Fa un parell de setmanes que vaig anar acompanyat d'un nebot i la mare al teatre Victòria, a l'avinguda Paral·lel, a veure Mar i Cel, que aquest juny s'acomiada dels escenaris i posa el punt i final a una de les companyies de teatre més prolífiques i de més èxit de l'escena catalana, Dagoll Dagom, creada l'any 1974.
Ha estat la tercera vegada que veia l'obra, que la mateixa companyia va estrenar l'any 1988 i que ha reposat en tres ocasions (2004, 2014 i 2024), i probablement és la que més he gaudit. Les noves tecnologies han permès fer una escenografia més espectacular, si cap, amb imatges digitals impressionants que engrandeixen la ja de per sí increïble història i grans interpretacions.
El cert és que se'm van fer curtes les prop de dues hores i mitja que dura l'obra, i que vaig viure amb gran emoció els moments de major intensitat amb la cançó dels pirates com a punt àlgid just abans de la pausa a mitja obra. Cançó que s'ha convertit ja en un himne popular que em torna al cap força sovint i que canto als alumnes també força sovint.
