Normalment, no acostumen a agradar-me les pel·lícules ambientades en el món escolar, ja que no solen mostrar mai la realitat que es viu dins les aules. Més aviat presenten als mestres com superherois superdotats que sempre tenen la resposta adequada a les situacions més rocambolesques que els guionistes es puguin arribar a imaginar.
La realitat de les aules acostuma a ser bastant més complicada del que ens mostren a les pel·lícules, i el final de la història no sempre acaba amb èxit, com acostuma a passar a la gran majoria d'elles. Sempre he cregut que per fer una pel·lícula realista del món docent, caldria deixar unes quantes càmeres ocultes dins les aules sense el coneixemt-consentiment de professors i alumnes... aleshores sí que observaríem el peix que s'hi dóna dins.
El cas de la pel·lícula que ahir vaig anar a veure, es troba al costat més tremendista de la visió educativa, i potser exagera un punt de vista totalment derrotista i dramàtic de la situació. De fet, no hi ha moments "bons" en tot el metratge, més enllà d'alguna situació còmica d'algun professor passat de voltes, o alguna escena tendra entre personatges de sexes oposats.
Més enllà de les típiques situacions de conflictivitat que es pot trobar tot professor dins de les parets d'una aula d'institut (violència, indisciplina, passotisme, manca de respecte a l'autoritat del mestre o als companys...), al protagonista de la pel·lícula se li ajunta la gana amb les ganes de menjar: té un passat fosc que el turmenta; es creua amb una prostituta adolescent maltractada i se la porta a casa per ajudar-la; se li suïcida una alumna i se sent culpable; se li mor l'avi que té a un hospital mig abandonat i amb alzehimer; la companya de la que s'ha enamorat li gira l'esquena perquè es pensa que s'ha fregat amb una alumna; etc., etc. vaja, només li falta agafar la sida i que l'acomiadin per acabar d'arrodonir el drama.
En definitiva, encara espero que arribi la pel·lícula de professors amb la qual em pugui identificar. Ni ensucrada i benintencionada, ni dramàtica com si la vida dels mestres fos un martiri permanent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada