"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 30 de juny de 2016

Xavier Besalú: "El currículum oficial: un document enfarfegador i abstrús".

(Nou encertadíssim i crític article del professor de Pedagogia de la Universitat de Girona, Xavier Besalú, publicat al Diari de l'Educació el passat 26 de juny).

L’estiu de l’any passat el Departament d’Ensenyament va publicar el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments d’Educació Primària. El Decret conté 4 annexos: el primer es dedica a les competències bàsiques; el segon concreta el currículum de les diverses àrees; el tercer especifica les competències de l’àmbit digital; i el quart estableix els horaris mínims per àrea. Tot plegat 136 pàgines de lletra menuda, atapeïda i densa.
En algun lloc he llegit que aquest document és una eina bàsica que tot mestre hauria de conèixer de primera mà i consultar amb assiduïtat… Res més lluny de la realitat, perquè en els últims que deuen haver pensat els seus redactors és en els mestres: es tracta de mala literatura, redundant, primfilada i desconfiada, que inventa un llenguatge abstrús sense més recorregut que el del Diari Oficial. La cosa empitjora amb la voluntat expressa de complir –sense que es noti excessivament- amb la LOMCE. Sort de les editorials –així, en plural-, que fan la ingrata feina de traduir i operativitzar tanta verbositat; sort dels mestres, que solen tenir més seny que els buròcrates de torn. Més encara: sort de les proves diagnòstiques (de tercer curs) i de les proves de competències (de sisè curs), que diuen ben a les clares als mestres sobre què i de quina manera seran avaluats els seus alumnes i, de rebot, ells mateixos.
Vegem-ne alguns exemples:
Haurem d’aprendre a diferenciar els àmbits de les àrees de coneixement: com que el Ministeri d’Educació ha dividit les antigues àrees de llengua i de coneixement del medi, doncs s’introdueix el concepte d’àmbit que serva l’antiga classificació (sense renunciar, però, només faltaria, a la nova). Així, tindrem, per exemple, l’àmbit de coneixement del medi i l’àrea de coneixement del medi natural; però tindrem també, l’àmbit matemàtic i l’àrea de matemàtiques! Per acabar de reblar el clau, ens trobarem amb l’àmbit artístic/àrea d’educació artística: en la pràctica, sense dir-ho explícitament, es presenta dividida en dues subàrees (visual i plàstica, per una banda; música i dansa, per l’altra). Com quedem?
De les diverses àrees n’han desaparegut els objectius generals, que han estat substituïts per les competències. I aquí comença un altre trencaclosques, perquè hi ha unes competències anomenades bàsiques (exactament 8), “que tots els alumnes han d’adquirir en un grau suficient en acabar la seva escolarització obligatòria i que li han de permetre poder incorporar-se a la societat com a un ciutadà actiu i assegurar els fonaments sobre els quals construirà el seu procés formatiu al llarg de la vida”. Perfecte, podríem dir. Un bon professional de l’educació probablement ja en faria prou amb aquestes indicacions, amb aquestes prioritats, amb aquest marc de referència, per poder planificar la seva intervenció, per seleccionar els  coneixements més adients, les activitats més oportunes i els recursos i materials més indicats.
Però resulta que no; que a més de les competències bàsiques haurem de tenir en compte també les competències bàsiques pròpies dels diferents àmbits, i aquestes són força més de 8. Per fer-ho més enrevessat, aquestes competències pròpies de l’àmbit es presenten agrupades perdimensions, una nova etiqueta que enclouria competències més o menys afins. Això sí: les competències s’han de formular com els antics objectius, amb verbs transitius i d’acció, sempre en infinitiu!
La cosa no millora quan passem als continguts, perquè haurem de distingir entre els continguts clau, que trobarem llistats per dimensions; i els continguts de l’àrea pròpiament dits, que trobarem segmentats en cada un dels tres cicles de primària i agrupats per blocs, una etiqueta que faria la funció de la dimensió, però ara aplicada als continguts. No canvia tampoc allò de començar cada contingut amb un substantiu o dos.
Hi ha encara uns llistats interminables de criteris d’avaluació, cicle per cicle, condimentats amb unes assenyades orientacions metodològiques i unes altres orientacions per a l’avaluació, que ens fan preguntar en veu alta si és que els nostres estimats administradors desconfien absolutament dels mestres o bé es pensen que no ha servit de res ni la seva formació inicial, ni la seva formació permanent, ni la seva experiència, ni la seva reflexió personal o compartida, ni la seva capacitat d’iniciativa i de trobar camins de solució a les dificultats i problemes que els presenti la seva pràctica professional.
El llenguatge de les competències, amb tot el que té de positiu, si fóssim conseqüents, hauria hagut de comportar una reducció dràstica de les prescripcions curriculars, perquè els coneixements, les habilitats i les actituds que s’han de posar en solfa per resoldre problemes reals, complexos, inesperats, es poden adquirir per moltes vies i només sedimenten si són fruit de l’interès i de la utilitat. Fins i tot ens podríem preguntar si és necessari aquest currículum d’obligat compliment si ja tenim 8 competències considerades bàsiques i imprescindibles que ens ensenyen el camí, si ja hem anat posant instruments cada cop més sovintejats per anar comprovant si efectivament els alumnes assoleixen aquelles competències, si ens fiem d’una vegada per totes de l’autonomia d’uns professionals que, en contrapartida, haurien de justificar les seves decisions i donar comptes de la seva actuació…
Una altra ocasió perduda per a la construcció d’un sistema educatiu de més qualitat, més lliure, més arrelat, més funcional i més just.

dimecres, 29 de juny de 2016

El "temazo" del dimecres. Talco - "Danza dell'Autunno Rosa"


Avui vull fer un homenatge a Itàlia, aquest bonic país mediterrani que tants grans i il·lustres artistes ha donat al món. A banda de l'Art, Itàlia també és mundialment reconeguda pels seus futbolistes, i la seva selecció nacional ha aconseguit grans èxits en tornejos internacionals. Actualment està disputant l'Eurocopa de nacions a França i ja ha arribat als quarts de final...

Els Talco, una banda veneciana, nascuda l'any 2001, que fa una barreja d'ska-punk molt ballable i combativa, i que podrem veure a BCN el proper 9 de juliol al festival Barna'n'Roll juntament amb tota una sèrie de grups molt interessants.

Aliá-alié-alió!!! Forza Itàlia!!!

dimarts, 28 de juny de 2016

Les meravelles del nostre país: El Congost de Mont-rebei. (Pallars Jussà - La Noguera)





























A tots Ara us preguem per Catalunya, oh Deu!'




























Ni terra ni cançó: pa que més val.




























Ella ens entra en la carn com un foc greu i ens força a un clar designi seminal.




























Us preguem de saber restar fidels al seu tracte de llavi, espasa i niu.




























És tan pura al costat de les arrels,




























Idèntica a l’amor,




























arc d’aire viu Feu-nos-en privilegi durador!




























Distribuïda en mots i fortitud la tenim.




























Esmerceu-la Vos, Senyor!




























Perquè puguem somriure en el combat,




























obriu son temps, el temps que ha merescut!




























Deu-li la vostra mà i la llibertat!




























(Joan Fuster).



dilluns, 27 de juny de 2016

Per Festa Major, Minyons!


Assaigs:

Dilluns (21 a 23) - Dimecres (21:30 a 0:00) - Dijous (21:30 a 0:00)

Actuacions:

Dissabte 21 h. Plaça Vella.

Diumenge: 12:30 h. Raval de Montserrat.


Altres actes de Festa Major:

Dissabte 12:00 h. Vermut electrònic al local de la colla (Teatre, 4), amb PD Lillo.

Diumenge 18 h. Concert de les Gralles Grillades i animació amb Jaume Barri.

diumenge, 26 de juny de 2016

No se puede, no se puede!!!

































#Janohihaexcuses

#Españaesasin

#Spainispain

#Fotemelcamp

#Nosepuede

#Marianicoelcorto

#Nosaltresnosomdeixemon

dimecres, 22 de juny de 2016

El "temazo" del dimecres. The Anti-Patiks - "Només el Punk Rock em fa feliç".



Nou vídeoclip dels terrassencs Anti-Patiks, del tema "Només el Punk Rock em fa feliç", inclòs dins de l'EP de títol homònim, publicat el maig passat. Un tema amb molta conya punk a costa del grup de moda Manel, i molta reivindicació del punkarrisme en català. Els veuré el dia 9 al festivalaco "Barna & Roll".

dilluns, 20 de juny de 2016

David Cirici: "Massa hores de classe".













(Article de l'escriptor i llicenciat en Filologia, David Cirici, aparegut al diari Ara d'aquest passat dissabte).

S’acaba el curs i penso que ha sigut dur, cansat. Cansat de tantes hores de classe. No ho dic per mi, ni pels meus col·legues. Ho dic, sobretot, pels alumnes. A això de les classes ens hi hem avesat, perquè es practica des dels temps més remots, però no deixa de ser un sistema ben bèstia.
Que ningú no es pensi que els nois ens escolten atentament durant seixanta minuts. Les classes tenen vint minuts bons, potser mitja hora. La resta és palla, repetició i repàs. I com més classes, menys intenses. Tothom sap que l’última classe del dia s’aprofita molt menys que la primera o la segona.
Fem massa hores de classe. I per raons d’ordre, però també de seguretat, massa poques activitats fora de les aules. Si les hores de classe fossin una garantia de bons resultats, encara. Però ja s’ha repetit mil vegades que els països d’Europa amb millors resultats docents són, precisament, els que fan menys hores. A Finlàndia, com a Suècia, amb unes 250 hores menys que nosaltres, obtenen els millors resultats d’Europa. Naturalment, no hem de deduir que tenen més bons resultats perquè fan menys hores, però és clar que més hores no milloren el nivell. La feina més important es fa a les escoles de primària, no a les de secundària. I l’èxit de les escoles sueques i finlandeses és el resultat, sobretot, de considerar la feina de mestre de primària al més alt nivell, tant pel sou com pels estudis i proves que s’exigeixen per accedir al cos de professors. Menys hores, més ben aprofitades, i més combinades amb activitats docents que no responguin al model convencional de la classe.
Imagineu-vos, per un moment, que cal tancar els centres d’ensenyament a causa d’una epidèmia, o perquè l’Estat s’arruïna, o perquè en Montoro continua de ministre, la Generalitat fa suspensió de pagaments i ens envien a casa. Imagineu-vos que heu d’organitzar vosaltres l’educació dels vostres fills, amb l’ajut de professors o no, en funció dels vostres recursos. ¿A algú se li acudiria tancar els seus fills en una habitació, fer-los seure en un pupitre i anar fent passar els professors, una horeta cadascun, des de quarts de nou fins a quarts de tres, amb trenta minuts d’esbarjo per menjar-se un entrepà en un pati de ciment? Segur que, amb el bon temps que fa en bona part del territori d’aquest país, moltes classes les faríeu a l’aire lliure. I segur que els faríeu fer menys hores de classe.
A l’estiu, si els vostres fills han d’estudiar alguna assignatura que els ha quedat pendent, o han de fer deures de repàs, ¿quantes hores aconseguiu que s’asseguin i treballin?

diumenge, 19 de juny de 2016

Quan s'enfronten Espanya i Rússia?


Veient aquest vídeo, em venen moltes ganes que Espanya es creuï a l'Eurocopa amb Rússia...

dissabte, 18 de juny de 2016

30 anys sense Joan Oliver (Pere IV). "Infants" (interpretat per Joan Manel Serrat).

Infants…
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.

Infants…
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.

O com la mort, mesquins i jugadors infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;

terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins

de roses i libèl•lules; mercaders d’afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.

Infants…
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l’amor de la sang!

Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,

les llàgrimes sonores i artreres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.


divendres, 17 de juny de 2016

Uns mosaics molt artístics i artesanals.


Hipnotitzant vídeo, d'aquests que circulen a través del correu electrònic, d'uns artesans magribins, que val la pena veure i escoltar. Afortunadament, encara queden artesans artistes arreu del món.

dijous, 16 de juny de 2016

"Que no nos embauquen! Algunos gobernantes dicen que quieren a la educación pública pero demuestran lo contrario". (Comunicat d'Ustec davant les noves retallades a l'Educació).

Des d'USTEC·STEs ja fa temps que avisem del malestar als centres. Ara les direccions s'han plantat i avui convoquen "tot el personal docent" a una concentració avui a les 16h al Parlament. Diuen que no és un acte sindical, però com a treballadors i treballadores de l'ensenyament, nosaltres hi serem. Hem donat, donem i donarem el suport a les mobilitzacions que es convoquin contra les retallades.
La gota que ha fet vessar el got han estat les trobades amb les direccions de tot el territori. Des d'USTEC·STEs volem denunciar que en aquestes reunions s'ha volgut manipular els equips directius, de forma partidista davant d'una convocatòria electoral mentre s'apliquen unes retallades que no tenen cap mena de justificació tècnica: els diners hi són; ni política: la intenció última és desmuntar el sistema públic.
S'ha intentat fer creure, igual que el Director General de Professorat de centres públics va intentar fer creure a la mesa de negociació del 13 de juny, que l'esmena a la totalitat de pressupostos impossibilita dur a terme les millores en centres de màxima dificultat i per a l'escola inclusiva, que suposaven 540 dotacions de professorat. Aquesta mesura que ja es volia aplicar aturant la contractació de 340 dotacions, trepitjant el dret dels majors 55 anys a la reducció de dues hores lectives i deixant de pagar la nòmina del personal substitut al juliol, vol compensar l'increment de matrícula a la secundària obligatòria i post obligatòria. Això seria una retallada de 880 dotacions en previsió de la necessitat d'unes 700 dotacions a secundària.
Encara hi hauríem de sumar les informacions que ens arriben des dels centres sobre el tancament d'aules d'acollida i la supressió de personal de suport educatiu que no tenim quantificades globalment.
Des d'USTEC·STEs denunciem que la Consellera menteix premeditadament perquè coneix, per la seva formació, com funciona la pròrroga dels pressupostos. El capítol 1 permet fer ampliacions de crèdit quan s'ha de cobrir serveis bàsics, això inclou personal per a cobrir-les. Si això no fos suficient per veure que tot plegat és una trampa per a retallar sense patir un cost electoral, hem de recordar que estem creixent al 3,4% i que només per les vies del sistema de finançament enguany hi ha uns ingressos de 1072 milions d'euros, a més, el refinançament del deute a través del FLA ha suposat un estalvi de 850 milions d'euros que el govern, seguint la seva ideologia neoliberal, vol fer servir per eixugar el deute en comptes d'invertir en educació. Aquests 1922 milions d'euros són més que suficients per a cobrir els 40 milions que costen les substitucions des del primer dia i des de l'1 de setembre i els 230 milions que costa tornar a l'horari lectiu de 18 hores a secundària i 23 a primària. Evidentment també són suficients per a no dur a terme les actuals retallades per al curs vinent.
És per tots aquests motius que pensem que aquesta Consellera no és la que el nostre sistema educatiu necessita i pensem que, per incompetència o per mala fe, tant se val, Meritxell Ruiz ha de dimitir.

dimecres, 15 de juny de 2016

El "temazo" del dimecres. Sangtraït - "Els senyors de les pedres"


Ahir es van complir 25 anys del mític concert del rock català al Palau Sant Jordi. Avui tanco la tetralogia de "temazos" dedicada a l'efemèride amb el grup que més escoltava aleshores, els Sangtraït, de La Jonquera. Aquesta banda de rock dur, va compondre un bon grapat de magnífiques cançons que també van quedar immortalitzades en un àlbum enregistrat en aquell memorable concert. Encara recordo els esgarips i crits d'ànim del saxofonista del grup, Papajuls, als espectadors del Sant Jordi, i com responien aquests a les seves demandes. #Gallinadepiel. 

dimarts, 14 de juny de 2016

Zapatero (apoyaré) / Iglesias (respetaré).

Zapatero: "Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya".

Pablo Iglesias: "Aspiro a ser el presidente que respete los derechos nacionales de Catalunya".

Hahahahahahahahahahahahahaha...!!! A qui intenten enganyar??

#DepèndeNosaltres

#BonVentiBarcaNova

dilluns, 13 de juny de 2016

Per la llibertat sexual, ara més que mai!















Després de llegir les homòfobes declaracions del Cardenal-Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i havent seguit amb molt d'horror la matança perpetrada per un fanàtic islamista-homòfob a un bar de gais d'Orlando (més de 50 víctimes), cal més que mai fer suport al col·lectiu LGTBI.

diumenge, 12 de juny de 2016

El futbol agermana a les nacions?






















Aquests dies es disputa l'Eurocopa de futbol a França. No m'interessa un rave aquest torneig, més enllà de desitjar la derrota de la selecció espanyola el més aviat possible, ja que no pot participar la meva nació.

Tanmateix, m'he assabentat dels greus aldarulls entre aficionats radicals anglesos i russos abans, durant i després del partit que enfrontava a les dues seleccions, i quasi que m'alleuja els ànims pensar que els catalans ens estalviem un munt de problemes no participant d'aquest perillós espectacle-negoci.

dissabte, 11 de juny de 2016

Crònica d'unes negociacions breus.


Les coses clares, i la xocolata espesa...

Benet Salellas (CUP) ens explica en cinc minuts el procés de NO negociació del pressupost amb JxSi.

dijous, 9 de juny de 2016

Jordi Mercader: "Desconfiança"




(Encertat, al meu entendre, article d'opinió del periodista Jordi Mercader publicat a la secció d'opinió del Nació Digital el 5 de juny).

La falsa polèmica dels pressupostos. Aquest és un exercici pràcticament perdut. Aprovar els comptes a sis mesos d’acabar l’any, a tres mesos vista de començar a negociar els de 2017, situen l’alarma política creada per la negativa de la CUP a acceptar-los en el seu punt exacte. És molt cert que no és el mateix prorrogar els vigents que aprovar-ne uns de nous per la possibilitat d’augmentar la despesa social, però això era igual de cert i urgent el mes de gener. Ara, el desacord pressupostari entre JxS i els anticapitalistes sembla qüestió de vida o mort per a la fràgil salut del full de ruta; però la greu malaltia que ha portat el Procés a l’UCI és diu desconfiança i té molt poc a veure amb les xifres i molt amb les diferències existents entre els socis al respecte de desobeir o no les lleis.
La primera llei de desconnexió dóna la mida de la por al xoc en les files de JxS. La proposta de llei de la creació de la seguretat social és poca cosa més que un tallar i enganxar de competències i serveis, una reorganització ampul·losa del que ja s’està fent per posar-hi, això si, una carcassa política en la direcció del nou organisme, tal com si fos una estructura d’estat. El Tribunal Constitucional tindrà feina per suspendre el text, haurà d’anar a buscar els argumentaris d’intencionalitat política i la seva connexió literària amb la declaració del 9-N. En tot cas, aquesta actitud és coherent amb la negativa a contemplar la desobediència pressupostària i dóna la mida de la distància entre els fets i les paraules de la coalició de govern. Hi ha desconfiança des de la CUP a la predisposició a l’enfrontament institucional de JxS, però també entre la nova CDC que s’està creant i la ERC que està esperant substituir-la en el lideratge independentista.
La ruptura de la majoria per culpa dels pressupostos, seria un èxit de JxS. Trencat el petit fil de confiança que potser hi va haver entre el govern i la CUP durant uns quants dies al començar la legislatura, el futur d’aquest pacte, ideològicament insostenible, és la ruptura. Ara bé, no és el mateix que la iniciativa sigui de part de la CUP, al·legant la covardia de JxS per enfrontar-se a l’Estat i aconseguir la independència petit qui peti; o que el trencament vingui del govern Puigdemont, declarant que els cupaires, en la seva voluntat de destrucció del sistema, són en realitat un perill per Catalunya; i per la seva estratègia unilateral, també una amenaça pel sobiranisme. Per això, uns treuen ferro al fracàs del pressupost i els altres consideren essencial la seva aprovació. Fa uns dies, les posicions eren a la inversa. Alguna cosa està canviant en l’estat d’ànim dels dirigents de JxS.

dimecres, 8 de juny de 2016

El "temazo" del dimecres. Obeses - "Brindem brindem".


Nou videoclip dels Obeses del tema "Brindem brindem" del darrer i genial àlbum "Monstres i Princeses". Quines ganes de tornar-los a veure en directe!

M'encanta la música d'Obeses i m'encanten els seus videoclips. Ben polits i de bella factura. Els agraeixo a més, que hagin preferit un ambient ben casolà, tirant a rural, pel clip, en comptes del típic vídeo glamurós amb nenes maques i platges inaccesibles. Un grupet d'amics menjant i bevent com fan les persones normals i no pas com els "pijos" dels anuncis. Amb begudes que vessen, menjar que cau al terra i estovalles de guerra. 

dimarts, 7 de juny de 2016

1a jornada de Males Pràctiques Castelleres.

3d7 fins acotxador dels Mercenaris Autònoms.

Ha circulat per les xarxes aquesta imatge d'un grup de castellers exhibint-se a les instal·lacions d'una empresa de telefonia estatal, lluint camises amb publicitat d'una altra empresa de comunicació catalana. Diuen que aquestes dues empreses han arribat a un acord empresarial, i que els castellers formarem part del seu negoci. Espero amb gran delit que la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya) doni alguna explicació al voltant d'aquest acord i de com afectarà a la nostra activitat.

De moment ja hem pogut comprovar algun dels "efectes" de l'acord empresarial:

1. Realització de castells que no són castells (3d7 sense anxeneta).

2. Realització de castells sense el casc protector.

3. Realització de castells sense suficient pinya de seguretat.

4. Realització de castells amb gent a la pinya que mira amunt i que llueix rellotge.

5. Castellers lluint publicitat comercial a la camisa.

#NoMercantilitzacióFetCasteller

#PoderosoCaballeroDonDinero

#NegociAmbMiNo

dilluns, 6 de juny de 2016

diumenge, 5 de juny de 2016

Port de la Selva - Cadaqués - Cap de Creus.

El Port de la Selva.

Jo sóc aquell que en mar advers veleja / Escapadís de l’amorós parany; / En tronc antic faig figura de tany, / M’exalta el Bell i no em corca l’enveja. (JV Foix).

És quan dormo que hi veig clar / Foll d’una dolça metzina, / Amb perles a cada mà / Visc al cor d’una petxina, / Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina / —O la lluna que s’afina / En morir carena enllà. (JV Foix).

Cala Tamariua - Port de la Selva.
No pas l’atzar ni tampoc la impostura / Han fet del meu país la dolça terra / On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre / No fan captiu a qui es dón l’aventura. (JV Foix)

Art de carrer - Cadaqués.

vaixells que ab veles i aparell s'ensorren / en un matí de maig, / illetes d'or que naixen i s'esborren / del sol al primer raig (Jacint Verdaguer).



Al cim d'un promontori que domina / les ones de la mar, / quan l'astre rei cap al ponent declina,/ me'n pujo a meditar. / Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa / contemplo mon no-res / contemplo el mar i el cel, i llur grandesa / m'aixafa com un pes. (Jacint Verdaguer).

 

El crepuscle ha envaït / a poc a poc la badia / i l'ha omplerta d'una / llum màgica, quasi divina.  (Quima Jaume)

Església de Santa Maria - Cadaqués.

A la vida o al cor quelcom li prenen / les ones que se'n van; / si no tinc res, les ones que ara vénen, / digueu-me: què voldran? (Jacint Verdaguer).
Vista des del Cap de Creus.

Per què escriure més versos en l'arena? / Platja del mar dels cels, / quan serà que en ta pàgina serena / los escriuré ab estels? (Jacint Verdaguer)

Far del Cap de Creus.

dijous, 2 de juny de 2016

Xavier Besalú: "La ideologia de la formació".



(Article del Professor de Pedagogia de la Universitat de Girona i Cap de Publicacions de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Xavier Besalú, al Diari de l'Educació).

Aquests 10 anys de crisi econòmica ens hem atipat de sentir que l’atur laboral es resol amb formació, que les persones sense feina segur que en trobaran si es formen; en definitiva, que la formació és el desllorigador que ens obrirà totes les portes. Tenim ja prou evidència que això no és veritat. Si bé és cert que, percentualment, hi ha més persones sense feina entre els sectors de població amb menys nivell d’instrucció, és igualment cert que, a hores d’ara, ni els graus universitaris, ni els màsters, ni el coneixement d’idiomes estrangers, ni les habilitats tecnològiques, no són cap garantia de feina, com no ho són els cursos de l’INEM, de les OTG, ni dels diversos dispositius públics o privats que ofereixen cursos per a la inserció o el reciclatge laboral.

És una conquesta històrica irrenunciable que tota la ciutadania estigui escolaritzada com a mínim fins als 16 anys per tal d’assolir unes competències considerades bàsiques i imprescindibles per anar pel món; és una evidència que necessitem formar-nos al llarg de tota la vida, vista l’acceleració dels canvis en els processos productius i en el mercat laboral. Però és una fal·làcia apuntar cap a la formació per afrontar de veritat el problema de l’atur, no solament perquè la digitalització i la robotització supleixen amb eficàcia la feina de moltes mans, sinó també perquè, encara avui, hi ha un percentatge molt important de feines que requereixen nivells d’instrucció mínims. Cal tocar estructures i reglamentacions molt consolidades, i no pas en la direcció de moltes de les anomenades reformes estructurals endegades per governs de signe divers i encoratjades pels organismes internacionals que regulen l’economia mundial.

Per això és apropiat parlar, com fan alguns analistes, de la ideologia de la formació, perquè, com tota ideologia, és una lectura interessada i esbiaixada de la realitat, que serveix per fer una interpretació, per donar un sentit determinat a un estat de coses, per justificar unes situacions que resulten insuportables i humiliants per a moltes persones, desviant les responsabilitats i les culpes justament cap als joves i no tan joves que les pateixen (perquè no estarien suficientment formats o perquè la seva formació és inadequada per a les necessitats del mercat) i impedint o tapant l’emergència d’un altre tipus d’explicacions, titllades senzillament de poc informades o de perillosament polititzades…

No és una ideologia nova, aquesta de la formació. Els educadors i mestres fa molt temps que l’hem sentida en boca de polítics, tertulians i especialistes en tot. Cada vegada que les enquestes ratifiquen les preocupacions socials (que, amb anterioritat, polítics, tertulians i especialistes en tot, s’han cuidat d’esbombar), mai falta l’espavilat que suggereix que aquest és un problema que s’ha d’abordar i resoldre amb més formació, amb alguna matèria nova o amb algun programa educatiu pretesament miraculós. Ho hem vist en relació als problemes de trànsit, amb les violències de totes menes (sigui l’assetjament o la violència racista o de gènere), amb les addiccions…

És clar que l’educació ha de formar part de la solució, només faltaria, per això existeixen les escoles, per servir la societat que les ha creades. Però igualment sabem que les desigualtats, l’exclusió i els problemes socials s’han d’afrontar, gestionar i mirar de resoldre amb les polítiques adequades, tant les urbanístiques com les socials, tant les econòmiques i impositives com les escolars. Moltes vegades aquest recurs fàcil a l’educació no és més que música celestial, un rentar-se les mans, un cotó fluix que tapa la ferida però que no la cura. Contràriament al que sentim massa sovint, el que cal és menys pedagogia mal entesa, i més recursos on més es necessitin i més democràcia participativa.

dimecres, 1 de juny de 2016

El "temazo" del dimecres. The Penguins - "El Tren Pinxo de Banyoles".


Fa unes setmanes vaig assistir al 5è i darrer, segons van anunciar, "Diego Festival" a la Jazz Cava de Terrassa, i vaig ballar com feia temps que no ho feia, amb els terrassencs "Soul Beams" (Soul), i els banyolins "The Penguins" (Ska/Rock Steady). Una gran vetllada en homenatge al Dídac, un personatge terrassenc que portava desaparegut més de cinc anys, i que finalment va aparèixer a la 5a edició del festival que porta el seu nom. Un skatalític de cap a peus que te'l trobaves a tots els concerts i mogudes d'aquest estil musical a la dècada dels 90.

Els The Penguins, van oferir, a banda del concert a la nit, un altre concert de tarda per a públic infantil. El Reggae per Xics què en diuen. Ballaruga en família i música de qualitat per anar apropant a la canalla a la música més enllà dels cantautors i animadors infantils.