HAHAHAHAHAHAHAHAHA.

 

Si els culers pensàvem que amb la humiliació infringida al Real Madrid el passat dissabte al seu estadi ja havíem gaudit prou per uns dies, avui ens hem endut una nova alegria quan ens hem assabentat que la pilota d'or no era, com tots ja havíem donat per descomptat després de llegir els llavis de Vinicius dient-li al blaugrana Gavi durant una enganxada entre ambdós durant el partit de dissabte "tu ganas 0-4 però yo el lunes voy a recoger el balón de oro". Un comentari de sobrat fastigós, que és el que és aquest maleducat i imbècil. 

El club blanc ha actuat com un nen petit a qui treuen un caramel i ha decidit no assistir en bloc a la gala ni recollir cap premi. Una actitud infantil, de mal perdedors, i de manca absoluta de valors esportius. Vaja, el que ve a ser el Madrid! Foteu-vos!

Bany de la masia al club estat.

 

Bany de joc i de gols del Barça ahir al Bernabéu (0-4) en el partit de la 11a jornada de lliga, que deixa els culers amb sis punts d'avantatge respecte els blancs a la classificació (7 amb el goal-average), i el que és més important, amb la sensació que aquest nou Barça de Hansi Flik no té rival, i no té límit. La ratxa culer comença a ser d'escàndol, sumant gols de 4 en 4, o 5 en 5, contra rivals fins fa res temuts.

Hansi Flik ha aconseguit en poc més de tres mesos que el joc de l'equip faci una volta com un mitjó i ha recuperat el millor nivell d'uns quants jugadors que la passada temporada van oferir unes pobres prestacions. A aquest fet cal afegir l'aposta del tècnic alemany per la gent jove de la casa, que està demostrant partit rere partit que es pot confiar en la pedrera blaugrana i que tenim a la masia una mina d'or de grans jugadors al club.

No sé quant temps durarà aquesta ratxa de bon joc i golejades, i si servirà per acabar guanyant títols a final de temporada, però el que estem gaudint i el que estem vibrant ja no ens ho treu ningú. Que duri!

Resum setmanal en imatges.

 

De colònies a casa Viu Vespella, Gurb.

 

Des de dimecres he estat de colònies amb els alumnes de 3r i 4t de la meva escola. Hem tingut molta sort perquè no ens ha plogut cap dia i hem tingut temperatures ben suaus. Pels matins ens hem despertat envoltats de boira, fenomen força habitual a la plana de Vic, però a mig matí la boira ja havia escampat i hem tingut bones estones de sol. Així que els alumnes han pogut realitzar totes les activitats i jocs programats, com una caminada fins a l'ermita de Sant Roc, des d'on vam poder contemplar una bonica panoràmica de la plana, amb el Montseny cap al sud-est, i les Guilleries més cap al nord-est.

Des que sóc en l'actual escola, les colònies les hem fet sempre a l'octubre, que encara acostuma a fer una temperatura agradable sense les calorades del maig-juny, i ajuda a cohesionar els grups de cara a la resta del curs. I si cal, per cohesionar els alumnes nouvinguts o fins i tot els nous mestres, o mestres que els alumnes no coneixien gaire tot i ser a l'escola.

Personalment m'ho passo genial a les colònies, malgrat conèixer l'enorme responsabilitat que suposen. Enguany, tot i no ser tutor, he hagut de "pringar" per les nits atenent alguns alumnes que els costava dormir, ja fos per enyorança o per por. He arribat ben cansat a Terrassa, però amb un munt d'experiències molt boniques i uns quants lligams emocionals enfortits.

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Rafa "El Garrafa", el gafarró del Garraf, agafa garrofó per guanyar-se les garrofes".

 

 

 

Divertit i didàctic videoclip dels Pony Pisador al voltant del bestiari ocellaire popular dels Països Catalans, amb una lletra en forma d'embarbussaments difícils de cantar. Feu la prova. El tema és del darrer àlbum d'estudi, "Ocells". Músiques tradicionals d'arreu, molt festives, i molt canyeres. Del millor que tenim actualment a casa nostra.

Ja són aquí, ja han arribat.

 

El passat dissabte vaig encetar la temporada de castanyes. Ara sí que sí que ha arribat la tardor. Tanmateix, encara m'he calçat la xancleta hawaiana el cap de setmana, així que de moment, tardor amb xancletes. Ara bé, les castanyes ja no podien esperar. Encara que no faci el fred amb el que històricament hem relacionat aquest fruit de tardor, ja me les menjo de gust. Ja les he menjat fetes al foc, i al microones. De totes maneres m'agraden. I si pot ser, sempre acompanyades del moscatell. I si no hi ha moscatell, a males, ratafia.

El retorn de Gavi.

 

Avui, 348 dies després de lesionar-se en un partit de la selecció espanyola, Gavi ha tornat als terrenys de joc en el partit de lliga del Barça contra el Sevilla (5-1) a l'estadi Lluís Companys. Un retorn molt esperat malgrat que l'actual Barça rutlla a les mil meravelles i té un bon grapat de migcampistes que estan complint amb escreix. Tanmateix, el jove sevillà és un jugador força estimat per l'afició pel seu caràcter lluitador al camp, i ha hagut de passar un llarg procés de recuperació de gairebé un any. Sort i èxits en el futur.