 | ||||
| Salvador Dalí, 1925, Noia a la finestra |
Ja feia trenta-nou dies que la Mar era confinada a casa seva, a Cadaqués, des que havien decidit tancar les escoles a causa del nou virus provinent de la Xina, i tot just en feia quatre que cantava des de la finestra del menjador. No ho feia a cap hora en concret. Sortia quan li venia de gust i cantava una cançó mirant el seu mar estimat. A l'escola cantava tots els dies, ja que era la mestra de música, i li encantava cantar cançons per als nens, que també quedaven encantats.
Per avui, la Mar havia triat l'havanera El llop de mar, que solia cantar-li el seu avi quan era petita i la portava amb la barqueta a navegar per les cales de la zona. El seu avi Joan li havia encomanat l'amor per les cançons i, en gran mesura, era el responsable que ella hagués acabat convertint-se en mestra de música.
Alguns veïns quan la sentien cantar sortien immediatament als balcons o per les finestres per poder-la escoltar millor, i acabaven aplaudint les seves actuacions espontànies. Alguns atrevits, fins i tot, s'atrevien a demanar-li les cançons que volien escoltar: "La gavina" de la Marina Rosell, o "Vestida de nit" entre altres.
I aquesta és la meva humil participació en els Relats Conjunts del mes d'abril.
