"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 26 de maig de 2014

Eleccions europees: l'autèntica bufetada a Navarro, #SenyoraPapereta.


Ahir es van celebrar les eleccions al Parlament europeu, i a Catalunya va guanyar ERC, que no guanyava unes eleccions a Catalunya des de l'any 1936! El fet més destacable a banda de la victòria d'ERC a Catalunya, és el significatiu augment de la participació a casa nostra (10 punts respecte al 2009), i del vot sobiranista, o millor dit, dels partits a favor del Dret a Decidir, que passa del 37%  al 60% dels votants (incloent-hi els votants del partit d'arrel espanyola Podemos). Això deixa ben clar que una bona part de la societat catalana continua molt sensibilitzada i mobilitzada a cinc mesos vista del referèndum per la independència (9-N).

Pel que fa als resultats a Terrassa, feu socialista per antonomàsia des de la reinstauració de la democràcia, els socialistes s'han fotut una patacada de la mida d'un camp de futbol. En concret de l'estadi olímpic municipal, amb capacitat per 11.000 espectadors. Aquests són els votants que ha perdut el senyor Navarro a casa seva!!! Si no li va fer mal el cop de la Senyora d'Ullastrell, suposo que aquest nou cop sí que el deu haver deixat ben "grogui". ERC s'ha beneficiat d'aquest fet i s'ha col·locat com a primera força municipal, passant de 3.841 a 14.368 vots. Increïble! És possible un alcalde independentista a Terrassa? Temps al temps...

I en clau espanyola, destacar les lògiques baixades tant del PP com del PSOE (la d'aquests darrers ha suposat la renúncia del seu Secretari General, Pérez Rubalcaba), l'increment de la resta de partits de l'oposició (UPyD, Ciudadanos, IU...), i l'aparició estel·lar d'un nou partit vinculat al moviment del 15-M (Podemos). Encara trobo que han baixat poc els dos partits hegemònics, però que s'hi pot fer si la majoria dels votants són uns alienats amb menys sentit crític que un mico...

I de la resta d'Europa... tampoc m'hi he fixat massa, però pel que sembla hi ha un fort auge de populistes i de partits d'extrema dreta xenòfobs i racistes (Holanda, França, Grècia, Anglaterra...). Mala peça al teler. M'estranya i m'indigna especialment el cas francès. Tanta revolució i tanta hòstia per acabar així... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada