"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 31 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 10 - Ometepe - San Juan del Sur.

Un senyor major a Merida (Ometepe) esllomant-se.

Avui he deixat definitivament l illa d Ometepe per anar una mica mes al sud, cap a San Juan del Sur, a la mateixa província de Ribas. Abans de marxar de l illa però he passat per un dels atractius naturals mes bonics, Ojo del Agua. Esperant el bus que m hi havia de portar he conegut a un senyor que li deien Licenciado i que m ha preguntat d on era, i m ha començat a explicar la seva historia personal... A saber, que el seu besavi era espanyol (Silvestre Monge) i que ell havia estudiat a fons les cultures precolombines, i fins i tot havia escrit llibres al respecte. M ha parlat de diferents pobles indígenes de la zona (els Nahuat sobretot), de la seva llengua, les seves creences, i els vestigis que n han quedat i que encara perduren. El senyor tenia 71 anys segons m ha dit, i es deia Manuel Hamilton Silva Monge. Tot un personatge (d actor i tot havia fet)...

El Ojo del Agua.

Així doncs, quan he deixat al bo del Manuel i he baixat del bus que ens havia recollit a Merida, he fet una caminadeta de res per arribar a aquest lloc tan màgic que s anomena Ojo de Agua. Un deu d aigua d origen volcànic amb efectes terapèutics segons m han dit, i que en comptes d estar calenta, estava a 20° de temperatura. Ideal. Això si, l aigua era cristal.lina i l entorn bucòlic. Hi he estat poca estona perquè havia d agafar una altre bus per marxar de l illa, però ha valgut molt la pena.

Volca Concepcion.

Per agafar el bus he hagut de caminar un bon tros per la carretera, per no haver d esperar-me mes de dues hores a que tornes a passar el que m havia deixat anteriorment. Aquest darrer bus m ha dut fins a Moyogarpa, una de les dues ciutats mes grans de l illa amb Altagracia. Alli he agafat el ferry que en una hora m ha deixat novament al port de Sant Jorge, i d aquí un taxi compartit fins al centre de Ribas. I del centre de Ribas un altre taxi compartit fins a San Juan del Sur. Pim pam pum!

Esglesia de San Juan Bautista a San Juan del Sur.

A San Juan m he instal.lat a l Hospedaje Eleanor, i encara no se del cert si el nom es deu a la propietària de la casa o al fill ;-) La veritat es que al nano li surt ploma pels quatre costats, però amable i atent ho es molt. No se si aquest poble deu ser alguna cosa semblant a Siges a la nicaragüenca, però ja n he vist mes d un amb aquesta gracia i salero. Casualitat? Potser.

Pintada de Sandino.

Avui no m ha donat temps a fer gaire cosa. He passejat una mica pel centre i he fet quatre fotos. M ha agradat molt l església de San Juan Bautista. No molt gran, però molt ben cuidada i amb un interior amb fusta molt maco. No diré acollidor, perquè a mi m hi veuran poc a dins d una església (mentre facin el que solen fer...), però s ha de reconèixer que com a edifici singular esta molt ben pensat.

Platja de San Juan del Sur.

El poble de San Juan esta molt bolcat en el turisme, tot i que en aquesta època de l any no hi ha gaire afluència. Destaquen els visitants joves amants dels esports aquàtics (surf, kayac, snorkel...) i s hi poden trobar locals irlandesos, canadencs, britànics... vaja, com Sitges però aquí. No saben sortir de casa...

dimecres, 30 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 9 - Ometepe (cascada de San Ramon) + El "temazo" del dimecres. Chayanne - "Humanos a marte"


Us deixo un dels temes "de l'estiu" aquí a Nicaragua. L'he sentit per tot arreu i fins avui no he descobert qui era l'artista responsable... La veritat es que la canco te ganxo, però la lletra no s'aguanta per enlloc. En fi, no es pot tenir tot...

Un llangardaix, salamandra o el que sigui pel camí.

Avui m'he trobat molt millor que ahir i he dormit tota la nit d'una tirada, així que pel mati he decidit activar-me una mica (que ja tocava!!!) i anar a conèixer una mica millor l'illa d'Ometepe. M'he decidit per la cascada de San Ramon, i ha estat una bona aventura.

El nen amb prou feines arriba als pedals, però millor això que anar a peu a escola.

Com que per arribar al centre biològic de San Ramon, des d'on s'inicia la ruta cap a la cascada, tenia prop de 4 quilòmetres per una pista per on gairebé no hi passa ni Deu, he sortit d'horeta per no agafar la solana. Afortunadament, quan nomes portava prop d'un quilometre caminant he pogut pujar-me al 4x4 d'un nicaragüenc que feinejava, recollint fulles d'un arbre que fan servir per cobrir el menjar segons m'ha dit el noi que també anava al darrera de la ranxera, l'Emmanuel.

Igualet que Lucky Luck, no?

A la cascada s'hi podia pujar a peu o a cavall, i com feia molt temps que no muntava (Salta, Argentina. 2006), m'he decidit pel cavall. Total, la ruta d'un parell d'hores d'anar i tornar amb el guia inclòs per 500 cordobas, mes 100 de propina pel nano. Es a dir, al voltant de 18 euros.

La cascada de San Ramon.

La pujada se li ha fet dura als meus malucs, però el cavall, tot i ser vellet (15 tacos) ha pujat com qui no vol la cosa. De tant en tant se m'enganxava algun bitxo, o m'arrossegava la cama per les plantes als costats del camí. Per arribar a dalt de tot de la cascada encara he hagut de fer un tros a peu, de poc mes de quinze minuts. El suficient per arrencar a suar i tenir ganes de posar-me sota la cascada i al gorg d'aigua que s'acumulava a sota.

Intentant que la nena aprengui la llico.

La tornada fins a la finca on paro l'he fet sencera a peu. Un xino-xano. A mig camí però he parat a refrescar-me amb una Tonya fresqueta a una de les poques cases que venien beguda i menjar del camí. Allà he estat espectador de la llico d'escriptura que donava la mare a la filleta de 4 anys. Es veu que portava 15 dies sense anar a l'escola perquè la mestra estava malalta. Aquí va així. Si el mestre es posa malalt, no hi ha substitut, els alumnes a casa i a esperar que es recuperi. Per cert, que la nena no semblava gaire entusiasmada amb la llico de la mare. Mes aviat tenia ganes de dibuixar, però la mare erre que erre amb les lletres.

dimarts, 29 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 8 - Ometepe (l'agonia).

Nois dels poblats propers fent un partidet en aquest camp de mines.

Aquesta nit m'he tornat a recordar de la mama i el papa, els germans, les cunyades, les tietes, les difuntes iaies i avis, i de tots els amics, col·legues i saludats amb els que alguna vegada he viatjat a qualsevol indret. I ho he fet de forma egoista, perquè m'ha despertat la febre (febre freda primer i calenta desprès), i m'he temut el pitjor durant una bona estona. Per sort no han arribat les diarrees (de moment i creuem els dits), però la febre m'esta durant tot el dia i avui tampoc he pogut sortir de l'hostal, fins a la tarda que he baixat a la platgeta a veure jugar a uns nois a futbol i per refrescar-me una mica. 

Pesca a l'antiga.

Suposo que no cal entrar gaire en detalls del que se sent i pateix quan puja la febre i no tens a ningú al costat que estigui per tu. Ja em veia avisant als de l'assegurança perquè em rescatessin o em fessin arribar a un metge fins aquí on paro (no seria cosa fàcil). Ja veurem com evoluciona el tema aquesta nit... confio que no sigui cap virus estrany d'aquells que et deixa grogui durant dies, ni que derivi en les molestes i agòniques cagarrines (a sobre no tinc bany privat dins l'habitació).

La filla del Jacinto amb la seva filla de dos anys. 

Per sort, porto un bon arsenal medic i entre paracetamol i ibuprofeno, sembla que la cosa es va relaxant. Demà us explico...

dilluns, 28 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 7 - Ometepe.

Com deia aquell: es dura la vida de l'estiuejant.

Avui m'he dedicat a fer una mica el gandul, i solament he sortit del lloc on estic allotjat per anar a fer un volt amb bici d'un parell d'horetes, que no es poca cosa amb els camins empedrats que hi ha per aquí. He arribat fins a San Ramon, on hi ha un centre biològic i des d'on es comença la ruta per anar fins la cascada de San Ramon, una caminada (o a cavall) d'un parell d'horetes que tinc ganes de fer.

Entre San Ramon i Merida.

Es agradable tot i les dificultats del camí anar-te creuant amb els locals per la pista (treballadors, escolars amb els seus uniformes típics, algun turista despistat...) i animals de tot tipus lliures (vaques, porcs, gallines, gossos...).


Com que hi ha molts llocs amb platges pots parar a refrescar-te en qualsevol moment, i trobar-te a dones netejant la roba a la vora de l'aigua, o animalets com el de la foto.

A prop de l'escola a Merida.

La resta de la tarda me l'he passat mandrejant a l'hostal. M'he acabat el llibre Victus de l'Albert Sànchez Pinyol, i ja he començat Pedra de Tartera, de la Maria Barbal. Entre lectures, internet, musica, i alguna escapadeta a la caleta de l'hostal se m'ha anat passant la jornada. Pel vespre he pogut xerrar una estona amb el Jacinto, el propietari del lloc, quan ha marxat la llum per uns moments. Hem parlat de política, del mon de la parella, d'empreses elèctriques de les diferents visions i valors de la societat on jo vinc i la d'ells... Vaja, una interessant tertúlia que ha matat el Jacinto per acabar de veure la pel·lícula d'arts marcials que estava veient amb el seu fill/ajudant? mut.

En que s'assembla una escola d'aquí amb una d'allà?

L'apagada elèctrica també m'ha servit per tornar a veure cuques de llum (ja veus tu quina cosa), cosa que no recordo el temps que feia que no en veia.

diumenge, 27 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 6 - Granada - Ometepe.

Església de San Jeronimo, amb la seva imponent torre.
Aquest mati he deixat Granada ben d'hora, ben d'hora, per anar enllacant transports fins a la illa d'Ometepe. A saber: bus fins a Ribas; taxi fins al port de Ribas, a San Jorge; ferry fins a Mayogalpa, ja a l'illa d'Ometepe; bus fins a Altagracia; mototaxi fins a Santa Cruz; i finalment, un altre bus fins al poblet de Merida, i un parell de quilòmetres a peu per arribar fins al lloc on volia allotjar-me.

Un parell de monuments davant del monument anterior...

Autentic cubalibre (2 x 1) amb Flor de Canya, el rom nacional.

Macedonia de fruita per esmorzar: sindria, pinya, platan i guayaba)
Total, he sortit cap a les 7 del mati de Granada, i he arribat al destí a prop de les 17 de la tarda. Això si, amb una parada tècnica per dinar a Santa Cruz en companyia del Ricardo, un professor franco-perua que he conegut a l'arribar a Altagracia amb el bus, i amb qui he compartit el mototaxi que ens ha dut fins a Santa Cruz. Hem dinat plegats a l'hostal on ell s'ha quedat a fer nit. M'ha dit que solament es quedaria un dia a l'illa ja que havia d'arribar a Guatemala el dia 2 d'agost on l'esperava la dona. Venia viatjant des del Panamà, i també tenia, com jo, la passió de viatjar (i el temps) pel que m'ha estat explicant.

Amb el franco-perua Ricardo a Ometepe amb el volca Concepcion de fons.
D'Ometepe encara no puc explicar gran cosa, ja que tot just l'he conegut des de dalt d'un bus i d'un mototaxi. Tanmateix, em sembla que m'ho passaré be aquests dies per aquí. Calma, platgeta d'aigua dolça a trenta metres d'on estic allotjat, i molts llocs per descobrir ja sigui a cavall, en bici, a peu... A veure si m'animo i pujo algun dels dos volcans (Concepcion i Maderas) que dominen l'illa als dos extrems. 

Platgeta de terra volcànica a Ometepe. I tota per a mi!!!

dissabte, 26 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 5 - Granada.

Catedral de Granada.

Granada es una de les principals ciutats de Nicaragua, tot i que passa per poc dels 100.000 habitants (espero no equivocar-me amb les dades i que se´m llencin al coll els granadins amics de les dades ;-) ). Fou fundada l´any 1524 per Francisco Hernández de Córdoba, que la va batejar amb aquest nom en homenatge a la ciutat andalusa homònima.

He de dir, que al igual que la ciutat andalusa, la Granada de Nicaragua es una joia arquitectònica, d´estil colonial i molt ben conservada. A banda de tenir unes quantes catedrals majestuoses repartides pel centre de la ciutat, els seus habitants s´han encarregat de conservar els edificis del centre històric amb tota la seva elegància i personalitat.


Per altra banda, ahir vaig anar a l´estadi de beisbol local, on juguen Los Tiburones de Granada a veure un matx de la lliga nacional entre els locals i l´equip de Masaya. El camp no es va omplir, però deu n´hi do. Em van dir que per les finals si que s´omple, i sobretot quan venen a jugar jugadors de les lligues professionals dels EEUU, Rep. Dominicana, Puerto Rico... a partir de l´octubre.

Vaig tenir la sort de coincidir a prop del seient on vaig anar a parar, amb un aficionat de Masaya que tenia al seu germà jugant amb els visitants. Aquest noi, César, em va posar al corrent de moltes coses relacionades amb aquest esport (número 1 a Nicaragua i part de centre-americà i del carib), i amb l´estil de vida nicaragüenc.


Pel que fa al partit, van acabar guanyant els locals, Los Tiburones, per 4 curses a 0. I bastant ràpid, per cert. Solament dues hores van necessitar per finiquitar el partit. Em van comentar que hi ha partits que poden allargar-se tres o mes hores... Sort que venen birra a l´estadi i menjar contundent. Vaig tastar el "vigorón", un menjar típic granadí fet a base de yuca, cotna de porc, ceba, i una vinagreta amb altres verduretes.


Típic "colmado" nicaragüenc amb la reixa que separa al venedor del comprador. Normalment per dins són foscos ja que no tenen cap llum encesa. Com podeu comprovar en la imatge, a Granada tampoc es passa gaire fam que diguem...


Aquest ha estat el meu dinar d´avui... noooo! és broma! L´he trobat a la carretera esclafada i dissecada de manera natural. De més d´un pam de mida, no li devia donar temps a fer el seu darrer salt.


Aquí les hamaques també són molt populars i per tot arreu te´n trobes. Aquestes de la imatge semblen bastant més còmodes que les que jo he provat.

Avui havia d´anar a fer una visita a la Laguna de Apoyo amb un tour contractat des de la casa d´hospes on m´allotjo, però es veu que els de l´agencia s´han oblidat de mi, i després d´esperar prop d´una hora a que em vinguessin a buscar, he decidit canviar els plans. Així que m´he llogat una bici per recórrer els carrers de Granada (amb una xafogor del dimoni, val a dir), i segurament demà faré l´excursió ajornada... 

divendres, 25 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 4 - Masaya - Granada (Los Sandinistas!!)



Ahir em va fer gracia enregistrar a aquest paio, canviador de divises al mercat negre, que es passejava pels carrers de Masaya cridant consignes sandinistes i anunciant la convocatòria sandinista de l'endemà a Managua.


Estampa nicaragüenca amb aquest senyor reposant i contemplant la vida passar.


Com us havia dit, ahir vaig anar a veure al noi que havia conegut fent birres, el Jorge, en un partit (patxanga) a una placa que em recordava a la "placa del cura" de Can Anglada. Suposeu el per que?


Per no faltar a la tradició, en aquest viatge també he passat pel tradicional espectacle folcloric per turistes, a Masaya. Això si, l'escenari era molt maco. L'antic mercat, actual mercat d'artesanies.


Avui, marxant de Masaya, he tornat a passar pel mercat, per agafar el bus a l'estació que estava al costat, i he pogut fer unes quantes fotos mes, forca interessants. Aquesta perquè comproveu que a Nicaragua no es passa gana (com a mínim alguns...).


Qui us recorda el del mig de la foto de blau? A mi em recorda a un familiar meu que també fa castells... Hahahahahaha.


I parlant de castells... mireu quina successió de colors en aquestes cases d{estil colonial a Granada. No us porta records de l'actuació de Les Santes? A veure qui endevina el perquè!

dijous, 24 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 3 - Masaya


Ahir, sopant al barri de Monimbó on encara hi habiten descendents dels chorotega, els indígenes autòctons.


Ahir pel vespre passejant per la Plaza Central de Masaya vaig veure aquestes figures d'un mussol i un mussolet i em va venir al cap l'acudit de l'Eugenio...

 

Aquest mati a les rodalies de la mateixa plaça m'he trobat amb aquest grup d'escolars que es manifestaven contra el maltractament dels infants.


Una de les moltes esglésies d'estil colonial que hi ha a Masaya. Aquesta és la de San Sebastián.


Placa que m'he trobat als voltants del parc central, d'un poema del poeta nacional Rubén Darío dedicat a Masaya.


I aquí amb el Jorge a un bar al costat del malecón (del llac Masaya). El Jorge és un taxista que a hores lliures s'infla de birres i que li agrada petar la xerrada amb els turistes. Amb la broma han caigut unes quantes cerveses de les grans. Més tard l'he anat a veure jugar a bàsquet i encara es movia prou bé per la quantitat de birra consumida.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 2 - El "temazo" del dimecres. Carlos Mejía Godoy - ``Nicaragua Nicaragüita´´


(Disculpeu les faltes ortográfiques, peró amb aquest teclat és el que hi ha...).

Ahir vaig passar-me pràcticament tot el dia viatjant. Connexió rere connexió, fins a un total de 4 avions: Barcelona - Madrid - Guatemala - San Salvador - Managua. Total, més de 20 hores fins arribar a la casa on vaig poder descansar, ja de nit a Managua. Una casa particular on em van llogar una habitació per 20 dolars. I donades les circumstáncies de son i nocturnitat (i perills a Managua relacionats amb aquesta), vaig trobar el preu més que raonable.

Al mercat de Masaya.

Pel matí m´he despertat més d´hora del que hauria desitjat (el putu canvi horari i el rellotge biológic) i he decidit marxar pitant de Managua. Un taxi m´ha dut a l´estació de busos davant de l´UCA (Universitat de Centre-América) i allá he agafat un micro-bus cap a Masaya. A poc més duna hora de viatge.

Sindriers en plena acció.

A Masaya he trobat rapidament un hostalet baratet i més que digneper 5 dolars la nit. M´he instalat i he sortit a visitar una mica la ciutat. El centre, el mercat... Com veureu, al mercat mhe entretingut una bona estona per les diferents parades i seccions. Era enorme i mhe perdut bastant, ara girant a la dreta, ara a lesquerra.
He passat per una parada de síndries i mhan convidat a passar per fer fotos i petar la xerrada uns moments...

Paradistes molt enrotllats. Beisboleros.

I més endavant amb un altre grupet de joves que també mhan demanat que mapropés a xerrar amb ells. Alguns em confonen amb un guiri francés o italia. Se sorprenen una mica quan els responc en castella, tot i que val a dir que la diferéncia dels nostres accents sovint dificulta la comprensió del que s´explica.

Típic bus escolar nord-americá reciclat pels nicaragüencs.
Abans de tornar a l´hostal a descansar una mica abans de sortir pel vespre, he parat a un local d´un sindicat de periodistes per xerrar una estona amb el paio que hi havia a la recepció. També devia tenir ganes de petar-la, ja que m´ha vist fent el "miron" i m´ha convidat a entrar. He estat més d´una hora preguntant i escoltant les explicacions del paio, pero no he pogut arribar a cap conclusio al voltant de la situacio socio-política del país. Vaja, que no s´ha mullat gaire... A veure si em trobo a algú una mica menys diplomatic.




dimarts, 22 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 1 - Som-hi doncs!!!



Sandino! Sandino!
Esta es dedicada para el general
el que a nadie, nunca a nadie,
le ha hecho mal
el patriota de Latinoamérica:
Augusto César Sandino...

dilluns, 21 de juliol de 2014

Merescudes vacances. Grans Santes.

2d9fm a la Plaça Santa Anna de Mataró, ahir a Les Santes.

