"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 11 d’agost del 2017

Perú-Bolívia dia 19: Sillustani i viatge a Copacabana.

Església al poble de Hatuncolla on hi ha les ruïnes de Sillustani.

























Avui ha estat el darrer dia a Puno, i he aprofitat el matí que em quedava per anar a visitar les ruïnes inques i preinques de Sillustani, concretament de la cultura kolla, inca i aymara. Es tracta d'un cementiri amb unes tombes en forma de torre circular anomenades Chullpas, de prop de set o vuit metres d'alçada les més grans. En elles s'enterraven a personalitats de rang elevat. A banda de les impressionants torres el lloc destaca per l'espectacular paisatge amb el llac Umayo de fons (vegeu foto a continuació).

Per arribar fins a les ruïnes he hagut d'agafar un bus de servei públic que m'ha deixat en una cruïlla on he hagut d'agafar un taxi col·lectiu que m'ha dut fins al lloc. El taxi, per aprofitar el viatge ens ha fet seure a mi i a dos més al maleter del darrera, ja que anava del tot ple. He tornat cap a Puno a dinar fent la mateixa operació.

A Puno m'ha sorprès tornar-me a trobar una manifestació de professors multitudinària. Gent que sortia per diversos racons de la ciutat i que acabaven convergint al centre fins la Plaza de Armas. M'hi he sumat per preguntar a un mestre com havien anat les negociacions amb el president d'ahir. M'ha explicat que els qui es van reunir amb el president no eren els seus legítims representants i que havien decidit continuar la vaga fins que no rebessin als representants vàlids. M'ha explicat també que aquí a Puno els professors s'han estat manifestant cada dia de la setmana des que es va iniciar la vaga i que hi assisteixen tots, ja que ho controlen. Pel que he pogut comprovar, a les mobilitzacions no només hi participen mestres, sinó que hi ha molta solidaritat de la resta de la societat.

Després d'una llarga tertúlia amb el mestre, el César, he anat a dinar de pressa i corrent per poder anar cap a l'estació de busos per agafar un bus cap a Copacabana, Bolívia, a escassos kilòmetres de la frontera amb Perú. Per arribar a la terminal de busos he agafat per primer cop un dels tricicles motoritzats tant "maquejats" que tenen a Puno (2'5 soles per un parell de kilòmetres).

EL viatge fins a Bolívia era relativament curtet (3 hores), i s'havia de fer una aturada a l'arribar a la frontera per fer els tràmits de sortida del Perú i entrada a Bolívia. No ha estat excessivament llarg. En menys d'una hora hem enllestit tots els que anàvem al bus.

Arribat a Copacabana, he hagut d'anar a buscar l'hostal que havia reservat per internet i que ha resultat estar bastant allunyat del centre... I a sobre, quan es fa fosc per arribar-hi hi ha uns quants trams d'aquells que no veus tres en un burro. Ara, això m'ha permès gaudir d'un cel estrellat prou maco, i val a dir també que l'hostal té vistes espectaculars de llac Titicaca, o Titikaka, o Titiqaqa com he vist escrit.

Aprenent a fer fotos diferents amb el mòbil. Llacuna d'Umayo.



Vista panoràmica de la chulla més alta que queda en peu.


Una culla i un chulo.


A Puno...

De lo més fosc que he vist pel Perú. I més mala baba...

Varietats de papa, dels centenars d'existents.

Els professors en plena acció.

La policia davant del quarter policial en actitud passiva i cintemplativa.