Johannesburg és la ciutat més poblada de Sud-àfrica, amb prop de 6 milions d'habitants (i un bon grapat més d'irregulars). És troba a 1.753 m. d'alçada i en aquesta època d'hivern les temperatures oscil·len entre els 2/3° al 15/16°. Afortunadament estic tenint dies assolellats i quan el sol pica la sensació és força agradable.
Personalment, trobo que és la ciutat que em dóna una major sensació d'inseguretat de les que he estat. En moltes zones no vaig gaire tranquil per l'ambient que es respira, les mirades, i fins i tot algun personatge desagradable que se t'apropa amb no gaire bones intencions. De fet hi ha molta seguretat a tot arreu, i totes les guies et recomanem no caminar per segons quins llocs, i encara menys de nit.
Jo no he deixat de fer coses tot sol, però en algunes ocasions he pensat "ara te la foten", però la veritat és que no me l'han fotut (encara). He visitat el museu de l'apartheid, els carrers del centre, el barri on m'allotjo, Maboneng, que queda molt proper a l'estadi de rugbi, l'Emirates Park, o Ellis Park (on van jugar la històrica final de rugbi del Mundial del 1995 que van guanyar els amfitrions davant Nova Zelanda amb la icònica imatge del President Mandela entregant la copa de campions al capità dels Sprinboks)...
Johannesburg no és, ni molt menys, una ciutat bonica, però té una història molt interessant al darrera i una barreja ètnica important. Gent de tot el país, i de tot el continent africà, es barregen en aquesta gran urb. Passo molts moments a la porta del meu hostel mirant el moviment de gent, o xerrant amb algun local, i ja m'agrada. Viatjar no és només veure monuments i paisatges, és conèixer societats, història i gent.
 |
| Entrada del museu de l'apartheid. |
 |
| Façana del Curiocity Backpackers. |
