"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 29 de gener de 2014

El "temazo" del dimecres. Pirat's Sound Sistema - "La lluita"

La lluita ens dona el que el poder ens pren...

Diuen que demà se celebra el dia escolar de la pau i la no-violència. Què maco! Recordarem a Gandhi i a l'abella Maia, i els tornarem a insistir en que no s'han de pegar ni insultar, que les coses es poden resoldre d'una manera més civilitzada (normalment).

No sé si a Ucraïna celebren aquesta jornada amb les mateixes consignes que per aquí. O si a Palestina, Síria, Mali, Sudan, Tailàndia, Congo, Iraq, Sàhara Occidental, Txetxènia, etc., ho celebren amb igual convenciment...

Els jueus a l'Alemanya nazi també creien en la no-violència??

dimarts, 28 de gener de 2014

L'Abdel, un atleta manc amb grans capacitats.


El passat diumenge es va celebrar a Terrassa la 15a edició de la Mitja Marató, amb prop de 3.500 participants. Enguany vaig poder gaudir-la a prop de casa com un espectador més, ja que portava un bon grapat d'edicions fent de voluntari. Amb uns quants minyons més ens vam dedicar a animar als atletes i especialment als companys de la colla. Enguany no n'hi havia tants com en anteriors edicions en que s'havia arribat a la vintena. Potser s'estan reservant per a la temporada castellera que estem a punt d'encetar...

Em va impactar i emocionar força veure a l'atleta marroquí Abdel Ait, manc del braç dret, en la tercera posició a tres quilòmetres de l'arribada, amb un grupet de perseguidors a escassos metres que no el van poder atrapar. Quin fora de sèrie! Segur que aviat el veurem destacar als paralímpics, competint en igualtat de condicions amb atletes d'arreu.

dilluns, 27 de gener de 2014

Les 7 diferències.


Han passat 75 anys entre una fotografia i l'altre, però tanmateix, no hi ha tantes diferències. Les trobes?

- Una foto és en blanc i negre. L'altra està feta en color, però quedaria molt més creïble en blanc i negre.

- A la foto de dalt hi ha feixistes marxant victoriosos per Barcelona. A la de sota no marxen.

- A la foto de dalt no es veu si hi ha bancs per seure. A la de baix sí.

- A la primera foto hi apareixen soldats armats. A la segona amaguen les armes.

- A la foto de dalt surten soldats que obeeixen ordres. A la de sota surten els qui donen les ordres.

- A la foto de dalt està plena de feixistes. La de sota no està tan plena.

. A la foto de dalt no s'aprecia si hi ha algun soldat amb la cara plena de Botox. A la de sota sí.

diumenge, 26 de gener de 2014

Un altre amic que es fa gran...

L'expedició minyona amb l'homenatjat.
Avui, el cap de colla dels Capgrossos de Mataró, i amic personal des de fa prop de tretze anys, el Mia, ha celebrat anys al local de la seva colla envoltat d'una bona tropa d'amics i familiars. 

He compartit grans moments amb el Mia: Viatges, concerts, exhibicions castelleres, assaigs, festes majors, aniversaris. Com m'agrada el món casteller.

Gràcies per l'amistat!!

dissabte, 25 de gener de 2014

Amagueu les criatures!!!

La fea, el malo, el facha y Peggy.

Aquest cap de setmana han vingut a Catalunya en el marc de la convenció autonòmica del PP un bon grapat de dirigents populars, que s'estan dedicant a amenaçar-nos, atemorir-nos, insultar-nos (pel fet de considerar-nos babaus que seguim els designis de l'il·luminat del Mas), i a convence'ns de les avantatges que té pertànyer a la "grande y libre". Us deixo algunes joies que han deixat anar alguns dels assistents a, com bé ha dit el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, l'"Aquelarre de la por":

- "Que quedi clar: ni se celebrarà aquest referèndum ni es fragmentarà Espanya" (Rajoy).

...Temps al temps.

- "Sens dubte votar és un dret democràtic. Ho és, però no en qualsevol lloc ni a qualsevol hora ni de qualsevol manera, ni sobre qualsevol assumpte" (Rajoy)

...potser si en comptes de plantejar un referèndum per la independència, plantegéssim un per decidir si volem que la Sánchez Camacho continuï injectant-se bótox, no hi hauria problema, oi Mariano?

- "És molt convenient que qui vulgui dialogar respecti les maneres. Dic això perquè hi ha qui ja ho ha decidit tot unilateralment: que farà una consulta, la data, les preguntes... i si m'apuren fins i tot la resposta" (Rajoy)

...ah! ara volen dialogar??!!!!!

- "Estem superant la crisi econòmica a Espanya gràcies a Catalunya" (Cristóbal Montoro)

...home, gràcies per la sinceritat, però això ja ho sabíem nosaltres molt abans que tu ho reconeguessis. De fet, ho sabem des de fa més de 30 anys...

- Artur Mas "ha perdut el nord" amb el sobiranisme. (Alberto Núñez Feijoo)

...ui, que original Alberto...

- "No es pot valorar als catalans per la bogeria dels seus governants” (Alicia Sánchez Camacho)

... i als espanyols per la ineptitud/fatxeria/fatxenderia/caspositat dels seus?

- "Amb Tarradellas no s'hauria arribat a aquest disbarat" (Alicia)

...Tarradellas, si visqués a dia d'avui, potser ja s'hauria tornat a exiliar.

- "El PP ha patit molt a Euskadi. I ara estem patint també, de manera diferent, amb l'exclusió i el rebuig social a Catalunya, perquè alguns ens volen donar lliçons de com ser català, ens volen dir com viure la nostra vida i això ja ho hem viscut en altres parts d'Espanya" (Alicia)

...què deuen estar pensant de tu les víctimes del terrorisme d'Eta? A tu se't veu patir molt. Però crec que no es deu tant a la pressió social que pateixes, com a la pressió del Botox al teu rostre.

- "L'única veritat immutable és que Catalunya és part fonamental d'Espanya des de sempre". (Maria Dolores de Cospedal)

... l'única veritat immutable és que fots fàstic.

- Una eventual Catalunya independent "naixeria en fallida, i no podria pagar ni les nòmines ni les pensions". (De Cospedal)

...i els homes passarien a ser estèrils, les escoles presons, a les dones els sortiria bigoti, vindria un tsunami, reapareixeria el Ieti, i els bolets es convertirien en verinosos!!!

Au, va! que us petin a tots plegats! Independència sí o sí!!! 

dijous, 23 de gener de 2014

25 anys de la mort del pallasso botifler amic de Franco.


Avui es commemora (vaja, sobretot a Figueres que és on poden fer calés a costa seva...) el 25è aniversari de la mort de Salvador Dalí, pintor espanyol nascut a Catalunya, surrealista i/o pallasso, amic de Franco, i amb una obra molt influenciada pel consum de drogues i per freqüents períodes d'alienació mental transitòria (o potser era continuada...).

Per mi, el botifler aquest ja pot cremar a l'infern al costat de Franco i la resta de col·legues feixistes. Ni oblit ni perdó. Cap plaça ni carrer català amb el seu nom!!

dimecres, 22 de gener de 2014

El "temazo" del dimecres. The Tornados - "Telstar"


Avui música per a gaudir únicament i exclusiva. Els qui no hàgiu sentit mai aquest tema, no deixeu d'escoltar-lo amb el vídeo de youtube que us he penjat, perquè flipareu de debò. Brutal! D'aquells vells temes que un dia redescobreixes de casualitat i que t'emocionen a la primera audició. Del grup britànic The Tornados, aquesta peça de l'any 1962 és un tema instrumental amb el títol homònim d'un dels primers satèl·lits espacials enviats per la NASA. 

dimarts, 21 de gener de 2014

Ens hem tret un pes de sobre.


