"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 23 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 2 - El "temazo" del dimecres. Carlos Mejía Godoy - ``Nicaragua Nicaragüita´´


(Disculpeu les faltes ortográfiques, peró amb aquest teclat és el que hi ha...).

Ahir vaig passar-me pràcticament tot el dia viatjant. Connexió rere connexió, fins a un total de 4 avions: Barcelona - Madrid - Guatemala - San Salvador - Managua. Total, més de 20 hores fins arribar a la casa on vaig poder descansar, ja de nit a Managua. Una casa particular on em van llogar una habitació per 20 dolars. I donades les circumstáncies de son i nocturnitat (i perills a Managua relacionats amb aquesta), vaig trobar el preu més que raonable.

Al mercat de Masaya.

Pel matí m´he despertat més d´hora del que hauria desitjat (el putu canvi horari i el rellotge biológic) i he decidit marxar pitant de Managua. Un taxi m´ha dut a l´estació de busos davant de l´UCA (Universitat de Centre-América) i allá he agafat un micro-bus cap a Masaya. A poc més duna hora de viatge.

Sindriers en plena acció.

A Masaya he trobat rapidament un hostalet baratet i més que digneper 5 dolars la nit. M´he instalat i he sortit a visitar una mica la ciutat. El centre, el mercat... Com veureu, al mercat mhe entretingut una bona estona per les diferents parades i seccions. Era enorme i mhe perdut bastant, ara girant a la dreta, ara a lesquerra.
He passat per una parada de síndries i mhan convidat a passar per fer fotos i petar la xerrada uns moments...

Paradistes molt enrotllats. Beisboleros.

I més endavant amb un altre grupet de joves que també mhan demanat que mapropés a xerrar amb ells. Alguns em confonen amb un guiri francés o italia. Se sorprenen una mica quan els responc en castella, tot i que val a dir que la diferéncia dels nostres accents sovint dificulta la comprensió del que s´explica.

Típic bus escolar nord-americá reciclat pels nicaragüencs.
Abans de tornar a l´hostal a descansar una mica abans de sortir pel vespre, he parat a un local d´un sindicat de periodistes per xerrar una estona amb el paio que hi havia a la recepció. També devia tenir ganes de petar-la, ja que m´ha vist fent el "miron" i m´ha convidat a entrar. He estat més d´una hora preguntant i escoltant les explicacions del paio, pero no he pogut arribar a cap conclusio al voltant de la situacio socio-política del país. Vaja, que no s´ha mullat gaire... A veure si em trobo a algú una mica menys diplomatic.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada