"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 29 de juliol de 2014

Nicaragua - Dia 8 - Ometepe (l'agonia).

Nois dels poblats propers fent un partidet en aquest camp de mines.

Aquesta nit m'he tornat a recordar de la mama i el papa, els germans, les cunyades, les tietes, les difuntes iaies i avis, i de tots els amics, col·legues i saludats amb els que alguna vegada he viatjat a qualsevol indret. I ho he fet de forma egoista, perquè m'ha despertat la febre (febre freda primer i calenta desprès), i m'he temut el pitjor durant una bona estona. Per sort no han arribat les diarrees (de moment i creuem els dits), però la febre m'esta durant tot el dia i avui tampoc he pogut sortir de l'hostal, fins a la tarda que he baixat a la platgeta a veure jugar a uns nois a futbol i per refrescar-me una mica. 

Pesca a l'antiga.

Suposo que no cal entrar gaire en detalls del que se sent i pateix quan puja la febre i no tens a ningú al costat que estigui per tu. Ja em veia avisant als de l'assegurança perquè em rescatessin o em fessin arribar a un metge fins aquí on paro (no seria cosa fàcil). Ja veurem com evoluciona el tema aquesta nit... confio que no sigui cap virus estrany d'aquells que et deixa grogui durant dies, ni que derivi en les molestes i agòniques cagarrines (a sobre no tinc bany privat dins l'habitació).

La filla del Jacinto amb la seva filla de dos anys. 

Per sort, porto un bon arsenal medic i entre paracetamol i ibuprofeno, sembla que la cosa es va relaxant. Demà us explico...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada