"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 2 d’agost del 2019

Records d'infantesa i joventut.

Instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls.





























Serà cert, com deia el poeta, que "cualquier tiempo pasado fue mejor"?

Ahir vaig tornar, després de molts dies (setmanes, mesos, anys (?)), a trepitjar les instal·lacions del Casal Familiar de Viladecavalls, el poble dels meus avis, ja morts, i de la meva mare, on vaig passar tants bons estius i tants bons caps de setmana al llarg de la meva infantesa i joventut. Un dels punts principals de trobada amb els amics era el Casal Familiar, on m'hi passava les hores entre la piscina, la pista de fronton, la de tenis, o el ping-pong. No paràvem. I quan marxàvem encara hi havia les bicis, o els jocs de taula, el rol... aquells van ser temps molt feliços, de descoberta, de grans i intenses amistats, de sortir de l'ou...

Ahir vaig tornar a rememorar aquells anys ja que vaig tornar al Casal amb el meu germà i els nebots, per fer un banyet i una partida de pàdel. M'estrenava en aquest esport que ha esdevingut molt popular els darrers anys i que, curiosament, jo que he practicat pràcticament tots els esports de raqueta, encara no havia tastat. I ahir, vaig matar dos ocells d'un tret. Em vaig treure l'espineta del pàdel, que vaig trobar força divertit i no massa exigent, i també vaig retrobar-me amb un lloc que ha marcat tant, en positiu, la meva vida.