"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 30 de gener de 2016

30 anys de la visita de Kaspàrov a Terrassa (i de la gran nevada).


El 30 de gener del 1986 és un d'aquells dies que ha quedat gravat en la meva selectiva i justeta memòria. Aquell dijous vaig sortir de casa per la tarda amb el meu pare i els meus germans per anar a veure al campió del món d'escacs, Gary Kasparov, que havia de jugar unes partides simultànies al club Èpic del carrer Sant Pere. El trajecte ja va ser tota una aventura, ja que aquell dia va caure una gran nevada que va emblanquinar tota la ciutat, i que com podeu imaginar, per a un nen com jo va ser màgic.

Com a conseqüència de la nevada, van haver de suspendre les simultànies del campió soviètic, ja que crec que va marxar la llum del local on havien de disputar-se les partides. I quan aquest abandonava les instal·lacions de l'Èpic es va creuar amb nosaltres que esperàvem a les escales d'accés a la sala de joc. Va ser una trobada fugaç, però a mi sempre m'ha quedat el record d'haver vist de prop a un dels més grans mites dels escacs, potser el més gran escaquista de tots els temps, molt popular aleshores degut als duels contra el seu gran rival, el també soviètic Anatoli Kàrpov, a qui va desbancar del tron de campió del món l'any 1985.

divendres, 29 de gener de 2016

El remei contra la casp(t)a.


He observat que darrerament han repuntat els nivells de caspa en la nostra societat. Els catalans però tenim un remei molt efectiu per combatre aquesta problemàtica, que tant ens avergonyeix a la majoria. Amb aquest xampú sí que es pot!!

dijous, 28 de gener de 2016

30 anys de l'accident del Challenger.


El 28 de gener de l'any 1986, milions de telespectadors arreu del món, vam quedar glaçats en ser testimonis de l'accident del transbordador espacial Challenger, que 73 segons després d'enlairar-se des del Centre Espacial Kennedy de Florida es va desintegrar en ple vol. Els set tripulants (5 homes i 2 dones) de la nau van morir en l'accident. Les deficiències en un dels coets acceleradors van provocar una combustió de gassos que barrejat amb les forces aerodinàmiques a les que estava exposada la nau va causar la seva desintegració.

dimecres, 27 de gener de 2016

El "temazo" del dimecres. Black - "Wonderful life".



Ahir va morir als 53 anys, com a conseqüència d'un accident de transit, el cantant anglès Colin Vearncombe, conegut amb el nom artístic de Black, que es va fer popular a finals dels 80's gràcies a la cançó "Wonderful life", dins del disc de títol homònim, que es va convertir en un autèntic hit l'any 1987.

dimarts, 26 de gener de 2016

Carles Castillejo s'imposa a la Mitja de Terrassa.


Carles Castillejo, en solitari, pujant la Rambla.





























L'atleta rubinenc, Carles Castillejo, es va imposar diumenge, en un dia fred i gris, a la Mitja Marató de Terrassa, establint un nou rècord de la prova, fins abans-d'ahir en possessió de Nacho Cáceres, aturant el cronòmetre a 1:03:30. Darrera seu va arribar el salmantí Rafa Iglesias, que va parar el crono en 1:07:09.

dijous, 21 de gener de 2016

Koh Phangan. (18)





























Koh Phangan és una illa de 168 Km2 al sud-est de Tailàndia, popularment coneguda perquè s'hi celebra la Full Moon Party, un cop al mes a la platja de Haad Rin. A l'illa conviuen uns 10.000 tailandesos, 5.000 birmans, i de 15.000 a 40.000 turistes, depenent de l'època de l'any i de la proximitat o llunyania de la lluna plena.

Platja de Haad Rin, on es celebra la popular Full Moon Party, al sud-est de l'illa.





























Koh Phangan està a mig camí de les veïnes Koh Samui, al sud, i Koh Tao, al nord. No solament geogràficament, si no que també en nombre de població i de territori. Segurament les platges de Koh Phangan no arriben a la bellesa i la calma de les de Koh Tao, però en contrapartida, a Koh Phangan s'hi troben paratges selvàtics, rius, cascades, i cims que no trobes a la veïna del nord.





























Llogar una moto i recórrer l'illa de nord a sud i d'est a oest és tot una aventura i les vistes són extraordinàries. La major part de l'illa està ben comunicada per pistes asfaltades, però hi ha algunes platges inaccessibles per carretera que solament es poden visitar fent una excursió a peu o amb una barca-taxi. La gran majoria de platges però si que són accessibles, i en alguns casos, accedir a la platja significa conduir per unes rampes de vertigen amb unes vistes impressionants. 

Platja de Haad Sadet, a l'est de l'illa.





























Pel que fa a les platges en sí, n'hi ha de maques per totes bandes, tot i que les més concorregudes són la de Haad Rin, al vèrtex sud-est, on se celebra la Full Moon Party, la de Haad Yao a l'oest, la de Mae Haad al vèrtex nord-oest, i les del Thong Noi Pan Noi i Thong Noi Pan Yai al nord-est. Les de la banda est i nord-est tenen més onatge degut als vents provinents del nord-est, i les del oest i nord-oest són més calmades i, a la vegada, cristallines.

Vista panoràmica de la platja de Haad Tong Nai Pan,, al nord-est de l'illa.





























Pel que fa a la festa, a banda de la arxipopular Full Moon Party, es pot sortir cada dia de l'any, ja sigui a festes que organitzen els diferents "xiringos" de platja, ressorts i hotels, o a les desenes de clubs, pubs, discos que hi ha a les zones més poblades. També s'organitzen saraus en platges, i en zones selvàtiques diverses (jungle party, night adventure, Half Moon Party...). Algunes d'aquestes festes cobren entrada i poden arribar a preus d'Eivissa.

Platja de Haad Yao, al nord-oest de l'illa.





























Koh Phangan la majoria dels turistes que hi arriben provenen de països com Anglaterra, Alemanya, França, nord d'Europa, i nord-Amèrica. Darrerament també estan arribant força russos, tot i que aquests es concentren en major nombre a la costa oest del país, a Pattaya, o a l'illa de Koh Tao. Aquesta darrera va estar en el punt de mira internacional fa uns anys pel cas d'una parella de turistes britànics que van ser assassinats,i violada ella. El govern de l'estat ha endurit les lleis a l'illa i intenta controlar a les màfies que controlen l'illa per acabar amb la corrupció latent. Koh Phangan en contrast, sembla una bassa d'oli. 
































Platja de Chalok Lum, al nord de l'illa.

dimecres, 20 de gener de 2016

El "temazo" del dimecres. Lluis Llach - "L'Estaca"


Fa 40 anys dels tres memorables concerts consecutius de Lluis Llach al Palau dels Esports de Barcelona. No feia ni un parell de mesos que havien enterrat al dictador Franco, i les coses estaven molt calentes. Fins i tot, grups d'ultradreta van dirigir amenaces de bomba als organitzadors dels concerts, que tanmateix, no van impedir que els recitals es portessin a terme, amb gran èxit de públic. Un dels moments més emotius dels concerts, sens dubte, arribava quan el cantautor gironí interpretava el classic i internacionalment popular, l'Estaca, corejat pels milers d'espectadors, i que acabava amb crits de "llibertat i amnistia". 

dilluns, 18 de gener de 2016

Rebel·lar-se contra la dictadura de les apariències.

Alberto Rodríguez, diputat de Podemos a Espanya.























El passat dimecres arrencava al Congrés dels Diputats de Madrid la nova legislatura. Un dels fets més destacats pels mitjans d'(in)comunicació va ser, a banda de la presència d'un nadó de cinc mesos a l'hemicicle, l'estrena com a diputat per Podemos del jove tinerfeny Alberto Rodríguez. Els titulars, malauradament, no destacaven la seva joventut (33) o el fet que fos tècnic en química ambiental, si no el seu pentinat i la seva indumentària, com si això fos realment important a l'hora de fer política i de representar a aquells que t'han votat...

