"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 13 de desembre del 2025

Tanca un històric terrassenc, el Galàxia.

 

Abans-d'ahir em vaig assabentar a través d'un missatge a les xarxes de l'alcalde de la ciutat que l'històric bar Galàxia, obert fa 36 anys al barri de Pere Parres, tancava el proper 24 d'aquest mes per jubilació dels propietaris. Ràpidament vaig organitzar una trobada amb una colla d'amics per acomiadar-nos de l'Antonio i la Mari, i del seu local de tapes que en tantes ocasions ens ha acollit. Ha hagut de ser un esmorzar ja que ja tenien totes les nits plens fins al dia del tancament definitiu. Malauradament, encara no han pogut traspassar el local a ningú, amb la qual cosa Terrassa perd un local emblemàtic on esmorzar, dinar o sopar a preus populars.

Per sempre guardaré a la memòria els sopars a la prèvia del ball de màscares de Carnaval al recinte Firal, que anàvem ja tocadets i sortíem encara pitjor. I un munt de sopars amb gent dels Minyons, amb companys mestres, o amb algun amic per petar la xerrada i menjar bé. Ja fos a dins del local, d'on sempre sorties amb aquell perfum de fregits, o a la terrassa que muntaven a la plaça que hi havia al davant i que ningú sap com s'anomena.

De les tapes que oferien, les més habituals en les ocasions que hi anava, eren els txocos, les braves, els pintxos de porc-senglar, l'albergínia amb mel, la tripa, la carn en salsa, la pota de pop a la planxa, les carxofes arrebossades, les gírgoles amb pernil... Com ho trobaré a faltar! 

Gràcies per tot Antonio i Mari!  

dijous, 11 de desembre del 2025

Lluitant contra el virus.

 

Doncs ja porto tres nits i tres dies lluitant contra algun virus (no he anat a confirmar-ho al CAP) que devia agafar aquests dies de pont a la Fatarella. O potser al llarg de la setmana passada a l'escola, on hi ha hagut un bon nombre de casos, alguns amb recuperacions de llarga durada. Feia molt temps que no patia un contagi víric tan perllongat en el temps, i el pitjor de tot és que encara no he fet net. Ara mateix estic amb dècimes i ja estic pensant a prendre alguna pastilla per poder descansar al llit. De moment no he faltat cap dia a la feina, no he tingut febre al llarg del dia, tot i que els símptomes (tos seca, congestió nasal, mocositat, cansament...) són evidents. Creuo els dits per poder acabar demà dignament la setmana. Vaja, i per fer net aviat!

dimarts, 9 de desembre del 2025

Alejandro Quintero González, descansi (d'arbitrar) en pau.

 

El diumenge el R. Madrid va perdre el seu partit de lliga al Bernabéu contra el Celta de Vigo (0-2), i com de costum els jugadors, el tècnic, el delegat arbitral de l'equip, els mitjans afins, els comentaristes televisius, els realitzadors televisius, etc., etc., van mostra un cop més el mal perdre d'aquest club-estat. Van envoltar l'àrbitre en to amenaçador i van fer-li comentaris de perdonavides de l'estil "tu no saps a qui xiules", "tu no saps a quin camp ets"... A banda d'insults diversos com el de Bellingham al quart àrbitre (puto imbècil), un intent d'agressió de Vinicius xutant-li la pilota des de lluny sense arribar a impactar-lo per poc, o el propi entrenador blanc, Xabi Alonso, dient que l'àrbitre havia desquiciat els seus jugadors.

És un escàndol el que es permet a aquest club mafiós, presidit per un mafiós amb tentacles a les clavegueres de l'estat, que utilitza el seu poder per condicionar els àrbitres (per si no estan prou condicionats ja, sent la majoria seguidors del R. Madrid).

Diumenge, Alejandro Quintero no es va acovardir i va acabar expulsant a Carreres per segona groga després que li digués "eres muy malo", i a Endrick que era a la banqueta per algun altre exabrupte. Aleshores va començar l'assetjament blanc.

Malauradament, les televisions del règim que s'encarreguen de la realització dels partits oculten qualsevol acció que pugui perjudicar el club-estat, i si s'arriba a fer públic, ja s'encarreguen els comitès o qui sigui que la cosa quedi en una sanció de riure.

Fot molt fàstic la impunitat que tenen aquesta colla d'energúmens, tramposos, i mals esportistes. És un miracle poder competit contra aquesta màfia. Veurem quines trampes i robatoris més portaran a terme fins al final de la lliga. I, malauradament, sabem que no s'hi pot fer res. Bé, si fos per mi, anar a jugar a la lliga anglesa. O crear una lliga catalana de nivell. 

dilluns, 8 de desembre del 2025

Pont a La Fatarella.

 

Aquest pont de desembre he anat a La Fatarella, a la comarca de la Terra Alta, terra de vinyes, oliveres, avellaners, i de clotxes, amb motiu de la Fira de l'Oli. Hi vaig baixar el divendres al migdia, amb aturada a dinar a l'Hospitalet de l'Infant, i l'estada també va incloure una visita a Tivissa per visitar la Fira de Nadal d'aquesta bonica localitat de la Ribera d'Ebre.

A La Fatarella he descobert la clotxa, el plat típic dels treballadors del camp, fet a base d'un pa rodó que es buida de molla i es farceix amb botifarra negre, tomaquet escalibat, una arengada, all, i molt oli. Una festa molt popular que se celebra al carrer i on no falten els porrons de vi blanc i negre local.

També he gaudit de les converses amb locals que m'han explicat un munt de coses del seu estil de vida rural en un poble de menys de 1.000 habitants. Em porta records de quan Viladecavalls era un poble similar. 


 



Tivissa.

Tivissa







divendres, 5 de desembre del 2025

75 anys del naixement del Camarón de la Isla.


 

Era una noche de invierno
Que llovía a chaparrones
Tu niña monje decía
Joselito, dame frijoles

La fragua estaba encendía
Tu mare juana cantaba
Y tu pare luis hacía
Alcayatitas gitanas

¡Ay José!
Yo te canto camarón
Te canto pa que me cantes
Y me alegres el corazón

Y ahora va a cantar José
Y ahora va a cantar José
Plata de luna en los puertos
Y oro de vino de Jerez

Temblando entre las estrellas
La voz del camarón viene
Y el corazón de la tierra
La sostiene, la sostiene

(Cançó "Camarón" dels Pata Negra inclosa a l'àlbum Blues de la Frontera). 

dimecres, 3 de desembre del 2025

El temassu del dimecres. Dr Calypso + Skatalà - "Ràstaman".

 

Un dels darrers temes del penúltim concert de la gira Recaiguda Tour, en col·laboració amb els cantants d'Skatalà, Pitu i Quique, més el saxofonista també dels Skatalà, és aquest Ràstaman original dels Skatalà, inclòs a l'àlbum "Borinot, Borinot" de l'any 1993.

No sé si podrem tornar a veure en directe els pioners de l'ska català que es van trobar el divendres i el dissabte a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona. Tant de bo sí. En tot cas, me n'alegro d'haver-los pogut seguir tots aquests anys. 

dilluns, 1 de desembre del 2025

Un clàssic terrassenc: La Antorcha.

 

Ahir vam anar en família a celebrar els 83 anys del pare, a un dels restaurants més veterans i amb més solera de la ciutat, La Antorcha, a la part alta de la Rambla d'Ègara. Un d'aquells restaurants de tota la vida, regentat per la mateixa família que va obrir el local, on encara fan cuina catalana tradicional, t'atenen cambrers veterans en català, i posen estovalles blanques a taula.

Malauradament, no en queden gaires ja a Terrassa com La Antorcha, per no dir cap més. Recordo alguns que van tancar, com el Sara, o l'Hostal del Fum, o Cal Gendre. N'hi ha molts del tipus braseria, o de cuina d'autor, pizzeries, de tapes, de menú... però ja no se'n troben d'aquests de cuina tradicional, de cullera, de postres casolans, com els que anaven els nostres avis. Una pena.

Diuen que a l'antic Hostal del Fum s'hi fan obres i que reobriran amb un Aparthotel a la planta de sobre. A veure si realment mantenen l'esperit de l'antic local. Tant de bo!