"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 31 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 10 - Ometepe - San Juan del Sur.

Un senyor major a Merida (Ometepe) esllomant-se.

Avui he deixat definitivament l illa d Ometepe per anar una mica mes al sud, cap a San Juan del Sur, a la mateixa província de Ribas. Abans de marxar de l illa però he passat per un dels atractius naturals mes bonics, Ojo del Agua. Esperant el bus que m hi havia de portar he conegut a un senyor que li deien Licenciado i que m ha preguntat d on era, i m ha començat a explicar la seva historia personal... A saber, que el seu besavi era espanyol (Silvestre Monge) i que ell havia estudiat a fons les cultures precolombines, i fins i tot havia escrit llibres al respecte. M ha parlat de diferents pobles indígenes de la zona (els Nahuat sobretot), de la seva llengua, les seves creences, i els vestigis que n han quedat i que encara perduren. El senyor tenia 71 anys segons m ha dit, i es deia Manuel Hamilton Silva Monge. Tot un personatge (d actor i tot havia fet)...

El Ojo del Agua.

Així doncs, quan he deixat al bo del Manuel i he baixat del bus que ens havia recollit a Merida, he fet una caminadeta de res per arribar a aquest lloc tan màgic que s anomena Ojo de Agua. Un deu d aigua d origen volcànic amb efectes terapèutics segons m han dit, i que en comptes d estar calenta, estava a 20° de temperatura. Ideal. Això si, l aigua era cristal.lina i l entorn bucòlic. Hi he estat poca estona perquè havia d agafar una altre bus per marxar de l illa, però ha valgut molt la pena.

Volca Concepcion.

Per agafar el bus he hagut de caminar un bon tros per la carretera, per no haver d esperar-me mes de dues hores a que tornes a passar el que m havia deixat anteriorment. Aquest darrer bus m ha dut fins a Moyogarpa, una de les dues ciutats mes grans de l illa amb Altagracia. Alli he agafat el ferry que en una hora m ha deixat novament al port de Sant Jorge, i d aquí un taxi compartit fins al centre de Ribas. I del centre de Ribas un altre taxi compartit fins a San Juan del Sur. Pim pam pum!

Esglesia de San Juan Bautista a San Juan del Sur.

A San Juan m he instal.lat a l Hospedaje Eleanor, i encara no se del cert si el nom es deu a la propietària de la casa o al fill ;-) La veritat es que al nano li surt ploma pels quatre costats, però amable i atent ho es molt. No se si aquest poble deu ser alguna cosa semblant a Siges a la nicaragüenca, però ja n he vist mes d un amb aquesta gracia i salero. Casualitat? Potser.

Pintada de Sandino.

Avui no m ha donat temps a fer gaire cosa. He passejat una mica pel centre i he fet quatre fotos. M ha agradat molt l església de San Juan Bautista. No molt gran, però molt ben cuidada i amb un interior amb fusta molt maco. No diré acollidor, perquè a mi m hi veuran poc a dins d una església (mentre facin el que solen fer...), però s ha de reconèixer que com a edifici singular esta molt ben pensat.

Platja de San Juan del Sur.

El poble de San Juan esta molt bolcat en el turisme, tot i que en aquesta època de l any no hi ha gaire afluència. Destaquen els visitants joves amants dels esports aquàtics (surf, kayac, snorkel...) i s hi poden trobar locals irlandesos, canadencs, britànics... vaja, com Sitges però aquí. No saben sortir de casa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada