"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 21 d’abril del 2017

El salt.

Pont de George Washington, Riu Hudson, 1927-1931















Es concentrava en mirar a l'horitzó per no mirar cap avall. L'esgarrifava la idea que li agafés vertigen. Havia decidit llençar-se i no es podia pas permetre el luxe de la por. A més, aquell cel enfosquint-se la relaxava fins a cert punt. Sempre li havia agradat contemplar el cel, i ara en els darrers instants l'ajudava a asserenar-se. Era conscient que no ho podia allargar gaire ja que coneixia casos de persones que s'havien fet enrere en l'últim moment. "Si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà". Li venien al cap les notes de la cançó del Lluís Llach, i s'esforçava a mirar els núvols baixos per no pensar en res. "segur que tomba tomba tomba i ens podrem alliberar". Maleït Lluís, maleïda música! Va agafar aire amb força fins a omplir els pulmons al màxim i el va deixar escapar a poc a poc. Va repetir el gest un parell de vegades però es va adonar que el cor li bategava fins i tot més ràpid que uns instants abans. Havia de fer-ho. Havia arribat l'hora. No podia esperar més. I ho va fer...

El xiscle es va escoltar des de banda i banda del pont. Des de dalt el Joan li va fer un crit per saber si tot havia anat bé. Emocionada i molt més relaxada la Laia li va respondre amb una sola paraula: brutal!! Era la primera vegada que practicava el pònting i se sentia feliç i orgullosa de sí mateixa. 


Aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes d'abril.

8 comentaris:

  1. Per uns moments ens has fet patir.
    Sort de la goma!

    ResponElimina
  2. El patiment és inherent a la condició humana... ;-)

    ResponElimina
  3. Bo és recordar que quan tot va malament, sempre hi ha una corda per subjectar-nos... de la cintura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tot va malament, sempre pot anar pitjor diuen.

      Elimina
  4. Sort que acaba molt bé!! només era pònting... bé , només? jo crec que a l'últim moment m'ho repensaria i tornaria enrere, hihihi... valenta Laia!
    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  5. Jo conec un que el van pujar a una grua (bengi en deien) després de fer un parell d'hores de cua, i que un cop a dalt va demanar que el baixessin... :-) Realment s'ha de tenir valor per fer salts al buit.

    M'agrada que t'agradi!

    ResponElimina