Ahir vaig veure aquest pel·liculot irlandès que narra l'origen d'un banda de hip-hop nord-irlandesa que ha tingut una forta repercussió a Irlanda gràcies a les seves lletres irreverents en irlandès (gaèlic) i a la seva actitud rebel i macarra.
Afortunadament, a casa nostra ja fa força anys que el català es present en la indústria musical, tot i que encara no en igualtat de condicions i d'oportunitats. Tanmateix, darrerament hem vist com bandes que canten en català han omplert grans recintes i festivals. Similar cosa passa amb el cinema i el teatre, que malgrat jugar amb pitjors condicions, quan tenen qualitat (i n'hi ha molta), tenen el suport del públic.
