Aquesta setmana els mitjans s'han fet ressò de la mort assistida de Maria José Carrasco, a mans del seu marit, Ángel Hernández, que va gravar els fets i els ha fet públics. La dóna patia una esclerosi múltiple severa, que havia iniciat 30 anys enrere, i en els darrers anys s'havia agreujat fins al punt de no poder fer res autònomament i patir físicament per les disfuncions del seu organisme. En aquest punt havia decidit acabar amb la seva vida, però necessitava de l'ajuda del seu marit per poder prendre's la substància que li fes fallar alguna de les funcions orgàniques.
Un cas molt similar va ser el del gallec Ramon Sampedro, un tetraplègic que també va decidir acabar amb la seva vida i va comptar amb la "col·laboració" d'una amiga, tot i que en aquest cas no van voler que aquesta aparegués davant la càmera per a no autoinculpar-se. No ha estat el cas de l'Ángel, el marit de la Maria José, que ha preferit fer públic el cas, assumint les conseqüències penals, per tal d'obrir el debat social que clama al cel.
Que en ple segle 21 encara haguem de passar pel patiment i l'agonia d'una mort lenta, sense capacitat/possibilitat de decisió individual de fe-ho més ràpid i indolor, és aberrant. L'eutanàsia ja és legal en alguns països més avançats. Tanmateix, la majoria d'aquests no tenen la tradició judeo-cristiana que patim a l'estat espanyol.
Eutanàsia legal ja!!
