 |
| The end of Prohibition, 5 de desembre de 1933. |
- Que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que begui, que prou!
- Hahahaha, cabró pensavem que te l'acabaves!
- Hòstia! No vegis quin broc que té l'aixeta. Pensava que em moria. I no vegis com crema ara! Aquesta ratafia fot unes hòsties que déu n'hi do...
- Va Joan! Que et toca!
- Colló, espereu un moment que encara no m'he acabat la bota de birra!
- Vinga homeee! Que això es beu sense sed! Portes mitja hora amb aquesta bota! Jo ja me n'he fotut tres com aquesta!
- Coi, però tu ja tens el cos acostumat que ahir ja vas venir al bar. Jo encara no havia entrat des de fot tres mesos.
- Va, excuses de mal bevedor. Inclina la bota i obre bé la gola i veura's com passa. Si aquesta birra és com aigua...
- Collons, ja vaig.
- Vinga, vinga, avall, avall, avall, avall, avall... Bé! Ara ens agrades!
- Va, a veure aquesta ratafia.
- Tu cambrer, ves treient el cava que això ja gairebé ho tenim dat i beneït.
- Sant Hilari! Fill de puta qui no se l'acabi!
Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes d'octubre.
