Els passats diumenge i dimarts vaig tenir l'oportunitat de veure jugar a l'equip de basquet nordamericà, amb totes les seves figures de l'NBA, al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb motiu d'uns partits amistosos de preparació de cara als jocs olímpics de Londres que s'inauguren avui mateix. Els rivals dels nordamericans van ser l'Argentina diumenge, i Ejpañia dimarts. A l'equip ianqui hi ha figures de l'NBA com Lebron James, Kobe Bryant, Kevin Duran, Chris Paul...
El dimarts, els nordamericans van sortir una mica relaxats a la pista i van haver de posar-se les piles a última hora perquè no se'ls escapés la victòria contra una Argentina extramotivada i que va anar de menys a més, en part per l'encert en el llançament i per la relaxació nordamericana. Els jugadors argentins es van prendre el matx com si es tractés d'un partit oficial i no es van estar de fer servir qualsevol estratègia per endur-se la victòria. Tanmateix, els nordamericans no van posar-se nerviosos amb les provocacions argentines i van acabar emportant-se el gat a l'aigua.
Pel que fa al partit del dimarts, he de dir que vaig anar al Palau predisposat a animar al conjunt nordamericà, tot i que tampoc es pot dir que els nordamericans siguin sant de la meva devoció. El que tenia clar, era que volia veure perdre a Ejpañia i no haver de sofrir les celebracions i els càntics patrioters dels espanyols. Tanmateix, vaig haver de suportar algun "yo soy ejpañiol ejpañiol ejpañiol", però que vaig poder contrarestar amb cada triple i cada esmaixada nordamericana, aixecant-me de la cadira i celebrant-ho ostensiblement.
M'hagués agradat manifestar-me politicament (ja que el fet que Ejpañia jugui al Sant Jordi també és política) de manera molt més radical, però em vaig haver de contenir. M'hauria agradat veure moltes estelades al Palau, perquè els estrangers que hi havia i els espectadors televisius sapiguessin on s'estava jugant el partit. També m'hagués agradat sentir una escridassada al Pau Gasol, el proper banderer dels esportistes espanyols a Londres. I fins i tot algun acte d'insubmissió quan sonava l'himne de la colònia (jo vaig tapar-me les orelles per evitar al màxim possible haver-lo de sentir).
Se'm va fer estrany veure a la colla castellera dels Castellers de Vilafranca a la mitja part fent castells al mig de la pista. No sé per què es van decidir a actuar en un acte tan patriòticament espanyol com aquell. Només ho podria entendre per necessitats econòmiques greus, però tractant-se de la colla amb més recursos econòmics i amb més influències entre el sector empresarial, se'm fa difícil entendre que coi hi feien allà. No els vaig xiular, però tampoc aplaudir.
