"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 10 de setembre del 2015

L'Estelada centenària.


(Notícia apareguda avui dijous 10 de setembre al diari La Torre del Palau del grup Nació Digital.)

Vicenç A. Ballester va viure a Terrassa quan tenia catorze i quinze anys. El curs 1886-1887 va estudiar al Col·legi Terrassenc i, pels seus llibres, sabem que hi va fer Història Natural, Botànica, Aritmètica, Àlgebra, Francès i Fitografia vegetal.
Unió Catalanista va lliurar aquesta bandera, probablement de la mà del propi Ballester, al voluntari a la Primera Guerra Mundial, Camil Campanyà, perquè se l’endugués al front de Verdum (França) on s’hi allistà per anar a combatre, junt amb centenars de companys, per defensar la llibertat de les nacions lliures d’Europa. Desgraciadament, Campanyà morí en combat i després del seu enterrament a París, mortallat amb aquella bandera, un company seu li la retornà a un altre dirigent de la UC, el Dr. Joan Soler-Pla perquè se la guardés com un senyal de la causa dels catalans que van lluitar i morir per Catalunya.
 
Durant tots els anys posteriors a la Gran Guerra i fins enguany, la família del dr. Soler la va guardar curosament, fins i tot en temps de prohibicions de símbols catalans, període en que la bandera va romandre amagada en un doble fons d’armari. El 2 de desembre de 2008, el Museu d'Història de Catalunya acollí la cloenda del Centenari de l'Estelada i fou quan aquella bandera reaparegué de nou, presidint l’acte, el seu primer moment del segle XXI.Uns mesos abans, el diari El Punt-Avui i l'historiador Joan Esculies divulgaren aquella història, bo i fent-la coincidir amb aquell any commemoratiu. 

L’any 2014, en el marc de l’exposició del MHC, “300 Onzes”, l’Estelada del Dr. Soler-Pla retornà al museu, presidint l’espai de l’exposició dedicada als primers independentistes del segle XX. L’exposició coincidí amb el documental de TVC, “L’estelada de Verdun”. Des d’aleshores, la bandera ha romàs custodiada en dipòsit al propi museu. Després de l'exposició, els marmessors de la bandera acordaren cedir-la en custòdia al centre, amb la intenció que aquesta institució l'exposés en un espai de dignitat i de record de més de cent anys de lluita de la Catalunya contemporània per les seves llibertats nacionals i socials.
Empresaris i activistes d’arreu dels Països Catalans es congratulen ara que l’estelada més antiga que es conserva, sigui exposada en un lloc d’honor al Museu d’Història (MHC) de Catalunya. Tots ells fan una crida massiva a la seva visita. Entre els signats hi ha els historiadors egarens Rafel Català i Marc Ferrer, i Jordi Casassas (president de l'Ateneu Barcelonès).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada