Avui hem anat a fer la tradicional sortida de patinatge amb els alumnes de 1r i 2n. Enguany hem canviat el Parc de Vallparadís pel Poliesportiu de La Maurina per tenir més ombra i un terreny més pla i menys irregular.
Pel matí he anat a l'escola amb la meva furgoneta per carregar les bosses amb els patins i les proteccions de patinatge. Els alumnes de 1r i 2n han anat agafant la seva bossa del gimnàs i portant-la a fora del pati on jo els esperava amb la porta de la furgoneta oberta i els col·locava la bossa.
En un moment donat ha vingut un alumne de 1r a donar-me la bossa, i un cop col·locada sobre del matalàs que em fa de llit li he dit que "ja podia anar cap a dins" (em referia a que podia tornar al vestibul on hi havia els seus companys de classe amb la tutora). Quan he vist que el nen començava a enfilar-se a la furgoneta per pujar damunt del matalàs i alhora que em preguntava si havia de seure damunt del matalàs, m'he quedat ben sorprès i no he pogut evitar que se m'escapés el riure.
El nen, en veure la meva reacció m'ha preguntat si m'havia agradat la broma que m'havia fet. Ara tinc el dubte de si realment es pensava que jo li demanava que entrés a la furgo, o si em prenia el pèl. No em puc creure que un nen tan petit tingui aquest sentit de l'humor tant fi, però demà intentaré sortir de dubtes.
