"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 29 de setembre de 2015

De "cinturón rojo" a "cinturón rojigualdo".

Eleccions al Parlament de Catalunya per municipis.




















Pablo Iglesias tenia, en part, raó. Existeixen dues Catalunyes. La de l'"extraradi" i la resta. La colonitzada i la resta. Es va equivocar en una cosa però. Va pensar que l'extraradi era "roig" (d'esquerres) quan en realitat era "taronja" (nacionalista espanyol). Vaja, que per sobre d'ideologies, el que tenen clar en aquestes àrees, més que no pas la seva condició d'obrers, és que són espanyols. Per aquest motiu ha pujat com l'escuma un partit suposadament reformista, sense una ideologia clara tanmateix, però amb un discurs desacomplexadament nacionalista espanyol amb un punt d'anticatalanista.

Només cal analitzar els resultats de les eleccions del diumenge per certificar aquesta realitat. El vot unionista és majoritari allà on es concentra major nombre de colons espanyols (àrea metropolitana de Barcelona, altrament conegut com a "cinturó roig", barris perifèrics d'algunes de les principals capitals de comarca de la província de Barcelona, comarca del Tarragonès i de la Vall d'Aran...), i l'independentista a tota la resta del territori.

Els vots no enganyen i mostren clarament aquesta realitat dual. A Terrassa, per exemple, les candidatures independentistes han guanyat clarament als barris més cèntrics de la ciutat, i han perdut a la perifèria o "extraradi" on hi viuen concentrats la majoria dels colons espanyols. Ho podeu comprovar aquí. En un d'aquests barris perifèrics, Vilardell, el suport als partits independentistes ha estat del 5'46%. Aquesta dada contrasta amb el 70% de suport a la independència al barri del Centre. Dues realitats oposades a menys de 3 quilòmetres de distància...

Malgrat tots els esforços dels darrers 30 o 40 anys per a cohesionar a la societat catalana (immersió lingüística escolar, cursos gratuïts de català per a adults, mitjans de comunicació públics, el Barça, promoció de la cultura catalana als barris...), encara falta molt per fer, ja que perviu un elevat nombre de colons que no tenen cap intenció, ni ganes, d'integrar-se al país que els ha acollit, malgrat que la colònia hagi patit i continuï patint el maltracte (econòmic, cultural, etc.) de l'estat colonitzador, i que com a conseqüència d'aquest fet, la qualitat de vida de tots plegats es vegi perjudicada...

Resultats per barris a Terrassa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada