 |
| 3d9f al pati interior de la Seu d'Ègara. |
El passat cap de setmana els Minyons hem celebrat
el primer acte de celebració del 35è aniversari, amb la Diada del Patrimoni a la
Seu d’Ègara. Ha estat un cap de setmana intens, i ara us en faré cinc cèntims des
de la meva vivència personal.
Divendres vaig arribar al local cap a l’hora de
sopar i el Cesc em va presentar al grup d’amazigs d’Al-Hozeima que ens visitaven
per enllestir el viatge al Rif d’aquest estiu. Un parell d’ells havien de fer dues
nits a casa meva i vam quedar d’acord per emportar-me’ls després d’assaig.
L’assaig del divendres va ser força potent, amb
molta gent i bones proves. Vam poder enfilar fins a quints el cinc i el dos (de
nou), i vam acabar de perfilar els castells que es volien portar l’endemà a plaça.
En acabat l’assaig es va realitzar el primer pica-pica solidari amb menjars fets
o comprats per gent de la colla, i val a dir, que en general, tothom va quedar força
satisfet amb el resultat de l’experiment. A destacar la paletilla duta pel Timi,
que va esdevenir un dels menjars estrella (fins i tot pel grup de marroquins...).
L’endemà dissabte, havia d’anar a les instal·lacions
del club Egara per tocar el tabal per un pilar que havíem de fer els Minyons amb
motiu de la celebració d’una trobada internacional de jugadores d’hoquei veteranes.
Finalment no em van necessitar com a tabaler, i vaig ajudar a la pinya, tot i
que amb totes les dones que es van apropar a fer pinya potser no hagués calgut ni
la meva presència. Deu haver estat un dels pilars més voltats de la història dels
castells, ja que la gran majoria de les 300 o 400 participants van apropar-se alegrement.
Dones alemanyes, belgues, argentines, malaguenyes, holandeses, catalanes... Un plaer
vaja. I totes ben netes i polides.
Per la tarda, cap a les sis va arrencar la jornada
castellera amb el pilar caminant des de la plaça de la Creu Gran fins a la plaçadel Rector Homs, passant per l’emblemàtic (i per uns quants encara de trist record)
pont de Sant Pere. En poc més de 7 minuts el pilar va recórrer els poc més de 350
metres de trajecte. La inexperiència i el desgast general van ser els causants de
que el pilar acabés cedint al final del trajecte quan s’acabava de girar 180º.
Un cop dins de les esglésies de Sant Pere, i just
al davant de l’església de Santa Maria, vam arrencar l’actuació pròpiament dita,
acompanyats de la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. Amb un bon
nombre d’espectadors expectants, vam enllaçar el 5d8, el 3d9f, i el 7d8. I vam arrodonir
la magnífica actuació amb el pd7f (tots tres darrers, noves estrenes de la present
temporada). Les cares de felicitat per la feina feta i pels èxits assolits eren
evidents, i fins i tot, es va poder sentir en dues ocasions el crit de guerra dels
Minyons: Lolololololololo...
Pel que fa a les colles convidades, destacar l’excel·lent
paper dels Nens, que van venir a Terrassa al 120% i es van apuntar la seva clàssica
de vuit (3d8, 2d7, 4d8) més matinera de la història. Xapó. Pel que fa a la Joves,
van venir mancats d’efectius i amb algunes baixes de castellers del tronc, i es
van haver de conformar amb el 4d8, el 3d8 i el 5d7.
Després dels castells, encara quedava la festa.
I la festa va ser “blutal”, com dirien els Strombers, el grup estrella de la nit.
Després d’omplir una mica l’estómac amb la fideuà que ens van preparar a la mateixa
plaça, va començar el concert amb les Gralles Grillades, els Sigelpa i els Strombers.
Poc a poc va anar arribant gent a la plaça i al final la cosa feia patxoca. Els
Strombers, com sempre, van estar genials i van fer bellugar el cos a tot quisqui.
Es van fer un munt de pilars (excessiu, fins i tot, pel meu gust) al llarg del concert,
sobretot quan van tocar el tema dedicat als castellers “tocant el cel amb la mà”.
Destacar la marxa d’alguns integrants de la canalla, que van deixar ben claret
que estan a “tope”. (No sé si algun d’ells havia begut Red Bull o massa Coca-Cola...).
La festa encara va continuar al local de la colla,
on crec que hi devia desplaçar-se com a mínim la meitat de la gent que hi havia
al concert (hehe). Castellers de diverses colles, molts muixerrillos, i molta guineu
desbocada. A alguna hora vaig decidir retirar-me i anar a fer nones, sense ser
conscient de la sorpresa final que em deparava la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada