells intentats, la veritat, es que vam sortir tots bastant decebuts. La raó és que no ens en vam sortir amb el principal objectiu de la diada, que no era altre que el 3d10fm. Tot i els magnífics assaigs de dijous i divendres, on vam col·locar sisens amb suficiència i durant una bona estona, a plaça ens va tornar a fallar quan ja hi havia els dosos col·locats. El retard en la pujada de l'anxeneta i l'aixecadora va resultar fatal per l'estructura que va acabar cedint quan les dues petites ja enfilaven el pis de setens. Els que ho miraven a plaça comentaven convençuts que el castell es podria haver carregat amb suficiència de no haver-se retardat tant la canalla, i fins i tot, amb opcions de descarregar, en funció de com hagués respost el tronc del castell si sona l'aleta. I es que la psicologia als castells és molt important i als del tronc se'ls va fer massa llarga la pujada.

Després de l'ensopegada vam continuar amb decisió l'actuació, atacant el 4d9f (que hauria estat el tercer castell en cas que haguéssim descarregat el 3d10fm, ja que el 5d9f ja s'havia descartat al darrer assaig del divendres), que es va descarregar sense problemes. En aquest punt, els tècnics van optar per continuar amb el 2d9fm (que ja havíem descarregat en les dues darreres ocasions que l'havíem intentat), que va quedar en solament carregat, amb la qual cosa esvaïa els dubtes d'un possible nou intent del 3d10fm, tal i com molts minyons desitjàvem. Vam acabar l'actuació baixant pistonada amb un 3d8 bàsic degut a les baixes i a l'estat mental de la canalla.

Després de comprovar que la sort no ens està acompanyant gaire últimament en les grans exhibicions, crec que cal fer una anàlisi seriosa d'on estem i d'on volem arribar, dels punts forts i els punts dèbils a nivell intern, de les oportunitats i les "amenaces" a nivell extern. Així que... al loro! Que no estamos tan mal.

Hi havia qui, en calent, després de l'actuació d'ahir al migdia, ho veia tot negre i col·locava als Minyons molt lluny de la resta de les grans colles del moment. Jo crec que moltes colles (per no dir totes menys una) envejarien estar en la situació actual dels Minyons. Quantes colles es poden plantejar els castells que ens plantejàvem els Minyons per aquesta diada (3d10fm, 5d9f i 2d9fm)? És cert que enguany hem perdut gamma al no poder plantejar-nos castells amb el pilar, però després de veure com està evolucionant el nou pilar de les noves generacions, crec que aviat tindrem moltes alegries. Qui s'hagués imaginat fa cinc anys un 2d9fm amb dos quarts nous, un quint nou i un sisè nou? Quantes colles són capaces de reunir la gentada que hem tingut al pati d'assaig els darrers dies? Gent d'un fotimer de colles castelleres, terrassencs i fins i tot, un equip de rugbi sencer.

Un dels aspectes en el que hem de millorar considerablement, és el de l'entrada de nous castellers de tronc. No pot ser que no disposem de més de cinc castellers per pis, quan hi ha colles més "petites" que en tenen set o més (Gràcia, Sants, Barcelona, Joves, Jove, Vella, Vilafranca...). És important poder anar introduint a nous castellers al tronc, i castells com el 7d8, o el 9d7 són perfectes per a anar rodant a aquests castellers. A banda de tenir a molta més gent motivada i contenta. Crec que les successives tècniques de la colla sempre han tingut molta por a fer canvis i a treure a segons qui del tronc d'un castell. L'exemple de les darreres incorporacions de gent nova, i el nivell que han mostrat, demostren que cal mirar millor el pati d'assaig per comprovar que hi ha gent de sobres capacitada per agafar el relleu. No divinitzem el fet de poder pujar al tronc dels castells, ja que hi ha suficients exemples que confirmen que molta gent està capacitada (i il·lusionada) per fer-ho.

Un altre aspecte que ens està donant molts maldecaps en les darreres temporades, és el de la canalla. Enguany hem estat de sort de poder comptar amb dues germanes molt compromeses i decidides, però no es pot deixar tota la pressió de pujar en mans de dues nenes. Hem aconseguit introduir a un nou acotxador en els grans castells, però aquesta estadística és del tot insuficient per una colla com els Minyons. No sé com s'ha de fer, ni perquè no aconseguim que la canalla que tenim a l'assaig progressi, però crec que aquest aspecte és vital quan s'aspira a fer castells dels més alts. Cal més col·laboració a l'assaig de canalla per poder fer més proves? Doncs busquem nous col·laboradors. Calen nous sistemes d'assaig per fer que la canalla progressi més ràpidament? Doncs imitem, copiem, investiguem com ho fan la resta de colles.

Un altre aspecte molt millorable és el grau de compromís dels minyons. Tot i que som una colla que ens podem plantejar grans reptes com el 3d10fm, o assajar un monstre com el 4d10fm, després resulta que no podem portar el 4d9f més enllà de les actuacions punta per manca de camises a la resta d'actuacions. Si els Minyons no podem fer el 4d9f almenys vuit o deu cops l'any degut a la manca de camises, això vol dir que no estem al nivell de la resta de colles "grans" en aquest aspecte. I el compromís també es demostra als assaigs. Tant per l'actitud que es pren quan es fan les proves, com per l'horari d'arribada a l'assaig, l'atenció i el silenci... no crec que jo sigui el millor exemple en aquest sentit, però segur segur que tampoc dels pitjors. Bé, com a mínim puc dir que porto més de vint anys donant el "callo" encara que sigui al 80 per cent. N'hi ha que demanen el 100 per cent durant unes temporades i ara el seu compromís no arriba ni al 10 per cent. Hauríem de plantejar-nos per què hi ha gent que deixa de venir a fer castells o ve molt menys del que venia. Gent nova que entra per la porta del local n'hi ha un bon grapat cada any, però això després no es tradueix en pinyes més grans a les actuacions. Per què serà?

Bé, i moltes més coses que caldrà anar analitzant i que esperem puguin resoldre els futurs equips tècnic i directiu. Als que han estat enguany, donar-los les gràcies per l'enorme feina feta i les hores dedicades, i si continuen, tindran tot el meu suport.



dissabte, 17 de novembre de 2012

La feina, feta.


Ahir al vespre els Minyons vam fer el darrer assaig per preparar els castells de la nostra 34a Diada de la Colla. Igual que el dijous, vam tenir molta gent al pati, i vam poder enfilar els tres castells que ens il·lusionen per diumenge, el 3d10fm, el 5d9f i el 2d9fm. Si dijous vam poder comptar amb una nombrosa representació del món casteller amb companys d'un bon grapat de colles (Reus, Tarragona, Guissona, Súria, Valls, Solsona, Sants, Sabadell, Granollers, Cornellà, Vilafranca, Mallorca, Salt, Manresa, Esplugues...) que van aguantar, pacientment i estoica, fins prop de la una de la matinada, ahir ens van venir a donar un cop de mà els nous amics dels Carboners, l'equip de rugbi de la nostra ciutat, que van gaudir de valent, pel que vaig poder copsar, sent esclafats, estampits i trepitjats. Moltes gràcies a tots/es (Carboners i Carboneres!!! Amics per sempre!!!).


I pel que fa a la feina feta, doncs no es podia fer millor. Quatre castellassos com podeu comprovar en la fotografia que il·lustra aquest comentari, que van anar molt i molt bé. Una torre que comencem a fer quasi xiulant, un 3d10fm que vam dominar sense angúnies fins a sisens (aguantant allà dalt una bona estona), i un 5d9f que només ha de recuperar credibilitat a nivell psicològic, ja que està demostrat que a l'assaig està per arribar molt més lluny del que vam veure a Girona.

En fi, Minyons, com deia el cap de colla: molta calma i a fer-ho com sabem fer-ho. Ah! I va per l'Aitor Tilla! ;-)

divendres, 16 de novembre de 2012

Crítica de cinema. "El professor" (Detachment).


Normalment, no acostumen a agradar-me les pel·lícules ambientades en el món escolar, ja que no solen mostrar mai la realitat que es viu dins les aules. Més aviat presenten als mestres com superherois superdotats que sempre tenen la resposta adequada a les situacions més rocambolesques que els guionistes es puguin arribar a imaginar.

La realitat de les aules acostuma a ser bastant més complicada del que ens mostren a les pel·lícules, i el final de la història no sempre acaba amb èxit, com acostuma a passar a la gran majoria d'elles. Sempre he cregut que per fer una pel·lícula realista del món docent, caldria deixar unes quantes càmeres ocultes dins les aules sense el coneixemt-consentiment de professors i alumnes... aleshores sí que observaríem el peix que s'hi dóna dins.

