 |
| Refugi lliure del Catllaràs. |
El passat dilluns vaig fer una escapadeta amb uns amics a la serra del Catllaràs (Berguedà), a un refugi lliure de muntanya on no hi havia estat mai abans tot i que tinc amics que hi han estat en diverses ocasions. Va ser, doncs, la meva estrena oficial. I quina estrena...
Vaig arribar el dilluns al matí en un dia fred i assolellat. Alguns amics ja hi eren i havien començat a fer foc a la llar de foc del refugi, quelcom imprescindible i màgic.
La primera anècdota interessant de l'estada va venir ben d'hora. Estava traient coses de la meva furgoneta quan veig que para un cotxe que passava pel camí i surt un noi que em saluda. Resulta ser un col·lega de Terrassa de tota la vida, el Toni Mampel, minyó i guarda forestal al parc de Sant Llorenç. Ens explica que és per allà per un estudi sobre el gat fer de la zona, que col·loquen càmeres per mirar d'enregistrar-lo i fer-li seguiment. En aquestes que el Timi, un dels amics meus allà present, que també coneix el Toni, li explica que feia un parell de dies que s'havia trobat a Terrassa una vella amiga en comú amb qui feia molts anys que no es trobava, l'Olga. I just acaba de fer-li el comentari, que l'acompanyant del Toni salta i diu "és la meva dona". És petit el món... i Terrassa més!
L'altre gran anècdota de l'estada va ser la nevada que ens va caure la nit de dilluns a dimarts. Érem a dins del refugi quan algú que devia sortir a pixar ens va avisar que ja nevava. Quin espectacle! Feia temps que no veia caure neu, i de nit en aquell emplaçament va ser màgic. En poques hores la neu caiguda va fer una manta sobre el terra, i ens vam animar a sortir a recollir més llenya per la llar de foc sota, i sobre, la neu. Quina excursió! Brutal! Podeu veure alguna foto més avall.
Vaig estrenar-me també dormint a la furgoneta en una nit freda. No sé exactament la temperatura exterior, però calculo que sota zero. I amb la furgoneta coberta d'uns centímetres de neu. He de dir que entre el nòrdic i una manta per sobre, no se'm va fer gens dur, tot i que qualsevol moviment del cap al coixí em recordava que fora del nòrdic fotia molta rasca.
L'endemà l'espectacle era magnífic. Una capa blanca per tot arreu i el sol que va aparèixer per donar-li una mica més, si cap, de lluentor. Vam aprofitar l'espectacle per fer una excursioneta fins al mirador del Roc de la Lluna, des d'on hi ha unes vistes espectaculars del Berguedà i de diferents serralades més al nord (Pedraforca, Cadí-Moixeró, Puigmal...).
Les aventures no van acabar amb aquesta excursió. L'estada encara ens havia de portar una darrera sorpresa. Just a l'hora de marxar (vam voler marxar abans que es fes fosc per evitar que la pista s'acabés glaçant i complicant la conducció) un dels vehicles amb que havíem de marxar tenia una roda punxada. Sort que el Christian es va arremangar i en un pim-pam va tenir la roda canviada.
No us he explicat res de l'arròs de muntanya que vam dinar, de les castanyes pel vespre, les partides de dominó, la cerca del tió, les aparicions d'excursionistes, de motociclistes, de 4x4... Un dia i mig a la muntanya i em van passar més coses que una setmana sencera a Terrassa.
Aquesta entrada va dedicada al Timi, que sé que l'estava esperant, i que a dia d'avui es troba hospitalitzat recuperant-se d'un ensurt. Espero poder fer moltes més excursions com aquesta amb ell en el futur.
 |
| Refugi gaudinià del Catllaràs. |
 |
| Mirador del Roc de la Lluna. |
 |
| El Berguedà i el Pedraforca al fons. |
 |
| La Pobla de Lillet. |
