"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Richard Gerver: “Hay demasiadas modas pasajeras en la educación”.

Richard Gerver (Foto: El País).


Sale al escenario a insuflar ánimos. Y Richard Gerver (Londres, 1969) logra arrancar carcajadas en una sala donde centenares de profesores siguen sus charlas sobre innovación educativa. Doctor en Educación por la Universidad de Derby, escritor y asesor en temas de educación del Gobierno británico, este profesor saltó del aula al reconocimiento internacional por su trabajo como director de un colegio donde aplicó un exitoso plan para motivar a alumnos y docentes y combatió el alto índice de fracaso escolar. Es discípulo de Ken Robinson, uno de los pensadores educativos más solicitados. Como él, Gerver defiende que las escuelas se han centrado demasiado en lo académico y están reaccionando “con excesiva lentitud ante los cambios del mundo”. Recientemente estuvo en Zaragoza en una convención sobre innovación educativa organizada por el Gobierno de Aragón, donde se realizó esta entrevista.

Pregunta. Si fuera ministro de Educación, ¿por dónde empezaría?
Respuesta. Hay que aprender qué necesitan nuestros chicos para convertirse en seres humanos de éxito. Conversaría con educadores, empresarios, padres, estudiantes... Trabajaríamos para diseñar un sistema educativo acorde.
P. ¿Los políticos no hacen eso tan sencillo que usted propugna?
R. No, porque siempre viven en el corto plazo, para ganar las siguientes elecciones. Y muchos padres, aunque quieren lo mejor para sus hijos, creen que esto consiste en la misma receta que ellos recibieron. Pero el mundo ha cambiado. Lo que valía hace 20 años ya no vale.
P. ¿Hay países que lo estén haciendo?
R. Los más jóvenes. En parte de América Latina, por ejemplo Colombia. Parte de Asia también. Hasta China se ha dado cuenta de que el sistema tradicional no funciona para el futuro. Y los países escandinavos, por supuesto.
P. ¿Qué es innovar en la escuela?
R. Necesitamos un sistema educativo que siempre cuestione sus procesos. Innovar sugiere un gran momento de transformación, pero no puede hacerse demasiado rápido.
P. A veces se propugnan cambios sin suficiente evidencia científica.
R. Trabajar en el desarrollo del ser humano es algo complejo. Por un lado, no podemos esperar a tener un 100% de evidencia antes de cambiar algo pero, por otro, hay demasiadas modas pasajeras en educación. Muchas ideas que suenan fantásticas no promueven cambios. Tenemos que ser capaces de generar nuevas ideas y ponerlas a prueba.
P. ¿Puede la tecnología sustituir a los libros de texto?
R. El problema es cómo los usamos. Si los profesores solo siguen el libro, se están perdiendo el elemento personal. Si todo lo que hacemos es cambiar los libros por tecnología y usarla del mismo modo se trata simplemente de otra forma de cometer el mismo error.
P. ¿Qué papel cree que deben jugar los exámenes?
R. En España o Inglaterra son la razón de ser de la escuela. Esto tiene que parar. La educación no va de aprobar exámenes, sino de desarrollar a los jóvenes para que tengan éxito.
P. ¿Cómo medir entonces el progreso de los alumnos?
R. Los profesores no necesitan los exámenes para eso. Seamos serios. Están evaluando a sus alumnos todo el tiempo. Los exámenes existen porque les gustan a los políticos y los piden los padres. Pero, en realidad, como herramienta, obstaculizan la educación, no la mejoran. La OCDE señala que los países con sistemas que se centran en exámenes son en los que los chicos tienen más dificultades para encontrar un trabajo. Esto se debe a que la educación no está enfocada a su desarrollo, sino a prepararlos para un examen.
P. En España es recurrente también el debate sobre los deberes.
R. La primera pregunta es para qué ponemos a los niños a hacer deberes. Los deberes tradicionales suponen normalmente tenerlos sentados en una mesa haciendo ejercicios durante dos o tres horas. No hay evidencia que indique que los deberes tradicionales supongan una diferencia en la educación de los niños. ¿Son realmente un valor o es algo que hacemos porque siempre lo hicimos?
P. ¿Considera que no tienen sitio en la educación?
R. No, lo que digo es que me gustaría ver deberes de otro tipo, que se permita a los chicos investigar cosas que les interesan. Hay gente que piensa que la escuela es como una versión del purgatorio. La infancia debería ser mágica y excitante. Los niños nacen aprendiendo, son curiosos. Y conforme se van haciendo mayores son cada vez menos entusiastas. Tenemos que preguntarnos por qué pasa esto y dejar de culpar a los niños. No puede ser que todo siga igual solo porque nosotros nos aburriésemos en la escuela.
P. Los adultos se aburren a veces. ¿No cree que la escuela debería enseñar a soportarlo?
R. No digo que los niños tengan que estar pasándolo bien todo el tiempo. Aprender es un trabajo duro porque tienes que retarte a ti mismo. Pero, ¿por qué tenemos que hacer de la escuela algo tan duro durante tanto tiempo? Aún no trabajan, son solo niños. Y lo que sí sé es que los niños felices son los que más y mejor aprenden.
P. Hay familias con más recursos que otras. Un alumno puede ser un apasionado de la literatura porque ha tenido la suerte de que sus padres le hablaran de Dante, mientras que otro no ha tenido esa ventaja en casa. ¿Los métodos innovadores contemplan este desequilibrio?
R. Por supuesto. La educación no solo ocurre en la escuela y no solo tiene que ver con el conocimiento, sino con exponer a los niños a nuevas experiencias, llevarlos a galerías de arte o al ballet… Si todo lo que haces en el colegio es enseñar en un aula y con libros, los niños que tienen estas experiencias en casa siempre estarán por delante de los chavales que no tienen esas oportunidades. Parte del trabajo de los profesores es dar a estos alumnos lo que otros ya tienen en sus casas. Si enfocas tu currículo en hechos factuales y exámenes, los profesores no tienen tiempo de ayudar a desarrollar otras cualidades en los niños.
P. ¿Usted a qué escuela fue?
R. Fui a una escuela privada, mis padres eran ricos. Lo interesante es que no fue mi calidad académica la que me ayudó a tener éxito, sino mis habilidades sociales. El hecho de tener la confianza para hablar con gente, de adaptarme a situaciones diferentes, mi experiencia en el campo de las artes, de los deportes, los viajes, los sitios diferentes que vi por el mundo. No es que los niños no tengan que saber matemáticas, lengua, ciencia, historia… Pero el sistema tradicional se centra solo en estas cosas en lugar de en el desarrollo completo.
P. ¿Qué cambios importantes ha notado en las escuelas desde que empezó a hablar de innovación?
R. He visto evidencias de lo que hablo tanto en educación como en el mundo laboral. Muchos padres españoles soñarían con que sus hijos trabajasen en Google o Apple. Yo he trabajado con ellos y sé lo que buscan. No estoy intentando ser liberal o revolucionario. Yo también quiero que nuestros hijos tengan la oportunidad de crear las próximas Google y Apple.
P. ¿Y por qué su forma de entender la educación aún no es mayoritaria?
R. Hay muchas razones. Una, la transformación cultural no pasa rápido. La sanidad ha cambiado a lo largo de un siglo, paso a paso. Eso no da miedo. Lo que da miedo en educación es que aún estamos en el punto de partida y lo que vemos es la diferencia entre donde estamos y donde queremos estar. Es duro y se necesita un cambio masivo. Eso asusta.
P. España lleva lustros instalada en el debate de cómo atraer a los mejores profesores al sistema.
R. Uno de los retos en países como España es que la educación no disfruta de un estatus social alto. A los profesores no se les paga bien y muchos piensan que es algo que haces si no se te dan muy bien otras tareas, aunque el dinero no es la principal razón. La confianza es lo más importante. Y la admiración. Necesitamos que a los profesores se les mire como a Cristiano Ronaldo o a Messi.
P. Quienes critican la innovación educativa señalan que hay profesores, como usted, que salen del aula para convertirse en ponentes internacionales ya no vuelven a las clases.
R. No hice nada como profesor o como director para convertirme en famoso. Lo hice porque creía que era lo mejor para mis estudiantes. Cuando mi escuela fue conocida, tuve la oportunidad de probarle a la gente que había otra manera de hacer. El día que decidí dejarla fue el más difícil de mi vida, lloré cuando mandé mi carta de renuncia. Antes tenía influencia sobre 30 niños. Ahora doy conferencias por todo el mundo y puedo haber ayudado a más de un millón. Mi argumento es que nunca dejé la escuela, ahora tengo el privilegio de influir en un millón de alumnos. Tengo mucha suerte, pero echo de menos a mis chicos cada día.
P. ¿Cómo educó usted a sus hijos?
R. Fueron a la escuela pública, que es donde nosotros enseñamos [su mujer es directora de centro]. Tienen una educación muy sólida. Mi hijo tiene 16 y la chica, de 21, se prepara para ser maestra. Los dos tienen confianza suficiente para perseguir sus sueños. Son muy felices.

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Passen els anys, però el feixisme no passa.

Francesc Ferrer i Guàrdia - Lluís Companys i Jover.


























Fa 77 anys el govern feixista colpista del dictador Franco afusellava al castell de Montjuïc al President electe de la Generalitat, Lluís Companys, per haver proclamat l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

Trenta-nou anys i dos dies abans, moria també afusellat pel mateix estat espanyol i al mateix tràgic escenari, el pedagog llibertari, Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna. Se'l culpava d'instigar els fets de la Setmana Tràgica, i d'"adoctrinar" els alumnes en el lliurepensament i l'esperit crític, i d'allunyar-los de la religiositat.

Quan escolto discursos com els del portaveu del govern espanyol, Pablo Casado, amenaçant al President Puigdemont amb un final com el del President Companys de no rendir-se i acatar la legislació espanyola, o al líder del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, acusant l'escola catalana (i per defecte els seus mestres i professors) d'adoctrinament i d'inoculació de l'odi a Espanya, m'adono, amb major claredat si cap, que el feixisme no va morir el 20 de novembre del 1975. Continua ben viu i, el què és més trist, amb un suport molt ampli arreu de l'estat.

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Alumnes adoctrinats?? Els què tinc aquí penjats!!!

Clar exemple de no-adoctrinament espanyolista. Els alumnes obliguen al mestre a cantar el "Cara al sol".






















Llegint les declaracions al voltant d'un suposat adoctrinament independentista a les escoles, d'alguns dels principals representants polítics de l'estat espanyol, i també d'alguns dels representants dels partits polítics unionistes a Catalunya, així com l'allau d'opinions en la mateixa línia que s'envien des dels mitjans de (in)comunicació espanyolistes, reconec que em venen moltes ganes de començar a fer allò que diuen que faig, però que no he fet en tots els anys que duc a l'ofici. Crec que el més semblant a adoctrinar que he fet des que sóc mestre és posar-me la samarreta del Barça per anar a treballar després de guanyar una Champions (demano disculpes a les famílies madridistes que hagin pogut "patir "una deriva culé dels seus progenitors).

Tanmateix, jo com la gran majoria dels mestres catalans, per no dir tots, ja que no els conec a tots, som més d'adoctrinar en valors com la democràcia, el respecte, la solidaritat, la justícia, la fraternitat... 

Crec que és clar quin és l'objectiu del govern espanyol escampant, deliveradament i impúdica, els missatges de l'adoctrinament independentista a les escoles: voldrien controlar ells l'ensenyament aquí a casa nostra, com van fer els seus antecessors al llarg de 40 anys de dictadura. Com va dir l'exministre Wert, l'objectiu seria "españolizar a los alumnos catalanes"...

Alguns dirigents del PP, C's i inclús del PSOE els agradaria veure als alumnes catalans com fa 50 anys, enaltint l'esperit nacional (espanyol), dient visques al rei i a la guàrdia civil, i parlant la llengua de l'imperi a totes hores.

divendres, 13 d’octubre de 2017

Totalment d'acord Ernest Maragall. DUI ja!!























Què no ho veieu que ni el govern espanyol, ni els mandataris europeus estan per a negociacions?? Declarem la independència d'una vegada i preparem-nos per a la resistència!!

Ni un pas enrere!!

dijous, 12 d’octubre de 2017

Trist dia de la hispanitat.

























12 d'octubre. Passen els anys, canvien els dirigents, continuen perdent poder, però continuen amb l'estratègia de la força, la tirania, el sotmetiment, la humiliació... 

Res a celebrar. 525 anys de vergonya i fàstig.

Els catalans hem dit prou, i no defallirem fins a assolir la llibertat. Ni un pas enrere!!

dimecres, 11 d’octubre de 2017

El "temazo" del dimecres. A Sound Of Thunder - "Els Segadors".


A Sound Of Thunder és un grup de heavy metal nord-americà, de la ciutat de Washington, format per quatre membres, un dels quals, la cantant, té arrels catalanes. S'han donat a conèixer a Catalunya gràcies a la publicació i viralització d'una versió de l'himne de Catalunya. El proper 2 de desembre els tindrem actuant a Terrassa a la reinaugurada sala Faktoria.

dilluns, 9 d’octubre de 2017

El "Che" Guevara: una icona de les lluites per la llibertat i la justícia social.





















Avui fa 50 anys va morir, assassinat, el lider revolucionari Ernesto Guevara "El Che", a mans dels soldats bolivians que el van capturar amb la col·laboració de la CIA nord-americana a la ciutat de La Higuera (Bolívia).

El Che va esdevenir des de llavors un mite per a molts moviments revolucionaris de base proletària i enemics de l'imperialisme i del capitalisme dominant, gràcies en part, a la iconografia que es va escampar arreu del món amb el contorn del seu rostre, obtingut d'una fotografia d'Alberto Korda.

Que jo recordi, només el Subcomandante Marcos, líder de la revolta indígena de Chiapas, Mèxic, a mitjans dels 90's, ha fet una mica d'ombra iconogràfica, amb el seu passamuntanyes, pel que fa a referents revolucionaris dels moviments d'esquerres internacionals.

M'agradaria pensar que quan acabi la revolta catalana i aconseguim la llibertat, la iconografia que se'n derivi no se centri en cap personatge en particular, si no en el poble unit que l'haurà fet possible...

diumenge, 8 d’octubre de 2017

La Diada castellera del Mercadal a Reus.

4d10fm de la Colla Vella i 2d8 dels Castellers de Vilafranca, ahir a Reus.

























Ahir a la tarda es va celebrar la bianual diada castellera del Mercadal de Reus, on els Minyons vam tornar a participar juntament amb les colles dels Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Capgrossos de Mataró, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, i els locals Xiquets de Reus. 

Els Minyons, en hores baixes i amb els efectius justos, vam haver de conformar-nos amb dos castells bàsics de 9 amb folre, el 3 i el 4, un 2d8f, i un pilar de 6 de comiat. Esperem que d'aquí al final de temporada puguem apujar el llistó i reeditar algun dels èxits dels darrers anys... en tot cas, denoto cert desànim general que tampoc ajuda gaire en aquest propòsit. Tots sabem que els castells tenen cicles, pujades i baixades, i que ara no estem en el millor moment, però crec que la grandesa d'una colla es demostra precisament en aquests moments. I estic convençut que no estem tan malament... Som-hi!

Pel que fa al resta de la diada, que es va allargar més de cinc hores degut a la gran quantitat de colles, i al nivell dels castells realitzats o intentats, va deixar alguns grans moments. Em quedo, especialment, amb el 4d10fm descarregat per la Colla Vella en segona ronda. Per a mi, el castell de la jornada amb diferència. Un monstre, un colós, que els rosats van saber dominar amb mestratge, i amb el que van aconseguir pujar significativament el volum de decibels d'una plaça més aviat freda.

També espectacular va resultar l'execució per part dels verds del 2d8, un castell poc participatiu però molt difícil tècnicament. Un castell d'especialistes que fins fa uns anys semblava impossible de descarregar i que les noves tècniques d'assaig està desmitificant. Malgrat que els amants de les puntuacions han acabat decidint que el 2d8 té més valor que un 4d10fm, personalment, m'agrada més veure un castell coral com el segon que un castell d'acròbates com el primer.

divendres, 6 d’octubre de 2017

Imaginació i humor contra la repressió.

A Vilarodona, fent el recompte durant la missa de 20:00.

Durant la jornada del referèndum d'independència de l'1-O, els catalans vam demostrar una gran imaginació i enginy a l'hora de defensar els vots i les urnes, amb diverses accions, a voltes divertides, a voltes surrealistes, per evitar que els guàrdies civils o els policies nacionals poguessin endur-se-les. Us deixo un recull que he pogut trobar per les xarxes d'alguns moments còmics dins de la tragèdia.

Partideta de dominó a Sant Iscle de Vallalta.

L'Urna penjada de l'arbre.


Urna al fals sostre...

Urna encadenada...

Esmorzar popular després de votar i arribada de les tropes d'ocupació com si d'una operació militar es tractés.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Vaga general: Els carrers més nostres que mai.

El Raval de Montserrat ple de gom a gom el dimarts per la tarda.















El passat dimarts, dia 3 d'octubre, el país va viure una vaga general massiva, contra la repressió patida durant la jornada del referèndum i per la llibertat i la democràcia, amb manifestacions i concentracions multitudinàries arreu del territori, com no s'havien vist mai. 

A la meva ciutat, unes 10.000 persones van manifestar-se al migdia pels carrers del centre, passant i parant a la seu del PP i a la comissaria de la Policia Nazional, on es va deixar una urna del referèndum amb uns clavells a sobre. A la tarda, unes 25.000 persones van col·lapsar el centre de la ciutat, des del Raval de Montserrat, on es troba l'ajuntament i on es va realitzar l'acte principal amb parlaments i pilars de les tres colles de la ciutat (Minyons, Castellers i Bergants de la UPC), fins a la plaça Vella i voltants. IMPRESSIONANT. 

Al llarg del dia també es van produir talls de carreteres arreu del territori, però cap acte de violència.

Pilars de 4 de Minyons, Bergants i Castellers amb banderes de Democràcia.






















Tall a l'autopista C58 a l'alçada de Terrassa.




























Regal dels terrassencs a la policia nazional de Terrassa.

dimecres, 4 d’octubre de 2017

El "temazo" del dimecres. Discípulos De Otilia - "Unión Eurofea".





Després de llegir les declaracions d'alguns dels representants dels principals grups del Parlament europeu (socialistes, liberals, conservadors) davant del conflicte entre el poble de Catalunya i l'estat espanyol, i la manca de voluntat d'aquests per donar resposta democràtica a l'anhel dels catalans d'esdevenir un poble lliure, tinc més clar que mai que això de la Unió Europea és una unió d'interessos econòmics, però no una unió fraternal de pobles amb essència democràtica. Se'n poden anar tots a prendre pel sac, i quan proclamem la independència, no cal ni que ens esperin. Millor no fer el joc a aquest lobby mafiós i anar per lliure. Segur que ens espavilarem. I que tindrem moltes novies...

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Vaga general. Per la llibertat, contra la repressió de l'estat!


Avui hi ha convocada una vaga general contra la repressió de l'estat durant la jornada electoral de diumenge, i per la llibertat del poble català. Guanyarem!

Ni un pas enrere!

L'AP7, serà sempre nostra!!!

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Bon cop de falç defensors de la terra!





















Ahir, 1 d'octubre, els catalans vam "celebrar" un referèndum per decidir si volem independitzar-nos o no d'Espanya, malgrat la pressió constant de l'estat per impossibilitar-lo i la violència desproporcionada dels cossos de repressió de l'estat, que van entrar en diversos col·legis electorals estomacant a tort i a dret a qui se'ls posava pel davant. Tot i així, més de dos milions dos-cents mil catalans van poder exercir el seu dret de vot, i milers de compatriotes no van dubtar a anar a defensar els col·legis electorals davant la possibilitat que en qualsevol moment aparegués la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.

Segons dades oficials, en la seva creuada repressiva per impedir que els catalans votéssim, van resultar ferides més de 800 persones. Mitjans d'arreu del món, així com representants de diverses institucions europees han denunciat aquesta reacció repressiva de l'estat espanyol. Tanmateix, per al govern d'Espanya i per als polítics espanyolistes, així com per als mitjans de (in)comunicació espanyolistes, les forces de repressió de l'estat van actuar amb proporcionalitat i en defensa de la democràcia i de l'estat de dret...

De fet, ens estimen tant com un marit maltractador. T'estima però a la seva manera, i si actues fora de la seva voluntat (llei), t'estomaca i et maltracta perquè entris en raó. Volem el divorci i que jutgin a Espanya per maltractaments. Ja!!!

(Si algun dels autors de les fotos penjades es mira aquesta entrada, agrairia que m'ho fes saber per citar-lo).











diumenge, 1 d’octubre de 2017

He votat!

Foto: Jaume Maeso.




























Ha costat, però l'he ficat!

Visca Catalunya Lliure!!!

dissabte, 30 de setembre de 2017

Toca defensar Catalunya! Toca defensar la democràcia!
































Demà tots a votar ben d'hora ben d'hora per defensar els nostres drets i la democràcia. Res podran contra un poble unit, alegre i combatiu! Ara és l'hora segadors! Esmolem les paperetes!

divendres, 29 de setembre de 2017

I amb tots vostès... l'urna de l'1-O!!!





















Tenim les urnes, tenim les escoles, tindrem paperetes (porteu-la de casa per si de cas...). Només hi faltes tu!! 

Contra l'estat feixista i tirà que ens nega el dret a decidir i ens reprimeix i sotmet, tothom a votar el diumenge!

1-O, no tinc por!

dijous, 28 de setembre de 2017

Les escoles seran sempre nostres!!





















"No podran res davant d'un poble. unit, alegre i combatiu."

La comunitat educativa impedirà els precintes l’1-O amb activitats a les escoles.

Impressionant mobilització avui dels estudiants universitaris, de batxillerat i de cicles formatius a Barcelona amb desenes de milers d'estudiants llençant proclames a favor de la democràcia, el dret a decidir i la llibertat de Catalunya.

Pas endavant de la comunitat educativa (associacions de pares, sindicats (excepte els d'obediència espanyola CCOO i UGT), col·lectius docents, sindicats d'estudiants...) a favor del referèndum, amb la campanya "escoles obertes", per tal de garantir que no es pugui precintar policialment cap escola de cara al referèndum de l'1 d'octubre.

Aquest és el seu missatge:

L’educació és un dels pilars bàsics de la democràcia i les escoles són el punt de trobada d’aquests valors que ens fan forts com a societat. Per això, davant la vulneració de drets fonamentals culminada amb l’intent de l’estat espanyol de precintar tots els recintes escolars, accions contràries al model educatiu que dia a dia defensem, des de la comunitat educativa no podem restar impassibles.

Volem fer un pas endavant en la defensa del referèndum del dia 1 d’octubre fent allò que cada dia fem: obrir els nostres centres i treballar per la diversitat, la inclusió, la llibertat, la tolerància, el respecte i la democràcia. Ens comprometem a fer possible que el pròxim diumenge la jornada es desenvolupi amb tota normalitat i tots els catalans puguin anar al seu col·legi electoral a expressar lliurement la seva opinió (sigui quina sigui) en una urna.

I per això, fem una crida a mestres, pares, mares, familiars, exalumnes, treballadors, però també veïnes i veïns, i ciutadania en general, per tal que ens ajudin en la tasca de garantir la llibertat d'expressió, avui incomprensiblement amenaçada; i organitzar, escola a escola, centre de votació a centre de votació cues de gent per tal de garantir que tothom pugui votar.

