 |
| Amb el Litus a La Plata, Argentina (20-08-2016). |
El passat divendres, em trobava sopant al bar La Sagristia de Las Palmas de Gran Canària, on he fet una estada de cinc dies, i vaig rebre un missatge del Tomàs Pont, d'aquells que mai estàs preparat per rebre, on m'informava que el dia abans havia mort el Litus, el Carles Aranda, a l'Argentina, a causa de la Covid. Sabíem que l'havia agafat i que estava intern a l'UCI, però mai vaig pensar en la possibilitat que aquest maleït virus s'emportés a un home tan fort i noble.
Quina puta merda, amb perdó. Mai estem preparats per la mort d'un amic o un familiar, però encara menys quan es tracta d'algú a qui encara no toca. Ni molt menys. Rondava la cinquantena i vivia amb i per la seva dona i la seva filla. Recordo que quan el vaig visitar, vaig fer-li entrega de la camisa dels Minyons per a seva filla acabada de néixer (la Indira) i no va dubtar a posar-li per fer-li la foto i que la veiessin els amics en comú. També li vaig portar una foto ampliada del primer 4d10fm de la història dels castells, que havíem assolit els Minyons el novembre del 2015.
I és que una de les grans passions del Litus eren els castells. Va ser cap de colla dues temporades (1997 i 2000), i també serà recordat per ser artífex, juntament amb el Tomàs Pont i el Manel Lombarte, de la pinya, el folre i les manilles del primer 2d9fm carregat l'any 1993. Una autèntica gesta, que semblava impossible després dels 8 o 9 intents previs, sense èxit, dels Castellers de Vilafranca.
Ens deixa un gran casteller, un bon minyó, i una bellíssima persona. Adéu amic! Bon viatge!