Em fan vomitar tots aquells que posen tant d'èmfasi en la imatge de la gent, com si aquest fet fora determinant en algun sentit. Estic fins als collons que homes i dones ben guarnits amb rostres impol·luts, ben pentinats i maquillats, ens robin, estafin i enganyin. Mentre la política la continuïn exercint majoritàriament aquells que ens venen imatge i apariència, no avançarem en  justícia social i en igualtat de classes.

No t'he votat, ni et votaré, molt probablement, en el futur, però a Catalunya hi tens un nou fan, Alberto!!

diumenge, 17 de gener de 2016

Escolars tailandesos. (17)



































Nois jugant al Katraw abans d'entrar a classe.

Segur que no has estat tu...?

A Tailàndia també es porta el "xarop de pàmpol" com a mesura disciplinària...

Al col·le en moto. Mae Salong.


divendres, 15 de gener de 2016

Monjos budistes de Tailàndia. (16)

Cerimònia en record d'un monjo traspassat.

Com diríem per aquí, pels monjos budistes, els feligresos són calés amb potes...









dimecres, 13 de gener de 2016

El "temazo" del dimecres. Potato - "Rula".


Dins del disc "Erre que erre" de l'any 1990 apareixia aquest tema "Rula". Un dels meus favorits i que no acostuma a faltar en els seus directes. Directament relacionat amb la seva Gasteiz natal.

"Todavía hay quién resiste!!"

diumenge, 10 de gener de 2016

Hab(r)emus President (convergent evidentment).

El nou rei convergent, Carles Puigdemont.

Ens han fet patir fins a l'últim segon de la pròrroga els nostres (independentistes) representants polítics elegits en les darreres eleccions del 27S, a l'hora de posar-se d'acord per qui havia de ser el candidat a ocupar la presidència de la Generalitat els propers 18 mesos. Les posicions dels dos principals protagonistes d'aquest estira i arronsa (CDC i CUP) han estat enrocades fins a l'últim sospir, fins que l'Artur Mas ha decidit fer un pas enrere/al costat per donar pas a un nou candidat "de consens", l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i d'aquesta manera evitar un nou pas per les urnes, i una evident decepció/frustració de molts votants independentistes.

Malgrat que no es tracta de cercar vencedors i vençuts en tot aquest llarg procés de negociació per la investidura, sembla evident que els convergents surten força airosos de l'envit, tot i que no tindran al seu tòtem al capdavant. En qualsevol cas, continuarà ocupant la presidència del govern un dels seus, un home de partit molt proper a Mas, i amb la mateixa cultura i ideals polítics. A més, el futur que li esperava a CDC en unes hipotètiques noves eleccions era més aviat fosc, ja que s'albirava una pèrdua significativa de suports respecta al darrer cop que van concórrer en solitari (2014).

I pel que fa a la CUP... doncs ja veurem com acaba la cosa. S'han sortit amb la seva, i Mas no tornarà a presidir la Generalitat, com a mínim durant un bon temps. Tanmateix, no sabem com acabarà afectant tot aquest traumàtic procés a les estructures del partit (càrrecs electes, dirigents, bases) i en relació a tots aquells que els van donar suport en les darreres eleccions. No vull creure que la CUP hagi renunciat pràcticament a tot a canvi del cap de Mas. No els imagino tan ingenus.

En tot cas, la partida continua oberta. Ni un pas enrere!!

dissabte, 9 de gener de 2016

Chiang Rai. (15)





























Els quatre darrers dies els he dedicat a recórrer la zona nord de Tailàndia, arribant gairebé als límits fronterers amb Laos i Myanmar (Triangle d'Or). En aquesta zona, s'havia cultivat opi en grans quantitats, però actualment molts d'aquests cultius s'han substituït en gran mesura pels del te, les maduixes o altres. Tanmateix, encara avui se'n cultiva, tot i que en zones difícilment accessibles o directament restringides. Malgrat tot, no són pocs els locals que ofereixen opi i marihuana als turistes que es mouen per la zona.
 
Pagoda al recinte de la Wat Tha Ton.
Conduir la moto per les carreteres i/o camins d'aquesta àrea és un regal pel sentit de la vista, amb els paisatges de muntanya i el verd predominant, i molt menys estressant que conduir per les atapeïdes carreteres de més al sud. Conduir sense destí conegut i perdres una mica per vies secundàries pot portar agradables sorpreses i experiències úniques.

Vistes des de Mae Salong.
Una de les parades del tour ha estat un petit poble a uns 150 km. al nord de Chiang Mai anomenat Mae Salong. Aquí s'hi troba una nombrosa comunitat d'origen xinès, que va arribar en temps de la revolució comunista de Mao Tse Tung. Anticomunistes de la regió xinesa de Yunnan van fugir de l'exèrcit comunista i es van refugiar en aquesta zona. A banda de la comunitat xinesa o d'arrels xineses, també hi viu gent de les ètnies Akha, Shan o Lahu entre d'altres.

Una altra parada de la ruta ha estat Chiang Mai. La capital de la província de nom homònim va viure èpoques glorioses a finals del segle 13 quan es va convertir en capital del regne. Actualment hi viuen al voltant de 70.000 persones, i disposa d'alguns atractius turístics per fer-hi cap, tot i que està lluny de les allaus de turistes que rep Chiang Mai. 

Algunes ètnies de la zona estan començant a implantar els colors blaugranes al seu vestuari tradicional...

Nenes fent un piscolabis a la improvisada benzinera del poble de Mae Salong.

Dona d'ètnia Akha al poble de Mae Salong.


Rèplica del Buda esmeralda a la Wat Phra Kaew. Chiang Rai.

Temple blanc. Chiang Rai.

Cascada de Khun Korn.


La casa negra a Chiang Rai.

dimecres, 6 de gener de 2016

El "temazo" del dimecres. Dubioza Kolecktiv - "Hay libertad".



Molta crítica i molta mala llet en aquest alegre tema dels bosnians Dubioza Kolektiv, gravat amb la col·laboració dels catalans La Pegatina. Ska, ritmes balcànics, i patxanga que fan una combinació explosiva per fer ballar a la gent.

Doncs això, hay libertad... libertad para otros!!

dimarts, 5 de gener de 2016

Pai. (14)





























Pai és una petita localitat situada a la província de Mae Hong Son molt propera a la frontera amb Myanmar, i a tant sols 140 kilòmetres de Chiang Mai. Amb la moto vaig trigar unes tres hores a arribar, ja que la malmesa i serpentejant carretera no permet una velocitat constant, ni gaire més enllà dels 70 Km/h.

Comunitat musulmana de Pai en plena oració.
Té fama de ser un lloc tranquil on venen a parar motxillers amb pressupost reduït i hippies, tot i que jo de hippies n'he vist més aviat pocs. Alguns fumadors d'opi i d'herba si que s'arriben fins aquí dalt, però la veritat és que pinta de hippies, el que es diria autèntics hippies, no en tenen. Si que et pots trobar el típic "Reggae Bar", i paradetes d'artesanies de carrer, però l'ambient en general no dista gaire de qualsevol altre lloc turístic per l'estil. S'agraeix, això sí, no trobar-te bars atapeïts de joves borratxos cridant i amb la música a tot drap. Pel que sembla, cada cop arriben més turistes nacionals, Així almenys no et sents en un "parc turístic", ja que són més els autòctons que els estrangers.

Esquerda a prop de Pai.




























Els principals reclams turístics de la zona són; diverses cascades; una esquerda al sòl de prop de cent metres de llargada i uns deu de profunditat produïda per uns moviments de terres als anys 2008 i 2011; un canyó; diverses fonts termals; alguns miradors amb interessants vistes; el "memorial bridge", la via què van fer construir els japonesos per creuar fins a Myanmar i connectar amb el mar d'Andaman; alguns poblats Shan i xinesos; i, naturalment, uns quants temples i monuments budistes. 

Canyó de Pai.

Memorial Bridge.