"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 1 de novembre del 2015

L'OMS adverteix que els castells carregats cauen.

Primer 2d9fm carregat de la història (Terrassa, 21/11/1993).
Enguany, amb més intensitat que mai, hem pogut escoltar o llegir opinions diverses al voltant del valor que tenen o haurien de tenir els castells carregats. La nostra colla es va posicionar públicament fa uns dies considerant millor actuació històrica de la colla la de La Nova Atenes, en contraposició amb la de Sant Fèlix on havíem fet els mateixos castells (3d10fm, 5d9f, 2d9fm), però amb la diferència que a la primera vam descarregar el pd7f, i a la segona solament vam poder carregar el pd8fm.

Personalment, aplaudeixo aquest posicionament de la colla a favor dels castells descarregats, i crec que els Minyons hem de ser punta de llança dins del món casteller, com ho hem estat històricament en molts aspectes, de la no valoració dels castells carregats. I quan dic no valoració, no estic pensant en punts ni en rànquings que, d'altra banda, me la porten fluixa, si no en el concepte global de considerar que un castell que no s'ha descarregat, simplement, no s'ha fet. Aquesta visió, que avui en dia alguns titllen de radical, és fidel a la tradició castellera, si tenim en compte que antigament els castells carregats es consideraven com a intents.

Hi ha qui ens retreu que el nostre discurs ha canviat. I si és així, què? Nous temps requereixen noves visions. És cert que els Minyons vam celebrar molt efusivament el primer 2d9fm carregat de la història l'any 1993 (deien que era impossible!), o els primers 5d9f o pd8fm. I estic convençut que la majoria dels Minyons no estarem tristos i decebuts si algun dia "solament" carreguem els primers 2d8, 4d10fm, pd9fmk, o 3d9. Però a dia d'avui, quan la meva colla no descarrega qualsevol dels castells que ja hem aconseguit descarregar en alguna ocasió, les meves sensacions, crec que compartides per la majoria dels minyons, són, bàsicament, de decepció i de ràbia. Cap eufòria. Res a celebrar.

No puc entendre, per posar un exemple recent i espero no ofendre a ningú, que els castellers de la Colla Vella celebressin eufòricament el 2d8 carregat a la passada Santa Úrsula després d'un intent previ del mateix castell, tot i reconèixer la dificultat extrema d'aquest castell. I molt probablement, la Vella acabarà descarregant-lo més aviat que tard. Quina imatge donem dels castells quan els espectadors ens veuen celebrant les caigudes? Crec que les celebracions de castells carregats solament són justificables quan es tracta del primer intent d'un castell. Més enllà d'aquests casos concrets, les celebracions de castells carregats em semblen forassenyades.

És viable a dia d'avui canviar el costum de valorar els castells carregats? Tot és proposar-s'ho. Un bon punt de partida seria que els mitjans de comunicació deixessin de valorar (o valoressin d'entrada amb la meitat dels punts) els castells carregats a les seves taules de puntuació i rànquings. Malgrat que personalment seria més partidari de, directament, eliminar els rànquings, classificacions i taules de puntuació, podria ser un bon inici per tal d'anar acostumant a castellers i aficionats a no considerar com a realitzats els castells carregats. 

Tres quarts del mateix podrien fer els del Concurs de Tarragona amb les seves puntuacions i classificacions... Entenc que als organitzadors del Concurs els interessi donar molt valor als castells carregats per incentivar a les colles a buscar els seus límits, i poder veure (intentar ni que sigui) els castells més grans, encara que sigui a costa d'assumir més riscos dels habituals de fer llenya. Afortunadament, sembla que les colles que hi participen posen més seny any rere any, si bé és cert que en les darreres edicions la superioritat dels Castellers de Vilafranca ha impedit que cap colla tingués la més mínima temptació de provar algun castell amb "escasses garanties" de ser descarregat per poder guanyar. Què passarà en el futur si 4 o 5 colles competeixen fins al final per la victòria? Tornarem a veure intents kamikazes com en el passat? Deixar de valorar els castells carregats, o valorar-los amb la meitat dels punts del que valdrien descarregats seria un bon remei per evitar possibles passos enrere en aquest sentit.

Què implicaria el fet de no valorar els castells carregats en el marc d'una actuació? Es podria repetir? Caldria fer més rondes? Acabar actuacions amb menys de tres castells descarregats? Hi ha moltes qüestions que caldria resoldre, però crec que val la pena posar-s'hi a pensar pel bé dels castells.