Quina gran merda haver-se d'acomiadar d'un amic quan encara no toca. Avui ens ha deixat el Tara, el Francesc Xavier Alcántara Marín, amb tan sols 51 anys, després d'uns mesos de lluita infructuosa entre l'hospital de Terrassa i la Vall d'Hebron. No es podrà dir que no ho has intentat amb totes les teves forces.
El passat divendres vaig marxar de l'habitació on t'anaves apagant i em vas acomiadar mostrant-me un cor amb les dues mans. Tinc la sensació que va ser el teu comiat final tot i que et vaig dir que tornaria a visitar-te.
La vida no ha estat justa amb tu. Has donat més del que has rebut a canvi. Esperava poder compartir molts més moments amb tu. Molts més esmorzars, dinars i sopars; molts més concerts (de Manu Chao ja prou!); molts més partits de l'USAP; moltes més partides de dòmino; moltes més excursions; en fi, molt més de tot.
Ha estat un plaer, i una fortuna conèixer-te, amic Tara. Descansa en pau!
