"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 30 de juny de 2015

Un gest molt esportiu a Bakú.


El passat diumenge es clausuraven a Bakú (Azerbaidjan) els jocs europeus del 2015. En aquest esdeveniment esportiu es va viure una escena força emotiva i carregada de valors entre dos participants de lluita "sambo". El representant bielorús Stsiapan Papou va guanyar la final davant del local Amil Gasimov. Aquest darrer va acabat lesionat (es va trencar el tendó d'Aquil·les), i va ser el seu rival qui el va ajudar a abandonar el terreny de joc i també qui el va acompanyar fins al podi per poder recollir la seva medalla.

dilluns, 29 de juny de 2015

La cara i la creu dels castells.

4d8 carregat ahir al Masnou pels Capgrossos de Mataró.


















Ahir diumenge, els Minyons vam actuar a Sant Cugat del Vallès amb motiu de la festa major d'aquesta localitat veïna, i tot i les elevades expectatives generades al llarg de la setmana (hi havia rumors d'un possible 2d9fm) vam haver de "conformar-nos" amb el 5d8, el 4d9f i el 2d8f. La baixa d'un casteller del tronc "imprescindible" va impossibilitar el pressumpte intent de "gamma extra", així com va obligar a descartar el 3d9f i pilars superiors al de cinc.

A una setmana vista de la nostra Festa Major, i pendents dels darrers tres assaigs previs, les sensacions són força positives i qui més qui menys s'il·lusiona amb la possibilitat de portar quatre "papinus" al Raval de Montserrat el proper diumenge. El corrent d'optimisme no té fre.

I a l'altra cara de la moneda hi ha els Capgrossos. Els mataronins, que ens acompanyaran diumenge al Raval, estan en caiguda lliure, i ahir van continuar la seva particular odissea pels inferns amb un 4d8 carregat al Masnou, que se suma a les caigudes del 4d8p a Reus i el 2d8f a Gràcia en un mes i mig escaig. Molta llenya per una colla que sempre s'ha caracteritzat per la seva fiabilitat i seny. Enguany amb ells es fa certa la dita de que quan les coses van malament, sempre poden anar pitjor...

Planyo als companys Capgrossos i espero que aixequin el vol aviat. Estic convençut que diumenge vindran a Terrassa a donar el màxim, ja siguin castells de 7, de 8 o de 9. Segurament, si poguessin, s'estalviarien aquesta actuació, i algunes més en les properes setmanes. Però els castells tambe són això, i els Minyons ho hem viscut en carns pròpies (potser no amb tanta crueltat). Però què no podrà fer una colla com Capgrossos que són especialistes en sobreposar-se als pitjors tràngols que et poden donar els castells? 

Ànims i endavant Capgrossos! I amb el cap ben alt!

divendres, 26 de juny de 2015

Que Déu ens agafi confessats...

El nou ministre d'Educació, Iñigo Méndez De Vigo, jurant el càrrec davant la bíblia i el crucifix.

dijous, 25 de juny de 2015

Va minyons, que ja arriba la Festa Major!!


Campanya de promoció de la colla de cara als assaigs i actuacions de la Festa Major de la nostra ciutat. Poc original, però de bona factura. Posa't la camisa i a plaça!!! Però passa't per algun assaig abans... hehe.

dimecres, 24 de juny de 2015

El "temazo" del dimecres. Zoo - "Estiu".


Aquest Sant Joan a Valls he descobert als Zoo, un grup de Gandia que es veu que darrerament ho estan petant a saco i s'estan fent un fart de tocar arreu del territori. Amb una barreja molt "bailonga" de música electrònica amb ritmes hip-hop, ska, drum and bass... i lletres amb un fort component polític-social.


dilluns, 22 de juny de 2015

Jaume Funes: "Cada final de curs cal avaluar per què ha servit anar a l’escola".



















(Article del psicòleg i educador Jaume Funes per al Diari de l'Educació).

He perdut el compte i, com que no avaluen la felicitat, he deixat de seguir els resultats. Em refereixo a les diferents proves d’avaluació externa (diuen de les competències) a les que, per imposicions de la llei Wert, la LEC o la conselleria, ha estat sotmès l’alumnat al llarg del curs, en una mena d’avançament permanent de l’informe PISA. I no es que no vulgui que es facin avaluacions de per què serveix anar a escola. El que passa és que estic fart de que es dediquin a mesurar, a fer comparacions, a debatre qui està més amunt o més avall. Tot plegat amb poca relació amb el que ha estat la feina dels educadors i l’activitat vital dels alumnes.

Ha acabat un curs, s’ha completat parcialment una feina, i raonablement tot bon professional fa avaluació. Faltaria més! Especialment perquè la feina d’un mestre, d’un professor, de qualsevol professional de l’educació consisteix en esdevenir una oportunitat educativa en la vida d’un infant, d’un adolescent, convertir-se en creador d’oportunitats educatives. Dit d’una altra manera: periòdicament cal preguntar-se fins a quin punt la vida de cada alumne és o serà diferent (en la petita o gran part que sigui) després d’haver-se topat amb nosaltres.

Així que considero obligatori fer avaluacions. Però no vull entrar en discussions sobre cientifismes i objectivitats, suposadament aconseguits amb allò que diuen “proves diagnòstiques”. Ja ho he dit: no sé què mesuren, però no mesuren la felicitat.

Final de curs sempre és, sempre hauria de ser, un moment d’avaluacions (després d’haver fet els exàmens obligats i les valoracions suposadament objectives que permeten posar notes i acontentar l’administració). Després de mesos d’aula, tot i les ganes de fugir de vacances, és obligatori avaluar, valorar, sospesar, decantar passats i intuir futurs, pensar com ha estat el curs i com hauríem de començar al setembre. A més, l’avaluació ha de ser en relació a cada alumne concret i amb la dinàmica de tot el grup classe.

Vides que troben mestres dels que fiar-se
Nom per nom de la llista, primer que tot ens hem de preguntar per a què hem servit, per a què hem estat útils al llarg del curs en cada vida concreta. Fins a quin punt hem connectat, quan hem aconseguit millorar els seus desitjos de saber o els coneixements que ha fet seus, en quina mesura hem esdevingut una persona adulta de la qual se’n refia o, fins i tot, estima. Caldrà saber-ho i descobrir, també, els alumnes sols, desconnectats. De tothom haurem de traspassar confiances a la nova mestra, suggerir les noves formes d’aproximació que no hem aconseguit. Totes les experiències ens hauran de servir per construir les aproximacions del curs vinent.

Després, cal preguntar-se, un per un, amb els mateixos interrogants, per a què els ha servit l’escola. Infància i escola estan obligades a trobar-se, però en alguns moments i algunes etapes acaben sent topades amb espurnes. Hem de descobrir si veritablement l’escola ha suposat una finestra oberta al món, si els ha permet descobrir mirades que no són les de la família. Convé valorar quants dies el balanç de la seva activitat a l’escola ha resultat positiu (des de quants dies ha vingut fins a quants dies ha estat veritablement “disponible” per aprendre). També hem de valorar el diferent grau de domini de les eines escolars que permeten comprendre la realitat, mesurar les ganes de llegir o els interrogants sobre funcionament de les coses. Per suposat, haurem de posar valor a com té en compte els altres, a com els altres el consideren a ell o ella.

Avaluacions en moviment
Les queixes sobre les avaluacions oficials podrien ser resumides en una: obliden la dinàmica de la vida, homogeneïtzen les infàncies. Per això, un tercer aspecte de l’avaluació és el que té a veure amb preguntar-se com ha transcorregut la vida de cadascú dels nostres alumnes al llarg del curs. Com era, globalment, la seva vida al començament i com és ara. Considerar els diferents trets de la seva manera de ser, del seu entorn familiar, de les seves relacions, de les experiències vitals que coneixem i valorar què ha canviat. Haurem de fer un repàs d’esdeveniments. Intentar tornar a veure les principals escenes de pel·lícula de la seva vida que hem compartir i sumar i restar entrebancs i estímuls, recordar crisis i entusiasmes. Nosaltres i l’escola hem estat influint en vides que, per definició, són dinàmiques, en evolució, endavant o aturades, planes o excitades. Sempre valorem influències educatives que aconsegueixen sincronitzar-se o no amb dinàmiques vitals.

Seguint l’avaluació que té a veure amb processos també hem de considerar l’itinerari escolar. Pensar com ha estat la seqüència de la seva relació amb l’escola al llarg del curs. Detectar el més acuradament possible si existeix bon feeling, si millora o s’està espatllant una relació en la qual sempre és necessària una dosi mínima d’atractiu. Potser cal revisar, actualitzar la llista d’atractius que cada alumne té per venir a l’escola, descobrir si han aparegut noves distancies o confrontacions. Si més no cal preguntar-se si existeix encara la dosi mínima d’atractiu i si conserva la proporció elemental de bon rotllo amb algun mestre o profe. Avaluem què fer per a que la vida de cada alumne i la vida escolar encara comparteixin una bona part del camí.

Potser algun lector científic es preguntarà on és la bateria de proves que permeten mesurar tot això i si les té el corresponent “Consell” oficial. No estarà de més recordar, per acabar, que educar ensenyant comporta observar de manera sistemàtica cada dia, suposa portar un “quadern de camp”, comporta escoltar i preguntar, a vegades fer “exàmens” i proves. Avaluem quan acaba el curs perquè estem obligats a tenir una idea global, positiva i útil de tot l’alumnat, de manera que, quan tornin, es pugui continuar la feina personalitzada d’humanitzar, descobrir i entendre el món, ser i conviure, que fa l’escola, que fem cadascú de nosaltres a l’escola.

divendres, 19 de juny de 2015

L'Olivera més antiga de tot l'Estat, a Ulldecona.

Foto: Associació Territori del Sènia.



































Plantada durant el regnat de l'emperador romà Constantí I, aquesta olivera, coneguda com la Farga d'Arió, té prop de 1.700 anys de vida segons els càlculs dels experts de la Universitat Politècnica de Madrid, i es troba localitzada a Ulldecona (Montsià), a la frontera del Principat amb el País Valencià.






dijous, 18 de juny de 2015

Fins ara!! Campana y se acabó!!

Difícilment veurem repetides imatges com aquesta en el futur.

Ha costat, però finalment les federacions impossibles, com la fruita, acaben caient pel seu propi pes. Després de la consulta interna del grup d'Unió i dels ajustats resultats entre els partidaris i els no partidaris del full de ruta independentista de Mas, l'executiva dels democristians ha decidit fer dimitir als seus membres Consellers del govern de la Generalitat, però solament tres d'aquests han fet el pas (Espadaler, Ortega i Pelegrí).

Aquesta decisió obre la porta al trencament definitiu de la federació, tal i com ha anunciat el secretari general dels Convergents, Josep Rull. Així doncs, finalment CiU no concorrerà de la mà a les transcendentals eleccions del 27-S... a no ser que en un hipotètic congrés extraordinari anterior a aquesta data, els militants d'Unió decidissin petar-se a la cúpula dirigent no independentista i agafar les regnes del partit per donar suport a Mas i al seu full de ruta. 

Serà capaç llavors el bo d'en Duran de crear un nou partit polític de dretes catalanista-unionista per concórrer a les eleccions del 27-S com ja es comenta (Construïm)? Qui el seguirà llavors? Quina força tindria aquest nou partit? Quan de mal li podria fer a Mas? Tot això i molt més ho sabrem aviat.

dimecres, 17 de juny de 2015

El "temazo" del dimecres. ABBA - "Waterloo".


Demà es compleixen 200 anys de la batalla de Waterloo, on les tropes franceses comandades pel general Napoleó foren derrotades per les tropes angloprussianes comandades per Wellington. La derrota de Waterrloo va significar  la destrucció del poder militar francès, la fi de l'Imperi dels Cent Dies, i la caiguda definitiva de Napoleó.

El grup suec Abba, va guanyar el festival d'Eurovisió de l'any 1974 amb aquesta cançó que recorda la batalla, fet que va suposar un salt a la fama a nivell internacional, i una reeixida, tot i que relativament curta, carrera musical fins a principis dels 80's.

dimarts, 16 de juny de 2015

Entreteniment made in USA...

Caràtula del videojoc.


(Notícia publicada a El Periodico en la seva edició d'ahir dilluns. Us copio un extracte.)

Sindicats de docents exigeixen la retirada d'un videojoc que consisteix a fer mal amb acarnissament a un professor.


El joc consisteix a fer mal, fins a l'acarnissament en algun cas, a un professor mentre atén un estudiant durant una tutoria. Per fer-ho, el jugador pot utilitzar un bat de beisbol, unes estisores, un paraigua, un pot de vidre ple de vespes i així fins a 13 objectes diferents, que el videojoc defineix com a armes. És el Whack your teacher (Golpea a tu profesor), creat per l'empresa nord-americana Box10 i que ha arribat a Espanya recentment. Diversos sindicats docents van exigir la setmana passada la seva retirada de manera urgent.

Whack your teacher, que quan es descarrega a l'ordinador ja adverteix sobre les escenes violentes que conté, està inspirat en els ja existents Whack your boss (Golpea a tu jefe) i Whack your ex(Golpea a tu ex), que segueixen la mateixa dinàmica. Aquests altres dos jocs es publiciten dient als seus usuaris que «són més barats i divertits que anar a teràpia». Un dels presumptes atractius dels tres videojocs, en què els protagonistes són uns ninots més o menys realistes, són les situacions desagradables que plantegen, que alguns usuaris poden considerar gracioses, per exagerades i inversemblants.

dilluns, 15 de juny de 2015

Cares noves a l'Ajuntament de Terrassa. Continuïtat a l'alcaldia.

Els representants polítics a l'Ajuntament de Terrassa pels propers quatre anys. (Foto: La Torre del Palau).


Després de la sessió d'investidura que es va celebrar el passat dissabte a l'ajuntament, Jordi Ballart continuarà sent l'alcalde de Terrassa els propers quatre anys, gràcies als vots dels regidors del seu partit (PSC) i a una llei electoral injustament afavoridora dels partits majoritaris. Tot i que el representant de TeC, Xavi Matilla, va tenir més suports (11 sumant els vots de TeC, ERC i CUP) que Ballart, no van ser suficients per prendre l'alcaldia al socialista al no arribar als 14 necessaris (majoria absoluta).

Tanmateix, se li presenta al reelegit alcalde un mandat complicat governant amb majoria simple i sense haver arribat a cap acord estable de govern amb cap altre partit. Pels darrers moviments abans de la sessió d'investidura, semblaria que els socialistes, més aviat, cercarien aquests acords amb CIU i C's, ja que gràcies als seus regidors respectius, podrien sumar majoria absoluta als plens amb els socialistes (9 + 3 + 3 = 15). Temps al temps...

Vull desitjar molta sort als col·legues que han estat elegits i que s'estrenen representant als terrassencs en aquest nou consistori. Carles, Pep, Jordi, molta merda, i molta feina!!!

diumenge, 14 de juny de 2015

Goran Bregovic al Festival de Pedralbes.


Ahir va tornar a Barcelona el músic bosni-herzegoví Goran Bregovic, amb la seva banda de bodes i funerals, composta per 18 músics (6 veus masculines, 2 veus femenines de Bulgària, 4 cordes, 5 vents, i 1 percusionista i cantant). Van tocar als jardins del Palau de Pedralbes, un espai molt acollidor i bucòlic, i s'hi van recrear ja que van restar a l'escenari dues hores i mitja.

Com de costum, van combinar les peces més marxoses de ritmes balcànics i vents a tot drap, amb d'altres de més tranquil·les i reposades on les veus, els violins i les violes tenien el seu espai de lluïment. I, curiosament, tot i que el fi de festa és més aviat canyero i de ritme accelerat, no tenen cap mania per simultaniejar les peces més lentes i d'ànima trista amb les més ballables i alegres. Com si es tractés d'un ofici religiós, passes de posar-te dret i bellugar el cos, a asseure't, emocionar-te i embadalir-te amb melodies lentes carregades de sentiment.

Sens dubte, un dels espectacles musicals més impressionants que es poden veure a dia d'avui, amb denominació d'origen dels Balcans. Llarga vida al Goran i la seva banda!!

dissabte, 13 de juny de 2015

Un dia en las carreras.


Aquest matí he pogut presenciar una sessió classificatòria del campionat mundial de motos al Circuit de Catalunya de Montmeló. Hi havia estat fa uns quants anys veient una prova del campionat estatal o català, però res a veure amb el sarau que es munta quan arriba el mundial. Amb un parell d'horetes hem tingut prou per gaudir amb l'estrèpit i la velocitat de les motos, i l'habilitat i valentia dels pilots per conduir-les. No crec que hi torni, o sí (dependrà de si em conviden com avui o no), però com a mínim ja puc explicar que un dia vaig veure a aquests bojos de les dues rodes en directe.

divendres, 12 de juny de 2015

Els Minyons a la televisió veneçolana.


Telesur, un canal de televisió d'origen veneçolà va emetre fa uns dies dins del programa "No son tuits son historias" aquest reportatge sobre la gesta dels Minyons a les Fires de Sant Narcís a Girona, l'Octubre de l'any passat, on vam aconseguir descarregar per tercera vegada en la nostra història el 3d10fm. Bona feina de la reportera, i grans records d'aquella jornada màgica.

dijous, 11 de juny de 2015

Recomanacions literàries: "On la terra s'acaba. De Vilanova al Cho Oyu".


El passat dissabte vaig visitar Vilanova i la Geltrú amb el meu germà i ens vam retrobar amb alguns amics vilanovins de la colla castellera dels Bordegassos. Un d'aquests, el Marcelí, ens va portar el seu llibre recentment publicat de l'ascens al cim del Cho Oyu, a l'Himàlaia, l'any 2005, amb un grup d'amics vilanovins del grup excursionista Talaia. El llibre, ocupa poc menys d'un centenar de pàgines i resulta força amè i entretingut. Amb una narrativa que aconsegueix que et posis des de bon principi en la pell dels protagonistes i les seves aventures i desventures. Sens dubte, una bona lectura per aquests dies de calor que arriben... El llibre està editat per l'editorial El cep i la nansa.

dimecres, 10 de juny de 2015

El "temazo" del dimecres. Brams - "El President".


Ahir, el Poc Honorable exPresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Solei, va arribar als 85 tacos, més content que un gínjol i una mica més tranquil que fa uns mesos quan es va destapar el cas de frau en el que s'ha vist implicada la pràctica totalitat de la seva família. La Família.

L'any 1992, el grup berguedenc Brams li dedicava aquesta cançó inclosa al seu disc "Amb el rock a la faixa". Ja per aquells anys, la banda del mític Titot ja intuïen que no tot eren flors i violes a la vida del PH President. Sexe, drogues, rock and roll... i butxaques plenes de diner negre!

dilluns, 8 de juny de 2015

Segon Tripl3t del Barça!


Dissabte a Berlín el Barça es proclamava per cinquena vegada en la seva història campió de la copa d'Europa, o Champions League, al derrotar en una emocionant final a la Juventus de Torí (1-3). Amb aquest darrer títol de la temporada, el Barça ha encadenat per segona vegada el triplet de títols: copa-lliga-champions. Una fita mai assolida abans per cap altre club i que deixa ben clar quin és el gran dominador del futbol mundial de la darrera dècada.

diumenge, 7 de juny de 2015

Donde dije digo, digo Diego.

4d9f a Cornellà. (Foto: Diari Ara).
Fa gairebé un any vaig publicar aquesta (desafortunada per molts, lloada per pocs) entrada on comparava l'actitud col·laborativa d'algunes colles en contrast amb l'actitud més competitiva d'altres basant-me, únicament i exclusiva, en la predisposició a fer pinya a les colles amb qui es comparteix i/o competeix (a gust de cadascú) plaça. Alguns em van dir que cada colla i cada casteller tenia tot el dret del món a fer el que li vingués de gust a l'hora d'apropar-se o no a la pinya d'una altra colla. Només faltaria. Crec que jo també tinc el dret a opinar del que m'agrada i no m'agrada del món casteller. Dic jo...

En tot cas, avui recupero aquell escrit, perquè gairebé un any després d'aquells fets l'agenda castellera ha volgut que els Minyons ens retrobéssim, a la mateixa diada, a la mateixa plaça, amb aquells a qui vaig criticar durament i de forma maldestre molt probablement. I avui us he de reconèixer la meva satisfacció ja que només puc escriure paraules d'agraïment per la colla Jove de Tarragona que ha col·laborat en gran mesura perquè els Minyons poguéssim completar els castells que hem portat a plaça (3d9f, 4d9f, 2d8f, pd6). Molt probablement, sense la seva ajuda (i, evidentment, la dels amfitrions, els Castellers de Cornellà), algun d'aquests castells no l'hauríem intentat. Què ha canviat a la CJXT perquè d'un any a l'altre hagin passat de (gairebé) no fer, a fer pinya? Hauré d'investigar...

Per altra banda, crec que avui toca fer autocrítica per algunes actituds i fets que no ajuden a donar una bona imatge de la nostra colla. Primerament, no crec que calgui celebrar el segon 4d9f de la temporada, anant justos d'efectius, amb el popular càntic del "lolololo". I mira que jo l'he cantat moltes vegades, però crec que no cal abusar, i s'ha de saber triar les ocasions. Entenc que molta gent nova a la colla gaudeix molt d'aquests moments, però cal educar-los per tal de no crear mals rotllos innecessaris amb la resta del món casteller. I entenc que ningú l'ha cantat per ofendre, però hi ha moments i moments.

En segon lloc, personalment m'hagués estalviat els 4 pilars de cinc de comiat. Sé que hi ha molta canalla que si no fa aquests pilars no pujaria mai, i que molts dels que abnegadament van als assaigs de pilars tenen el seu moment de glòria en aquestes ocasions. Però també hi ha dies i dies. I crec que avui no era el dia. Jo, ras i curt, només faria aquests extres a plaça pròpia. I em sap greu pels que només pugen en aquests pilars, però jo tampoc pujo i ja no em queixo.

Per cert, que pel que fa a la resta de castells, la CJXT ha fet el 7d8, el 4d8 i el 5d8, mentre que els Castellers de Cornellà han acabat amb el 5d7, el 7d7 i el 4d7p.

dissabte, 6 de juny de 2015

Dies "D".






Entre aquestes dues fotos hi ha 71 anys de diferència. La primera mostra el desembarcament de les tropes aliades a les platges de Normandia cap al final de la 2a Guerra Mundial. La segona, el desembarcament de les tropes blaugranes a l'aeroport de Berlín, ciutat que avui acollirà una nova final de la Champions League de futbol i que enfrontarà als catalans amb la Juventus de Torí. Esperem que com fa 71 anys, acabin guanyant els bons...

dijous, 4 de juny de 2015

Carlos González: "Pares, vacuneu els vostres fills seguint el calendari oficial".


(Article del pediatre Carlos González pel diari Ara arrel del cas del nen d'Olot amb diftèria).
Ja sabem per la premsa que el sèrum per tractar el nen malalt de diftèria ha hagut de ser importat des de Rússia. El que potser molts no saben és per què es va haver de buscar en aquell país un medicament que no es va trobar als Estats Units, França, Alemanya o qualsevol altre país de la Unió Europea.
A la Unió Soviética els programes de vacunació se seguien estrictament, i la diftèria era una malaltia molt rara. Alguns errors del govern -van suprimir una dosi del calendari de vacunacions el 1986-, la difusió de propaganda antivacunes amb la perestroika i la manca de recursos a la sanitat pública amb la caiguda del comunisme van fer baixar la cobertura vacunal i es va produir una epidèmia: més de 5.000 casos el 1992, i més de 50.000 el 1994.
Dos terços dels malalts i un terç dels morts eren majors de 40 anys, atès que l’efecte protector de la vacuna va disminuint amb el temps. En total, als països exsoviètics s’han arribat a comptabilitzar fins a 140.000 malalts i més de 4.000 morts durant els últims sis anys. El perill va arribar a la veïna Finlàndia, on s’han diagnosticat deu malalts amb només un mort.
Revertir la situació
Rússia va aconseguir pujar la cobertura vacunal del 68% (1991) al 93% (1995), i va posar vacunes de reforç a 70 milions d’adults. Aquestes accions han donat resultats, i des del 2010 el país reporta menys de cinc casos cada any. És per aquesta raó que encara guardava existències del sèrum: acaben de superar una terrible epidèmia.
Internet ve ple aquests dies de comentaris contra els pares del nen amb diftèria, als quals acusen d’imprudència i posar en risc altres menors. Ara bé, jo tinc ben clar que aquests pares, com altres centenars que no vacunen els seus fills o ho fan tard o de manera incompleta, són també víctimes. Han estat enganyats per venedors de por, metges sense escrúpols -o sense coneixement, podeu triar- que els han dit que les vacunes son inútils o perilloses, o que la diftèria o el xarampió són petites molèsties sense importància que el nadó pot superar de forma natural.
Arribats a aquest punt, cal subratllar que retardar la vacunació és perillós. Si retardem la primera vacuna un parell de mesos, estem doblant el nombre de nens sense vacunar. Cap país europeu posa la primera dosi de vacuna més tard dels tres mesos. Sisplau, pares: vacuneu els vostres fills seguint fidelment el calendari oficial.

dimarts, 2 de juny de 2015

#Somlacolla

Foto: Mireia Comas.























El passat diumenge els Minyons actuàvem a la plaça de Sant Pere de Berga amb motiu de la diada dels 4 fuets. L'actuació, que va començar amb prop d'una hora de retard a causa de la manca d'ambulància, es va haver de suspendre abans que els Minyons poguéssim realitzar un tercer castell (vam tancar amb el 3d9f, i el 4d8p), però aquest fet no va desanimar especialment al personal tal i com es pot comprovar en aquesta imatge captada per la Mireia Comas.