Un dels principals caps visibles del partit unionista i anticatalanista Ciudadanos, Jordi Cañas, acaba de dimitir com a portaveu del grup parlamentari d'aquest partit, degut a la investigació oberta pel TSJC sobre un presumpte frau fiscal comés l'any 2005 sent soci de diverses empreses immobiliàries. Diversos mitjans han publicat que el personatge hauria defraudat a hisenda 429.203 euros en l'impost de societats. Ai Cañitas, Cañitas... que ben amagat que ho tenies això!

És ben curiós, les voltes que dona la vida. El gran flagel·lador anticorrupció al Parlament passa ara a ser el flagel·lat. A ben segur que avui deu haver-hi un bon grapat de polítics rivals amb problemes per dissimular un somriure als llavis. El pobre ha caigut en la seva pròpia trampa. Tant va insistir a demanar exemplaritat als altres, que ara que ha estat ell al centre de la polèmica, no ha tingut més remei que predicar amb l'exemple i dimitir. Què pensarien sinó els votants del seu partit (si es que realment pensen)?

L'únic aspecte negatiu que li veig al tema, és la possibilitat que els C's utilitzin aquest cas per fer del Cañas un màrtir, i continuar creixent en el nombre de votants. Però, tanmateix, donant-li la volta al tema, això més que un aspecte negatiu cal veure-ho com una cosa positiva, ja que els Ciudadanos solament poden créixer a costa del PSOE i del PP, i tot el que impliqui la baixada d'aquests dos, s'ha de veure com un fet positiu.

diumenge, 19 de gener de 2014

Carta oberta al nou cap de colla dels Minyons de Terrassa, l'amic Guillem.

Un dia històric per als Kurtits i per als Minyons (foto: Rubèn Barba)

Ahir, 144 minyons et van fer confiança, amb la qual cosa t'has convertit en el cap de colla més desitjat de la història d'aquesta colla (diria). Solament et va poder superar en nombre de vots el teu company de projecte, i nou president, Cesc Poch, que va rebre 148 vots favorables. Tanmateix, estic convençut que si la votació del nou equip tècnic s'hagués celebrat abans que la de la junta directiva, podries haver superat els 200 vots sense problemes...

En primer lloc et vull felicitar (i fer-ho extensiu a tot el teu equip) per haver tingut els pebrots de donar aquesta passa endavant. Tots sabem de la gran responsabilitat i l'enorme pressió que et ve al damunt a l'assumir aquest càrrec, però estic convençut que te'n sortiràs. Què no ha de poder fer una persona que, com tu, de ben xic, ha pujat dalt de castells de 8 i 9 pisos? Tu ja saps el que significa que tota una colla depengui de la teva decisió final!

Crec que ahir va quedar clar, que això de parlar en públic no et fa gens ni mica de gràcia, i tu mateix ho vas reconèixer a l'assemblea amb naturalitat i senzillesa. Però no pateixis, perquè als minyons no ens calen grans oradors, ni encantadors. Valorem més i millor a les persones honestes, implicades, coherents, educades, treballadores, respectuoses i amables, i crec que tu de tot això no vas faltat. Pensa que, a la llarga, ningú et jutjarà pels teus discursos, si no pels castells que hàgim assolit i per les teves formes.

Estic convençut que encara hi ha uns quants minyons que a penes et coneixen, i que es deuen preguntar si realment estàs capacitat o no per portar a la colla a bon port. Potser no saben que portes prop de 30 anys a la colla, que has passat per tots els nivells d'un castell (de l'enxaneta a la soca), que ja saps el que és formar part d'un equip tècnic, que et vas partir un braç per la colla, que has hagut de fer malabarismes amb els horaris laborals per poder anar a actuacions i/o assaigs, etc.

