Un setembre diferent.

 

Avui a l'escola hem tancat un mes de setembre diferent al que estàvem acostumats. Sense tardes, i començant una setmana abans de l'habitual. Un inici amb força improvisació i amb molta feina pendent que, tanmateix, cal reconèixer que ha tingut alguns aspectes positius a remarcar, com ara la jornada intensiva de 9:00 a 13:00, i el fet que als mestres ens quedessin un parell d'hores diàries per treballar sense la canalla i preparar coses.

Avui, per fer un tancament d'aquest primer mes experimental, el claustre de la meva escola ens hem quedat a dinar al centre una paella cuinada per la directora. Una bona estona per compartir de manera distesa. I menjar paella, sempre és una gran excusa per trobar-se.

A partir del dilluns ja començarem amb l'horari habitual partit. A veure què tal. Una hora més de classe diària, i l'hora i mitja de les tardes que acostuma a fer-se molt llarga i improductiva. A banda dels conflictes que es generen a l'hora de menjador... Bé, que déu ens agafi confessats...

El "temasu" del dimecres. Baya Baye - "Macarrisme català".

 

Vaig conèixer el Baya Baye a través del programa radiofònic setmanal de "La Sotana", un dels millors programes radiofònics (també els pengen a Youtube) en català. El raper de Montgat ha participat en un parell de programes parlant de futbol, del Barça, i d'altres mogudes. Un paio sense pèls a la llengua, que es defineix com un macarra català, i que ha tingut cert èxit amb els seus videoclips de macarrisme nostrat. Avui m'he entretingut mirant-me alguns dels seus videoclips i no tenen desperdici.

60 anys de les pitjors riuades viscudes a Catalunya.

 

Avui es compleixen 60 anys d'un dels fets més tràgics esdevinguts a Terrassa, i part del Vallès Occidental i Baix Llobregat, a causa del desbordament dels rius Bessos i Llobregat per les intenses pluges del 25 i 26 de setembre del 1962, que va deixar prop de 1.000 morts. Una història que a la meva família paterna els va tocar viure de prop tot i que, afortunadament, no van haver de lamentar cap víctima mortal. 

La família del meu pare vivien al barri de Ca n'Anglada, molt a prop de la riera de Les Arenes que va desbordar i es va endur cases senceres, cotxes, animals, i desenes (centenars) de persones. Les tietes m'explicaven que es van despertar de nit pels trons i llampecs i van haver de treure aigua de dins de la casa, i que l'endemà al matí es van apropar a la zona més afectada i que era indescriptible. Terrible.

El meu pare, que aleshores era a Madrid fent el servei militar va assabentar-se per uns companys que havien vist la notícia a la tele i va obtenir un permís per poder tornar a casa per saber com estava la família, ja que les comunicacions havien caigut.

El meu avi, que treballava a la brigada municipal va haver de treballar en les feines de neteja i reconstrucció.

Per la banda de la família materna, em van explicar que la riuada s'havia endut per davant l'hort que tenien a la llera de la riera de Gaià que també va créixer espectacularment. 

Recentment s'ha estrenat un documental al programa Sense Ficció de TV3, "Els nens de la riuada", que entrevista persones que van viure aquells tràgics fets. I també destapa els casos de nens que van ser entregats en adopció a famílies adeptes al règim franquista, sense haver intentar trobar a familiars directes, ni haver fet cap tipus de registre de les adopcions. Esfereïdor!

El passat dilluns vaig poder assistir a l'estrena del documental a Terrassa, al cinema municipal, el Catalunya, i tinc gravats a la ment els plors d'una dona que tenia dues butaques a l'esquerra. Molt dur.

65 anys de Camp Nou!

 

Tal dia com avui del 1962 s'inaugurava el Camp Nou, temple culer del futbol, que tantes jornades de diversió, entreteniment, orgull, patiment, eufòria, decepció, èxit, i glòria, ha donat a milers, milions, de catalans i gent d'arreu del planeta que han viatjat, expressament o no, a Barcelona.

Enguany es dóna la circumstància que he aconseguit un parell de seients junt al meu germà, i que visitaré l'estadi més que mai. Fa anys que assisteixo a algun partit cada temporada gràcies a amics i coneguts... Tant de bo puguem celebrar de nou molts èxits del nostre Barça!

Les dones iranianes diuen prou!

 

La mort a mans de la policia de la dona kurda Mahsa Amini per no portar els cabells suficientment coberts, ha despertat una moviment d'insurrecció a moltes ciutats de l'Iran, liderat per dones valentes que estan fartes de les lleis patriarcals del règim islamista totalitari, acompanyades en molts casos pel suport de molts homes, joves, que també es rebel·len contra la tirania islamista.

Curiós que coincideixi en el temps amb el debat que tenim a Catalunya al voltant del mocador, o vel, que algunes cultures, o més ben dit religions, imposen a les dones de la seva cultura. Alguns pseudoesquerranosos, per semblar més progressistes i feministes que ningú, defensen la llibertat de les dones a portar mocador, i no se n'adonen que el que aconsegueixen és perpetuar l'esclavatge i la submissió de moltes dones a casa nostra. 

Fa gairebé quatre anys vaig viatjar a l'Iran i vaig descobrir un poble amable, acollidor i força cansat de tanta repressió i censura. Un poble que fins a la revolució islamista va viure amb un estil de vida força modern i amb bons nivells de llibertat. Molts encara tenen la il·lusió de tornar a aquells temps. Malauradament, no m'atreveixo a comunicar-me per whatsapp amb algunes persones que vaig conèixer en aquell viatge per por a que pateixin represàlies si són controlades les seves comunicacions.

Gustavo Petro parla clar a la ONU.

 

Discurs del President de Colòmbia, Gustavo Petro, a la seu de la ONU, criticant l'avarícia del capitalisme, que amb l'addicció dels diners està matant el planeta.

El "temasu" del dimecres. Koers - "Fins al final".

 

Els lleidatans Koers, banda de reggae, neixen l'any 2014, i en poc temps s'han convertit en un dels referents del reggae del país. Amb lletres que denuncien les injustícies socials, i un so potent i de gran qualitat que es complementa perfectament amb la gran veu del cantant. Reggae de qualitat, en català!

El tema s'inclou a l'àlbum "Unbroken" de l'any 2017.

Temperatura a les aules.

 

Sóc un mestre molt afortunat. En plena calorada en aquest precipitat inici de curs (una setmana abans de l'habitual), el meu dia a dia a l'aula és força relaxat gràcies a l'aparell d'aire condicionat que tenim. No sé quants anys fa que les aules de la meva actual escola disposen dels aparells, però aquests dies ho estic agraint moltíssim. Tampoc sé exactament per què al meu centre hi ha aparells d'aire condicionat quan la gran majoria dels centres públics no en tenen, però em penso que les deficient condicions d'aclimatació de l'edifici (aules sense finestres cap a l'exterior ni corrents d'aire), devien decidir els responsables del Departament a cercar una solució.

Malauradament, aquests dies hi ha molts docents que estan denunciant a les xarxes les elevades temperatures que han de patir els alumnes, i els propis docents, a les aules. S'han arribat a registrar temperatures de més de 40 graus, quan la llei laboral diu que no es poden sobrepassar els 27º de temperatura en recintes tancats. Es veu que com els alumnes no són treballadors i no voten ni es queixen als carrers, doncs no passa res. Ara, els responsables del Departament treballen còmodament als seus despatxos i oficines amb l'aire fresquet dels aparells d'aire condicionat.

El "temasu" del dimecres. El Pony Pisador - "Tot és part de ser un pirata".

 

Divendres vaig veure tot just per segona o tercera vegada El Pony Pissador a Guissona i ho vaig passar molt bé. Bona música i bon espectacle d'aquest quintet d'enamorats de la música folk d'arrel celta i de les cançons de taverna, tot i que també s'atreveixen amb sons tirolesos o música country. M'han vingut moltes ganes de tornar a veure'ls en directe.

Festa Major de Guissona.

 

 

Aquest cap de setmana he estat a Guissona, La Segarra, convidat per un bon amic casteller de la colla local. De fet, els Minyons de Terrassa som padrins dels Margeners de Guissona i de sempre hem tingut bon fíling amb la gent d'aquesta colla. Des de divendres vaig poder gaudir d'un grapat d'actes de la Festa Major, i en especial de la diada castellera del dissabte per la tarda. Els locals van recuperar els castells de 7 pisos, amb el 3d7, després del període d'aturada per la pandèmia. Els acompanyaven a plaça els Castellers de Lleida i els de Cerdanyola. En l'apartat musical, vaig gaudir molt del concert dels "Pony Pisador" i també amb el reggae dels "Koers", i també dels dos grups de versions que acompanyaven aquests grups la nit de divendres i la de dissabte.

A Guissona bona gent!

11-S: Visca Catalunya i mori el mal govern!!

 

Enguany, a l'igual que l'any passat, tampoc m'he desplaçat a Barcelona per la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya. He preferit passar el cap de setmana a Guissona amb els amics de la colla castellera dels Margeners, que celebraven la Festa Major, i avui m'ha fet molta mandra (no només física) baixar fins a Barcelona. I no ho he fet seguint les ordres desmobilitzadores dels dirigents d'ERC, sinó per l'escassa motivació després de tants enganys i els paupèrrims avenços.

He de reconèixer tanmateix que m'he alegrat de veure que la capacitat mobilitzadora, i crítica, de l'independentisme continua sent alta i que la gent no afluixa ni baixa del carro malgrat la classe política dirigent.

Ha mort la reina Elisabeth II d'Anglaterra.

 

No feia ni 24 hores d'aquesta imatge, en la recepció de la reina a la nova Primera Ministra del govern britànic Liz Truss, que ens hem assabentat de la mort sobtada de la reina més longeva de la història (96 anys, dels quals gairebé 21 al tron), Isabel II.

No sóc per a res  monàrquic, però m'admira la capacitat d'aquesta dona per aguantar tants anys al poder, i ser una personatge cabdal de la història, ja no només del Regne Unit, si no del món.

El "temasu" del dimecres. The Gramophone Allstars - "I don't know".

 

Aquest passat dissabte vaig anar a la localitat veïna de Sant Quirze del Vallès, que estava de Festa Major, per veure el concert dels gironins The Gramophone Allstars, un combo de 16 músics que toquen temes propis i algunes versions de clàssics de l'ska i el reggae. Ua súper banda amb dues noies cantants amb unes veus increïbles.

50 anys d'una de les curses atlètiques més recordades de la història.

 

El 2 de setembre del 1972 es va disputar la final de la cursa atlètica dels 800 m. llisos dels JJOO de Munic 72. Una de les finals atlètiques més recordades de la història pel sorprenent desenllaç. L'atleta nord-americà Dave Wottle que va anar més de mitja cursa força despenjat al darrera de la resta de corredors, però que en un final de cursa apoteòsic va aconseguir superar a tots i cadascun dels rivals fins a imposar-se a la línia d'arribada per escasses mil·lèsimes. Val la pena veure el vídeo i reviure l'increïble i encoratjós moment.

Baixada de pantalons.

 

El Conseller Cambray i els representants sindicals el passat dijous a la Conselleria de Treball.

 

 

El Conseller Cambray va anunciar aquest dijous en roda de premsa, juntament amb els representants sindicals del col·lectiu docent, l'acord per desconvocar les mobilitzacions d'inici de curs, a canvi de la supressió d'una hora lectiva (supressió a la que ja s'havia compromès aquest govern el 2017 però que encara havia quedat a mitges) de cara al gener del 2023.

És a dir, que a canvi d'una cosa de la qual ja hi havia el compromís des de fa uns anys, els sindicats renuncien a continuar lluitant per tota la resta de les demandes del col·lectiu docent: reducció de ràtios, reversió de les retallades, estabilització del personal interí en frau de llei, defensa ferma de la immersió en català, supressió del decret de plantilles, retorn al calendari anterior, equiparació salarial dels docents de l'FP amb els de secundària, retirada del nou currículum...

Vaja, no puc arribar a entendre com els sindicats han pogut acceptar aquestes engrunes, i que el Conseller aparegués somrient a la roda de premsa com si hagués aconseguit acontentar el col·lectiu docent amb aquesta pírrica concessió, que per altra banda ja feia anys que s'hauria d'haver dut a terme. Em sembla molt insuficient el pacte, i em sembla una derrota en tota regla. A banda de que l'aplicació de l'acord a mig curs, amb el que implica de refer horaris de tots els docents, és un dard enverinat per als centres.

Tanmateix, no podem obviar que la força del col·lectiu docent és la que és, més aviat baixa, tenint en compte la progressiva pèrdua de força de les mobilitzacions el curs passat. Si som una colla d'apalancats, immobilistes i individualistes, passen coses (acords pírrics) com aquesta.

Intent d'assassinat de la vicepresidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner.

 

Als països de l'Amèrica llatina, cada cert temps, sobretot quan no governen líders d'ultradreta o amics dels EEUU, es produeix algun fet tràgic, ja sigui un assassinat o intent d'assassinat, un atemptat, o un cop d'estat, per mirar de desestabilitzar el govern de torn, sinó directament assaltar el poder. Ahir es va produir un intent d'assassinat de la vicepresidenta de l'actual govern argentí, teòricament d'esquerres, per un personatge de l'entorn de l'ultradreta que va ser detingut immediatament després que la pistola amb que va apuntar al cap de la vicepresidenta no disparés cap dels dos trets que va intentar. A partir d'ara, suposo que s'obrirà una investigació per tal d'esbrinar si aquest pistoler va fer l'intent d'assassinat per compte propi o per encàrrec d'algú altre.

Històrica pedregada.

 

Ahir va caure una històrica, i tràgica alhora, pedregada a l'Empordà, concretament a la Bisbal d'Empordà, ferint de mort una nena de vint mesos, a més a més de desenes de persones que no van ser a temps de posar-se a aixopluc, i destrossant cotxes, camps, habitatges, arbres i demés. Les imatges que van poder registrar els veïns que van viure la brutal pedregada feien esfereir. La pedra de gel de la foto és brutal. No n'havia vist mai cap de tan grossa. Terrible.