"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 29 d’abril del 2025

Crònica de 10 hores d'apagada.

 

Ahir es va viure una situació d'aquelles excepcionals i inesperades arrel d'una apagada de llum general a l'estat espanyol, Portugal, i part d'Itàlia. Encara avui no han pogut determinar exactament quina/es va/n ser les causes de l'apagada, tot i que a través de diferents mitjans van sortir hipòtesis de tota mena: ciberatac, fenòmens atmosfèrics estranys, submarí rus a prop de la costa...

A mi l'apagada em va agafar a la feina, just quan els alumnes acabaven les classes al migdia. Vaig tenir uns instants de cobertura mòbil per poder contactar amb els pares i saber que també estaven sense llum, i un company d'un altre centre em va confirmar que estaven igual però ningú sabia la causa.

Així que vam fer el claustre amb normalitat, vaig anar a dinar a casa (per sort tinc cuina de gas) i vaig tornar a l'escola a la tarda. Pel vespre, a les 18:00 havia quedat amb un vell amic per fer una cervesa i xerrar, i tot i que no vam poder confirmar la cita, ens vam trobar a l'hora establerta com s'havia fet tota la vida. 

Quan començava a posar-se el sol vaig tornar cap a casa i vaig presenciar com tornava la llum a la Rambla de Terrassa. Tanmateix, a casa no va passar fins passades les 22:30. Vaig viure uns instants màgics de foscor, amb espelmes i sopant com havia fet en més d'una ocasió de petit, quan aquestes apagades eren més freqüents.