No sóc capaç de recordar de manera rotunda quin o quins van ser els primers videojocs de la meva vida. Recordo que de petit havia anat a una sala de jocs del barri, molt a prop de casa, on hi havia algunes màquines de videojoc, a banda dels tradicionals futbolí, ping-pong, el de colpejar una piloteta amb dues pales que penjaven d'una barra per fer gol a l'altre costat (que després es va modernitzar amb una fitxa rodona grossa que també es colpejava amb una mena de bolet que lliscava per la superfície de la taula)...
Però els records més intensos són de la màquina del Pac-Man que van posar al bar de sota del pis on vaig viure fins els 12 anys, el "Bar 2001". No sabria dir l'any exacte que van instal·lar la màquina, però diria que no més enllà del 1985. Aleshores era habitual que els menors entressin als bars, ja fos per jugar als videojocs o les taules de ping-pong o els futbolins. De fet, jo recordo haver comprat tabac a les màquines expenedores de ben petit, o demanar-me un frankfurt i una cola amb 20 duros que havia pispat als pares. De fet, per jugar al Pac-Man també pispàvem monedes de 25 peles, a través d'una ranura i amb pinces, d'una ampolla d'aigua de plàstic de litre i mig que amagaven els meus pares a l'armari de la seva habitació.
Aquella màquina del Pac-Man va ser l'entrada al món dels videojocs de manera definitiva. Em venen escenes al cap dels tres germans davant la màquina, i de passar algunes pantalles de manera automatitzada, sabent els moviments exactes que calia fer per avançar de pantalla; esquerra, avall, dreta, engany i novament dreta per agafar un punt dels grossos... Un joc que ara sembla tan simple i monòton, i que aleshores era excitant i addictiu.
Curiosament, avui dia no jugo gens als videojocs. No tinc videoconsoles, i no m'instal·lo jocs a l'ordinador. Solament tinc instal·lats al mòbil el Candy Crush (al que fa temps que no em connecto) i el Chess.com, del que m'he desenganxat molt, i que té poc a veure amb els videojocs moderns.
