Eleccions 2012: Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

En línies generals, podríem dir que les eleccions d'ahir no han modificat gaire el mapa general de l'electorat català. Tot i la important davallada en escons de CIU (-12), cal comprovar que ERC ha pujat (+11) pràcticament en la mateixa proporció d'escons que ha perdut convergència, i els escons que ha perdut SI (-4) han anat a parar a la CUP (+3). La suma dels escons sobiranistes CIU-ERC-CUP (gràcies Artur pel pas endavant, mai t'estarem prou agraïts) dóna un total de 74, majoria parlamentària folgada respecte a la resta de forces que formaran l'arc parlamentari els propers quatre anys: PSC-PP-ICV-C's sumen 61. I de fet, els 13 escons d'ICV no sabem del cert de quin bàndol són, ja que encara no s'han posicionat en l'aspecte nacional (i ja aniria sent hora...).

Cal destacar l'augment notable de la participació (tot i que encara no acabo d'entendre que hi hagi més d'1'5 milions de catalans que no els importi un rave el futur del país) que s'ha situat en un 69'56%. Aquest destacat augment de la participació ha anat contra els interessos de CIU, ja que els nous votants s'han decantat per altres formacions. Els 504.820 nous vots respecte a les eleccions del 2010, més els 90.489 que s'ha deixat CIU, els 56.313 que perd SI i els 51.900 que s'ha deixat el PSC, se'ls han repartit els partits que han pujat, de la següent manera: ERC (+277.119), C's (+168.771), ICV (+128.033), CUP (126.209), PP (+84.131). 

Fer hipòtesis dels transvasaments de vots entre partits és pura fantasia, però m'atreveixo a opinar que CIU ha perdut principalment cap a ERC i el PP, el PSC cap a C's i ICV, i SI cap a CIU, ERC i la CUP en menor mesura. Els nous votants s'han decantat pels partits minoritaris ERC, la CUP, C's, ICV i PP. 

El total de vots a partits "sobiranistes" (CIU-ERC-CUP-SI) és de 1.781.460, mentres que els vots a partits unionistes (PSC-PP-C's) és de 1.269.455. Faltaria saber cap a on es decantarien els 358.857 votants d'ICV en el cas d'un hipotètic referèndum... I dels partits residuals ni diguem. Sembla que la majoria sobiranista comença a ser prou important com per plantejar-se aviat el referèndum d'independència. És probable també que alguns dels actuals votants de CIU votessin contra l'alliberament nacional, tot i que durant la campanya, destacats membres de la formació van afirmar que Catalunya necessitava ser un nou estat d'Europa per avançar, i apostava clarament pel dret a decidir i pel dret a l'autodeterminació (vaja, que sense haver de dir gaire la paraula independència, però independentistes al cap i a la fi. Només calia sentir els crits dels seus acòlits ahir a la nit quan els líders del partit van sortir a donar la cara). 

Així com veig possible que un percentatge indeterminat dels actuals votants de CIU votessin no a la independència en un referèndum (per allò de no molestar ni fer enfadar als veïns), veig molt improbable que els actuals votants dels partits unionistes (PSC-PP-C's) puguin replantejar les seves conviccions nacionals i votar a favor de la independència. Això significa, que el futur del nostre país està a les mans dels votants de CIU, i que caldrà veure com actua a partir d'ara aquesta formació, i si és capaç de convèncer a les seves masses que l'únic camí possible per no fer-nos més mal és el de l'alliberament nacional. Potser caldrà, primerament, que els convergents desfacin aquesta coalició cada cop menys comprensible amb Unió, o directament carregar-se al espanyolista del Duran enviant-lo al senat, o jubilant-lo, millor.

A partir d'ara s'obren unes quantes possibilitats de cara a la formació d'un nou govern, que passen sens dubte pel lideratge de CIU, que ha estat la força més votada amb diferència tot i la davallada. Sembla lògic pensar que CIU aposti per ERC com a soci per avançar cap a l'estat propi, però no està tan clar que aquest tàndem tingui possibilitats reals d'entesa al trobar-se bastant lluny pel que fa a les concepcions socials i econòmiques. Difícil ho tindran tant els uns com els altres per arribar a acords. Esperem que ambdós partits entenguin que el prioritari per molts catalans és poder exercir el dret a decidir què volem ser, tot i que també hauran d'entendre els fins ara governants, que el molts catalans no estan d'acord amb les polítiques de retallades portades a terme els darrers anys.