"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 17 d’abril del 2017

Segregació educativa: èxit, fracàs.

Foto: ACN.
Aquests dies hem conegut algunes dades objectives dels efectes de la segregació escolar. Tanmateix, aquestes dades se centren únicament en aspectes d'adquisició de coneixements (competències bàsiques) i no ens diuen res pel que fa a nivells de cohesió social, de convivència o d'igualtat d'oportunitats. Malauradament, aquests aspectes són més difícilment avaluables, tot i que al cap i a la fi és el més important, sota el meu parer, i sense oblidar la formació integral de la persona per al seu desenvolupament complet, del procés educatiu.

(Notícia publicada per el diari digital Nació Digital).

Un informe encarregat per l'Ajuntament de Barcelona detecta grans diferències entre districtes en matèria d'èxit escolar, el que denota que les condicions socials i econòmiques acaben determinant l'experiència educativa. Així, el 22% de l'alumnat de Ciutat Vella no supera la prova de 6è de Primària, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi el percentatge baixa al 5,6%.
En el cas de l'ESO, la diferència encara és més gran, des del 35,5% fins al 4,5. Es dona el mateix fenomen pel que fa a l'escolarització de l'etapa de 0 a 3 anys. La taxa és del 26,7% a Ciutat Vella, mentre que a Sarrià i a Les Corts puja fins al 58%. Es produeix segregació escolar, amb concentració d'alumnes amb més dificultats a centres públics. Una altra dada que revela l'informe és que les matrícules a Primària tendeixen per primer cop a la igualtat entre pública i concertada.

Segons l'Informe d'Oportunitats Educatives a Barcelona 2016, elaborat per l'Institut d'Infància i d'Adolescència, la ciutat millora els resultats educatius en els darrers cursos, però aquests resultats són desiguals. Els districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sant Martí són els que registren els percentatges més elevats de suspens en les proves de competències bàsiques de Primària i Secundària. En canvi, els més baixos es corresponen amb els districtes més rics, és a dir, Gràcia, l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

L'informe mostra algunes dades que expliquen aquesta situació. L'alumnat socialment desafavorit no es distribueix de manera equilibrada en el conjunt de la xarxa escolar, sinó que es concentra en unes escoles i instituts determinats. Les dades indiquen que els alumnes estrangers estan sobrerepresentats a la xarxa pública en tots els districtes excepte Sarrià-Sant Gervasi.

Així mateix, la distribució territorial dels centres de màxima complexitat també és molt desigual. Són escoles amb elevats percentatges d'alumnes que tenen necessitats específiques. A Ciutat Vella, el 81,8 dels centres públics de Primària i tots els instituts de Secundària són de màxima complexitat, però als districtes més rics no n'hi ha cap. Aquesta concentració comporta uns resultats acadèmics inferiors.

Recomanació d'una escolarització equilibrada

Per tot plegat, l'informe recomana una escolarització equilibrada per reduir la segregació escolar i treballar per reduir les desigualtats dels resultats educatius entre districtes. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha constatat que això només es pot aconseguir amb polítiques que avancin en l'equitat dels indicadors socioeconòmics dels districtes més desafavorits.

Un fenomen que s'observa és que els últims anys s'està tendint a l'equilibri entre les dues xarxes. Les sol·licituds per al curs 2016-2017 pràcticament es van arribar a igualar, quan sempre havia passat per davant l'escola concertada, a diferència de la resta de Catalunya. També aquí hi ha diferències entre districtes. A Sarrià-Sant Gervasi el percentatge d'alumnes 3-12 escolaritzats en centres públics és només del 13,5%, i a Sant Martí arriba al 60.

Diferències també en el 0-3 anys

Així mateix, es registren grans diferències entre districtes pel que fa a la taxa d'escolarització de l'etapa de 0 a 3 anys. Si bé és cert que el nombre de nens escolaritzats ha passat del 32,5% l'any 2006 al 42,5 d'enguany, hi ha una gran diferència entre els diferents barris de la ciutat. Ciutat Vella registra un 26,7% de taxa i districtes com Nou Barris o Horta-Guinardó no arriben al 40%. En canvi, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi freguen el 60%. Ortiz ha remarcat que la introducció de la tarifació social pretén revertir aquesta situació i que el preu deixi de ser un problema per escolaritzar un infant.

En general, més de la meitat dels infants de menys de tres anys no va a l'escola bressol o a la llar d'infants, i alhora emergeixen noves iniciatives de criança al marge, especialment al districte de Gràcia.

La cobertura de la demanda d'escoles bressol municipals ha augmentat però quatre de cada deu sol·licituds no obtenen plaça. L'informe recomana incrementar l'oferta pública per a la primera infància i aplicar criteris d'equitat en l'accés.

Falta oferta pública d'FP

Pel que fa a l'educació post-obligatòria, la major part dels estudiants opten pel batxillerat, però els estudis que més han crescut són els cicles formatius, tot i que l'índex d'abandonament en el cas dels de grau mig és molt elevat, arribant al 37%.

En aquesta etapa augmenta molt el pes dels centres privats, fins al punt que a Gràcia i a Sant Andreu no hi ha cap oferta d'FP que sigui pública.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada