6-7.

 

Avui finalment, he après el significat d'una expressió que fa mesos que escolto dir als meus alumnes de 4t de primària de tant en tant: six-seven. Així en anglès. De vegades perquè han vist un 6 o un 7 a la pissarra, o casualment el 67. I a ells els fa molta gràcia. I mai els he preguntat per què ho deien, perquè tampoc és que tingués gaire interès a saber-ho, però avui ho he llegit en una notícia d'aquestes ràndom que llegeixes navegant per internet. 

I explica que és una expressió que s'ha popularitzat arrel d'una cançó d'un raper nord-americà i que gràcies a vídeos d'aquests xorres que es viralitzen, milers, milions, d'adolescents i preadolescents no poden parar de dir-ho en qualsevol lloc i a tota hora.

Recordo que quan jo era petit i després de jove, també teníem algunes expressions xorres que ens agradava repetir amb els amics i que ens semblava la cosa més divertida del món. Recordo algunes com "brutal", "vaya buho", "ara sí", "a tope", "yavé", etc., etc. 

El temasso del dimecres. El Pony Pisador - "Un Viatge en Aquest Tren".

 

Que els Pony Pisador publiquin un nou tema a les xarxes sempre és un motiu d'alegria que m'agrada compartir amb la meva parròquia. I l'he escoltat i m'ha agradat a la primera, així que espero que a vosaltres també us agradi. Un bon dia per publicar una cançó sobre trens, no? 

Tal faràs, tal trobaràs.

 

No he estat mai client de la plataforma de continguts audiovisuals Filmin, però si ho fos ja m'hauria donat de baixa després de saber que han promogut una producció on es fa un rentat de cara i un homenatge als policies i guàrdies civils que van venir a Catalunya l'1 d'octubre del 2017 a impedir que els catalans celebréssim un referèndum, i a atonyinar tot aquell, dels més joves als més vells, homes i dones, que va intentar defensar les urnes i la democràcia.

Es veu que el documental ha aixecat tants comentaris indignats a les xarxes que s'ha promogut un boicot a la plataforma, que pel que es veu ha tingut força èxit, amb milers de baixes de clients indignats. 

Algun responsable de la plataforma ha intentat excusar-se dient alguna cosa així com que no volen censurar cap contingut i merdes vàries, però ningú li ha comprat les excuses. Més aviat ha provocat l'efecte contrari, que més gent es doni de baixa a la plataforma.

Ens poden ocupar i intentar humiliar, però no els sortirà de franc. A prendre pel cul Filmin! 

Com un nen amb patinet nou.

 

Aquesta setmana he estrenat un nou patinet elèctric. La raó principal per al canvi ha estat que l'antic patinet ja pràcticament no tenia potència per pujar la Rambla, ni autonomia per fer gaires viatges. I per acabar-me de convèncer de la necessitat del canvi, al meu nebot li havien robat el seu patinet i li he traspassat el vell.

M'he comprat un Xiaomi Pro 5, que jo no hi entenc, però me'l van recomanar. I la veritat és que pel que he pogut comprovar en aquesta primera setmana, té molta més autonomia i potència que l'antic Cecotec Bongo. Em penso que 30 o 40 quilòmetres els faré amb la bateria carregada completament.

Tanmateix, no tot són avantatges. Aquest nou patinet pesa bastant més que l'altre. Uns 6 o 7 quilos més, que es noten quan l'has de carregar a pols i pujar-lo al pis. ;-) 

Setmana gloriosa per als culers.

 

Quina setmana que portem els culers! Començant diumenge passat amb la victòria a la final de la Supercopa a Jeddah contra l'etern rival, el Real Madrid (3-2), en un partit on el Madrid es va presentar com un equip petit, qual Getafe, amb una tàctica defensiva, atemorits. I l'endemà, tot i que alguns periodistes de la caverna madridista volguessin fer creure que l'entrenador blanc, Xabi Alonso, sortia reforçat després de perdre el primer títol de la temporada, Florentino va decidir acomiadar-lo i anunciar un nou tècnic, el odiós exdefensa blanc Álvaro Arbeloa.

I sense temps per descansar gaire es presentaven els partits dels setzens de final de la copa del rei, i el Madrid jugava a Albacete una eliminatòria a partit únic, i van acabar perdent en el temps de descompte (3-2 també com a la supercopa) tot i haver empatat també al temps de descompte (2-2 al minut 90 i escaig) i quan tothom pensava que el somni de l'Albacete s'havia acabat, doncs patapam!!!Hahahahaha.

I ahir el Barça jugava també el seu partit dels setzens a Santander, contra l'històric Rácing, primer classificat de la 2a divisió. I va saber fer els deures i guanyar el partit per passar a la següent ronda (0-2), no sense un punt de patiment quan Joan Garcia va fer una gran aturada en una contra clara dels locals quan s'entrava ja en temps de descompte.

Als culers de pedra picada, ens fa gaudir tant o més les victòries del nostre Barça com les derrotes del club-estat. A veure si continua la ratxa!!! 

El temassu del dimecres. Shane MacGowan & Christy Moore - "Spancil Hill".

 

M'encanta aquesta versió d'un clàssic irlandès, gravada en directe a un programa de la televisió irlandesa l'any 1994 pel cantant dels The Pogues, Shane MacGowan, i el cantautor també irlandès Christy Moore. Una melodia preciosa amb unes grans veus, tot i que al bo de MacGowan se'l vegi aquí força tocat per l'alcohol.

Baixada del pi a les festes de Sant Sebastià de Matadepera.

 

Abans-d'ahir vaig anar fins a la localitat veïna de Matadepera per presenciar la popular baixada del pi, un dels actes principals de les festes de Sant Sebastià que pel que es veu s'ha fet força popular i participatiu els darrers anys. Jo he anat uns quants cops a veure la grimpada del pi el segon dissabte de festes, a la plaça de Cal Baldiró, però no havia assistit mai a aquesta festa prèvia, on recullen un pi al bosc (prèviament tallat) i el porten entre desenes de persones a les espatlles. Abans d'anar-lo a cercar però, es fa un sopar de brasa on cadascú porta la beguda i el menjar, i en acabat es carrega el pi i es porta fins al centre del poble. A l'arribada es fa una mica de festa amb la banda del poble i música enllaunada. L'endemà es pela el tronc i s'aixeca a pols al mig de la plaça perquè els grimpaires el puguin grimpar el cap de setmana vinent.