Ahir el Barça de handbol jugava al Palau Blaugrana el partit de la 23a jornada de la lliga contra el Granollers, i es podia haver proclamat matemàticament campió de lliga si hagués guanyat el partit. I era el que tothom esperava ja que el Barça portava set anys (des del 13 d'abril del 2018 i també contra el Granollers) sense perdre a casa en lliga. Però ahir el Granollers va donar la sorpresa guanyant en un partit molt ajustat per 30-31, amb un darrer gol de penal del veterà Antonio García, una aturada del porter visitant en els darrers segons, i una gran defensa en la darrera acció deixant el crac blaugrana Dika Mem sense opció de llençament.
Molt probablement el Barça es proclamarà campió la propera jornada en el partit que ha d'enfrontar a la pista del Benidorm, però ahir el Granollers va celebrar la victòria al Palau com si d'un títol es tractés. I jo, que sóc molt culer, ahir em va saber menys greu la derrota dels meus. Per una banda perquè aquest Barça és practicament imbatible en les competicions estatals, i això li resta emoció a la competició, i per altra, perquè sempre m'han caigut bé els equips catalans que treballen des de la base des de fa molt anys a l'ombra del Barça. I el Granollers continua mantenint viva la flama de l'handbol, un esport que ha perdut afició degut a la gran ombra del futbol.
Bravo per ells!