La mobilització de tota la ciutadania farà que l'1 d'octubre esdevingui una gran victòria cívica i col·lectiva, per això animem a tothom a col·laborar en la difusió del referèndum que l'Estat prohibeix i persegueix.

Si fem pinya i caminem amb pas ferm, cap de les traves i amenaces de l’estat ens podrà aturar. Amb Il·lusió, esperança i un immens somriure, la democràcia és invencible. Obrim les escoles!

 

dimecres, 27 de setembre de 2017

El "temazo" del dimecres. La Trinca - "Per primer cop"'


Aquest diumenge 1-O els catalans tenim una nova cita amb les urnes, però una de ben especial. Tenim l'oportunitat històrica de decidir si volem continuar pertanyent al regne d'Espanya o bé si volem esdevenir un país independent. Malgrat tots els impediments de l'estat espanyol per tal que aquest referèndum no es pugui desenvolupar amb normalitat, som majoria els que estem tossudament decidits a anar a votar. No defallim. No donem el braç a tòrcer. No ens rendim. Per democràcia, pel país, per la llibertat!!! Tots a votar el diumenge!!

dilluns, 25 de setembre de 2017

Genoll a terra contra el racista Trump.


Tres jugadors negres de l'NFL amb el genoll a terra durant l'interpretació de l'himne dels EEUU.


Les recents declaracions del President dels EEUU, Donald Trump, titllant de fills de puta als jugadors negres que no es quedaven drets durant la interpretació de l'himne nacional a l'inici dels partits de l'NFL o l'NBA, han provocat una reacció en cadena de molts més jugadors professionals d'altres equips, tant negres com blancs, reproduint aquest cap de setmana aquest gest de protesta contra les polítiques racistes de Trump.

Va ser en un acte a Huntsville, Alabama, on Trump va demanar als propietaris dels clubs professionals de futbol americà que acomiadessin als "fills de puta" que no s'alçaven per escoltar l'himne.

Un gran feixista, a banda de racista... Quin fàstig!!!

diumenge, 24 de setembre de 2017

Grans Minyons, grans Kurtits, gran Mercè!!!

Foto: Josep Torreño.

Ahir els Minyons vam actuar a la tradicional diada de colles convidades de les festes de La Mercè de Barcelona. Hi vam fer una actuació de grans castells amb el 3d9f, el 2d9fm, el 4d9f i un pd8fm carregat. Com de costum, l'ambient a la plaça va ser espectacular, amb milers d'espectadors, amb una important presència d'estrangers, seguint amb respectuós silenci les construccions i esclatant d'èxtasi amb les aletes de les enxanetes. I corejant crits d'in-inde-independència quan el Tomàs, quart del 2d9fm dels Minyons, i kurtit original, va treure's de la faixa una estelada d'estel roig, i la va mostrar als espectadors. Una nova gran imatge per a la història de la colla i del país.

dissabte, 23 de setembre de 2017

Aldro Fortunati: “Hem de canviar la relació asimètrica entre alumne i mestre: aprendre no és repetir, és construir”.



“Ni classe, ni capacitat, ni educar… Aquests mots són àncores que no deixen avançar cap a una visió pedagògica més lliure, fonamentada en la igualtat d’oportunitats i amb base en la diversitat”. Així, Aldo Fortunati, educador especialitzat en petita infància, posa la base de la seva revolució pedagògica en les petites coses, com els mots i la distribució de l’espai, per a poder canviar aspectes molt més determinants com la relació que uneix mestres amb alumnes. Fortunati és un dels noms que visibilitzen una realitat educativa alternativa que caracteritza el nord d’Itàlia, amb la regió de San Miniato com a bandera, des de fa 40 anys.

La base de la seva filosofia és allunyar-se dels currículums educatius estandar i focalitzar per igual les capacitats de cadascun dels nens a través de l’experiència.
M’agrada més parlar de competències més que habilitats o capacitats. Hem de començar a fer servir paraules adequades, que s’allunyin de la concepció clàssica de l’escola, que ens ajudin a entendre les diverses potencialitats dels nens.

Per això parla de currículums oberts per al període educatiu fins els 5 anys? En què consisteix aquesta idea?
L’interès en aquesta etapa de la infància està molt estès al Nord d’Itàlia i hem vist que ens enfrontem a un problema qualitatiu i quantitatiu que sembla estar enquistat quan parlem d’aquestes edats, que es divideixen entre els menors de tres anys i l’etapa dels tres als cinc. Pel que fa als més menuts, el conflicte rau en voler parlar d’educació i no d’assistència, ja que es troben en una etapa de descobriment de les seves pròpies habilitats a partir de l’experiència.
Pel que fa als més grans, existeix el punt de vista que aquesta segona fase és molt més similar a la de l’escola primària i se’ls va dirigint al model curricular tancat. Però encara és massa d’hora per a tractar aquests infants des d’una perspectiva escolar.

Així doncs, quines característiques té aquest model?
A la primera etapa de la vida, per parlar d’educació cal esperar fins que s’hagi donat aquest procés en què els nens i nenes poden explorar i expressar les seves potencialitats de manera individualitzada. És per això que encara no hem de parlar de currículums educatius, en els quals només tenim disciplines i els mateixos programes i objectius que han de complir tots.
A aquesta edat és molt important entendre que no hem d’estimular els nens d’una manera predeterminada, sinó donar l’oportunitat per a que ells expressin i experimentin la diferència i la diversitat. Cada nen ha de construir la seva pròpia personalitat encara, així que la manera d’estimular-los és no donar-los els mateixos objectius per complir de la mateixa manera a tots; per tant, és un error crear un currículum per aquesta edat.

I de quina manera es generen aquests estímuls diferenciats en un espai compartit?
Aquest espai té tres elements bàsics -com són l’arquitectura, els materials i el mobiliari- que, disposats d’una determinada manera, ens ajuden a generar millors experiències i a canviar el rol i la relació de l’adult amb els nens. L’entorn els envolta a tots dos, així que si aconseguim que el mestre pari atenció al disseny de l’espai ja no necessitarem més les classes clàssiques. En aquest moment, el que ens cal són espais amb oportunitats pensades directament pels nens per tal que siguin autònoms en un entorn organitzat amb nocions pedagògiques i basat en una acció indirecta dels mestres. No pas en adults que dirigeixen directament els nens cap els estímuls.

En aquest escenari que planteja, el nombre d’alumnes per cada mestre és una dada determinant?
Exactament, això fa referència al problema quantitatiu que mencionava al principi. La ràtio d’alumnes per aula és un factor importantíssim que determina la qualitat. Però no és suficient tenir una bona ràtio; ha d’haver-hi un balanç equilibrat amb una bona organització de l’espai. Per exemple, és millor tenir una mala ràtio d’alumnes però un bon espai, que no pas un mal espai amb una proporció adecuada entre nens i adults.
Però tots dos són factors que, si estan en la bona mesura, ajuden a que el nen se senti a gust: amb un bon ambient el menut està  interessat en allò que fa i en el que pot arribar a fer. I si la ratio és bona, el mestre té més temps i energies per entendre’ls.

I com descriuria un bon espai?
Interpretem l’espai educatiu com una xarxa d’oportunitats, i no diverses classes amb diferents grups de nens. Així, no hem de tenir cadires i horaris, que són elements pensats per al món adult, ni taules individuals. Necessitem mobles que facin possible la cooperació entre els nens i que no limitin les seves experiències; es pot jugar a sobre una taula, però també es pot fer al terra, movent-se lliurement per un gran espai, o a l’aire lliure, jugar a jocs de rol amb elements simbòlics…

Creu que aquest model es podria aplicar a l’escola primària o els currículums establerts pels governs ho dificulten massa?
Hem tingut experiències molt interessants amb l’escola primària a centres que estan en contra del model clàssic d’escola que estableix una relació assimètrica entre infants i adults, en base a la idea que el mestre parla i l’alumne escolta. Aprendre no és una simple transferència de coneixements, i hem de canviar aquesta idea perquè tenim moltes raons per defensar que el model del currículum obert és positiu, no només en la petita infància, sinó en totes les etapes del procés d’aprenentatge.
Ara per ara, a l’escola es valora l’alumne que escolta i diu el que el mestre espera que digui; això el farà ser un ésser ‘productiu’ i apreciat pel professorat. Però hem de recordar que aprendre és una activitat activa, no passiva, per la qual cosa m’haig d’envoltar de gent competent al meu entorn per a poder desenvolupar-me, però han de agents actius; aprendre no és copiar ni repetir,  és construir.

Quines característiques tenen els docents del nord d’Itàlia per a que aquest model educatiu sigui tan estès a la zona?
Per a entendre el que passa al nord d’Itàlia hem de parlar del fet que les comunitats locals sempre han assumit la responsabilitat de l’educació dels nens en base a les experiències compartides. Això va néixer de la necessitat de buscar i facilitar la flexibilitat, així com una càlida participació dels adults en l’educació dels menuts.
Així, els adults -els pares i els educadors- van començar a compartir l’aventura de créixer amb els nens, sense el context d’un programa general com és el de l’escola primària. És un ambient més lliure que no s’ha construït amb mestres educats per a tals propòsits, sinó que ha estat una conseqüència de tenir educadors treballant amb la comunitat i les famílies.

Com s’exporta aquesta filosofia educativa a l’ambient familiar? Hi ha espais on poden participar les famílies?
L’espai educatiu és molt important en la vida dels nens: passen entre sis i vuit hores en un ambient que després es transforma en un espai familiar. En certa manera, l’escola pot inspirar l’organització de casa, però s’ha d’anar amb compte que les dinàmiques no se solapin, perquè l’espai escolar està pensat per ser compartit amb altres nens. I al cap i a la fi, la diversitat d’oportunitats dóna valor a l’ambient que poden trobar a casa, però sempre tenint en compte que s’hi han de mantenir relacions de qualitat.
Per això, és molt important compartir amb els pares el que es fa a l’escola, perquè hem de fer entendre a les famílies no el que els seus fills fan sinó el que poden fer. I és que els pares acostumen a tenir una imatge idealitzada dels seus fills, segons la qual són bons en tot i estan llestos per a fer qualsevol cosa. I això, quan contrasta en la realitat els pot portar a tenir reaccions negatives cap al nen, com decepció o preocupació.
Els professors han d’ajudar els pares a ser més realistes i a confiar més en l’educació que donen als seus fills a través de generar espais comuns on puguin compartir amb altres famílies les seves experiències. I és que una mare o un pare sols, amb problemes derivats d’una mala relació, o preocupats pels conflictes del dia a dia no seran mai persones segures amb una relació activa amb el nen. Per això, el marc de l’escola també pot fer-se servir per a generar comunitat.

Aquesta metodologia parla més de les relacions humanes que de l’educació en si. Parlem de trencar rols tradicionals que poden servir també per a adults, però començant a construir des de la base, que és la infància.
M’agrada pensar-ho així, sí. Crec que invertir en educació infantil és la millor manera d’invertir, encara més que fer-ho en objectius i mercats econòmics concrets. Hem de dedicar esforços als nens, primer perquè hi tenen dret, i tenen el dret a ser considerats una qüestió d’interès públic, perquè la manera en com un país inverteix en educació és la manera en què inverteix en la qualitat de vida de tots els ciutadans.

Així, un model com el seu és impossible sense el suport del govern?
Sí que podria ser possible, però no crec que fos la millor manera de fer-ho, perquè l’educació no és una qüestió privada, sinó que ha de ser d’interès i responsabilitat pública. Això no significa que hagi de ser sufragada únicament amb diners públics, sinó que el rol del sistema i l’Estat és el d’oferir una sèrie de polítiques que financin els espais i en mantinguin la qualitat.

És això el que succeeix al nord d’Itàlia?
És el que ha estat passant, però ens hem de desenvolupar més. Per exemple, ara tenim només un 25% dels nens menors de tres anys a les escoles (a la resta d’Itàlia no arriba al 10%).  La xifra no és dolenta, però el balanç adequat entre l’oferta i la demanda s’hauria de traduir en un 55% d’assistència, xifra que significaria que qualsevol família que vulgui portar el seu fill a l’escola, pot.
En algunes esferes hem aconseguit aquest propòsit, no en les regionals, però sí a algunes localitats hi ha aquestes institucions que han fet possible que es compleixi. És per això que hem de treballar i ajudar als polítics a que entenguin que si invertim en educació sempre guanyem. L’economista -que no educador- James Heckman, recolza aquesta idea des de fa anys, perquè una inversió en nens és una inversió que no has de fer en adolescents, que sempre acostuma a ser més cara. Si no construïm aquesta base des de la primera infància perdem una gran oportunitat.


dijous, 21 de setembre de 2017

Xarnegos, per Catalunya!!

Mobilització davant la seu de la Conselleria d'Economia a la Rambla de Catalunya.





















Orgull de família! Orgull de classe! Vosaltres feixistes ens heu fet independetistes!!

No passareu!

Votarem!!

Ni un pas enrere!!!


dimecres, 20 de setembre de 2017

El "temazo" del dimecres. Inadaptats - "Canviarem la història".


Avui toca senyores i senyors... és el moment de canviar la història. Canviarem la història!!!

Ara és l'hora segadors!

dimarts, 19 de setembre de 2017

Arriba a Terrassa la creuada de l'estat contra el Referèndum de l'1-O.

Foto: Diari Més.






















Aquest matí a les 7:00 h., la Guàrdia Civil ha iniciat un escorcoll, sense ordre judicial ni res, a la seu de l'empresa de missatgeria Unipost de Terrassa. Hi cercaven, suposadament, les targetes censals i les citacions per a les meses electorals. A les 17 h. encara hi eren. No sé si perquè encara no havien trobat el que cercaven o si esperen que algun terrassenc s'exciti i els doni peu a repartir hòsties i poder dir que els independentistes som violents i radicals...

De moment però, a hores d'ara només s'havien sentit càntics (l'Estaca, Els Segadors, Votarem...), i s'havien col·locat clavells als vehicles dels assaltants, a banda de mostrar estelades, paperetes per al referèndum, banderoles d'Omnium fent apologia de la Democràcia, i cartells publicitaris de l'1-O.

Foto: El Punt/Avui

























Foto: El Punt/Avui.

























Foto: La Vanguàrdia.





















Foto: Ara.

dilluns, 18 de setembre de 2017

L'Espanya democràtica existeix.

Multitudinària concentració davant del Teatro del Barrio, al barri de Lavapies de Madrid (Foto: El Mundo).






















Reconforta una mica, entre tanta catalanofòbia i tant unionista recalcitrant, comprovar que no tothom a la capital de l'estat espanyol pensa com pretén la classe dirigent espanyola i aquells que els suporten (mitjans de comunicació, jutges, fiscals, i empresaris diversos). N'hi ha que es revelen contra el pensament únic oficial que es pensa que Catalunya és un territori que els pertany, i que la Constitució és un text sagrat immodificable i inqüestionable.

Ahir ho van deixar clar uns centenars, potser algun miler, de madrilenys que van voler assistir, i van acabar desbordant, l'acte de suport del col·lectiu "madrileños por el derecho a decidir" que es va celebrar al Teatro del Barrio del barri de Lavapies. Van mostrar el seu suport i escalf a alguns representants polítics, i de la societat civil catalana, com Joan Tarda (ERC), Jordi Cuixart (Omnium), Núria Gibert (CUP), Eduardo Reyes (JxSí), i Natàlia Esteve (ANC).  

L'Acte, que inicialment estava previst de realitzar-se al centre cultural municipal del Matadero, havia estat suspès judicialment i per aquest motiu es va haver de desplaçar a un recinte no públic. Es van veure banderes estelades, i es van escoltar cants de lluita i resistència com l'"Estaca".

Gràcies als bons demòcrates madrilenys!

Foto: Huffingtonpost.com.

dissabte, 16 de setembre de 2017

Pena i vergonya, alcalde Ballart. Votarem!!!


Els alcaldes acompanyats pel President de la Generalitat creuant la Plaça Sant Jaume (Foto: Diario Global).










Més de 700 alcaldes catalans han estat convocats avui a l'Ajuntmanent de Barcelona i al Palau de la Generalitat per rebre el suport de les principals institucions polítiques del país, i de milers de ciutadans que els acompanyaven a la Plaça Sant Jaume, a causa de les amenaces judicials a les que estan sent sotmesos pel seu suport incondicional al referèndum de l'1 d'octubre, i la desobediència a la legalitat espanyola.

Malauradament, a l'acte no hi havia l'alcalde de la meva ciutat, Terrassa, Jordi Ballart (PSOE), que ha estat covard, i traïdor a la democràcia al no posicionar-se, clarament i ferma, a favor del Referèndum i del Dret a Decidir del poble català, i a la vegada dels seus conciutadans. Tant de bo aquesta posició seva tan obedient amb la legalitat espanyola i tan poc sensible als anhels d'una gran majoria del poble català, i alhora de molts terrassencs, li passi factura aviat i deixi de ser el nostre alcalde.

Socialistes catalans... qui els ha vist i qui els veu... VERGONYA!!

VOTAREM!!

divendres, 15 de setembre de 2017

dijous, 14 de setembre de 2017

Aldo Fortunati: "Sovint tractem els nens com si fossin estúpids".

Aldo Fortunati (Foto: Cristina Calderer. Diari Ara).
 Entrevista de la Lara Bonilla a l'educador italià Aldo Fortunati per al diari Ara.


Donar més protagonisme als nens, organitzar l’aula de manera més flexible i potenciar la participació de les famílies són algunes de les característiques de les escoles de San Miniato que defensa l’educador Aldo Fortunati. Una innovació que va començar fa quatre dècades.

