"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 24 de març del 2021

El "temazo" del dimecres. Inadaptats - "InACABats, però mai vençuts".

 

Sorpresa de les grans la publicació fa un parell de dies d'aquest tema a Youtube dels ja retirats Inadaptats. Fa temps que penso que, en moments com els actuals, es troben a faltar bandes canyeres amb missatge social crític i reivindicatiu com els Inadaptats, els Negu Gorriak, Habeas Corpus, Banda Bassoti... Trobo que la música que escolten avui dia els joves, el trap, no ajuda gaire la lluita nacional i de classes, i una mica d'ajuda des del sector cultural mai està de més.

dimarts, 23 de març del 2021

dilluns, 22 de març del 2021

Enxaneta, amunt!

 













Aquesta passada matinada s'ha enlairat al Kazakhstan el coet Soyuz 2 amb el nano-satèl·lit català "Enxaneta" al seu interior. L'objectiu de la missió catalana és millorar la connectivitat 5G a casa nostra i permetrà millor connexió en llocs remosts, així com monitoritzar, gràcies a diferents sensors arreu del territori, fauna salvatge, el cabal dels rius, ramats i conreus, o dades meteorològiques.

Pel que sembla la pujada de l'enxaneta ha estat fina i ràpida, i el nano-satèl·lit ja es troba en l'orbita prevista. 3d10fm carregat!!

diumenge, 21 de març del 2021

Un nou rècord de Leo Messi. 768 partits amb la samarreta blaugrana.

 













En el partit de lliga d'aquest vespre a Anoeta (R. Societat 1 - Barça 6), Leo Messi ha superat un nou registre al superar rècord de partits jugats per un jugador amb la samarreta del Barça (768): l'anterior era el terrassenc Xavi que havia deixat la marxa en 767 partits. Una xifra que podria ampliar a bastament si decidís quedar-se a final de temporada.

Més enllà del rècord de partits, cal destacar el gran nivell de l'astre argentí que enguany ja suma 23 gols en lliga, i que torna a ser decisiu amb les seves passades, els seus gols i les seves jugades. Tant de bo el nou president, Laporta, sigui capaç de convèncer'l per a que continuï la propera temporada.

dijous, 18 de març del 2021

Ajudeu els Minyons! Feu-vos socis!

 

Magnífica campanya de la meva colla per captar nous socis protectors. Hi reconec uns quants dels actors, haha. Un remake del mític anunci d'Estrella Damm sobre el Barça amb el grup Amics de les Arts (que per cert, pren el nom d'una entitat cultural i bar terrassenc emblemàtic).

Apa, feu-vos dels Minyons, que no costa gaire!

dimecres, 17 de març del 2021

El "temazo" del dimecres. The Dubliners - "Wild rover".

 


Avui és el dia de Sant Patrici, diada nacional irlandesa, que se celebra arreu del món allà on hi hagi un pub irlandès. Irlanda és una nació que porto al cor des que hi vaig passar uns mesos l'any 1999 treballant i descobrint alguns indrets. Em vaig enamorar del rugbi, dels seus esports tradicionals o "gaèlics", de la seva música tradicional i, evidentment, de la seva cultura de pub.

Aquest tema de la històrica banda folc irlandesa The Dubliners (1962-2012) és una vella cançó de taverna molt popular als pubs irlandesos.

dilluns, 15 de març del 2021

Per si no ens tornem a veure, us estimo a tots/es!

 












Avui el Ministeri de Sanitat espanyol, seguint l'exemple de les autoritats sanitàries de França, Itàlia i Alemanya, ha decidit suspendre durant 15 dies l'administració del vaccí d'AstraZeneca com a conseqüència de diversos casos de trombosis a Europa. Vaja, potser tres o quatre casos entre 20.000.000 de vaccinats. A l'estat espanyol ha estat un cas entre gairebé 1 milió.

En tot cas, com que a mi em van vaccinar amb aquest vaccí, em vull curar en salut i aprofito per donar les gràcies a tots els que m'heu anat seguint per aquí amb regularitat, i només dir-vos que mireu de gaudir el màxim de cada dia de les vostres vides, i intenteu ser molt feliços. Jo no sé si ho podré ser gaire temps...

dissabte, 13 de març del 2021

100 anys de l'escola lliure de Summerhill.

 


Avui l'escola de Summerhill (Suffolk, Anglaterra) fa 100 anys. Una fita que molt probablement, ni el seu ideòleg i fundador, A.S. Neill, podria haver imaginat. Fa 15 anys vaig tenir la gran oportunitat de visitar l'escola, gràcies al contacte que vaig fer amb la directora del centre, filla del fundador, Zoe Redhead, a través del sindicat d'estudiants de l'UAB, que vam conseguir portar-la a Bellaterra a donar una conferència, a l'Auditori de la Facultat d'Humanitats plena a vessar.

L'any 2013 vaig dedicar aquesta entrada al meu bloc a aquella experiència. En aquesta altra, i aquesta, i aquesta, diferents autors ens mostren el pensament d'A.S. Neill des de diferents òptiques i les relacions amb altres grans pensadors que van influir o en qui va influir el pedagog escocès.

He de reconèixer que la meva pràctica docent està molt influenciada per les teories d'A.S. Neill i l'experiència pràctica de Summerhill. Malauradament, el nostre sistema educatiu és pràcticament antagònic pedagògicament parlant a la proposta de Summerhill.

divendres, 12 de març del 2021

Nova legislatura, nou Parlament, nova Presidenta, nou President.

 














Apa, doncs ja tenim constituït el nou Parlament de Catalunya, i nova Presidenta, Laura Borràs. L'acte d'avui s'ha celebrat, extraordinàriament, a la sala auditori degut a la pandèmia del coronavirus. La mesa del Parlament ha quedat formada per una majoria independentista que era del que es tractava, amb dos membres de Junts (Laura Borràs i Jaume Alonso Cuevillas) i ERC (Anna Caula i Rubèn Wagensberg), i un de la CUP (Pau Juvillà), i dos més del PSC (Eva Granados i Ferran Pedret).

No tinc gaires esperances que res canviï en aquesta nova legislatura. Preveig quatre anys més d'autonomisme i polítiques neoliberals. Per aquest mateix motiu, veig poc probable que la CUP entri a formar part del govern que es preveu d'ERC i Junts. Veurem.

dijous, 11 de març del 2021

Recordant l'Eugeni.

 

Avui fa 20 anys ens va deixar un dels millors humoristes catalans de tota la història, l'Eugenio. El recordo avui amb aquest parell d'acudits curts, dels més populars del seu repertori.

dimecres, 10 de març del 2021

El "temazo" del dimecres. Balkan Paradise Orkestra - "Chara".

 

La fanfàrria barcelonina, íntegrament formada per dones, va penjar aquest videoclip durant el confinament a l'inici de la pandèmia. Música amb molta marxa i un divertit videoclip, per recordar que dilluns va ser el dia internacional de la dona, i encara queda lluita.

dilluns, 8 de març del 2021

Laporta, de nou, president.


 

Ahir es van celebrar les eleccions a la presidència del Barça, ajornades un parell de mesos degut a la pandèmia, i com ja era de preveure (jo vaig clavar bastant la porra), Jan Laporta va guanyar clarament els seus rivals, Font i Freixa (55%, 30% i 10% aprox.). Penso que aquesta victòria tan rotunda es deu per una banda a l'esperança de molts socis de reviure un Barça de nou triomfant com en la millor època culer a finals de la primera dècada del 2000. Per altra, molts culers també van votar en clau nacional, i sense dubte Laporta era el més desacomplexadament independentista dels tres. De fet, avui ja s'han sentit algunes veus des de Madrid alertant Laporta perquè no posi el club al servei de la causa independentista.

Sempre he dit que jo volia que guanyés Laporta, però això no significa que em caigui especialment bé el personatge. Més aviat tot el contrari. El trobo un personatge fatxenda, masclista, i esnob. Tanmateix, s'ha de reconeìxer que ho va fer molt bé en la seva anterior etapa. Si és capaç de fer-ho bastant igual que llavors, gaudirem molt novament.

diumenge, 7 de març del 2021

Ilaix Moriba, el nou Yaya Touré sorgit de la pedrera.

 












Ahir, el jove jugador Ilaix Moriba, de tant sols 18 anys acabats de fer, va fer el seu primer gol amb el primer equip del Barça, d'un fort xut amb la cama esquerra a la frontal de l'àrea, que suposava el segon de l'equip i que a la postre serviria per tancar el marcador a l'estadi del Sadar, Pamplona (0 a 2).

Aquest jove d'origen guineà va arribar al Barça procedent de l'Espanyol l'any 2010 i actualment té un contracte de 500.000 euros anuals amb una clàusula de rescissió de 100 M d'euros. Xifres astronòmiques per un joveníssim jugador que encara no ha fet res com aquell que diu.

En tot cas, ahir va demostrar que està preparat per ser el relleu natural de Busquets, i em va recordar força la capacitat de desplegament pel camp i l'arribada a porteria rival del Yaya Touré, exculer ara a l'Olimpiakos grec.

dissabte, 6 de març del 2021

Joan M. Girona: "L’escola concertada és necessària".


 

(Article del mestre i psicopedagog Joan M. Girona per al Diari de l'Educació).

Els sistemes d’ensenyament a tot Europa estan programats per mantenir la societat estratificada que tenim. No estan pensats per lluitar-hi en contra, com hauria de ser el paper d’una veritable educació. Per això a casa nostra el poder necessita l’escola concertada.

El Congreso de los Diputados ha aprovat l’anomenada llei Celaá, la LOMLOE, i el Departament d’Educació ha publicat el nou Decret d’admissió d’alumnes. Són dues normes legals que sobre el paper representen passos importants per frenar l’augment de les segregacions escolars. Esperem i desitgem que ambdues disposicions s’apliquin i no passi com amb el decret d’inclusió, que continua mig paralitzat per manca de recursos. Són dues disposicions que possibiliten avançar malgrat les dificultats: la segregació escolar es mantindrà mentre existeixi la segregació socioeconòmica.

A més, com ja vaig manifestar en una de les comissions del Pacte contra la Segregació que va impulsar el Síndic de Greuges de Catalunya, ens trobem davant uns topalls evidents: sense eliminar l’inexistent dret a escollir centre per part de les famílies i els privilegis a la concertada no es pot evitar del tot la segregació escolar. El que podem fer, això sí, és proporcionar cures pal·liatives que milloren la malaltia però no la curen.

De tota manera, benvingudes siguin les noves normes legals; esperem i desitgem que la seva aplicació respongui a les expectatives que s’han creat, que els governs autonòmic i central tinguin suficient empenta i voluntat política per tirar-les endavant malgrat les resistències que s’han produït i que continuaran dificultant la seva aplicació al llarg dels propers cursos escolars.

D’entre els novetats que estableix el Decret del Departament d’Educació voldria apuntar que no seria de rebut, en cas de necessitat, repartir només l’alumnat indicat per les anomenades Unitats de detecció de NEE per causes socioeconòmiques i no la resta de criatures i adolescents escolaritzats. Si les OME, les Oficines Municipals d’Escolarització, recollissin totes les peticions i fessin la distribució equitativa de tot l’alumnat es faria un tractament equitatiu a famílies autòctones o nouvingudes o amb diverses situacions socials i/o econòmiques. Afegiria que per pal·liar les arribades del nou alumnat al llarg de l’any (el que se’n diu matrícula viva) s’hauria de mantenir una reserva de places tot el curs.

Alhora que celebrem l’arribada de les noves legislacions hem de recalcar que ambdues normes mantenen els privilegis a la concertada. La patronal de les escoles privades, religioses o no, ha posat el crit al cel, però no representa res més que unes quantes maniobres de distracció i d’intentar posar pals a les rodes a la seva tramitació. L’escola concertada no perd cap dels seus privilegis. Per què?

Els sistemes d’ensenyament a tot Europa estan programats per mantenir la societat estratificada que tenim. No estan pensats per lluitar-hi en contra, com hauria de ser el paper d’una veritable educació. Als poderosos, els que tenen el poder de debò, els interessa que es mantingui l’estratificació social, que es mantingui la seva situació de privilegi. I els governs europeus no s’atreveixen a anar en contra dels seus desitjos.

A casa nostra el poder necessita l’escola concertada, els governs central i autonòmics estant amatents a acceptar les seves indicacions. A Catalunya (i a tot Espanya) la triple xarxa escolar (privada, concertada i pública) compleix aquest paper.

Un petit recordatori històric: Als anys 80 del segle passat el Departament d’Ensenyament va tancar més de mil aules públiques. El descens demogràfic del país, iniciat a partir de 1976, amenaçava de fer irrellevant la presència de les escoles privades o concertades (aleshores se’n deien subvencionades). Per mor dels interessos que hem esmentat, els governs de Convergència van dur a terme la gran retallada de l’escola pública i així permetre que les privades, regentades per l’Església Catòlica i per unes patronals amigues del govern català, subsistissin.

Al poder no li convé la igualtat, necessita la desigualtat per continuar aprofitant-se’n, per continuar manant i augmentant els seus beneficis econòmics. Amb els anys no ha canviat la situació, en tenim una constatació ben recent: durant els mesos que portem de la pandèmia de la covid, el gran capital ha augmentat els seus beneficis i la majoria de la població (el 99%) ha vist disminuir-los. Conclusió: de la mateixa manera que no eviten l’augment de les desigualtats socials i econòmiques, és molt difícil que un govern elimini els privilegis a la concertada.

I per completar les meves reflexions un darrer apunt. Tot això té a veure també, amb la situació política arran de les eleccions al Parlament de Catalunya. Al llarg de la darrera campanya electoral es va parlar sovint de fer front al feixisme, de parar els peus a la ultradreta. La presència de Vox ha provocat que la majoria de la resta de formacions polítiques i entitats de la societat civil es posessin d’acord, almenys, en no voler la seva presència al país. N’han parlat i han publicat diferents manifestos i acordat algunes actuacions. Diria que per fer front a la ultradreta, al racisme i al feixisme cal canviar les condicions socioeconòmiques que ho fan possible. Sense alternatives a la crisi endèmica del capitalisme, a la desigualtat que augmenta, creixeran els feixismes i els moviments d’ultradreta.

En aquesta línia de propostes la segregació escolar no ajuda a fer-los front, més aviat els dona arguments. Amb pa, treball i habitatges dignes per tothom la ultradreta tindria molts pocs arguments. Les manifestacions que els mitjans de desinformació bategen amb l’adjectiu de violentes són l’expressió, conscient o no, del greu malestar que provoca la gravíssima crisi. Sobretot entre la generació jove, que veu molt complicat el seu present i el seu futur vital. La ultradreta pot aparèixer com una falsa alternativa davant l’absència d’alternatives reals.

Sense revertir les retallades, sense frenar les enormes desigualats entre homes i dones, sense retornar a gestió pública les privatitzacions de serveis sanitaris i d’ensenyament serà difícil evitar que les dretes no dominin el panorama polític i social els propers anys. Des de les escoles i instituts, mestres i professorat i tota la comunitat eductiva, tenim la nostra part de responsabilitat, petita o gran, per aconseguir passes endavant i no enrere. Per intentar, com diu el mestre protagonista de La lengua de las mariposas (1999), que tota una generació sigui educada en llibertat; perquè aquest fet seria irreversible.

divendres, 5 de març del 2021

Una estrella del rugbi a l'USAP: Melvyn Jaminet.

 

Si us agrada el rugbi i sou seguidors de l'USAP de Perpinyà, no us podeu perdre aquest vídeo de les millors accions del jugador de 21 anys, Melvyn Jaminet, en el darrer partit de l'USAP a la ProD2, la segona divisió francesa, al camp del Oyonnax. Quina bèstia el paio! Quina potència i velocitat. Quin dribling. I quin xut a pals! Diuen que en un entrenament va transformar un xut entre pals des de 60 metres de distància. Brutal. A seguir.

dijous, 4 de març del 2021

Una altra remuntada amb èpica: Barça - Sevilla de copa.

 












Nit d'emocions fortes ahir al Camp Nou. El Barça necessitava 3 gols per remuntar el resultat de 2 a 0 que portava del partit d'anada de les semifinals de copa al camp del Sevilla. I es aconseguir. I de quina manera...