El cas de la pel·lícula que ahir vaig anar a veure, es troba al costat més tremendista de la visió educativa, i potser exagera un punt de vista totalment derrotista i dramàtic de la situació. De fet, no hi ha moments "bons" en tot el metratge, més enllà d'alguna situació còmica d'algun professor passat de voltes, o alguna escena tendra entre personatges de sexes oposats.

Més enllà de les típiques situacions de conflictivitat que es pot trobar tot professor dins de les parets d'una aula d'institut (violència, indisciplina, passotisme, manca de respecte a l'autoritat del mestre o als companys...), al protagonista de la pel·lícula se li ajunta la gana amb les ganes de menjar: té un passat fosc que el turmenta; es creua amb una prostituta adolescent maltractada i se la porta a casa per ajudar-la; se li suïcida una alumna i se sent culpable; se li mor l'avi que té a un hospital mig abandonat i amb alzehimer; la companya de la que s'ha enamorat li gira l'esquena perquè es pensa que s'ha fregat amb una alumna; etc., etc. vaja, només li falta agafar la sida i que l'acomiadin per acabar d'arrodonir el drama.

En definitiva, encara espero que arribi la pel·lícula de professors amb la qual em pugui identificar. Ni ensucrada i benintencionada, ni dramàtica com si la vida dels mestres fos un martiri permanent.   

dijous, 15 de novembre de 2012

El poema del 3d10fm descarregat.

Primer 3d10fm descarregat l'any 1998.


El Raval de gom a gom,
escalfa la fredor
d’un diumenge de tardor
a la Diada dels Minyons.

La plaça està expectant,
doncs diuen que els Minyons,
s’estan ja preparant
per enlairar un castell molt gran.

Ja s’enfilen els segons,
i el silenci es fa present.
La pinya són molts cordons
Però encara volen més gent.

Crida el cap de colla amunt sisens,
i les gralles l’acompanyen.
Soca, folre i manilles són ferms
I les mides no s’espatllen.

Pugen els més valents,
que són els de la canalla.
Sembla que pugen contents,
saben que això avui no falla.

El castell es descarrega
entre els crits de la plaça.
Tot i que hi ha hagut molta brega,
ara tothom s’abraça.

dimecres, 14 de novembre de 2012

El "temazo" del dimecres. Especial Vaga. Inadaptats - "Orgull de classe"


Avui, jornada de Vaga general, he pensat que aquest tema d'Inadaptats vindria com "anell al dit" per expressar la gran ràbia que portem a dins molts dels ciutadans que hem sortit al carrer a protestar i a fer visible la nostra disconformitat i profund malestar amb la classe política dirigent, i les elits que mouen els fils i condemnen a una gran part de la societat a la misèria i la precarietat.

Hem de despertar. Hem de mostrar orgull de classe obrera i hem de demostrar que som més i que podem decidir i canviar les coses. No ens podem resignar, ni conformar, ni quedar de braços creuats. Ja fa anys que restem inactius davant les agressions i les retallades de drets, i cal posar-hi fre abans no sigui irremeiable.

Independència sí! Retallades no! Ni CIU, ni PP, ni PSC, mai més!

dilluns, 12 de novembre de 2012

Minyons, la setmana decisiva.


Demà, amb l'avantpenúltim assaig de la temporada (dijous i divendres tornem a assajar), iniciem una setmana intensa d'assaigs, actuacions i festes, per celebrar la nostra XXXIVa Diada de la Colla. Esteu tots convidats a assistir als actes organitzats per l'ocasió (que podeu consultar aquí), i a donar-nos un cop de mà per preparar els castells que ens agradaria dur a plaça: 3d10fm, 2d9fm i 5d9f. O com a mínim això és el que s'ha anunciat que assajaríem.

Esperem que d'una vegada per totes ens surtin les coses rodones per poder assolir tots els reptes. Estem parlant de grans castellassos, però hem treballat dur tot l'any per poder descarregar-los, amb una mica de sort (que també compta). D'entrada, esperem comptar amb un bon gruix de gent aquests darrers assaigs per fer bones proves de tots els castells que puguin anar diumenge a plaça. Esperem que les condicions climatològiques no ens siguin adverses, que no plogui, i que no faci gaire fred.

Esperem retrobar-nos amb molts amics de moltes colles d'arreu que sempre ens han donat un cop de mà quan els hem necessitat. Esperem que molts terrassencs vinguin també pel local, a donar-nos suport i a gaudir de la nostra festa. I esperem que molts minyons inactius o d'aquells que apareixen solament per la Diada, tornin a fer-ho i vulguin que els Minyons continuem sent una colla de referència dins del panorama casteller, com venim fent des de fa més de trenta anys.

Apa doncs, faixa sota del braç, il·lusió màxima i a passar-ho bé!!!



divendres, 9 de novembre de 2012

La Fundació Bofill alerta que a Catalunya no es donen les condicions necessàries per implantar la jornada intensiva escolar amb èxit.


La fundació Bofill ha elaborat un estudi al voltant de la recent posada en marxa de la jornada intensiva a la gran majoria dels instituts catalans (71%), on conclou que aquesta, agreuja les desigualtats educatives i socials dels alumnes. Més enllà que hi pugui estar més o menys d'acord amb les conclusions de l'estudi, sobta que amb tan sols tres mesos de funcionament del nou horari, es pugui extreure conclusions tan categòriques.

La Fundació Bofill es basa en estudis d'organismes internacionals com l'OCDE on s'assenyala que "tot i que la quantitat d'hores lectives no té cap influència en els resultats educatius, ja que el més important és la qualitat de l'ensenyament que es dóna en aquestes hores, sí que està comprovat el beneficis que representa el major temps que l'alumne passa dins un entorn educatiu com el centre escolar". O sigui, que com els pares/mares o bé no en tenen ni puta idea, o bé passen completament dels seus fills, o bé no tenen temps per educar als seus fills, quantes més hores passin a l'escola, millor per la seva educació. 

Amb aquest argument, al final acabaran decidint que el millor pels alumnes és tornar al model "internat", i que només vegin als pares els caps de setmanes i en visites programades. D'aquesta manera s'igualaria tot molt més i tots els alumnes partirien amb les mateixes possibilitats. I de pas, els pares no haurien de patir per anar a recollir els fills a l'escola, banyar-los, fer-los el menjar, ni haver de discutir amb ells cada dos per tres...

O sigui, resulta que ara el problema ja no és tant el fet de si els alumnes aprenen més o menys a l'escola o a l'institut, ni si realment rendeixen durant l'estona que passen entre les parets de l'escola, sinó l'estona que passen fora d'aquesta. Però aquest problema és del sistema educatiu o del sistema laboral i social? Els estudis de rendiment acadèmic demostren que les tardes no són gens productives pel que fa als aprenentatges, degut al cansament acumulat, tant mental com físic. Però ara resulta que el millor és que estiguin a l'escola, encara que no ho aprofitin, a que es passin les hores a casa sense control.

Estic convençut que la millora educativa té molt menys a veure amb el sistema horari que no pas amb molts altres factors que tenen molta més influència en el rendiment acadèmic que no pas els horaris. Per exemple, l'interès i la implicació de les famílies en la formació dels fills, l'interès i la inversió dels poders públics en educació, la percepció social que es dóna al fet educatiu, la situació social, econòmica, i cultural dels alumnes...

dijous, 8 de novembre de 2012

És l'hora del poble!

Us copio el missatge que m'han fet arribar des de la CUP de Terrassa:

Benvolgudes/benvolguts,

Ens adrecem a vosaltres per presentar-nos i donar-vos a conèixer la nostra proposta.

La Candidatura d'unitat Popular-Alternativa d'Esquerres és una organització política assembleària d'abast nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals.

La CUP ha acumulat en un curt període de vida una rica experiència tant de treball de base com d’intervenció en l’àmbit institucional, amb més de 100 regidors en  més de 70 municipis.

La CUP ha estat i continuarà sent un dels actors més compromesos en les iniciatives populars que preparen la ruptura amb els estats espanyol i francès (consultes per la independència, assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans, manifestacions històriques com la del 10 de juliol del 2010...). Però el nostre tret distintiu, sens dubte, és una aposta ferma per la implicació de la ciutadania en l’activitat política i la democràcia participativa.

A diferència de la resta de partits, incorporem en el nostre funcionament assemblees locals obertes per obrir un espai de confluència dels moviments cívics i populars. Una eina participativa per aglutinar persones i col·lectius amb voluntat transformadora i unitària, en un marc lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

No demanem crèdits ni ens hipotequem amb bancs, perquè no volem deure favors a ningú. La nostra força sorgeix de la implicació de persones que creuen en el projecte, i sense aquest suport el nostre projecte deixaria de tenir sentit. És per això que us demanem que feu arribar aquesta informació als membres de la vostre $associació/col·lectiu$ , i us animeu a participar, exposant les vostres inquietuds i propostes.

Aquesta carta és un oferiment a trobar-nos amb el/la vostre associació/col·lectiu, per explicar-vos en detall les nostres propostes i animar-vos a creure que una altra democràcia SI que és possible! Us convidem a participar als actes de campanya que farem el dia 10 de novembre a les 12h a la plaça Didò i el dia 20 de novembre al cinema Catalunya. També us convidem a mostrar el vostre suport a la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres signant el manifest adjunt a www.somunitatpopular.cat/manifest . Si voleu rebre informació de les convocatòries de la CUP de Terrassa o col·laborar activament en difondre el projecte podeu contactar amb nosaltres a terrassa@cup.cat

Moltes gràcies per la vostra atenció!

CUP de Terrassa

dimecres, 7 de novembre de 2012

El "temazo" del dimecres. Aerosmith - "Love in an elevator".


Torna el mític grup de hard rock de Boston, després d'onze anys sense enregistrar cap disc a l'estudi. Ho fan amb un disc anomenat "Music from another dimension" i el presentaran en una gira mundial. La banda, originaria de l'any 1970, manté a la major part dels integrants de la formació original. Destaca el seu cantant i líder, Steven Tyler, per la seva peculiar veu i una enorme boca. A banda de tenir una filla actriu que esta per sucar-hi pa, i que va aparèixer a "El senyor dels anells".

És d'aquells grups que he escoltat sobretot per influència dels meus germans, i de tant escoltar em van acabar agradant. Mai no els he vist en directe, però aquest cop, si les entrades no són desproporcionadament cares, crec que faré el possible per anar-hi. Llàstima que ja no podré fer onejar les grenyes al vent...

dilluns, 5 de novembre de 2012

Intel·lectuals? Federalistes? Ni una cosa, ni l'altra.

Paco Ibáñez, músic compromès i d'esquerres.

Fa uns dies, un grup de suposats intel·lectuals espanyols van signar un manifest antiindependentista, amb delicadeses de l'estil que "Ni Catalunya està sotmesa a espoli per part d'Espanya ni el comú dels espanyols sent menyspreu cap a ella". Aquests pseudointel·lectuals no van moure un dit quan la justícia espanyola va decidir retallar-raspallar l'estatut que els catalans havien votat a les urnes, ni tampoc s'han queixat mai quan s'ha posat en qüestió el model educatiu català, o quan s'han incomplert acords d'inversions i de finançament a Catalunya. O sigui, una banda de vividors al servei de l'estat espanyol és el que són aquesta colla. Hi ha alguns noms que realment fan mal a la vista, i que són reconegudament espanyolistes i de dretes. I ara resulta que són federalistes...

En contrast amb aquesta colla d'espanyolistes reaccionaris, de tant en tant apareixen veus sensates i compromeses amb les llibertats i la democràcia. Una altra d'aquestes veus és la de Paco Ibáñez. El cantautor valencià ha fet unes declaracions al Periodico on es mostra favorable a respectar la decisió dels catalans, i comprensiu amb les reivindicacions catalanes degut al maltracte continuat de l'estat espanyol.

Fa uns anys vaig poder presenciar un concert en directe del Paco Ibáñez amb motiu de la 20a Diada dels Minyons, a la Nova Jazz Cava. En aquells moments encara no era del tot conscient de qui era aquest artista i tampoc l'havia escoltat gaire. Ja no tenia la mateixa veu de quan era jove i omplia recintes per cantar i protestar contra les dictadures i a favor de la democràcia. Tot i així, vaig poder sentir l'emoció de molts dels presents, i la pròpia, escoltant les seves cançons. 


diumenge, 4 de novembre de 2012

Malgrat les putadetes, bona estona amb els amics.

Jo en plena humiliació.

Ahir vaig celebrar anys amb un bon grapat d'amics a casa. Els molt cabrons es van presentar amb xandall, per allò d'"Avui tots som Risto". La veritat és que no calia, ja que a mi m'agrada que tothom pugui vestir el que vulgui allà on vagi, sense convencionalismes ni imposicions, però en tot cas, es va fer certa aquella dita castellana de "donde fueres, haz lo que vieres". ;-)

Més enllà del vestuari que van triar els amics per presentar-se a sopar a casa meva, el més important és poder-nos juntar per celebrar coses. I poder gaudir d'un bon àpat, uns beures, i molts riures. Com es pot comprovar en la imatge superior, els amics es van encarregar de que no faltessin les rialles, ni que fos per humiliació de l'amfitrió. Espero que no es converteixi en una nova tendència de celebració. 

Gràcies, amics, pels bons moments!


divendres, 2 de novembre de 2012

Un motiu per ser feliç: estar viu.


Avui estic una mica més a prop del final, però he de mirar-m'ho amb optimisme... ;-( Afortunadament, la meva vida és prou plàcida i entretinguda com per no haver-me de recordar gaire sovint que tot això algun dia s'acabarà (esperem que sigui més tard que d'hora).

Un dels motius per celebrar amb alegria aquest aniversari és el fet que avui tinc pont i no he d'anar a treballar. Llàstima que el govern vol suprimir la festivitat del dia de Tots Sants, i segurament en el futur el meu aniversari no coincideixi amb cap festa ni pont. En tot cas, gaudirem de la situació actual i millor no pensar en el futur... en cap sentit.

No espero res d'especial en el dia d'avui. És més, ja m'està bé la rutina diària, i es millor no crear-se grans expectatives per no emportar-se grans decepcions. Demà si que ho penso celebrar amb uns quants amics, col·legues i algun conegut fins i tot. Una excusa perfecta per estrenar la nova casa, i fotre'ns un festival etílico-gastronòmic. I si a sobre el Barça guanya, jornada rodona. Ha ha ha...

Ahir veig tenir un d'aquells moments d'eufòria vital baixant de la Mola, escoltant música amb l'mp3, i havent-me begut una llauna de birra al pati interior de la casa de la Mola, amb el sol tocant-me a la cara i protegit del fort vent que bufava. Doncs, baixava ben alegre i content, i les cançons em semblaven el doble de bones del que habitualment em semblen. Escoltava la Fanfare Ciocarlia, els Dusminguet i Estopa (els tinc per ordre alfabètic al reproductor), i em venien ganes de picar de mans, de ballar, de mirar el paisatge com mai l'havia mirat... Tot això ho pot aconseguir una sola llauna de birra?



dijous, 1 de novembre de 2012

Revolució dins del món casteller. La xarxa d'assaig.


Avui a la diada de Tots Sants, els Castellers de Vilafranca han rubricat una temporada magnífica amb una nova exhibició de grans castells. Tot i l'ensopegada inicial amb una de les seves bèsties negres, el 2d9f que només han pogut carregar, no han posat el fre i s'han ventilat per la via ràpida el segon 4d9 descarregat de la temporada i de la seva història, l'inèdit 7d9f, i un nou pd8fm marca de la casa, tot i que enguany no l'han dominat amb la suficiència d'altres temporades.

Al costat dels verds, actuaven els Capgrossos de Mataró, que s'han anotat el segon 2d9fm carregat de la temporada, a banda del 3 i 4 de 9 amb folre. Els Castellers de Sants que han fet un 5d8, un 3d9f carregat i un 7d8. I els Xiquets de Tarragona que han completat una magnífica tripleta (3d9f, 4d9f, i 5d8) i han pogut provar per primera vegada el 5d9f, que ha quedat en intent desmuntat amb els dosos apunt d'entrar.

A poques setmanes perquè acabi la temporada castellera (si més no les grans diades castelleres), es fa evident el gran salt qualitatiu i quantitatiu que s'ha produït al món casteller en els darrers anys. Enguany, s'han batut tots els registres. Hi ha més colles castelleres que mai. Es fan més castells que mai. Hi ha més colles que mai que han assolit un castell de vuit com a mínim. S'han superat els 1000 castells superiors o iguals al 2d7. La majoria de colles s'estan superant, i les de sis aconsegueixen alçar castells de set (Caldes de Montbui, Solsona), les de set de vuit (Sagrada Família, Esplugues, Igualada...), i alguna de vuit ja veu els castells de nou més a prop (Gràcia, Sabadell, Sant Cugat, Barcelona). I els administradors de Vilafranca cada dia ho tenen més difícil per decidir les colles participants a l'actuació de Sant Fèlix, ja que el Top-4 es pot convertir aviat en un Top-7 (quan Xiquets de Tarragona aconsegueixi el 5d9f).

