Aquests darrers dies des de la sentència condemnatòria de la (in)justícia espanyola als líders polítics i als activistes socials catalans, i l'empresonament d'activistes dels CDR, milers de catalans, joves majoritàriament, han sortit als carrers a protestar i a mostrar la seva ràbia.
Si fins a dia d'avui les mobilitzacions s'havien caracteritzat pel seu pacifisme extrem (allò de ni un paper a terra), des de dilluns es pot dir que hi ha un sector de l'independentisme que ja en té prou de llirisme i pensa que cal passar a una acció més directa per forçar les autoritats espanyoles, i també al govern català, a prendre mesures per solucionar el conflicte, és a dir, garantir el dret a l'autodeterminació del poble català i l'alliberament de totes les persones preses.
Hi ha molta gent que es posa les mans al cap davant de les imatges televisives d'encaputxats cremant contenidors o llençant llaunes buides o pedres al cossos de repressió de l'estat (incloc els Mossos), i potser els sembla normal la brutalitat d'aquests cossos i la seva impunitat.
Personalment, sóc partidari de resoldre els conflictes polítics per vies democràtiques. Sempre que es pugui.
Com deien els Dharma, ja al 1996:
ResponElimina"El carrer no és de la policia
el carrer és vent de llibertat"
Grans la Dharma!!
EliminaTot plegat ha près un caire que no esperàvem, però està clar q d'alguna manera s'ha de desencallar l'assumpte! A veure per on tirem ara!
ResponEliminaSols el poble salva el poble!
EliminaTenen mala fama, entre certs sectors, les manifestacions súper pacífiques, que són molt maques, però no espanten a ningú. El terme llirista ha fet molta fortuna, especialment entre els valents de twitter, que foten tota la merda que poden sobre els altres, però no saps mai si estan al carrer realment o només ho fan veure. Per mi, és igual de llirista pensar que cremar un contenidor ens acosta més a la independència que una manifestació d'un milió de persones. Que la resistència permanent als carrers pot tenir els seus efectes? Doncs potser sí. Ja he après a no criminalitzar a qui no es mou dels carrers, i si pel camí es perd una mica de mobiliari urbà, doncs mira, mala sort. No em creia que aguantaríem tant, i ara sembla que sí que és possible. Doncs tot suma. Si això deslloriga una mica la postura negativa de l'Estat, serà perfecte. Però al final el conflicte s'haurà de solucionar parlant i votant, ho vulguin o no. Total suport als qui s'estan deixant la pell al carrer, jo hi sóc quan puc, encara que ni sóc prou valent ni va amb el meu tarannà enfrontar-me amb ningú en el cos a cos ni en la distància, tot i que assumeixo, amb cert neguit, que si hi vaig pot passar.
ResponEliminaXexu, el jovent està fart de manifestacions massives, i se n'adonen que deu anys després estem pitjor (empresonats, reprimits, etc.). S'ha vist que no ha servit per a res, més enllà que hi hagi polítics independentistes que viuen amb sous de puta mare. Se'ls ha acabat la paciència i surten al carrer a protestar, i quan es topen amb policies violents que els maltracten, responen.
EliminaI el diàleg no vindrà perquè sí. Això és més que evident. Se'ls haurà de forçar. Hem vist com a altres països els ha funcionat la revolta i aquí potser serà més efectiu que no pas grans mobilitzacions que no tenen cap afectació real per a l'estat opressor i repressor.
Si no hi haguessin els cossos de repressió de l'estat a qui tirarien coses aquest jovent?
ResponEliminaSegur que aquest jovent preferiria estar a casa seva, a la classe, al bar, a la biblioteca, o al club esportiu, en comptes de llançant coses a la policia.
Elimina