"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 2 de novembre del 2012

Un motiu per ser feliç: estar viu.


Avui estic una mica més a prop del final, però he de mirar-m'ho amb optimisme... ;-( Afortunadament, la meva vida és prou plàcida i entretinguda com per no haver-me de recordar gaire sovint que tot això algun dia s'acabarà (esperem que sigui més tard que d'hora).

Un dels motius per celebrar amb alegria aquest aniversari és el fet que avui tinc pont i no he d'anar a treballar. Llàstima que el govern vol suprimir la festivitat del dia de Tots Sants, i segurament en el futur el meu aniversari no coincideixi amb cap festa ni pont. En tot cas, gaudirem de la situació actual i millor no pensar en el futur... en cap sentit.

No espero res d'especial en el dia d'avui. És més, ja m'està bé la rutina diària, i es millor no crear-se grans expectatives per no emportar-se grans decepcions. Demà si que ho penso celebrar amb uns quants amics, col·legues i algun conegut fins i tot. Una excusa perfecta per estrenar la nova casa, i fotre'ns un festival etílico-gastronòmic. I si a sobre el Barça guanya, jornada rodona. Ha ha ha...

Ahir veig tenir un d'aquells moments d'eufòria vital baixant de la Mola, escoltant música amb l'mp3, i havent-me begut una llauna de birra al pati interior de la casa de la Mola, amb el sol tocant-me a la cara i protegit del fort vent que bufava. Doncs, baixava ben alegre i content, i les cançons em semblaven el doble de bones del que habitualment em semblen. Escoltava la Fanfare Ciocarlia, els Dusminguet i Estopa (els tinc per ordre alfabètic al reproductor), i em venien ganes de picar de mans, de ballar, de mirar el paisatge com mai l'havia mirat... Tot això ho pot aconseguir una sola llauna de birra?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada