"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 7 d’octubre del 2019

Un altre diumenge a "missa" de nou.

Panoràmica del Camp Nou des del meu seient a la tercera graderia.










Ahir vaig tornar al Camp Nou després d'uns mesos sense anar-hi. Sempre que se'm posa a tir un carnet de soci per anar-hi, ho aprofito, i ahir amb més raó tractant-se d'un rival de pes, el Sevilla. Aquest cop hi vaig anar solet, ja que el soci que em va deixar el carnet només té el seu, i ja em va anar bé, ja que jo quan vaig al futbol m'agrada concentrar-me en el partit i en el joc, i no estic per gaire xerrameca...

Ahir va ser un partit que va començar amb patiment i amb ocasions clares del Sevilla i que va acabar amb una golejada (4-0) gràcies a l'efectivitat de la davantera culé, i a l'esfondrament físic del rival. Per recordar el golàs de Luís Suárez amb una rematada de xilena a l'interior de l'àrea, i també el quart gol, obra de Leo Messi, que s'estrenava aquesta lliga, amb un milimètric xut de falta que va anar prop de l'escaire esquerre del porter del Sevilla. La resta de gols els van marcar Arturo Vidal i Dembelé.

Una cosa que em va sobtar va ser la gran quantitat de turistes que hi havia al camp. A la tercera graderia m'atreviria a dir que eren majoria...

Bé, sembla que el Barça comença a agafar el to i es col·loca segon a dos punts del líder, el Real Madrid. 

Una bona manera d'acabar el cap de setmana.