Ahir els Minyons de Terrassa vam tornar a actuar a Mataró amb motiu de la festa major d'aquesta localitat maresmenca, Les Santes, acompanyats per la colla amfitriona, els Capgrossos de Mataró, i els Castellers de Vilafranca. Sota un sol de justícia, una intensa xafogor, i una plaça de Santa Anna plena de gom a gom, els Minyons vam tornar a demostrar que enguany podem fer grans coses a poc que la gent acompanyi. 

Ahir, ens vam poder treure l'espineta del 2d9fm de la nostra festa major, que tan sols havíem pogut carregar pel despenjament de l'aixecador i els dosos, i sense dubtes ni vacil·lacions el vam encarar en primera ronda. Igual que a la nostra festa major el vam agafar bé a nivell de soca, folre i manilles des de l'inici i va pujar ferm i controlat. La descarregada aquest cop no va donar sorpreses, i ens vam apuntar el primer 2d9fm descarregat des de l'octubre del 2012 a Girona. Alguns aficionats i castellers d'altres colles em comentaven que no semblava un 2d9fm dels Minyons, ja que els darrers que havíem dut a plaça acostumaven a brandar des de molt aviat i es solien fer amb èpica i al límit. Cal agrair als Capgrossos la seva inestimable col·laboració a les nostres pinyes, i el seu entusiasme amb els nostres castells. Tant de bo puguem portar molts grans castells a Mataró en el futur... (I m'agradaria que ells poguessin fer el mateix a la nostra diada de la colla al novembre...).

En segona ronda vam tornar a executar un 4d9f sense grans problemes. Com cal. Treballat, però no patit. Quin canvi!! Al final pensarem que no és tan difícil i serem capaços de dominar-lo amb solvència. Personalment, crec que el mèrit principal d'aquesta milloria cal atribuir-lo a l'encaix del renovat pis de segons, que han aconseguit que es pugui treballar sense grans esforços i sense perdre gaire les mides. El fet de posar-hi a castellers que baixen dels pisos superiors, i que controlen força bé la posició del seu cos, ha estat clau per entendre la transformació.

A tercera ronda vam tornar-hi amb el "gamma extra" fàcil, el 9d8. No sé del cert com va anar per dalt, però per la pinya no es va patir gaire. Vaja, un castell de 8 amb molta gent per allà dalt... Pronostico que aquest castell el veurem molt sovint enguany per les places. I per diverses colles. Pot ser el castell estrella de la Biennal castellera 2014. Vinga punts. 

Per acabar, vam encarar el pd7f, que no fèiem des de l'actuació del Patrimoni a Terrassa, a finals de maig. Potser el cansament, potser la calor, potser els dubtes, van provocar que el pilar cedís a la sortida de l'enxaneta, i quedés solament en carregat. Un accident que no li resta valor a la gran feina que vam fer ahir a Mataró. Tenim un pilar jove i de curt trajecte, i segur que en el futur ens donarà grans alegries. Cal una mica de paciència. El treball físic i tècnic als assaigs acabarà donant els seus fruits.

De la resta de l'actuació, destacar la magnífica reacció dels verds després de l'ensopegada amb el 2d9fm. Van aixecar la seva actuació amb el 4d9f, el 9d8, i el majestuós pd8fm, que ja havien carregat a Altafulla. A aquests cal afegir el 3d9f d'inici. Els Capgrossos per la seva banda, van recuperar les millors sensacions amb una tripleta (4d9f, 3d9f, 4d8p) i l'espadat de 7. Van completar així la seva millor actuació per Les Santes, i ja encaren el futur amb expectatives d'encarar reptes superiors (2d9fm, 5d9f, pd8fm, 9d8...?).

Per acabar, agrair molt especialment als Capgrossos la seva acollida i hospitalitat (sobretot al seu líder espiritual i bon amic personal, el Cugat Comes), i tots els elogis i agraïments que ens van llançar (fins i tot l'alcalde als parlaments després del dinar). Només calia veure la bona sintonia entre castellers de les dues colles en la festa posterior. Per cert, que no sé si van sortir a cantar plegats algun "garrotin" amb el Miquel del Roig... ;-)