"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 4 de novembre del 2012

Malgrat les putadetes, bona estona amb els amics.

Jo en plena humiliació.

Ahir vaig celebrar anys amb un bon grapat d'amics a casa. Els molt cabrons es van presentar amb xandall, per allò d'"Avui tots som Risto". La veritat és que no calia, ja que a mi m'agrada que tothom pugui vestir el que vulgui allà on vagi, sense convencionalismes ni imposicions, però en tot cas, es va fer certa aquella dita castellana de "donde fueres, haz lo que vieres". ;-)

Més enllà del vestuari que van triar els amics per presentar-se a sopar a casa meva, el més important és poder-nos juntar per celebrar coses. I poder gaudir d'un bon àpat, uns beures, i molts riures. Com es pot comprovar en la imatge superior, els amics es van encarregar de que no faltessin les rialles, ni que fos per humiliació de l'amfitrió. Espero que no es converteixi en una nova tendència de celebració. 

Gràcies, amics, pels bons moments!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada