Un Barça molt català torna al Camp Nou.

 

Ahir el Barça va tornar a jugar un partit de lliga al Camp Nou, després de més de dos anys d'obres, davant de l'Athlètic Club de Bilbao (4-0), amb prop de 45.000 espectadors a les grades. Un retorn molt esperat que no serà amb l'aforament complet fins a finals del 2027, quan s'acabin les obres per completar la tercera graderia, amb un aforament total de 105.000 espectadors.

Ahir, davant d'un rival històric, el Barça va fer jugar fins a 9 jugadors catalans (Joan García, Balde, Cubarsí, Gerard Martín, Èric, Olmo, Lamine, Casadó i Bernal) i fins a 11 catalanopartlants si hi sumem a Ferran i a Fermín. Una excel·lent manera de reestrenar el temple culer, amb golejada inclosa, davant d'uns bascos que darrerament s'han convertit en un rival antipàtic i odiós fins i tot.

S'havia especulat molt sobre qui faria el xut d'honor a l'inici del matx. Que si Messi, que si Ronaldinho, que si algun altre exjugador... Finalment, el club va decidir convidar dos dels socis més veterans per fer aquest acte protocol·lari. També hi va haver música amb les actuacions de dos grups catalans de moda: els Figa Flawas i The Tyets, i la interpretació de l'himne del club a càrrec del cor de l'Orfeó Català. Jornada rodona que deixa al Barça líder a la lliga empatat a punts amb el R. Madrid, a l'espera del que facin avui els blancs al camp de l'Elx.

Fa 50 anys va morir el gos, però no la ràbia.

 

Ahir va fer 50 anys de la mort, al llit, del dictador Francisco Franco, que va promoure el cop d'estat militar contra el govern de la República l'any 1936, i que va governar l'estat espanyol durant més de 35 anys amb mà de ferro. Aquell dia és van obrir un munt d'ampolles de cava a les llars catalanes, i alguns il·lusos van albergar l'esperança d'un canvi polític i social profund, que malauradament, va resultar d'una transició controlada i dirigida pels hereus del dictador. I d'aquelles noces, aquests confits. 

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Cançó del raier".

 

Els Pony Pisador són ja un dels principals referents de la música d'arrel catalana, així com d'altres sons d'arrel d'altres territoris. Acaben de publicar a les xarxes el videoclip d'una nova cançó dedicada al vell ofici del raier, que s'ha mantingut viu al riu Noguera i al Segre, ni que sigui un dia a l'any, en la celebració de les festes de pobles com Coll de Nargó, o La Pobla de Segur, on encara construeixen els tradicionals rais i els raiers els baixen tal i com es feia des de fa segles. 

Vaig tenir l'oportunitat de viure en directe la festa a Coll de Nargó fa tres o quatre anys i em va encantar. L'entorn, la gent, la tradició, la festa... Molt recomanable. 

Històric partit entre Catalunya i Palestina.

 

Aquesta tarda-vespre s'ha disputat un partit de futbol històric entre les seleccions nacionals de Catalunya i de Palestina. Prop de 30.000 persones han volgut donar suport a la selecció catalana així com al combinat palestí, ja que s'han pogut veure moltes estelades així com banderes palestines. Estic convençut que si el partit s'hagués disputat en dissabte, o una mica més tard de l'horari establert, les grades s'haurien omplert. També cal remarcar que fins fa ben poc no es va saber que es podria disputar aquest partit al Lluís Companys, i no es van poder posar les entrades a la venda fins fa poc més de deu dies.

En tot cas, tot i que amb retard, he pogut arribar a veure un tros de la primera part i la segona, acompanyat d'un germà i tres nebots. El resultat (2-1) era el de menys. Hem tornat a cridar a favor de la nostra selecció, de la independència de Catalunya, i contra els feixistes, els sionistes, Espanya i Israel.

 

Els Oques Grasses trenquen tots els rècords.

 

Els osonencs Oques Grasses han venut en unes poques hores 220.000 entrades per als 4 concerts de comiat que oferiran l'octubre del 2026 a l'estadi Lluís Companys. Una fita històrica per a la música catalana que no havia tingut mai un artista amb aquesta capacitat de convocatòria. Els precedents més semblants que em venen al cap són el Lluís Llach omplint el Camp Nou l'any 1985, els Sopa de Cabra omplint tres Sant Jordis en la seva tornada als escenaris farà uns 10 o 15 anys, o el recent concert dels propis Oques Grasses al Sant Jordi l'any 2023.

La veritat és que aquest poder de convocatòria ha agafat per sorpresa a gairebé tothom. Bé, com a mínim a mi segur. Quan es van posar a la venda les entrades per al primer recital, em vaig apostar 5 euros amb la meva neboda a que no es vendrien totes les entrades abans de la mitjanit. Doncs en 19 minuts, és a dir, a les 15:19 s'havien esgotat totes les entrades. No m'ho podia creure! Però si ja em va sorprendre que fossin capaços d'omplir un estadi Lluís Companys senser, encara vaig flipar més quan vaig veure com tornaven a vendre en un tres i no res totes les entrades per al segon concert, i avui les del tercer i quart en unes poques hores.

Jo, que porto molts anys anant a concerts i que he estat en petites sales, en sales mitjanes, sales grans, palaus i estadis, no em sé avenir el que ha passat amb els Oques Grasses. Per moments em sembla que ha d'haver-hi alguna trampa en tot plegat, i si no hauran estat empreses dedicades a la revenda que no hauran volgut fer negoci i acabaran enganxant-se els dits... No sé, haurem d'esperar a l'octubre per veure què passa. Ja us puc dir que a mi no m'hi veuran al Lluís Companys. Ni m'agraden tant els Oques Grasses, ni m'agraden els concerts en grans recintes.

Cros escolar en un diumenge assolellat.

 

La manifestació docent d'ahir a Barcelona ha fet que el cros escolar de Terrassa canvies de dia, de dissabte a diumenge, però la participació no s'ha ressentit gaire i milers d'alumnes terrassencs han pogut gaudir d'una nova jornada d'esport i convivència. A més a més hem tingut la sort de tenir un jornada assolellada i amb una temperatura molt agradable. Una gran jornada!

Els docents catalans tornem als carrers.

 

Aquest migdia els docents catalans hem tornat a manifestar-nos pels nostres drets laborals i per la millora general del sistema (baixar ràtios, menys burocràcia, més recursos per a la inclusió, més democràcia als centres, etc., etc.) després d'uns anys d'inactivitat/conformisme. Des de final del curs passat s'ha anat gestant un rum-rum entre els docents, amb la creació de diverses plataformes (per recuperar el deute dels estadis, per l'increment salarial) amb força activitat a les xarxes i algunes accions de protesta al carrer, que han impulsat el moviment dels sindicats i la convocatòria d'aquesta massiva manifestació: avui érem unes 30.000 persones. Ara caldrà esperar a veure si el Departament d'Educació mou fitxa i s'avé a negociar amb el col·lectiu. De no fer-ho, confio que la lluita s'escampi i que al Departament no li quedi altre remei que fer concessions.