El creixement en el nombre de colles i el gruix de castellers que les formen, està estretament relacionat amb el creixement del nivell dels castells que es realitzen. Aquest boom casteller que estem vivint en aquests moments, es va viure de manera similar a principis dels anys 90, quan els mitjans de comunicació van començar a interessar-se en aquesta activitat, i les colles anaven superant fites any rere any. La principal diferència que trobo entre el boom dels anys 90 i l'actual, és el dels sistemes d'assaig que es feien abans i els d'avui en dia.

L'any 1998, els Minyons descarregàvem en la mateixa temporada el 4d9net i el 3d10fm. En aquells moments es deia que els Minyons havíem revolucionat el món casteller a l'incorporar un segon assaig entre setmana, i fer-ho amb una sistematització que la majoria de colles de la zona tradicional encara no havia incorporat. Aquells castells es van aconseguir, en part, gràcies a la trajectòria ascendent de la colla, a l'estat de forma físic i tècnic dels castellers del tronc (pinyes, folres i manilles també) dels Minyons, i pel creixement continuat del nombre de camises, que va començar a estancar-se i, fins i tot decréixer, a l'inici del nou segle.

D'aquí cent anys, quan s'analitzin els fenòmens dels diversos booms castellers que s'hagin anat produint al llarg dels anys, es recordarà, o s'haurà de recordar l'actual època daurada dels castells per un fet clau en el creixement del nivell tècnic de la gran majoria de les colles. Aquest element clau és la xarxa d'assaig. Aquest element que s'ha vingut incorporant paulatinament en molts assaigs de moltes colles, va començar a utilitzar-se a mitjans dels 90 del segle passat per treballar l'estructura del pilar bàsicament. Colles com els Castellers de Vilafranca, els Bordegassos de Vilanova i els Minyons, vam iniciar una cursa pels grans pilars, i la xarxa va ser clau per aconseguir els grans espadats. Es va passar de veure algun pilar de sis i algun de set en trenta anys, a veure com es passava del de sis al de vuit en dues temporades escasses.

Avui en dia, podem comprovar com un bon gruix de colles han incorporat també la xarxa als seus assaigs, i no solament per assajar el pilar, sinó també estructures com el 2, el 3, el 4 o el 5. De fet, els Castellers de Vilafranca porten molts anys assajant els castells amb aquest element de protecció, i ara estan recollint els fruits de tot el treball acumulat. Però els castellers de Vilafranca no són els únics que assagen amb xarxa. Un bon grapat de colles ja l'utilitzen i els resultats evidencien l'utilitat d'aquest element. No sé exactament quantes colles en tenen i quins castells hi assagen, però recordo haver-ne vist a l'assaig dels Margeners, d'Esplugues, Marrecs, Lleida, Sitges, Badalona, Sant Cugat, Vilanova, Moixiganguers... I a l'element xarxa caldria afegir els elements de seguretat com el terra atenuant, els cascos de la canalla... No es pot comparar un assaig de 4d8 net l'any 1994 a com es pot assajar avui en dia. L'any 1994 s'havia d'estar molt confiat, i fins i tot, un pel eixelebrat per plantejar-se donar un salt endavant d'aquestes dimensions. Amb sort es provava el 4d8 net sencer una o dues vegades abans de portar el 4d9 a plaça. Avui en dia, amb trenta persones a terra es pot assajar aquest castell tantes vegades com calgui fins arribar-lo a posar a punt.

S'està acabant, doncs, el concepte d'assaig casteller dels segles 19 i 20? Ha arribat la xarxa per quedar-se? Veurem molts més castells nets que en el passat? Arribarem les colles al nivell de perfecció dels artistes del circ, sense llenyes? Quan trigarem a veure el 3d9, el 5d9, o el pd7f? Oi que ara ja no es veuen tan impossibles? Ai el dia que els de la Joves de Valls es posin a assajar seriosament amb xarxa!