"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 30 d’abril de 2017

Ferro Santboiana!!!






















Aquest migdia, a l'estadi Nuevo Zorrilla de Valladolid, el club degà del rugbi català (1921) ha guanyat contra pronòstic la copa del rei, davant del totpoderós club local de El Salvador (6-16). És el 12è títol del conjunt català, que no el guanyava des l'any 2000. Malgrat tots els malgrats (la Federació espanyola va decidir la seu de la final sense tenir en compte els interessos dels catalans), la Santboiana ha sabut imposar el seu joc i ha controlat millor els nervis. A destacar l'actuació estel·lar del xutador Albert Millan, que ha transformat dos cops de càstig i un xut a pals després de l'únic assaig del partit, obra de Nicolas Francisquelo.

Orgull de país!!

dissabte, 29 d’abril de 2017

Músics de carrer, músics de pavelló, músics de teatre, músics de bar. Visca els músics!!

Bisonte 1312. The Soul Pub, Terrassa. (22-04-17).




















La Regadera. Palau Pisuerga, Valladolid. (08-04-17).

Goran Bregovic. Palau de la Música, Barcelona. 04-04-17.

Cançons de Taverna. Cafè Teatre, Terrassa. 22-04-17.

divendres, 28 d’abril de 2017

Maduro! Presente!.

El President veneçolà, Nicolás Maduro, amb activistes del col·lectiu independentista Ítaca.






















Dubto que aquesta imatge ajudi gaire al procés independentista, tampoc veig com podria perjudicar-lo (ja que no es tracta de cap autoritat catalana). Ara bé, només pensar en l'enrabiada i l'úlcera estomacal que deuen haver patit alguns sectors espanyolistes, i en especial alguns mitjans d'incomunicació, ja ha valgut la pena la seva publicació.

Viva el pueblo soberano que lucha por derrocar al tirano!!

dijous, 27 d’abril de 2017

Adele Diamond: "l’estimulació de la creativitat i l’exercici físic a l’escola són tan importants com les habilitats curriculars".

Foto: Ara (Francesc Melcion).

(Partint de la base que en matèria educativa no hi ha veritats absolutes, sinó teories, considero que les recents investigacions dels neurocientífics, com ara la novaiorquesa Adele Diamond, ens apropen cada cop més a un ideal educatiu que comparteixo i que alguns autors ja defensaven fa més d'un segle. Tanmateix, crec que la realitat del nostre sistema educatiu actual està a anys llum d'aquesta visió educativa).

Entrevista per a l'Ara de la Lara Bonilla. 

És una de les quinze neurocíentifiques vives més influents i les seves investigacions sobre les funcions cognitives han impactat en l’educació de milions de nens. Adele Diamond defensa que l’estimulació de la creativitat i l’exercici físic a l’escola són tan importants com les habilitats curriculars.

¿L’escola ha de canviar la manera com educa?
Sí. Necessitem que s’hi imparteixi més activitat física i artística perquè ajuden a construir les funcions executives [habilitats cognitives com l’atenció, l’autocontrol o el pensament flexible, que permeten associar idees]. Hi ha qui pensa que si els nens es diverteixen i són feliços no estan treballant seriosament. I es pot gaudir i aprendre a la vegada. Després de l’activitat física, en lloc d’estar cansat per fer classe, pots tenir més energia i no frises per moure’t perquè ja ho has fet i la classe està més tranquil·la. Els nens han de tenir temps per moure’s i per expressar la seva creativitat i per aprendre a treballar en grup. A les escoles que tenen més temps per a l’activitat física i les arts i, per tant, menys temps per fer instrucció acadèmica, els alumnes treuen millors resultats acadèmics que els que només fan activitats curriculars.

Però són matèries que sovint hem menystingut. ¿Com beneficien el desenvolupament del cervell?
Si toques un instrument en una orquestra has de recordar les seqüències que has de tocar, ser flexible i adaptar-te als canvis del director d’orquestra, als altres nens o als imprevistos. En el cas de la pràctica d’un esport, també t’has d’adaptar al que passa al camp i potser vols marcar però no estàs en la millor posició i has d’exercir l’autocontrol i passar la pilota i això requereix entrenament. Se n’aprèn practicant. Sempre aprenem millor les coses a través de la pràctica i no a partir de l’escolta abstracta. És com el conductor i el passatger d’un cotxe. El conductor s’aprèn la ruta perquè la necessita i el passatger només s’asseu. Desafortunadament tenim alumnes passatgers.

Quin és el paper de l’educació emocional?
Si et sents trist, estressat o sol, les funcions executives pateixen. Per tant, necessitem preocupar-nos perquè el nen sigui feliç i pels seus problemes a casa, que impedeixen que es concentri a l’escola. Que sigui feliç és essencial per als resultats acadèmics. La recerca mostra que tenim més flexibilitat cognitiva i més bona memòria per al treball quan estem contents.

Diu que l’amor d’una mare pot compensar altres dèficits.
Crec, tot i que no hi ha prou evidències, que no és només el d’una mare. Pot ser un professor. Algú que es preocupi per tu, que t’escolti, que cregui en tu, que et digui que seràs capaç de fer-ho. Poso l’exemple del nen que aprèn a caminar. Potser cau cinc cops al dia, però ningú li diu: “Has suspès”. Li diem: “Estic segura que aprendràs a fer-ho”. En canvi, van a l’escola i què senten? “Avui has tret un suspens”.

¿Està dient que a l’escola no cal posar notes?
A les escoles Montessori no es posen notes i els nens obtenen bons resultats acadèmics.

Hi ha un debat obert: ¿els nens han d’anar a escola als 3 anys o estan millor a casa?
Tot depèn de com es faci l’activitat. És inapropiat per al desenvolupament tractar els nens com si fossin estudiants universitaris i esperar que estiguin asseguts escoltant la lliçó. No haurien d’estar asseguts ni necessiten instrucció acadèmica. A Finlàndia, on els nens treuen bons resultats acadèmics, no comencen l’escola fins als 7 anys. No cal començar l’escola aviat. Però si a l’escola se’ls ajuda a exercitar-se físicament i a desenvolupar funcions executives com l’autocontrol, llavors és genial. Però s’ha de fer en el context del moviment i del joc i fer que gaudeixin de l’escola, no que l’odiïn.

¿Què en pensa de l’accés dels nens a les noves tecnologies?
No dic que no hi hagin d’accedir, però ha de ser un accés limitat perquè els allunya de la interacció social. Em preocupa que els nens no aprenguin a interactuar en el món real amb gent real i de tot tipus. I això requereix pràctica, no se n’aprèn davant d’una pantalla. També necessiten contacte amb la natura i menys ciment.

Els científics han sortit al carrer a reivindicar-se en la Marxa per la Ciència. És inusual.
Sí, però té més a veure amb Trump i amb els estúpids que neguen el canvi climàtic. La veritat és important i això s’està perdent amb Trump perquè menteix. I els arguments científics no es poden negar. No es pot posar al mateix nivell el creacionisme i la teoria de l’evolució, i hem demostrat que l’home és el causant del canvi climàtic. És irrefutable. La gent ha de saber quan hi ha evidència científica i quan no. Hem de ser bons consumidors de ciència per diferenciar entre el que és científicament demostrable i el que és fe en una opinió.

Però per aconseguir això cal educació científica.
Sí, i per a això cal que els professors estiguin formats. Als Estats Units a molts professors els agradaria fer educació activa però no saben com, només els han ensenyat a recitar la lliçó. Ningú els ha donat les eines per fer-ho. No dic que tots hagin d’educar segons el sistema Montessori, però seria beneficiós que n’aprenguessin algunes de les tècniques.

dimecres, 26 d’abril de 2017

El "temazo" del dimecres. Kortatu - "Gernika 37 - 87".


Avui es compleixen 80 anys exactes del bombardeig de la localitat biscaïna de Gernika per part de la Legió Condor de la Luftwaffe alemanya, que la va deixar pràcticament devastada. El bombardeig, a banda d'un cop de mà del feixista Hitler al feixista Franco, va servir al règim nazi de banc de proves per a la guerra mundial que provocarien anys després en ocupar Polònia al setembre del 39.

El grup irundarra Kortatu va composar aquest tema commemorant aquells lamentables fets l'any 1987, incloent-lo a l'àlbum "Kolpez Kolpe".

dimarts, 25 d’abril de 2017

Aquesta és la transició democràtica?


Us imagineu un funeral a Alemanya d'un antic dirigent nazi amb gent alçant el braç i fent apologia del nacionalsocialisme?? Doncs "Spain is different"!! 

Ens van voler vendre que amb la mort de Franco entràvem en una nova era democràtica on el feixisme no hi tindria cabuda. Veient les imatges de l'enterrament de l'exministre franquista Utrera Molina, sogre del dirigent popular, exalcalde de Madrid, expresident de la Comunitat de Madrid, i exministre Gallardón, que participava de l'exaltació franquista portant el fèretre a les espatlles, sembla bastant evident que a España el franquisme, i les idees reaccionàries, continuen tenint molts adeptes, i el més greu de tot, especialment entre alguns dels principals representants polítics i dirigents del país.

Marxem d'aquesta España putrefacta ja, siusplau!!!

dilluns, 24 d’abril de 2017

Un 2-3 d'abril per al record.

Aquest nano no para de liar-la. Estadi Leo Messi ja!
























La jornada d'ahir em deixa un bon grapat de moments per al record. Alguns moments d'alegria, de passió, d'èxtasi, gràcies al Barça i a l'èpica victòria al camp de l'etern rival, el Real Madrid (2-3) amb una lliçó magistral del geni argentí, Leo Messi, que va fer el gol de la victòria al darrer minut del partit quan els culés ja havíem perdut l'esperança després de l'empat madridista al minut 82. Segon gol del partit de l'argentí, i gol 500 amb el Barça des que va debutar. Estratosfèric! Que li vagin donant pilotes d'or al portuguès, que tots sabem qui és, ha estat i serà, el millor jugador de tots els temps. Destacar a més, que el Madrid no havia perdut mai un partit al seu estadi en el temps de descompte...

La jornada també va tenir moments per al record i la tristesa. Durant l'actuació castellera amb motiu de la diada de Sant Jordi, a la Plaça Vella, vam homenatjar al Negre, que ens va deixar ahir de forma sobtada. Un pilar de cinc de dol i un llarg i sentit aplaudiment van servir d'inici per a una actuació especial (3d8, 2d8f, 4d8, pd6). Sant Jordi acostuma a ser la primera diada important de la nostra temporada castellera, i també serveix perquè molts minyons que han estat hivernant fins aleshores tornin a posar-se la camisa. Ahir, uns quants més del normal es van voler sumar a l'homenatge al Negre, i van lluir els crespons negres de rigor. Una abraçada allà on siguis.

diumenge, 23 d’abril de 2017

Ha mort el "Negre".

























Ahir em vaig assabentar de la mort del Carles Feiner, el "Negre", a l'edat de 52 anys. Ens deixa un dels principals caps pensants i gestors dels Minyons de Terrassa, fidel a la colla des dels inicis. El fet casteller està on està, en part, gràcies a persones com el Negre, i els Minyons som com som, o som el què som, en gran part, gràcies o "per culpa" del Negre ;-)

No has estat correcte ni a l'hora de morir... (no tocava company, no tocava).

Descansa en pau amic!!

PS: I que se'n vagin a l'infern tots els fills de puta que t'han maltractat per dir veritats com punys!

divendres, 21 d’abril de 2017

El salt.

Pont de George Washington, Riu Hudson, 1927-1931















Es concentrava en mirar a l'horitzó per no mirar cap avall. L'esgarrifava la idea que li agafés vertigen. Havia decidit llençar-se i no es podia pas permetre el luxe de la por. A més, aquell cel enfosquint-se la relaxava fins a cert punt. Sempre li havia agradat contemplar el cel, i ara en els darrers instants l'ajudava a asserenar-se. Era conscient que no ho podia allargar gaire ja que coneixia casos de persones que s'havien fet enrere en l'últim moment. "Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà". Li venien al cap les notes de la cançó del Lluís Llach, i s'esforçava a mirar els núvols baixos per no pensar en res. "segur que tomba tomba tomba i ens podrem alliberar". Maleït Lluís, maleïda música! Va agafar aire amb força fins a omplir els pulmons al màxim i el va deixar escapar a poc a poc. Va repetir el gest un parell de vegades però es va adonar que el cor li bategava fins i tot més ràpid que uns instants abans. Havia de fer-ho. Havia arribat l'hora. No podia esperar més. I ho va fer...

El xiscle es va escoltar des de banda i banda del pont. Des de dalt el Joan li va fer un crit per saber si tot havia anat bé. Emocionada i molt més relaxada la Laia li va respondre amb una sola paraula: brutal!! Era la primera vegada que practicava el pònting i se sentia feliç i orgullosa de sí mateixa. 


Aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes d'abril.

dijous, 20 d’abril de 2017

Daniel Wilson: ¿De qué forma educamos si luego sólo vota la mitad de la gente?".

Foto: A. Jiménez (La Vanguardia).

(Entrevista de Carina Farreras per a La Vanguardia al director del Projecte Zero de la Facultat d'Educació de la Universitat de Harvard, Daniel Wilson).

Daniel Wilson lidera uno de los faros más prestigiosos de la educación, el Project Zero, centro de investigación de Harvard desde 1967, y que ha sido dirigido, entre otros, por el padre de las inteligencias múltiples, Howard Gardener. Como buen farero observa la marejada levantada por el viento de las nuevas tecnologías digitales que está transformando vertiginosamente el modo en que trabajamos y nos relacionamos. En este mar, las escuelas zozobran buscando el nuevo rumbo que debe llevar a los niños de hoy a adultos adaptados a la sociedad de mañana: “La evidencia es que ya no podemos enseñar como lo hacíamos el siglo pasado”. Wilson impartió una conferencia en el simposio internacional Barcelona, Educación, Cambio, organizado recientemente por Blanquerna, Jesüites Educación y el colegio Montserrat. En la confusión del mar revuelto, arroja luz sobre diversos aspectos como el nuevo rol del maestro, creador de condiciones para que el alumno aprenda. O como debe cambiar la mirada hacia el niño: un individuo completo, no solo un ­estudiante de determinadas materias. El desafío, sostiene Wilson, es que vean que lo que aprenden les ayuda a comprender el mundo. Porque “¿de qué forma educamos para que sólo la mitad de la población se vea impelida a elegir gobierno?”, reflexiona.

¿Qué ve desde lo alto de su ­faro?
Es un tiempo apasionante y peligroso. Nunca había sucedido algo así, que tanta gente tenga acceso al conocimiento. Millones de personas pueden aprender lo que antes estaba reservado a unos pocos y todos podemos aprender cualquier cosa gracias a las nuevas tecnologías. No hay precedentes en la historia de la evolución humana de una etapa similar. ¿Se imaginan el alto potencial que hay de talento, creatividad y conocimiento? Pero a la vez es un tiempo muy peligroso. Resulta muy difícil distinguir la verdad de la mentira y eso puede ser explotado desde la maldad. La pregunta que debemos hacernos es cómo podemos apoyar a los jóvenes para potenciar su talento pero ayudándoles a adquirir sentido crítico y capacidad de análisis.

¿Qué papel tendrán los profesores en estos cambios?
Más fundamental que nunca. El rol del maestro ahora es facilitar el aprendizaje. No digo que deje de dar conocimiento. Esto es lo que se discute cuando se habla de las metodologías de innovación, una discusión ridícula y estéril. ¡Claro que hay que dar conocimiento! Si solo se experimenta el concepto de la gravedad, el alumno no sabrá nunca las bases científicas. Pero el papel principal del maestro no es dar esas bases científicas, eso es una pe­queña parte de su trabajo, su labor es estimular la curiosidad, las ganas de aprender y formar el espíritu ­crítico.

Eso significa cambiar las prácticas profesionales tradicionales.
Cambiar es difícil, siempre hay riesgos y costes. La legitimidad hacia donde se va, al principio, no está muy clara. Y da miedo. Además se hace necesaria la cooperación y eso expone al maestro a una visibilidad que le incomoda. ¿Cómo me ven? ¿Cómo me veo yo a mí mismo? Hay que recordarles los valores de la vocación para que estén dispuestos a cambiar. Pero si queremos crear una cultura de aprendizaje los profesores deben practicarla. Tienen que explorar, experimentar, crear, cooperar, compartir...

¿Qué importa saber para crear ese clima de aprendizaje en entornos que no lo tienen?
Hemos visto dos factores clave que se repiten en todo el mundo. Primera, el profesor debe sentirse seguro si va a arriesgarse. Debe poder cometer errores sin ser cuestionado. Y, en segundo lugar, debe entender que pedir ayuda va a ser necesario. Los maestros cierran la puerta del aula y trabajan individualmente. Esto se ha acabado.

Esta transformación afecta a toda la educación formal.
En un estudio se preguntó a miles de profesionales, ingenieros, arquitectos, abogados, periodistas... dónde habían aprendido la esencia de su profesión. Sólo una pequeña parte respondió que en la universidad. El 80% construyó su bagaje gracias a sus colegas, a los intercambios informales, a prácticas en el trabajo... ¿A qué no la sorprende si piensa en su propia experiencia? La educación traspasa las paredes de los centros que la certifican. Lo que importa es la capacidad para aprender.

¿Qué hay que enseñar y cómo evaluarlo?
Olvidamos que educamos a seres humanos completos, no a unos alumnos de matemáticas. Mire, es un desastre que en mi país sólo vote el 46% de la población. ¿Qué tipo de educación hemos dado para que la gente no esté implicada en la elección del gobierno? El aprendizaje de las asignaturas como lengua o mates sólo representan una pequeñísima parte del desarrollo de un individuo. ¿Tienen que existir, tenemos que evaluar? ¡Claro! Ahora bien, ¿es lo más importante? Pues no. Y estas evaluaciones, siendo una ínfima parte, hacen muy desgraciados a muchos niños de todo el mundo. ¡Dejemos de hacerlo así! Centrémonos en la calidad de las experiencias en el aula. Que los alumnos vean que lo que aprenden les ayuda a comprender el mundo e impacta en su entorno. Y que se evalúe en estos términos: ¿Cómo es este niño? ¿Cómo ha progresado en su singularidad? ¿Cómo se mueve en la comunidad? Y no debería ser la opinión de un tutor sino la conclusión de un conjunto de maestros, después de analizar todo lo que el niño ha hecho: trabajos, exámenes, dibujos, actuaciones, relaciones en el grupo... Por eso digo que los maestros deben ser como antropólogos.

¿Existe un modelo de innovación determinado?
No, depende de los valores de cada colectividad. Pero no vale innovar por innovar. Cualquier cambio debe estar fundamentado en los valores en los que cree esa comunidad. Y está bien la diversidad para poder elegir. Hay padres que confían en las innovadoras y otras en las escuelas tradicionales y eso está bien. Eso sí, hay cosas que todas, tengan el proyecto que tengan, deben abordar, como idiomas, liderazgo, colaboración..

dimecres, 19 d’abril de 2017

El "temazo" del dimecres. Doctor Prats - "Ara".


Aquest passat diumenge vaig anar de concert a Súria, amb motiu de les populars caramelles de la localitat bagenca, on s'hi celebrava un triple concert amb els terrassencs de moda, Doctor Prats, els osonencs Oques Grasses, i els solsonencs Les Absentes. Fa una mica més de dos anys que vaig publicar el primer senzill dels terrassencs penjat a Youtube, Rocambolesca, inclòs al primer àlbum titulat "Patates amb peix", que va tenir força èxit i els va portar a tocar en un bon grapat de pobles i ciutats arreu dels Països Catalans. Amb el segon àlbum "Aham Sigah" van confirmar les grans expectatives del primer, i fins i tot es van endur un premi Enderrock a la millor cançó del 2016, "Ara".

El diumenge vaig parlar amb un vell conegut, tècnic de so del grup, i em va comentar que a partir del maig comencen una extensa gira que els portarà a tocar per diferents punts de la península i a l'estranger. Tota una fita. 

dimarts, 18 d’abril de 2017

En Teo fa 40 "tacos".


El popular personatge d'en Teo fa enguany 40 anys. Tot i que a casa meva érem més del Cavall Fort, del Mortadelo i Filemón, l'Astèrix, el Tintin, o del Zipi-Zape, el Teo ens ha donat unes quantes bones estones ni que sigui fent les típiques conyes: "En Teo entra a la presó", "El primer "pico" del Teo", "El Teo va al puti"... i bajanades per l'estil.  

dilluns, 17 d’abril de 2017

Segregació educativa: èxit, fracàs.

Foto: ACN.
Aquests dies hem conegut algunes dades objectives dels efectes de la segregació escolar. Tanmateix, aquestes dades se centren únicament en aspectes d'adquisició de coneixements (competències bàsiques) i no ens diuen res pel que fa a nivells de cohesió social, de convivència o d'igualtat d'oportunitats. Malauradament, aquests aspectes són més difícilment avaluables, tot i que al cap i a la fi és el més important, sota el meu parer, i sense oblidar la formació integral de la persona per al seu desenvolupament complet, del procés educatiu.

(Notícia publicada per el diari digital Nació Digital).

Un informe encarregat per l'Ajuntament de Barcelona detecta grans diferències entre districtes en matèria d'èxit escolar, el que denota que les condicions socials i econòmiques acaben determinant l'experiència educativa. Així, el 22% de l'alumnat de Ciutat Vella no supera la prova de 6è de Primària, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi el percentatge baixa al 5,6%.
En el cas de l'ESO, la diferència encara és més gran, des del 35,5% fins al 4,5. Es dona el mateix fenomen pel que fa a l'escolarització de l'etapa de 0 a 3 anys. La taxa és del 26,7% a Ciutat Vella, mentre que a Sarrià i a Les Corts puja fins al 58%. Es produeix segregació escolar, amb concentració d'alumnes amb més dificultats a centres públics. Una altra dada que revela l'informe és que les matrícules a Primària tendeixen per primer cop a la igualtat entre pública i concertada.

Segons l'Informe d'Oportunitats Educatives a Barcelona 2016, elaborat per l'Institut d'Infància i d'Adolescència, la ciutat millora els resultats educatius en els darrers cursos, però aquests resultats són desiguals. Els districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sant Martí són els que registren els percentatges més elevats de suspens en les proves de competències bàsiques de Primària i Secundària. En canvi, els més baixos es corresponen amb els districtes més rics, és a dir, Gràcia, l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

L'informe mostra algunes dades que expliquen aquesta situació. L'alumnat socialment desafavorit no es distribueix de manera equilibrada en el conjunt de la xarxa escolar, sinó que es concentra en unes escoles i instituts determinats. Les dades indiquen que els alumnes estrangers estan sobrerepresentats a la xarxa pública en tots els districtes excepte Sarrià-Sant Gervasi.

Així mateix, la distribució territorial dels centres de màxima complexitat també és molt desigual. Són escoles amb elevats percentatges d'alumnes que tenen necessitats específiques. A Ciutat Vella, el 81,8 dels centres públics de Primària i tots els instituts de Secundària són de màxima complexitat, però als districtes més rics no n'hi ha cap. Aquesta concentració comporta uns resultats acadèmics inferiors.

Recomanació d'una escolarització equilibrada

Per tot plegat, l'informe recomana una escolarització equilibrada per reduir la segregació escolar i treballar per reduir les desigualtats dels resultats educatius entre districtes. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha constatat que això només es pot aconseguir amb polítiques que avancin en l'equitat dels indicadors socioeconòmics dels districtes més desafavorits.

Un fenomen que s'observa és que els últims anys s'està tendint a l'equilibri entre les dues xarxes. Les sol·licituds per al curs 2016-2017 pràcticament es van arribar a igualar, quan sempre havia passat per davant l'escola concertada, a diferència de la resta de Catalunya. També aquí hi ha diferències entre districtes. A Sarrià-Sant Gervasi el percentatge d'alumnes 3-12 escolaritzats en centres públics és només del 13,5%, i a Sant Martí arriba al 60.

Diferències també en el 0-3 anys

Així mateix, es registren grans diferències entre districtes pel que fa a la taxa d'escolarització de l'etapa de 0 a 3 anys. Si bé és cert que el nombre de nens escolaritzats ha passat del 32,5% l'any 2006 al 42,5 d'enguany, hi ha una gran diferència entre els diferents barris de la ciutat. Ciutat Vella registra un 26,7% de taxa i districtes com Nou Barris o Horta-Guinardó no arriben al 40%. En canvi, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi freguen el 60%. Ortiz ha remarcat que la introducció de la tarifació social pretén revertir aquesta situació i que el preu deixi de ser un problema per escolaritzar un infant.

En general, més de la meitat dels infants de menys de tres anys no va a l'escola bressol o a la llar d'infants, i alhora emergeixen noves iniciatives de criança al marge, especialment al districte de Gràcia.

La cobertura de la demanda d'escoles bressol municipals ha augmentat però quatre de cada deu sol·licituds no obtenen plaça. L'informe recomana incrementar l'oferta pública per a la primera infància i aplicar criteris d'equitat en l'accés.

Falta oferta pública d'FP

Pel que fa a l'educació post-obligatòria, la major part dels estudiants opten pel batxillerat, però els estudis que més han crescut són els cicles formatius, tot i que l'índex d'abandonament en el cas dels de grau mig és molt elevat, arribant al 37%.

En aquesta etapa augmenta molt el pes dels centres privats, fins al punt que a Gràcia i a Sant Andreu no hi ha cap oferta d'FP que sigui pública.

diumenge, 16 d’abril de 2017

Fira Medieval d'Hostalric.

"Ja era passat l’any e lo dia, e les festes eren complides de solemnizar, com la magestat del senyor rey tramés a preguar a tots los stats que·s volguessen esperar alguns dies per ço com la magestat sua volia fer publicar una fraternitat, la qual novament havia instituïda, de XXVI cavallers, sens que negú no fos reproche. E tots de bon grat foren contents de aturar. E la causa e principi de aquesta fraternitat, senyor, és stada aquesta, ab tota veritat, segons yo e aquests cavallers que açí són havem hoïda reçitar per boca del senyor rey mateix: com, un dia de solaç que·s fehien moltes dançes e lo rey, havent dançat, restà per reposar al cap de la sala, e la reyna restà a l’altre cap ab les sues donzelles, e los cavallers dançaven ab les dames; e fon sort que una donzella, dançant ab un cavaller, apleguà fins en aquella part hon lo rey era e, al voltar que la donzella féu, caygué-li la liguacama de la calça, e al parer de tots devia ésser de la sinestra cama, e era de çimolça." (Tirant lo Blanc, Joanot Martorell).










dissabte, 15 d’abril de 2017

150.000 visites!!


















Avui el meu humil bloc ha arribat a les 150.000 visualitzacions des que un ja llunyà 10 de febrer del 2011 l'inaugurés amb aquesta estrada gens pretensiosa...

No sé a partir de quantes visites es comença a ser un "influencer", i les cases comercials t'ofereixen una picossada de calés..., en tot cas, no patiu per la integritat ètica i moral d'aquest espai (si és que mai l'ha tingut) perquè penso continuar humil i honest com fins ara, i no penso escoltar cants de sirena per molt temptadors que puguin sonar.

divendres, 14 d’abril de 2017

Especial processons (Valladolid i Salamanca).

Diumenge de rams, Valladolid.
No crec en Déu, i em decanto per pensar que les religions es van inventar per controlar al poble. L'home va crear a Déu i no a l'inrevés. Malgrat la meva descreença religiosa, m'impacten aquests rituals religiosos que es munten. Estèticament tenen un innegable atractiu, fins i tot com quan per Setmana Santa puguin resultar foscos i lúgubres. Aquests dies, visitant Castella i Lleó ha estat impossible no topar-me amb les desenes de processons que s'hi celebren arreu. Aquí us deixo una petita mostra.

Diumenge de rams, Valladolid.

Diumenge de rams, Valladolid.

Diumenge de rams, Valladolid.

Dilluns sant, Salamanca.

Dijous sant, Salamanca.

Dijous sant, Salamanca.

Dijous sant, Salamanca.

Divendres sant, Valladolid.

Divendres sant, Valladolid.

dijous, 13 d’abril de 2017

Salamanca - Zamora - Ciudad Rodrigo.

Plaza Mayor, Salamanca.
Catedral, Ciudad Rodrigo.
Ajuntament, Ciudad Rodrigo.


Església de San Juan i ajuntament, Zamora.

dimecres, 12 d’abril de 2017

El "temazo" del dimecres. Celtas Cortos - "Haz turismo".


Els vallisoletans Celtas Cortos publicaven el seu primer LP l'any 1990 sota el títol Gente Corriente. En aquest àlbum s'incloïa el tema "Haz turismo", un dels més celebrats i aclamats de la banda folc-rock castellana encara en actiu. Sens dubte, un referent musical pel jovent dels 90's.

dimarts, 11 d’abril de 2017

Diumenge de rams a Valladolid.



Pissarró a l'entrada d'un bar del centre.


Concert de La Raíz al pavelló Pisuerga.

Alubiones con calamar y almejas.

dilluns, 10 d’abril de 2017

El nou Faktoria penja d'un fil













Diuen que el propietari del nou Faktoria, "The Street Music" fa dies que està desaparegut, i que no paga les factures ni el traspàs...

"Vine a Valladolid buscando a Kike Torrijos, i mirad aquí que Torrijas...!!!"


dissabte, 8 d’abril de 2017

La Mola quan costa més també mola.

A La Mola s'hi pot pujar i baixar per una multitud de camins i canals. Ahir, amb el Jose, vam optar per variar una miqueta (normalment la via directa és el camí que comença als dipòsits de Matadepera) per agafar el camí de Les Bruixes i una de les canals que esquiven les grans formacions rocoses, amb grimpada inclosa. A la tornada, ja fosquejant, vam haver de donar unes quantes voltes al bosc per trobar el camí que ens duia de nou al vehicle. Aventura en estat pur.