El primer gol, de Dembélé, va arribar a la primera part bastant aviat (minut 12) amb un xut sec del francès des de la frontal de l'àrea que va sorprendre tothom. El segon es va fer esperar força. Massa. No va arribar fins l'últim minut del temps reglamentari, amb un cop de cap de Piqué dins de l'area a centrada de Griezmann. Les mostres d'eufòria desfermada dels jugadors blaugrana després que la pilota entrés a la porteria sevillista van ser d'aquelles que es veuen molt de tant en tant. Com a mostra un botó (imatge de Piqué dirigint-se a la càmera embogit).

A la pròrroga tot va ser més fàcil, ja que el Barça va jugar amb un home més per l'expulsió per doble groga d'un defensa del Sevilla. Als cinc minuts de la represa va arribar el gol de Braithwaite, amb un bonic cop de cap llençant-se en planxa dins de l'àrea del porter, que classificava el Barça. A partir d'aquí, el Barça va saber controlar el partit i no va oferir a penes cap possibilitat al Sevilla.

Els sevillistes es van lamentar al final del partit d'un possible penal de Lenglet per mans involuntàries i on en la mateixa jugada es produeix una falta per joc perillós del davanter del Sevilla, i també una segona targeta groga a Mingueza en l'acció del penal, tot i que l'àrbitre no va considerar que fos necessari mostrar cap targeta. No va dir res però d'un parell o tres d'accions a l'àrea del Sevilla: penal per possibles mans per tapar un xut de Messi, agafada pel braç a Pedri, i cop de colze a Braithwaite.

Ja som a la final de copa (9a de les darreres 11), i a la lliga continuem escalant posicions. Per què no somiar amb el doblet?

dimecres, 3 de març del 2021

El "temazo" del dimecres. El Pony Pisador - "La noble vila de Su".

 

Els Pony Pisador són una banda folc barcelonina nascuda l'any 2014, amb dos àlbums a les esquenes. Fa poc més d'un mes estrenaven aquest videoclip gravat a la localitat que li dóna nom, Su. Es dóna el cas que la conec, ja que un col·lega terrassenc hi va viure uns anys. 

Pel que fa la cançó, he sentit dir als músics que la van crear tenint present el crit de guerra del futbolista portuguès Cristiano Ronaldo, cada cop que marcava un gol: suuuuuuuuuu! Haha, molt de la conya aquests Pony Pisador, i una música molt ballable i ben feta. A seguir.

dimarts, 2 de març del 2021

Dilluns de por.

 












La setmana passada es va estrenar la segona temporada del programa Crims (TV3). Dirigit per Carles Porta, consta de diversos capítols que tracten crims comesos a Catalunya i que, el la major part dels casos, ja s'han resolt. 

Ahir es va emetre el segon episodi, al voltant del crim del carrer Santaló, a Barcelona, on un empresari va morir assassinat per el tret al clatell d'un sicari colombià. No us explicaré més per si voleu saber qui va organitzar el crim, però sí que us diré que hi havia uns quants implicats en l'assumpte.

Pot ser que la temàtica d'aquest programa sigui macabra i groguenca (morbosa), però he de reconèixer que m'enganxa i em té durant una hora entaforat al sofà de casa. Les veus narradores, les imatges (algunes reals i algunes recreacions), les entrevistes amb alguns dels policies i periodistes involucrats en el cas, i la capacitat de mantenir el suspens fins a la resolució final de l'episodi, et mantenen en tensió constant.

Hi estic enganxat.

dilluns, 1 de març del 2021

"Risto-rante pizzeria".

 

Darrerament he fet modificacions en la meva vida alimentària. Bé, no grans modificacions, però que personalment estic vivint amb emoció i alegria. Sempre m'ha agradat la pizza i n'he menjat de tota mena. Normalment precuinades d'aquestes tipus Casa Tarradelles, però també de les de pizzeria fast-food, o a talls de llocs més elaborats i artesanals. Les de restaurant italià també m'encanten, i encara guardo al record el viatge recent a Venècia on vaig poder tastar-ne unes quantes...

Doncs bé, ara m'he aficionat a la pizza "artesanal" i casolana. Això sí, compro la massa ja feta i tan sols la condimento al meu gust i la cuino al forn. Queden gairebé com les dels restaurants i no m'embafa excessivament. També intento no posar-li ingredients molt contundents o greixosos... Tomàquet ratllat, formatge, alguna verdura, tonyina, salmó... Ja començo a salivar, que és l'hora de sopar.