Pensa que a partir d'ara se t'aproparà molta més gent de l'habitual (quartes i quintes sobretot ;-)). Alguns per bé i d'altres no tant. Espero que no t'atabalis gaire i que ho portis amb calma i amabilitat. Ja saps que no es pot fer sempre tot al gust de tothom, i hi haurà qui et girarà l'esquena. És un dels inconvenients que comporta això de ser el cap. Però no pateixis perquè sempre et quedaran els Kurtits...

Una darrera súplica. Espero que el dia que decideixis posar punt i final a la teva tasca de cap de colla, no ho facis amb resentiment i odi, si no amb agraïment i satisfacció. Que ho puguis fer amb el cap ben alt, i amb més nous amics que no pas nous enemics. I recorda ser educat fins al final i felicitar i fer costat a la persona que et substitueixi al front de la colla. Segur que ho agrairà.


dissabte, 18 de gener de 2014

Carlos González: La importància del joc lliure.

 
 
(article del doctor en pediatria Carlos González a la secció "Criatures" del diari Ara)

El joc, el joc lliure, espontani, no controlat pels adults, és l'activitat més important dels nens. Jugant es diverteixen i aprenen.

Jugant aprenen, primer, a conèixer i a moure cada porció del seu cos. Es miren les mans, es toquen els peus, es mamen el dit, seuen, es giren, s'incorporen, caminen... Incansables, cada nova fita aconseguida és només l'estímul per buscar nous reptes. Tot just comencen a caminar, i ja han de fer-ho de puntetes, de talons, a peu coix, fent saltirons... Jugant, a la mateixa època, exploren exhaustivament cada objecte del seu entorn. Els toquen, els llepen, els xuclen, els remenen, i només queden satisfets quan esbrinen quin soroll fan en caure a terra i quanta força cal per trencar-los.

Jugant es relacionen amb altres nens, i practiquen les habilitats socials que hauran de fer servir a la vida adulta: presentar-se, demanar ajuda i oferir-la, donar ordres i obeir-les o rebutjar-les, enfadar-se i reconciliar-se. Jugant converteixen les capses buides en teatres i botigues, els sofàs en castells, les escombres en cavalls i els ninos en avions, i assagen mil activitats reals o imaginàries, quotidianes o heroiques, de la vida adulta. Jugant escenifiquen els esdeveniments passats i futurs, repassen el seu paper o adopten el d'altres, comprenen els misteris i encaren les pors. Jugant descobreixen les regles, i comprenen que poden establir-les, discutir-les, acordar-les, modificar-les, seguir-les i ignorar-les (i també descobreixen que ningú no vol jugar amb els que ignoren les regles).

Sense haver anat a escola, potser no podríem llegir o escriure; sense haver jugat, no podríem beure un got d'aigua, baixar escales, obrir una porta o tan sols aixecar-nos del llit. Jugar és l'activitat més important dels nens. Però no ho digui a ningú. És un secret! Els adults deixem els nens en pau perquè pensem que "només estan jugant". Si sabéssim que en realitat estan aprenent coses imprescindibles per a la seva vida, voldríem ficar-hi cullerada. Formaríem experts en joc infantil, que serien els únics capacitats per ensenyar i supervisar el joc dels nens (perquè els pares, esclar, no en saben). Els posaríem horaris i objectius, els estimularíem i dirigiríem i renyaríem quan juguen malament. "Silenci, que estem jugant!" Els qualificaríem -"juga adequadament", "necessita jugar millor"-, diagnosticaríem mitja dotzena de trastorns del joc infantil, alguns dels quals tractaríem amb pastilles... I cal dir-ho. Fer esport no és jugar. Fer classe de gimnàstica no és jugar. Fer psicomotricitat no és jugar. Tot això pot tenir el seu moment, però és important que els nens tinguin temps per jugar lliures.

divendres, 17 de gener de 2014

A l'estat espanyol li surten independentistes de sota les pedres.




Juan Manuel Sánchez Gordillo, líder de la formació andalusista i d'esquerres CUT-BAI.

Rajoy, no vols caldo, doncs dues tasses!! 

Si el curt de gambals que fa de president del govern de l'estat no en tenia prou amb la revolta catalana per la independència, ha de sumar-li ara la nova esquerda oberta a Andalusia pel partit CUT-BAI, liderat per l'alcalde de Marinaleda, Sánchez Gordillo. No es pot parlar d'un moviment molt ampli, ni de la transversalitat de la causa catalana, però poc a poc poden anar fent camí, i qui sap si finalment els andalusos acabaran desempallegant-se també de les cadenes espanyoles per alçar el vol i canviar la situació de precarietat que pateixen des de fa segles.

Em temo, però, que la identitat andalusa ha quedat molt diluïda per la identificació amb lo nacional (ejpañió) i el sentiment andalusista és molt minoritari. Només cal veure una mica de futbol per la tele per adonar-se que a la majoria dels estadis andalusos es poden veure tantes o més banderes espanyoles que en qualsevol altre lloc.

Bé, com a mínim ara, quan viatgi per les espanyes i em critiquin pel meu sentiment independentista (insolidari, fracturador, egoista, retrògrad, racista, terrorista, i baixista dels Def Con Dos), sempre podré dir que també hi ha independentistes a Andalusia, i que per alguna raó deuen ser-ho, no? A veure si comencen a animar-se també els gallecs, els canaris, els bascos...

dijous, 16 de gener de 2014

Què hi foten els catalanistes al PScOE?

Navarro, vergonya dels terrassencs.

Aquest matí el Parlament de Catalunya ha aprovat demanar permís a Ejpañia per poder celebrar el referèndum de secessió aquest proper mes de novembre, gràcies als 87 vots favorables de CIU, ERC, ICV, i de tres membres díscols del PScOE: Marina Geli, Joan-Ignasi Elena i Núria Ventura. Han votat en contra 43, del PP, C's, i la resta de botiflers del PScOE. S'han abstingut els tres diputats de la CUP al·legant (molt dignament al meu entendre) que als catalans no ens cal demanar permís a Ejpañia per decidir que volem ser.

És ben curiós això que està passant al PScOE en els darrers temps. Un partit que havia arribat a ser hegemònic a Catalunya, que fins fa quatre dies governava el país, i que veu com darrerament, any rere any, més i més gent abandona el vaixell. A aquest pas, és probable que el PScOE acabi convertint-se en un partit residual a Catalunya i no passi de ser la quarta o cinquena força política al parlament. 

I és que l'actual discurs oficial a can sociata no s'aguanta per enlloc. ¿Com es pot voler vendre Federalisme a dia d'avui quan no fa ni cinc anys que l'estat espanyol va tirar per terra tota possibilitat d'entesa, carregant-se l'"Estatutet", promogut per un dels seus (Maragall) i refermat per una majoria dels catalans a les urnes? ¿Com pot negar un partit que es fa dir socialista, el dret d'un poble a decidir lliura i sobiranament el seu futur? ¿Com poden reclamar els pacte amb un Estat que no està disposat a pactar res? ¿Com poden negar-se a votar a favor de demanar permís, però a la vegada dir que si s'ha de fer un referèndum ha de ser amb el permís dels qui no tenen cap intenció de concedir-te'l?

Confio que després dels esdeveniments d'aquest matí al parlament, i de les reaccions posteriors que s'han desencadenat per part dels principals dirigents del PScOE i d'altres militants i alguns exdirigents històrics, la crisi oberta acabi per rebentar-ho tot i s'aclareixi per fi quin és el percentatge real de socialistes catalans bons i dolents. És a dir, dels que estan a favor de la democràcia i de Catalunya (PSC), o dels que estan a favor dels seus propis interessos i/o dels espanyols (PSOE).

dimecres, 15 de gener de 2014

El "temazo" del dimecres. Depeche Mode - "I just can't get enough"


Aquest vespre toquen a Barcelona els britànics Depeche Mode, un grup que es va fer popular a la decada dels 80-90 amb uns quants hits d'un pop electrònic molt apte per a les pistes de ball d'arreu. Personalment, sempre els vaig trobar una mica nyonyos i marietes, ja que a mi m'anava més escoltar als Sex Pistols, a Madness, a Mano Negra o a Metallica. Tanmateix, se'ls ha de reconèixer que alguna cosa devien fer bé, si després de 30 anys continuen omplint pavellons i venent cedés. I puc reconèixer sense que em pugin els colors, que en qualsevol festa on jo punxi la música, pot caure algun clàssic dels Depeche, juntament amb alguna dels grups anteriorment citats.

dimarts, 14 de gener de 2014

Espanya, et deixo.


Interessant curtmetratge a mode de paràbola de la situació actual de la relació entre Catalunya i Espanya. Endevineu qui representa a qui?

diumenge, 12 de gener de 2014

Interessant article de Josep Pradas sobre la relació entre les idees didàctiques d'A.S. Neill i Howard Gadner.


Navegant per la xarxa vaig trobar-me aquest interessant article de Josep Pradas, llicenciat en Filosofia i professor interí, autor del blog "Filosofía para la buena vida". A l'article relaciona les idees educatives del fundador de l'escola de Summerhill, A.S. Neill, amb les idees del creador de la teoria de les intel·ligències múltiples, Howard Gardner.

Molt resumidament, compara la visió tradicionalista de l'escola que es basa en la idea de forçar els alumnes a aprendre, en contrast amb la visió d'aquests dos autors basada en respectar els interessos d'aquests. Un, A.S. Neill, partidari de deixar que l'alumne sigui l'únic responsable de dirigir els seus interessos quan i cap on vulgui, i l'altre, Gardner, partidari de que el docent proporcioni a l'alumne experiències que desencadenin el seu interès per aprendre.

Personalment, sóc molt més Neillista que Gardnerià.

dissabte, 11 de gener de 2014

Humor pel cap de setmana. "Intel·lectuals" pijo-progres espanyols.


M'encanta que els guionistes del Polònia no es tallin ni un pel i li fotin canya a aquesta colla de pseudo-intel·lectuals espanyols que se les donen d'esquerrans, però que se'ls veu el llautó. I és que es troben a faltar veus espanyoles significatives que apostin sense embuts pel dret a decidir dels catalans i pel dret a la independència. Per a mi tota aquesta corrua de vividors i pijo-progres afins al règim se'n poden anar a la merda. Si el nivell (cultural, democràtic, intel·lectual) d'un país l'hem de valorar en funció dels seus artistes populars, crec que Ejpañia deixa moltíssim que desitjar.

divendres, 10 de gener de 2014

Calla, que encara queden demòcrates dins del PSOE!



(Notícia extreta de l'edició digital del diari Ara).

La secretària general de la Unió Internacional de Joves Socialistes (UIJS), Beatriz Talegón (PSOE), ha demanat aquest divendres estudiar "un mecanisme per veure com es pot desenvolupar" la consulta que es demana des de Catalunya. En roda de premsa per presentar el seu llibre 'No nos avergoncéis' (Destino), ha explicat que hauria d'existir un "diàleg" entre la Generalitat i l'Estat per analitzar com es pot fer aquesta consulta dins de la legalitat. Segons Talegón, per preguntar als ciutadans hauria de modificar-se la Constitució per "poder fer un consulta amb tranquil·litat, garanties legals i perquè tot el món pugui sentir-se còmode".

La dirigent juvenil, membre del corrent crític del PSOE Esquerra Socialista, ha sentenciat que "el no d'entrada –a la consulta– no és una actitud democràtica" perquè cal escoltar la societat si aquesta demana ser consultada. "Està clar que la societat catalana té ganes que se l'escolti, té ganes d'expressar-se, de dialogar i això sempre cal tenir-lo com una cosa molt positiva. Jo no ho veig un problema", ha sentenciat.