En els últims 40 anys, a les escoles de San Miniato (Itàlia) s’ha desenvolupat una experiència original reconeguda internacionalment com a exemple de qualitat en l’educació infantil. L’expert en educació infantil Aldo Fortunati va visitar Barcelona per parlar-ne en el marc d’unes jornades per repensar el model d’escoles bressol a la ciutat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. 

San Miniato es caracteritza per posar l’alumne en el centre de l’educació. Què significa això a nivell pràctic?
Tradicionalment, en la relació nen-adult, hem cregut que l’adult és un agent actiu i el nen un agent passiu. I, en general, l’escola s’organitza d’aquesta manera. I hem de canviar del tot aquest punt de vista. El nen no és un agent passiu i l’hem d’implicar en els seus processos de creixement, d’aprenentatge i de desenvolupament de relacions amb altres nens. Els nens estan preparats per ser actius en la seva experiència. I tenen potencial per fer diferents coses de diferents maneres. 

Hi ha un debat obert sobre si els nens de 0 a 3 anys estan millor a casa o a l’escola bressol.
En general, crec que és molt important que el nen formi part d’un ecosistema més gran que la família i que en els primers anys de vida es relacioni amb altres nens. Però això no significa que l’única opció sigui l’escola bressol. La família ha de triar el que cregui que és millor, però és important donar als nens l’oportunitat de compartir experiències amb altres nens i de tenir una experiència social més enllà de la família, però això no significa que fora de la família hi hagi només l’escola. Hi ha, per exemple, espais familiars de criança i de cura a la petita infància amb horaris menys rígids que l’escola. 

L’escola innovadora ha transformat la concepció de com ha de ser l’aula. Com cal organitzar l’espai?
Primer de tot, hem de trencar el model d’aula en què els nens tenen una posició passiva i els adults activa, perquè aquesta és una relació asimètrica que va en contra de la idea de la cooperació. Més enllà de taules i cadires, hem de tenir mobiliari i materials que responguin a la necessitat del nen de moure’s i explorar. Però cal canviar la idea de l’aula com a classe i evolucionar cap a l’aula com a xarxa amb diferents possibilitats. Hem de donar als nens la possibilitat de seleccionar el que volen fer i que sigui possible fer diferents coses al mateix temps. Han de ser espais flexibles, amb diferents oportunitats i amb la possibilitat de canviar, triar, transformar... Els materials també han de donar als nens l’oportunitat de ser creatius i no fer que només puguin usar un joc o una joguina de manera convencional.

Vostè sosté que no és tan important que el nen “faci una cosa” sinó “com ho fa”.
Absolutament. Perquè necessitem reconèixer que els nens són individus diferents. Hem de deixar de pensar que els nens “han de fer” coses i intentar entendre com construeixen el seu coneixement i aprenentatge. I si entenen això, els educadors poden adaptar el seu comportament en funció de cada nen. Se li ha de donar al nen la possibilitat de tenir una experiència personal oberta, i cada nen la pot interpretar de manera diferent. I això pot transformar l’actitud de l’adult, que ja no és un model a qui el nen ha de copiar, sinó que és la persona que ofereix oportunitats diferents i obertes. De tal manera que cada nen amb els seus temps i les seves maneres pugui utilitzar aquestes oportunitats. Això no vol dir que l’adult no hi hagi d’estar present, sinó que la seva presència ha de ser més complexa. 

A les escoles de San Miniato els nens petits mengen com adults, amb gots, plats i coberts no adaptats. ¿S’ha de potenciar aquesta autonomia?
Això és important, perquè sovint tractem els nens com si fossin estúpids o incapaços. Pensem que és perillós donar-los una forquilla o un got de vidre, i en realitat el que estem fent és substituir nosaltres la seva experiència personal. Donem el menjar a un nen i el privem d’explorar ell mateix la possibilitat de menjar sol. I això mateix val per a una situació de conflicte. Quan dos nens entren en conflicte, l’adult es planta allà de seguida per si passa alguna cosa, i el resultat és un adult preocupat que considera el nen poc capaç. I no donem la possibilitat als nens d’experimentar. Als adults els diria que no tinguin obsessió per omplir de contingut el temps i l’experiència dels nens. Dir-li constantment a un nen què ha de fer i com ho ha de fer és una actitud avassalladora i dominant. És el que passa a l’escola, on els nens aprenen molt aviat a fer el que complau l’adult. I fer els nens protagonistes de la seva educació és això: deixar que experimentin per si mateixos. 

¿L’educació és responsabilitat de tots, no només de família i escola?
És una responsabilitat pública, però això no vol dir que no interessi als pares. L’educació no és una faceta privada, sinó que està estretament lligada a la qualitat de vida d’una societat. És un assumpte relacionat amb la convivència civil d’una societat. Si no hi hagués escola pública obligatòria, això crearia unes diferències socials terribles. Hi ha coses que s’han de garantir per a tothom, i una és l’educació dels nens.

dimecres, 13 de setembre de 2017

El "temazo" del dimecres. Inadaptats - "Foc".


Un dels meus temes preferits dels vilafranquins, que tot i que es van dissoldre fa uns anys, de tant en tant encara fan algun concert, com enguany al festival Hartotxu Rock. L'any 1999 publicaven l'àlbum X, un dels més rodons de la banda, on incloïen aquest tema.

Farem foc nou!!

dimarts, 12 de setembre de 2017

Ho hem tornat a fer, ho hem tornat a petar!! La Diada del sí!


Desitjaven que fóssim quatre gats. Volien posar la por al cos de la gent perquè ens quedéssim a casa. Anunciaven aldarulls i violència. Deien que el suflé s'anava desinflant i que a la majoria dels catalans no ens interessa això del referèndum ni la independència, sinó les preocupacions "reals" de la gent... Doncs aquí ho tenen un any més. Això ja no té aturador. O referèndum o referèndum. Fins a la victòria!!

Visca el poble sobirà que lluita per enderrocar el tirà!!!
















Foto: El Periódico.





Foto: El Punt-Avui.


























Foto: La Vanguàrdia.























Foto: La Vangàrdia.