Els darrers tres dies d'estada a Laos abans de creuar la frontera amb Tailàndia han estat pràcticament de trasllats, però no per aquest motiu menys interessants.
Abans-d'ahir vaig deixar Nong Khiaw camí de Muang Xai, o Oudom Xai com l'anomenen per aquí. Una furgoneta ben moderna, que fins al mateix dia no tenia gens clar que sortís, va dur-me en poc més de tres hores, a mi i un parell d'anglesos que van arribar a l'estació al límit, cap a l'estació de Muang Xai. Una estació estrenada fa un parell d'anys i que està a més de 5 km. del centre de la ciutat, així que vaig haver de negociar amb un tuk-tuk perquè em portés fins a l'hotel (em demanaven 100.000 k. i ho vaig treure per 30.000 k.).
Muang Xai no és una ciutat turística i poca cosa hi ha per fer. Vaig fer un voltet per anar a menjar, i vaig visitar el temple budista que sempre val la pena. I més si hi ha els monjos fent algun ritual com era el cas.
Ahir va ser una ruta llarga en un bus mini. Més del que pensava i havia llegit al Chatgpt. Segons el Google Maps no arribava a les 4 hores. El Chatgpt estimava que podien arribar a ser 5. Doncs la realitat han estat 7 hores!! La "carretera" plena de revolts tenia un munt de trams sense asfalt, forats a l'asfalt, fang, roques caigudes per esllavissada, arbres caiguts, rius desbordats... Apocalíptic.
Sort de la perícia i experiència del conductor. Jo m'hauria cagat a sobre i potser hauria plorat de por. Però ell se n'ha sortit de cada entrebanc, fins i tot quan han hagut de retirar unes roques enormes que no el deixaven passar.
Val a dir que les set hores de viatge no sé m'han fet gaire pesades, ja que he gaudit molt del que anava veient. Paisatges espectaculars amb camps d'arròs súper extensos, camps de blat de moro, palmerals, rius, un munt de poblats on mirar moltes coses, el mateix trànsit de vehicles que ens creuàvem (camionarros aturats per alguna avaria o atrapats a un esvoranc, motos amb dos, tres, o quatre ocupants), o gent a peu que no saps ben bé on anaven o d'on venien.
Pak Beng tampoc té gaire història. Un poble d'uns centenars d'habitants on paren les barques lentes entre la frontera i Luang Prabang. Un poble bolcat amb el turisme per aquesta raó. Hotels, restaurants, un camp d'elefants a l'altra banda del riu...
Avui he agafat el vaixell lent fins al Houay Xai, al límit de la frontera amb Tailàndia. 9 hores de viatge pujant pel riu Mekong i gaudint dels paisatges muntanyosos i verda al ambdues bandes. Els vaixells són una mica atrotinats i per seure hi han posat seients tipus vehicle, que s'està prou còmode. Cap a les 17:00 he arribat a destí, i un cop allà he hagut de fer els tràmits per tornar a entrar a Tailàndia, i agafar un tuk-tuk que em portés a Chiang Khong, on faré nit.
 |
| Estació de busos de Nong Khiaw. |
 |
| Estació de busos de Muang Xai. |
