"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 20 d’agost del 2017

Perú dia 28: Lima, folklor a punta pala.


Avui una de les prioritats de la jornada era veure el primer partit de lliga del Barça per la tele, i ho he pogut fer tranquil·lament, sense presses de darrera hora, al mateix hostel on m'allotjo, el "Che Lagarto". M'he anat a comprar alguna cosa de dinar ràpida i greixosa per menjar-m'ho davant la tele, i després del partit (2-0 contra el Betis, comencem bé) he anat a veure el passacarrers de diversos grups folklòrics de la ciutat.

Una mica com el que vaig veure ahir, si fa no fa, però com probablement no tornaré al Perú, com a mínim fins d'aquí un grapat d'anys, ha pagat la pena el desplaçament per veure aquella alegria i aquells colors que gasten les comparses, i per escoltar la música estrident i marxosa de les bandes de música que els acompanyen.

He pogut fer un bon grapat de fotos des de llocs privilegiats perquè pel recorregut sempre es trobava algun bon forat per col·locar-se. No com a la rua del Corso d'Arequipa que estava tot col·lapsat...

Després de veure les comparses he anat a fer un volt més per Lima i m'he arribat fins a la Plaza de San Martín on m'he trobat al col·lectiu de mestres que continuen protestant dia rere dia fins a la victòria final. He pogut xerrar amb uns quants mestres, i fins i tot fer algunes fotos que em demanaven. M'han explicat que un dels temes que més els afecta és l'avaluació punitiva que va anunciar la ministra, i que podria deixar al carrer a mestres amb molts anys de trajectòria. No els importa que siguin avaluats, però no amb el sistema proposat, que segons diuen, no és gens objectiu. Sembla ser que estan començant a rebre el suport d'alguns partits al Congrés que estan posant pressió a l'equip de govern i que poden provocar que s'hagi d'arribar a un acord.

També m'he assabentat que hi ha regions on els mestres no perden el sou tot i fer vaga, ja que els governs d'aquestes regions dóna suport a la protesta. No és un tema intranscendent, ja que no és el mateix anar a la vaga amb les esquenes cobertes que anar-hi sabent que t'hi va el pa dels teus fills... No sé quant temps podrà el col·lectiu suportar aquestes desigualtats, però mentrestant, els que no veuen ni un duro reben la solidaritat de molts ciutadans que els donen de menjar o els porten mantes per passar el fred a la plaça.