"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 30 d’octubre del 2023

La nova obra mestra d'Scorsese.

 

Ahir vaig tornar al cinema Catalunya després de moltes setmanes sense anar-hi, per veure la nova pel·lícula de Martin Scorsese, "Killers of the flower moon", en versió original subtitulada. Un llargmetratge de prop de tres hores i mitja de durada basat en una història real a la Nord-amèrica de principis del segle XX. En concret en un poblat de la comunitat índia dels Osage on acaben de trobar petroli, i aquest fet portarà molts nouvinguts interessats a fer fortuna.

Feia temps que no trepitjava una sala de cinema, i encara feia més temps que no m'hi estava tanta estona en una butaca, en silenci. De fet, abans d'anar-hi em preguntava a mi mateix si seria capaç d'aguantar-la, i si no em vindrien ganes de pixar o beure. Bé, de fet vaig anar preparat amb una ampolleta d'aigua per si les mosques... Doncs bé, heu de saber que ni la peli se'm va fer llarga, ni vaig tenir cap problema per aguantar les quasi tres hores i mitja sense necessitat d'anar al lavabo. Ara, l'aigua sí que em va anar bé.

Molt recomanable i des de ja una pel·lícula de culte. Pronostico una bona quantitat d'Òscars.

diumenge, 29 d’octubre del 2023

La quarta.

 


Ahir es va disputar la final del Mundial de Rugbi de França a Paris, a l'estadi Stade de France, entre les seleccions de Sud-àfrica i Nova Zelanda, els Springboks contra els All Blacks, amb victòria molt ajustada dels primers (12-11), en un partit molt igualat i disputat que podria haver-se decantat cap a una o altra banda fins al xiulet final. Els All Blacks van tenir una oportunitat a set minuts per al final amb un xut a pals després d'un cop de càstig, però el xutador neozelandès no va tenir fortuna i el xut va sortir lleugerament desviat a l'esquerra dels pals. 

Val a dir que els All Blacks van haver de jugar pràcticament tot el partit amb un jugador menys per expulsió del seu capità després d'un placatge il·legal, i tot i que els sud-africans també van patir una expulsió, aquesta va ser amb targeta groga i només van tenir el jugador fora del terreny de joc, també el capità, durant deu minuts.

Amb aquest triomf, Sud-àfrica encadena el seu segon mundial consecutiu, i ja en té quatre en total a les seves vitrines. És la selecció amb més títols mundials seguida dels seus rivals ahir, els All Blacks que es queden amb les tres que tenien. Per darrera els segueixen Australia amb dos, i Anglaterra amb un.

El proper mundial se celebrarà l'any 2027 a Austràlia.

dimecres, 25 d’octubre del 2023

El temassu del dimecres. The Doors - "The unknown soldier".

 

Impactant interpretació en directe d'aquest tema antimilitarista de l'any 1968 (fa 55 anys) al Hollywood Bowl. Aquesta peça estava inclosa a l'àlbum "Waiting for the sun", un dels més celebrats de la banda, del mateix any.

dilluns, 23 d’octubre del 2023

Diada de Santa Úrsula vibrant.

 


Ahir es va celebrar a Valls (Alt Camp) la tradicional diada castellera de Santa Úrsula. Les expectatives eren molt altes i les colles locals (Colla Vella i Colla Joves) van oferir un recital de grans castells amb una dosi elevada de rivalitat ja que el programa de castells que portaven ambdues colles era molt similar. Finalment, la Joves que va obrir plaça va signar la seva millor actuació històrica amb el 4d9, el 2d8 carregat, el 5d9f i el pd8fm. Per la seva banda la Vella signava una altra actuació de gran mèrit amb el 4d9, el 2d8 carregat, el 4d9fp i el pd8fm. Actuacions calcades amb l'única diferència del tercer castell. També van intentar sengles castells de 10 pisos: el 3d10fm la Joves, i el 4d10fm la Vella, però cap de les dues se'n va sortir.

Els amants del Concurs Casteller i de la competició diran que va guanyar la Vella. Personalment trobo que ho van fer igual de bé els uns com els altres, i que ambdues poden sortir satisfetes de plaça. Segurament més satisfeta la Joves pel fet d'haver trencat el seu sostre, per molt que molts castellers de la Vella se sentin triomfadors segons les bases del Concurs.

Un altre fet que pot enorgullir els castellers de la Joves és la gran quantitat de camises que van poder arrossegar a plaça. M'atreveixo a dir que fins i tot més que la Vella, que històricament sempre han estat més gent en les grans diades. No recordo haver vist mai una pinya tan enorme al costat vermell de la plaça. I tenint en compte que a la Joves sempre els ha costat arrossegar camises, aquest és un aspecte molt destacable i a tenir en compte de cara al futur. Serà capaç la colla Joves de mantenir aquesta gentada? Si fos així, pronostico uns anys de glòria per als vermells.

dissabte, 21 d’octubre del 2023

El Barça de bàsquet s'enlaira.

 


Enguany el Barça de bàsquet ha iniciat la campanya amb algunes cares noves i canvi d'entrenador. L'exjugador, i antic capità, el santsenc Roger Grimau va agafar el relleu d'un altre mite del barcelonisme, el lituà Saras Jasikevicius, que en les tres temporades a la banqueta del club, si bé va guanyar dues lligues, no va aconseguir guanyar l'anhelada eurolliga, malgrat tenir una de les millors (i més cares) plantilles d'Europa.

Enguany el club ha apostat per un home de la casa sense experiència a l'ACB, però gran coneixedor del club, i amb un estil de lideratge molt diferent al del lituà. Si aquell era súper exigent, cridaner, i no perdonava una errada, el català és tot el contrari: calmat, i gens donat a fotre bronques als jugadors. No sé si és per aquest canvi d'estil de lideratge que els jugadors estan donant el millor de sí mateixos, i el Barça està fent un inici de temporada espectacular encadenant victòries a casa i a domicili, tant a la competició espanyola com a Europa.

Ahir va ser en la competició europea, al Palau Blaugrana, enfront el Bayern de Munich entrenat per l'exmadridista Pablo Laso. Els jugadors blaugranes van fer una autèntica exhibició imposant-se als alemanys per gairebé 40 punts de diferència. Un escàndol. 

No sé si aquesta ratxa durarà gaire, i si vindran temps difícils i tindran la capacitat de sobreposar-se. Caldrà esperar per saber-ho. En tot cas, el que sembla evident és que en aquest inici de temporada podem veure com uns quants jugadors que ja jugaven en l'època Jasikevicius, s'han alliberat psicològicament i estan donant el millor de sí mateixos. A veure quant dura...

divendres, 20 d’octubre del 2023

De colònies a La Marinada, Cambrils.

 



Des de dimecres he estat a Cambrils, a les colònies de 3r i 4t de la meva escola. Enguany han estat unes colònies molt més tranquil·les que les de l'any passat, on vaig viure com a tutor del grup de 3r una experiència força negativa amb un alumne accidentat i hospitalitzat durant quatre nits. Enguany hi he anat com a mestre acompanyant (no tutor) i tot i que també ets responsable i fas, si fa no fa, les mateixes coses que els tutors, ho vius de manera força diferent. Més alliberat com si diguéssim. 

Afortunadament, les prediccions meteorològiques de pluja no s'han complert del tot, i només vam haver de suspendre i canviar les activitats del dijous a la tarda. Bé, l'excursió en catamarà prevista per avui al matí tampoc l'hem pogut portar a terme a causa del temporal i les fortes onades. Però hem tingut un dia radiant i hem pogut passejar i fer una gimcana pel passeig marítim de Cambrils. 

I entre activitat i activitat els alumnes han pogut practicar esport, organitzar-se, córrer, saltar, riure... Tampoc ha faltat la discoteca de la darrera nit, ni el joc de nit amb lots, els nervis a l'hora d'anar al llit, alguns plors, alguns ferits lleus, els que s'enfaden i ploren, els que s'enyoren, etc., etc.





dimecres, 18 d’octubre del 2023

El temassu del dimecres. Skaparapid feat Juantxo Skalari - "Temps perdut".

 

El passat divendres 6 d'octubre els valencians Skaparapid van ser a Catalunya, a la Sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat celebrant 30 anys des que van crear la banda. Van venir un parell de convidats d'excepció de l'escena ska-punk catalana i basca: l'Àlex d'Inadaptats i el Juantxo dels ja desapareguts Skalariak (actualment Juantxo Skalari). Amb aquest segon van tocar aquest tema inclòs a l'àlbum "El cuento de nunca acabar" (1999). Un dels clàssics als concerts.

dilluns, 16 d’octubre del 2023

Terrassa, com un poble.

 


Sóc d'aquell tipus de persona que sembla sortida d'un poble. Avui surto a comprar al supermercat abans de sopar per comprar quatre coses, i acabo tornant a casa una hora i mitja després, després de trobar-me tres coneguts d'aquells que feia molts dies que no trobava i un veí nou a la comunitat que encara no havia conegut i que al creuar-nos m'ha preguntat si era jo el president de la comunitat, i davant del sí, m'ha volgut explicar unes quantes cosetes.

Ja ho té això Terrassa. Segons com pots anar d'aquí cap allà de forma anònima i sense ni tan sols saludar ningú, i segons el dia pots trobar-te un munt de coneguts i saludats. I, és clar, jo sóc de la mena que m'agrada interessar-me per la gent coneguda i ser "simpàtic",  i no me n'adono que ja m'he passat un quart o mitja hora fent treballar la llengua.

Em sembla que si visqués a un poble hauria d'anar a comprar al poble veí per no haver de passar-me les hores fora de casa. Bé, o potser com que sempre veuria els mateixos ja no tindria gran cosa a explicar ni preguntar i aniria més per feina...

diumenge, 15 d’octubre del 2023

De pont pel Berguedà.

 

He tornat a passar uns dies en bona companyia per la comarca del Berguedà, paradís boletaire tot i que aquesta tardor no està sent gaire benèvola a nivell de pluges, i poc bolet es pot trobar. 

He fet nit a prop del poble abandonat de Peguera, on va néixer en Ramon Vila Capdevila "Caracremada", i també he tornat al Catllaràs, on hi ha el xalet de Gaudí, que ja han reformat externament però no interna. Encara no saben què hi faran amb aquest edifici que ja va ser hospital i allotjament a principis del segle XIX quan es treballava a les mines properes, i més tard alberg juvenil.

Ens ha fet un temps esplèndid amb poc fred per les alçades d'any que estem, però també teníem la llar de foc del refugi que ens ha escalfat les dues darreres nits. 

Pel refugi del Catllaràs sempre passa gent, i enguany ens hem trobat uns quants terrassencs. Un parell del barri de La Maurina que venien a passar el dia i a fer una mica de brasa, i uns de la nostra quinta que ens ajuntàvem pels llocs de festa a Terrassa, i que ara viuen a Vacarisses un i a Tordera l'altre.

Avui he tornat d'hora al matí per no trobar-me la cua que em vaig trobar el dijous al migdia entre Gironella i Cercs. I he vingut sense parar-me ni un moment. A saber com deu estar la carretera a aquesta hora amb la quantitat de cotxes que han sortit aquest llarg pont.

Arròs de muntanya per llepar-se els dits.




L'única casa que queda en peu a Peguera.

El poble abandonat de Peguera.




dimecres, 11 d’octubre del 2023

El temassu del dimecres. Out Of Control Army (amb Carmen d'Skaparàpid) - "Global Ska",

 

El passat divendres vaig anar al concert de celebració dels 30 anys dels valencians Skaparapid. Una de les bandes més veteranes de l'escena skatal·lítica dels Països Catalans, que a casa nostra són força underground, però que a alguns països de latinoamèrica fan concerts amb milers d'espectadors. 

Amb els Skaparapid a més, m'uneix una relació especial perquè els vaig portar a Terrassa per als Minyons l'any 2000, i vaig fer amistat amb alguns dels membres de la banda, encara actius.

El divendres a la sala Salamandra de l'Hospitalet van estar acompanyats pels amics mexicans d'Out Of Control Army, una banda molt potent que espero tornar a veure algun dia. També van tenir les col·laboracions especials de dos música de llarga trajectòria com l'Àlex d'Inadaptats, i el Juantxo "Skalari", cantant dels ja desapareguts Skalariak, que van sortir a cantar un tema cadascun.

Nit de festa, de record, i de descoberta. Una gran nit.

dimarts, 10 d’octubre del 2023

24 anys d'un enamorament.

 

Avui es compleixen 24 anys exactes del dia que vaig enamorar-me del rugbi. Per aquelles dates em trobava vivint i treballant a Dublin (Irlanda), i es va produir l'agradable coincidència que per aquelles dates se celebrés la 4a edició del Mundial de Rugbi (1999), coorganitzat per les nacions històriques del torneig de les 5 Nacions (França, Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda). Actualment és molt difícil, per no dir impossible, aconseguir entrades per als partits del mundial, però aleshores no em va costar gaire aconseguir entrades, unes setmanes abans, a una botiga del popular i cèntric Grafton Street.

Vaig poder aconseguir entrades per al partit més interessant de la fase de grups al grup E entre els amfitrions Irlanda i la potent (i a la llarga vencedora del torneig) Austràlia, i per als quarts de final al mateix estadi, l'històric Lansdowne Road, entre França (subcampiona) i Argentina.

Amb el pas dels anys, miro enrere i em sento un gran afortunat per haver pogut viure en directe un dels esdeveniments esportius més seguits del món. Avui dia em resultaria força més complicat poder presenciar partits com els que vaig poder presenciar aleshores. Per preu, per la demanda d'entrades, per la logística per anar al lloc on se celebra el mundial... Tanmateix, no descarto tornar a presenciar un mundial en directe. És un objectiu que em plantejo de cara al futur.

dilluns, 9 d’octubre del 2023

Per Tots Sants castanyes, i pel Roser també.

 



Declaro inaugurada la temporada de castanyes i moscatell (no es pot entendre les unes sense l'altre ni l'altre sense les unes), aquesta bonica tradició gastronòmica que antigament es feia quan començava a fer fred, però que avui dia es fa en màniga curta. Tanmateix, com que les castanyes m'encanten i l'altre dia les vaig veure al súper, vaig decidir encetar temporada. Un quilet de castanyes fetes al forn que reescalfo al microones cada cop que me'n menjo unes quantes. La castanya sempre calenta!!

diumenge, 8 d’octubre del 2023

Atac de Hamas a Israel.

 


Ahir el grup polític-militar de la franja de Gaza, Hamas, va llençar un contundent atac per sorpresa a territori ocupat per Israel, amb desenes de morts i imatges esfereïdores de linxaments públics i caceres de jueus. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va aparèixer als mitjans afirmant que estaven en estat de guerra i prometent venjança.

No deixa de sorprendre l'èxit de l'acció palestina, tenint en compte que Israel és potser el país més protegit del món i que tenen, segurament, els millors serveis d'intel·ligència del planeta. No descarto res en aquest conflicte, ni tan sols la possibilitat que a Israel li interessi aquest moviment palestí per justificar una resposta molt contundent per acabar amb l'amenaça contínua.

Sense ànim de justificar les matances i la crueltat dels atacs, no em puc estar de recordar que l'estat israelià porta més de 60 anys atacant, torturant, humiliant els palestins i ocupant territori d'aquests per ampliar el seu, davant de la inactivitat de la comunitat internacional. I és clar, entenc perfectament que la ràbia, la sed de revenja i l'ira de molts palestins es manifesti com ho ha fet ara.

dissabte, 7 d’octubre del 2023

Preus poc populars.

 


Avui dissabte se celebrava al carrer del Camí Fondo la 5à mosta de vins i tapes d'aquest cèntric carrer terrassenc. Ho he sabut perquè m'ho ha fet saber una amiga a través d'un grup de whatsapp. No hi he anat cap any, i suposo que no m'hi veuran mai mentre continuïn amb els preus actuals: 15 euros per 4 consumicions (ja sigui vi o tapa), és a dir, gairebé 4 euros per consumició. Suposo que cerquen un tipus de públic selecte i de poder adquisitiu alt, perquè d'altra manera podrien fer preus populars i cobrar no més de 2'5 euros per consumició. Segurament també tindrien benefici i podrien atreure i donar a conèixer a més gent els locals d'aquest carrer.

Prefereixo gastar-me els 15 euros en un menú, o comprar-me tres o quatre ampolles de vi, que els trobes de ben bons per aquest pressupost.

dijous, 5 d’octubre del 2023

Dia mundial del docent (recomanació gràfica).

 


En aquest dia tan poc assenyalat, us comparteixo, especialment als pares, aquesta vinyeta de Forges que retrata una realitat cada cop més estesa: la manca de límits i d'atenció que pateixen moltes criatures.

dimecres, 4 d’octubre del 2023

El temassu del dimecres. Boom Boom Fighters & Cookah P. - "Passadís de ballar".

 

Els Boom Boom Fighters & Cookah P és una banda sorgida l'any 2021 a cavall de Girona i Mataró. El seu àlbum de debut, de títol "Family Things" és del mateix any, i ens presenta uns temes amb sons entre el roots reggae i el dancehall, el rap o el dub. 

Aquest passat diumenge van ser a Terrassa amb motiu de la diada de La Nova Atenes organitzada pels Minyons. Bon ritme per fer ballaruga i rapejar una mica. I en català!

dilluns, 2 d’octubre del 2023

Esport poc saludable.

 


Aquest dissabte es va celebrar al parc del Cadí-Moixeró la Ultra Pirineus, amb sortida a la localitat de Bagà. Els atletes han de recórrer una distància de 100 km. amb 6.600 m. de desnivell positiu. Una autèntica animalada només a l'abast de corredors molt, però molt molt, entrenats i avesats al patiment. Enguany a més, a la duresa implícita de la quantitat de quilòmetres i de desnivell acumulat, calia sumar-hi la forta calor que va fer aquest cap de setmana, fent més dura, si cap, la prova.

M'explicaven aquest matí unes alumnes a l'hora del pati que havien anat amb les seves famílies a passar el cap de setmana per la zona perquè alguns pares van córrer o bé la ultra (uns pocs), o bé les proves menys exigents (que no fàcils) de 21 i 42 km. I m'explicaven que un pare havia patit un gran malestar la nit posterior a la cursa, arribant a vomitar sang i havent d'anar a urgències.

Com a mestre especialista en educació física, em fa molta pena la tendència autosuperativa i competitiva que està agafant l'esport cada dia més i més. Les companyies que es lucren gràcies a l'esport, i els grans mitjans de comunicació, són els principals responsables d'aquesta tendència, amb la seva publicitat, i la projecció d'aquest tipus de proves on es porta el cos al límit. "Impossible is nothing" deia una coneguda marca de roba esportiva. "Just do it" proclamava una altra no menys popular.

Sembla com si la gent ja no en tingués prou amb anar a caminar una horeta al dia, sortir amb bici i fer un parell d'horetes, fer fúting, o anar al gimnàs per fer uns estiraments i gimnàstica sueca. O a nedar una estoneta, jugar un partidet de futbol o de bàsquet, o de pàdel... No, si no poden córrer una mitja marató ja no se senten realitzats. O si no fan més de 100 km. amb la bici no se senten prou ciclistes. 

Em pregunto per què no apareixen més especialistes (metges, preparadors físics, entrenadors...) posant el crit al cel davant d'aquesta tendència perillosa que està agafant la pràctica esportiva. Potser perquè es pensa més en clau negoci que no pas en la salut de la gent...