Quo vadis Minyons.

Intent de 3d10fm a la Diada dels Minyons d'ahir.

Ahir els Minyons vam actuar al Raval de Montserrat amb motiu de la nostra XXXIVa Diada de la Colla. Com cada any per aquestes dates, hi havia un bon gruix de camises malva: dels minyons que no fallen mai, dels minyons que apareixen per assaig a partir del mes d'abril, dels minyons que només venen a les grans actuacions, dels minyons que només venen quan es fan castells a casa, o dels que simplement van aparèixer a la Diada després d'uns quants anys sense deixar-se veure. Tots, repeteixo, tots, són benvinguts, sigui quin sigui el seu grau de compromís amb la colla.

Pel que fa als castells intentats, la veritat, es que vam sortir tots bastant decebuts. La raó és que no ens en vam sortir amb el principal objectiu de la diada, que no era altre que el 3d10fm. Tot i els magnífics assaigs de dijous i divendres, on vam col·locar sisens amb suficiència i durant una bona estona, a plaça ens va tornar a fallar quan ja hi havia els dosos col·locats. El retard en la pujada de l'anxeneta i l'aixecadora va resultar fatal per l'estructura que va acabar cedint quan les dues petites ja enfilaven el pis de setens. Els que ho miraven a plaça comentaven convençuts que el castell es podria haver carregat amb suficiència de no haver-se retardat tant la canalla, i fins i tot, amb opcions de descarregar, en funció de com hagués respost el tronc del castell si sona l'aleta. I es que la psicologia als castells és molt important i als del tronc se'ls va fer massa llarga la pujada.

Després de l'ensopegada vam continuar amb decisió l'actuació, atacant el 4d9f (que hauria estat el tercer castell en cas que haguéssim descarregat el 3d10fm, ja que el 5d9f ja s'havia descartat al darrer assaig del divendres), que es va descarregar sense problemes. En aquest punt, els tècnics van optar per continuar amb el 2d9fm (que ja havíem descarregat en les dues darreres ocasions que l'havíem intentat), que va quedar en solament carregat, amb la qual cosa esvaïa els dubtes d'un possible nou intent del 3d10fm, tal i com molts minyons desitjàvem. Vam acabar l'actuació baixant pistonada amb un 3d8 bàsic degut a les baixes i a l'estat mental de la canalla.

Després de comprovar que la sort no ens està acompanyant gaire últimament en les grans exhibicions, crec que cal fer una anàlisi seriosa d'on estem i d'on volem arribar, dels punts forts i els punts dèbils a nivell intern, de les oportunitats i les "amenaces" a nivell extern. Així que... al loro! Que no estamos tan mal.

Hi havia qui, en calent, després de l'actuació d'ahir al migdia, ho veia tot negre i col·locava als Minyons molt lluny de la resta de les grans colles del moment. Jo crec que moltes colles (per no dir totes menys una) envejarien estar en la situació actual dels Minyons. Quantes colles es poden plantejar els castells que ens plantejàvem els Minyons per aquesta diada (3d10fm, 5d9f i 2d9fm)? És cert que enguany hem perdut gamma al no poder plantejar-nos castells amb el pilar, però després de veure com està evolucionant el nou pilar de les noves generacions, crec que aviat tindrem moltes alegries. Qui s'hagués imaginat fa cinc anys un 2d9fm amb dos quarts nous, un quint nou i un sisè nou? Quantes colles són capaces de reunir la gentada que hem tingut al pati d'assaig els darrers dies? Gent d'un fotimer de colles castelleres, terrassencs i fins i tot, un equip de rugbi sencer.

Un dels aspectes en el que hem de millorar considerablement, és el de l'entrada de nous castellers de tronc. No pot ser que no disposem de més de cinc castellers per pis, quan hi ha colles més "petites" que en tenen set o més (Gràcia, Sants, Barcelona, Joves, Jove, Vella, Vilafranca...). És important poder anar introduint a nous castellers al tronc, i castells com el 7d8, o el 9d7 són perfectes per a anar rodant a aquests castellers. A banda de tenir a molta més gent motivada i contenta. Crec que les successives tècniques de la colla sempre han tingut molta por a fer canvis i a treure a segons qui del tronc d'un castell. L'exemple de les darreres incorporacions de gent nova, i el nivell que han mostrat, demostren que cal mirar millor el pati d'assaig per comprovar que hi ha gent de sobres capacitada per agafar el relleu. No divinitzem el fet de poder pujar al tronc dels castells, ja que hi ha suficients exemples que confirmen que molta gent està capacitada (i il·lusionada) per fer-ho.

Un altre aspecte que ens està donant molts maldecaps en les darreres temporades, és el de la canalla. Enguany hem estat de sort de poder comptar amb dues germanes molt compromeses i decidides, però no es pot deixar tota la pressió de pujar en mans de dues nenes. Hem aconseguit introduir a un nou acotxador en els grans castells, però aquesta estadística és del tot insuficient per una colla com els Minyons. No sé com s'ha de fer, ni perquè no aconseguim que la canalla que tenim a l'assaig progressi, però crec que aquest aspecte és vital quan s'aspira a fer castells dels més alts. Cal més col·laboració a l'assaig de canalla per poder fer més proves? Doncs busquem nous col·laboradors. Calen nous sistemes d'assaig per fer que la canalla progressi més ràpidament? Doncs imitem, copiem, investiguem com ho fan la resta de colles.

Un altre aspecte molt millorable és el grau de compromís dels minyons. Tot i que som una colla que ens podem plantejar grans reptes com el 3d10fm, o assajar un monstre com el 4d10fm, després resulta que no podem portar el 4d9f més enllà de les actuacions punta per manca de camises a la resta d'actuacions. Si els Minyons no podem fer el 4d9f almenys vuit o deu cops l'any degut a la manca de camises, això vol dir que no estem al nivell de la resta de colles "grans" en aquest aspecte. I el compromís també es demostra als assaigs. Tant per l'actitud que es pren quan es fan les proves, com per l'horari d'arribada a l'assaig, l'atenció i el silenci... no crec que jo sigui el millor exemple en aquest sentit, però segur segur que tampoc dels pitjors. Bé, com a mínim puc dir que porto més de vint anys donant el "callo" encara que sigui al 80 per cent. N'hi ha que demanen el 100 per cent durant unes temporades i ara el seu compromís no arriba ni al 10 per cent. Hauríem de plantejar-nos per què hi ha gent que deixa de venir a fer castells o ve molt menys del que venia. Gent nova que entra per la porta del local n'hi ha un bon grapat cada any, però això després no es tradueix en pinyes més grans a les actuacions. Per què serà?

Bé, i moltes més coses que caldrà anar analitzant i que esperem puguin resoldre els futurs equips tècnic i directiu. Als que han estat enguany, donar-los les gràcies per l'enorme feina feta i les hores dedicades, i si continuen, tindran tot el meu suport.