Talegón admet no tenir "clar" si en una consulta sobre la independència haurien de votar només els catalans o si haurien de fer-ho tots els espanyols, i ha lamentat que a Espanya s'utilitzen les identitats de manera excloent i com arma llancívola. La dirigent de la UIJS creu que és possible establir "unes regles del joc que avui serveixin per a Catalunya i demà puguin servir per a Andalusia", i ha conclòs que li agrada que la gent pugui opinar.

Debat per interessos econòmics
Malgrat obrir la porta a una hipotètica consulta, Talegón creu que el debat independentista respon a interessos econòmics, ja que considera que molts partits i mitjans de comunicació "perdrien el seu finançament i la seva raó de ser si aquesta polèmica acabés".

Ha considerat que existeix "una estructura que la única cosa que genera és odi entre la gent" i que està abonada tant per partidaris com per detractors de la independència, i ha demanat una cultura de la convivència en lloc d'un cultura de la confrontació.

Davant de la divisió que genera a les files del PSC la consulta, ha demanat que no se sancioni o expulsi els crítics que discrepen de les tesis de la direcció respecte a la consulta: "Intentar imposar un criteri és molt perillós".

Un "fluix" Rubalcaba
Talegón també ha carregat contra el lideratge del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè ho considera un lideratge "fluix", i ha considerat que defensa massa la Monarquia o la patronal i oblida la lluita obrera.

S'ha felicitat perquè el PSC "va per davant en molt sentits", com el de fer primàries per a les eleccions europees, i ha considerat que l'aposta per una reforma federal de l'Estat és realista i adequada als ideals socialistes.

Talegón ja va situar-se al centre de la polèmica quan va criticar els dirigents del PSOE per tenir actituds que considera massa elitistes.

dimecres, 8 de gener de 2014

El "temazo" del dimecres. Mesclat - "Torna Serrallonga"


Avui fa exactament 380 anys de la mort, a la forca, del mític bandoler de Viladrau, Joan Sala i Ferrer, Serrallonga. Malgrat que les llegendes populars van magnificar la figura d'aquest bandoler, no devia quedar lluny de ser un Vaquilla o un Torete de la seva època. Tanmateix, un bon grapat de Serrallongues moderns ens podrien ser útils en el futur a la causa de les classes populars catalanistes (independentistes, evidentment).

El grup folc Esquirols va dedicar l'any 1980 aquesta cançó al mític bandoler, i anys després els Mesclat van reversionar-la a ritme de rock i ska.

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

dimarts, 7 de gener de 2014

Esmorzar a La Mola en el darrer dia de vacances.


Avui he celebrat la fi del període vacacional "por todo lo alto", esmorzant amb una colla d'amics al cim de La Mola, en una jornada magnífica de sol i bona temperatura. Hi eren el Timi, la Sònia, l'Ona i l'Edu, que actualment viu a Lanzarote i amb qui no m'havia vist feia un grapat d'anys. Com de costum ens hem trobat a uns quants coneguts pujant i baixant. Coneguts compartits i algun de particular. Avui hem pujat pels dipòsits i el camí dels monjos, i hem baixat per la canal de la Cova de les Ànimes i la Font Soleia. Espectacular com sempre!

dilluns, 6 de gener de 2014

#socunnoucatalà: que il·legalitzin PxC ja!!!

Tuit fastigós del racista Josep Anglada.

El feixista de Josep Anglada, fundador del partit racista i xenòfob Plataforma per Catalunya, va fer dijous aquest comentari de mal gust al Twitter, que ja ha tingut resposta a les xarxes amb la campanya iniciada per la mare del menor protagonista de fa foto, #socunnoucatalà. Aquest és l'escrit de resposta de la mare:

Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada. Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill. Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin a dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tan sols quatre mesos. És fill i nét de catalans, el català és la seva llengua i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan, exjugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed, que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia, que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio, que va fugir del 'corralito' argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo, que no parla gaire bé el català però explica uns acudits boníssims. Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. 
 El Sr. Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis cap persona i menys un infant. El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que s'acostumi que hi ha i hi seguirà havent famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.

I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí. Volem recordar-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: "Sóc un nou català. Sr. Anglada, quan vulgui ja pot marxar". Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.

Paral·lelament ens hem posat en marxa per denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, una vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit. Gràcies per la vostra col·laboració

dissabte, 4 de gener de 2014

Les 4 estacions del Matagalls.


Ahir vaig pujar el Matagalls, al Montseny, per primera vegada en ma vida, acompanyat pel Ferran Ventura i el Carles Aranda "Litus", en una jornada que es va aixecar rúfola i freda, i que va acabar assolellada i primaveral. L'ascens va ser ràpid enmig d'una espesa boira que ens va acompanyar fins a dalt del cim. A dalt se'ns va ajuntar la boira amb el fort vent, la qual cosa no convidava a passar gaire estona allà dalt. Unes fotos i de pet cap avall.

A la baixada van començar a obrir-se els núvols, i amb els primers rajos de sol va canviar el paisatge radicalment, i la temperatura tres quarts del mateix. Vam fer una parada a mig camí per gaudir de les vistes i per fer un mos relaxadament (sense café con leche però) abans de tornar cap al Coll Formic on teníem el cotxe.

divendres, 3 de gener de 2014

Ens esteu obligant a sentir cada cop més odi.



Avui us regalo aquest "temazo" dels madrilenys Habeas Corpus que em ve de perles per expressar els sentiments que em desperten comentaris com el que ha fet el ministre d'interior, el neofatxa Jorge Fernández Díaz, que s'ha quedat a gust amb aquestes declaracions, on afirma que Mas està aconseguint fracturar la societat catalana, i que hi ha famílies que aquest Nadal han optat per no reunir-se.

Quins collons que té el paio... o sigui, com que ara (suposadament) la majoria de la població vol la independència, la societat s'està fracturant. En canvi, quan abans (suposadament) la majoria de la població volia la unitat, no hi havia cap fractura. És a dir, que quan els independentistes erem minoria no passava res, però ara que som majoria, comencen tots els problemes, fractures, divisions, trencaments, apocalipsis, hecatombes...

Doncs li diria al demagog aquest, que amb la meva família hem celebrat la "Nochebuena" en plena harmonia al voltant d'una taula on hi havia independentistes, unionistes i federalistes, com cada any (el cert és que cada any que passa hi ha més independentistes, en part, gràcies a desgraciats com ell que es dediquen a generar odi i tensió), cantant nadales en castellà i alguna en català, igual que vam fer l'any passat i l'altre, i l'altre, i com continuarem fent en el futur siguem un Estat independent, sobirà, federal o directament amb una dictadura militar espanyola, que amb ministres de l'interior com aquest no podem descartar...


dijous, 2 de gener de 2014

No ens calen profetes, ens calen espatlles i tetes (amb perdó de les feministes).

Fer pinya: essència  castellera.


No ens calen enemics, ens calen aliats.

No ens calen batalles, ens calen reptes.

No ens calen lliçons, ens calen exemples.

No ens calen concursos, ens calen grans actuacions.

No ens calen vaques sagrades, ens calen esquenes gastades.

No calen revolucions, cal molta feina, i que siguem molts minyons.

No ens calen estrelles ni cracs, ens calen companys i companyes abnegats.

No ens calen lloances interessades, ens calen més Carboners i menys Beumales.

No ens calen rondinaires, però és que si no m'avorreixo...



dimecres, 1 de gener de 2014

El "temazo" del dimecres. Fun - "We are young"


Tonight
We Are Young
So let’s set the world on fire
We can burn brighter
Than the sun